M’ha vingut de gust rellegir l’encíclica

Pacem in Terris, de Joan XXIII.

M’agrada el seu caliu d’optimisme,

la seva alenada d’esperança:

“Pau entre tots els pobles

fonamentada en la Veritat, la Justícia,

l’Amor i la Llibertat”,

adreçada a tothom de bona voluntat.

 

Poca retòrica, poc sentimentalisme: drets i deures,

convivència civil, exhortació espiritual,

lectura de les característiques de l’època

–el món del treball, la presència pública de les dones

i l’emancipació dels pobles–,

defensa de la política i de la democràcia,

i del rerefons diví de la moral i la natura humana.

 

Va bé que les esperances més altes

es concretin en principis ordenats, estructurats,

en llenguatge analític i serè que inviti a l’acció,

on la fe més inspiradora dialogui amb la raó més àmplia,

individual i social, política i econòmica,

pacificadora i dinàmica.

 

Veritat, justícia, amor, llibertat:

Com hem retrocedit, darrerament!:

Les grans esperances utòpiques, com han deixat pas

a pors, decepcions, angoixes i distopies!

M’ha vingut de gust rellegir Pacem in Terris,

i viure’n l’horitzó lluminós, la coratjosa i sàvia energia.

Fragment de la pel·lícula Il Papa buono de Ricky Tognazzi (2003)

Fragment de la pel·lícula Papa Giovanni – Ioannes XXIII de Giorgio Capitani (2002)