Breu història del que va passar durant les dues dècades que ens hi van dur

El principal objectiu d’aquest breu relat de ficció és denunciar tots els inconscients o corruptes que des dels platós de les “nostres” televisions, seguint les directrius d’unes elits molt més delirants i perverses encara, ens porten, a poc a poc des de fa anys però ara molt acceleradament, a l’hecatombe final. És una ficció sobre el “meravellós” món unipolar que existiria després de la caiguda de Rússia i la Xina. Caiguda que tant semblen anhelar tots aquests inconscients o corruptes creadors d’opinió que són a la nòmina d’aquells que Edward Curtin qualifica com “els bojos nuclears que dirigeixen la Nova Guerra Freda dels Estats Units i l’OTAN, que van iniciar fa dècades, [i que ] estan desitjant començar una guerra nuclear amb Rússia”. Igual que també els qualifica de bojos Diana Johnstone, un dels importants llibres de la qual es titula precisament De bogeria en bogeria: Dins de la planificació de la guerra nuclear del Pentàgon, i l’article de la qual “Per a Washington, la guerra no s’acaba mai”, publicat fa uns dies a www.l-hora.org, seria de lectura obligada.

Fa una mica més de dues dècades les coses encara no semblaven estar clares per a les nostres societats. Eren les albors del Nostre Món Feliç, quan el 2021 es va començar a imposar el passaport verd i a continuació, després del parany d’Ucraïna, es va aconseguir trencar la Rússia de Putin, el paranoic i megalòman nou Tsar. Però després ja va venir l’assimilació del gegant xinès a partir de moltes intel·ligents operacions de tota mena (algunes semblants a la d’Ucraïna) en països del mateix entorn de la Xina i fins i tot en d’altres més allunyats com Austràlia i Nova Zelanda. Tot i que llavors a aquests esdeveniments se’ls va anomenar guerres híbrides, en realitat seria més exacte qualificar-los de processos d’alliberament. Però, més enllà de com se’ls vulgui considerar, van ser, en tot cas, guerres justes, que ens van conduir al Nostre Món Feliç actual.

Jo només sóc una mena de cíborg amb més elements cibernètics que orgànics, però altres cíborgs més intel·ligents i fins i tot els humans, que aviat començarien a estar ja connectats corporalment a la Xarxa, van comprendre la necessitat i efectivitat dels posicionaments, tan valentament radicals, de països com Austràlia i Nova Zelanda en la qüestió de la vaccinació massiva obligatòria, del passaport verd i d’un fort rearmament. Igual que també van comprendre que, efectivament, com alguns rebels afirmaven, tots aquests esdeveniments (guerres, crisis econòmiques, pandèmies…) formaven part d’un mateix projecte. Tots dos països, que constitueixen un veritable cinquè continent, serien peces claus per controlar el gegant xinès, cada cop més poderós. Però, és clar, hi havia una diferència fonamental entre les tesis d’aquells rebels i les dels nostres líders: ells anomenaven projecte de dominació mundial allò que per a nosaltres era la instauració del Nostre Món Feliç actual.

És el nostre món. Un món sense diners, en el qual ningú posseeix res però tots ja som feliços. Un món sense estats, ni nacionalismes, ni guerres. Un món sense exèrcits en què les Forces Policials Unificades asseguren la nostra tranquil·litat i defensa davant les accions terroristes dels irreductibles negacionistes antivaccins i els autoanomenats antiimperialistes per la llibertat. Un món on la nostra poderosa Elit Suprema, de la qual n’estem tan orgullosos, ha assumit generosament tota responsabilitat a favor del nostre benestar.

Els nostres guardians de l’autèntica llibertat van començar per prendre mesures semblants a les de bloquejar pàgines com les de Rússia Today o Sputnik. Era el que calia fer davant una Rússia autocràtica que controlava fortament la informació i intoxicava el món. Perquè una cosa és reprimir la Mentida, de la qual en provenen tants mals, com fan els nostres Nobles Líders i una altra és impedir que la informació circuli lliurement, com feia l’autòcrata Putin. Era certament intolerable que els caps ideològics rebels utilitzessin Internet per a campanyes com la dedicada a qualificar aquella època de “Temps de mediocres, covards i traïdors”, referint-se als líders que estaven construint El Nostre Món Feliç seguint les directrius del Nobilíssim Cercle Suprem.

Ara circulen clandestinament rumors que les potències del mal no han estat totalment vençudes. Rumors que Rússia ha tornat a renéixer de les cendres com hi va renéixer després de la II Guerra Mundial, en què va ser la principal artífex de la derrota del nazisme amb l’enorme sacrifici de 27 milions de víctimes mortals, dos de cada tres de les quals eren civils. Rumors que immediatament darrere de les estrictes fronteres que circumden tan eficaçment El Nostre Món Feliç, hi ha una altra realitat que es resisteix a desaparèixer. Fins i tot pretenen alarmar-nos amb la teoria que més enllà d’aquests territoris de l’antiga Rússia encara hi ha coses molt més sorprenents. Però els Serveis de Verificació del Ministeri de la Veritat ja se n’ocupen. Segur que més d’hora que tard, acabaran amb aquestes insídies i ens mostraran les evidències que només existeix una realitat, la del Nostre Món Feliç.

Hi ha fins i tot els qui diuen, recolzant-se en maldestres referències a la física relativista i quàntica, que hi ha un altre món paral·lel al nostre, en què no es va aconseguir imposar el passaport verd i en què ni Rússia ni la Xina van ser derrotades. Portant els seus deliris a l’extrem, afirmen que és El Nostre Món Feliç el que no és real, que cíborgs i humans vivim abduïts en una realitat virtual de ficció en els reduïts territoris que abans van ser Europa. Afirmen que ens estan enganyant, ja que més enllà de les nostres infranquejables fronteres protectores continua havent-hi vida malgrat que tot va ser arrasat per les nostres precises, sofisticades i eficaces armes.

Pretenen així fer dubtar El Nostre Món Feliç del més important i inqüestionable dels Nostres Nobles Principis: no hi ha cap altra realitat que la que el nostre Ministeri de la Informació i la Veritat ens presenta. Ni n’hi ha ni n’hi pot haver, ja que totes les imatges i notícies que ell ens proporciona s’ajusten a la realitat amb una perfectíssima precisió tècnica i científica.