Paul Kagame planeja obrir un nou front al Kivu Sud, amb Burundi com a «pas necessari i dany col·lateral».

A principis de novembre del 2024, el conflicte a l’est de la RD del Congo, desencadenat el 2021 pel general ruandès Paul Kagame a l’empara d’una rebel·lió atribuïda als tutsis congolesos i coneguda com l’M23, es troba en una fase confusa.

Un comentarista, en funció de les fonts i del coneixement de la geopolítica regional, tindria la seva pròpia visió i sempre la podria justificar. Un altre tindria una visió oposada i fins i tot contradictòria, però que també podria justificar perfectament.

Alguns analistes creuen que el conflicte està arribant a la fi perquè a poc a poc s’estan signant acords de pau entre Rwanda i la RDC a Luanda (Angola).

Altres, però, creuen que la guerra continua, ja que l’M23/Kagame segueix conquerint territori al Kivu Nord, provocant que milers de desplaçats siguin expulsats de casa seva i obligats a viure en campaments improvisats.

Altres creuen fins i tot que ja s’ha produït la balcanització de la RDC, ja que tota la província del Kivu Nord (excepte la seva capital, Goma, però per quant de temps?) està sota el control de l’M23/Kagame, que ja hi ha establert una administració paral·lela, és a dir, un Estat dins de l’Estat, i que els qui han estat expulsats de les seves terres no tornaran; han perdut tota esperança, després d’haver estat en campaments durant gairebé 3 anys.

És en aquest context on ens proposem analitzar i presentar la situació sobre la base de criteris i indicis concrets i tangibles, i a partir d’aquí esbossar les perspectives de futur.

Situació a principis de novembre del 2024

La situació política i diplomàtica general a la RDC en relació amb aquesta guerra i la situació militar sobre el terreny al Kivu Nord és la següent:

Encara que, per divertir a la galeria, un «Estat Major Conjunt FARDC-FDR», sota comandament angolès, es va instal·lar oficialment amb gran pompa i cerimònia a Goma el 5 de novembre de 2024, cal admetre que l’anomenat procés de Luanda, com els esforços de mediació del president angolès Joao Lorenço per reunir Paul Kagame i Félix Tshisekedi al voltant de la mateixa taula i, en última instància, signar un «Acord de Pau» que suposadament posaria fi a la guerra, ha arribat clarament a un punt mort, cosa que era d’esperar.

En aquest joc de ximples, els daus estan tirats: malentesos, dobles discursos, equívocs, etc. han esdevingut la norma i han prevalgut sobre la voluntat de resoldre aquest conflicte. Tot i això, en un assumpte tan delicat i vital que afecta el futur i la pròpia supervivència de la nació, la claredat ha d’estar a l’ordre del dia, cosa que no passa a Luanda.

Se signen altos el foc que es trenquen immediatament perquè un dels signants declara que no està en guerra, mentre que els seus combatents sobre el terreny declaren que no els afecten les decisions preses a Luanda. El cas de Rwanda i el seu M23.

De la mateixa manera, una de les parts –la RDC– exigeix ​​la retirada total de les tropes de l’altra part –Rwanda– del seu territori, i Rwanda nega tenir tropes a la RDC, però ofereix com a concessió «l’aixecament del seu dispositiu defensiu», tot i que ningú sap on és aquest dispositiu ni per què interessaria a la RDC envaïda.

I després Rwanda exigeix ​​que la RDC neutralitzi i desmantelli un grup anomenat FDLR, i la RDC accepta. Però sense saber abans què entén Rwanda per les FDLR, perquè en altres circumstàncies les confon amb refugiats hutus ruandesos o burundesos que viuen a la RDC o hi han nascut des del 1994, o amb romanents i supervivents entre les exFAR derrotades el 1994, dels que es diu que els més joves tenen ara almenys 60 anys. I el que és més greu, Rwanda no descarta considerar FDLR tots els congolesos d’ètnia hutu del Kivu Nord i Kivu Sud per justificar les invasions recurrents d’aquestes províncies al seu gust.

A la mateixa RDC, hi ha signes clars i evidents d’irritació i cansament en la societat congolesa.

La classe política

A principis de setembre de 2024, la classe política de la RDC, en particular l’oposició, veient l’atzucac en què s’havia sumit el país i l’estat permanent de guerra a l’Est, havia proposat un diàleg nacional per, entre altres coses, trobar junts solucions adequades per portar la pau a l’est del país.

La crida continua sense resposta, però il·lustra la caòtica situació en què es troba el règim en aquesta qüestió vital.

La societat civil

La societat civil, és a dir, la veu dels sense veu, és l’observador més savi i creïble, perquè viu amb la població maltractada i no para d’alçar la veu, fins i tot plantejant preguntes concretes a cadascun dels responsables de la cúpula de l’Estat per demanar explicacions, perquè el poble n’està fart i atònit davant la inacció o els errors del govern. Així ho deia una carta oberta enviada a certes autoritats el 4 de novembre de 2024.

I com per burlar-se encara més del govern de la RDC i dir a la població del Kivu Nord que el seu destí està ara en mans de Paul Kagame, instal·lat oficialment a Goma per Angola, el 5 de novembre del 2024 es va celebrar a Goma una cerimònia de traspàs de poders.

En un comunicat de premsa s’afirma: «Aquest mecanisme també ha de supervisar l’aplicació del pla de neutralització del moviment FDLR (Forces Democràtiques d’Alliberament de Rwanda, grup rebel hutu format originalment per antics genocides ruandesos) i la retirada de les forces, així com “l’aixecament de les mesures de defensa de Rwanda”.

Però enlloc es diu clarament que Rwanda hagi de retirar les seves tropes de la RDC, el nombre de les quals s’estima en més de 4.000 homes. A qui s’està enganyant amb aquest joc?

A llarg termini, el joc d’equilibris del govern de la RDC és insostenible. No podrà continuar enganyant durant molt de temps els habitants del Kivu Nord dient-los que ha negociat la pau quan segueixen sent expulsats de casa seva i patint en campaments improvisats, i alhora abstenir-se d’exigir a Kagame declaracions clares sobre les seves tropes per no ofendre els mediadors. En algun moment haurà d’aclarir la posició i les decisions a la població.

Per la seva banda, Paul Kagame i el seu FPR estan veient que les seves mentides i pretextos, esgrimits una vegada i una altra des de fa 3 dècades per justificar les seves agressions i violacions del dret internacional, van perdent terreny. També veu la possible pèrdua d’immunitat i impunitat per als seus crims de tota mena. Per tant, caldrà idear i aplicar un pla B.

Per acabar, els dos protagonistes, Paul Kagame i el govern congolès, tenen dubtes sobre l’impacte de l’elecció del nou president dels Estats Units d’Amèrica, Donald Trump. Aquesta nova situació tindrà repercussions en aquest conflicte i a la regió dels Grans Llacs en general. Tot i que es digui que Donald Trump té poc interès en l’Àfrica, el fet que sigui tan imprevisible pot oferir sorpreses. Cadascú es prepara per a això sospesant totes les hipòtesis. Paul Kagame ha pres la davantera desvetllant la seva nova estratègia.

La nova estratègia de Paul Kagame

Davant d’aquesta situació, el president Paul Kagame, sens dubte aconsellat pels seus creadors i patrocinadors de la desestabilització i l’explotació il·legal de les riqueses de la regió, està posant en marxa un altre enfocament operatiu en la guerra de conquesta que ha de lliurar a la RDC. Planeja obrir un nou front al Kivu Sud i, de passada, desestabilitzar Burundi i, en el millor dels casos, canviar-hi el règim per instaurar una dictadura a imatge i semblança seva.

Senyals d’alarma

Discursos de Kabarebe i Nduhungirehe

Amb pocs dies de diferència, la mà dreta de Kagame, el general James Kabarebe, oficialment adjunt al ministre d’Afers Estrangers, com el secretari d’Estat per a la CAO (Comunitat de l’Àfrica Oriental) i per tant el seu cap (en realitat el seu subordinat perquè és un hutu de torn) Olivier JP Nduhungirehe, van fer declaracions a la premsa que semblaven contradictòries però que al final eren complementàries.

Una atacava la RDC, culpant-la de l’estat de guerra en què sempre ha d’estar sumida, perquè el mateix Congo, com a Estat, sempre estaria condemnat a ser envaït per Rwanda des del segle XIX!

L’altra atacava el règim democràtic CNDD-FDD actualment al poder a Burundi, que no tenia dret a existir al costat de la dictadura de l’FPR a Rwanda pel risc de contaminar-la, és a dir, de contaminar-la amb la democràcia.

Acusacions mirall

Un altre senyal inequívoc és que el règim de l’FPR domina l’art de fer acusacions mirall, convertint les seves víctimes –passades o futures– en «botxins» en el mateix moment en què els veritables botxins es presenten com a víctimes.

Un òrgan de propaganda de l’FPR acaba de fer les primeres acusacions mirall, indicant clarament que Paul Kagame obrirà un nou front al Kivu Sud a través de Burundi.

L’article del 4 de novembre de 2024 de Samson Kasujja publicat a The Great Lakes Eye afirma:

«Soldats burundesos i congolesos estan instal·lant un campament militar secret al territori d’Uvira, a la província del Kivu Sud, a l’est de la RDC, amb la finalitat de coordinar els grups armats negatius que pretenen desestabilitzar la veïna Rwanda. S’espera que el campament de Kitoga albergui membres dels grups terroristes FLN i FDLR, entre d’altres. Des del campament, Burundi proporcionarà una via de pas perquè els terroristes ataquin Rwanda des del bosc de Kibira, que limita amb el bosc de Nyungwe al costat ruandès».

Conseqüències previsibles, advertiments i recomanacions

Així doncs, la guerra de baixa intensitat continuarà, si no al Kivu Nord, sí sens dubte al Kivu Sud. Mentrestant, Burundi es veurà immers en una guerra d’alta intensitat que destruirà tant homes com materials, atesa la seva situació geogràfica i sociocultural en relació amb l’enemic a què s’enfrontarà, és a dir, el règim dictatorial de Paul Kagame de Rwanda.

Fem sonar l’alarma perquè el món, i en particular les persones i empreses amants de la pau (si és que encara existeixen aquests dies!), facin tot el que estigui a la seva mà per evitar que l’est de la RDC i especialment Burundi pateixin el mateix destí que Rwanda des de 1990 fins a l’actualitat, a mans del mateix mal absolut, és a dir, el Front Patriòtic Ruandès (FPR) de Paul Kagame.

Mai no és massa tard per fer el que és correcte.

Font: Echos d’Afrique

Foto: D’esquerra a dreta, els ministres d’Afers Estrangers de la RDC (Thérèse Kayikwamba Wagner), Angola (Tete António) i Rwanda (Olivier Nduhungirehe), el 5 de novembre de 2024 a Goma, durant el llançament del Mecanisme de Verificació Ad Hoc Reforçat» (MVA-R). Héritier Baraka/RFI

Patrick Mbeko revela el paper de Washington i Kagame a la guerra de l'Est de la RD del Congo (Africa Flashes, 23.06.2024)
Es poden activar els subtítols automàtics