El gran interès és convertir Grècia en un bastió de la democràcia liberal i la impietat. Almenys això és el que presagien les últimes notícies d’Atenes. És possible que el primer ministre Alexis Tspiras hagi anat massa lluny en l’intent de soscavar l’església ortodoxa. Tsipras, que ja està sent atacat per haver fallat en gairebé totes les seves promeses de campanya, només podria arribar tan lluny amb les garanties de Washington i l’OTAN. Segueix llegint, si és que t’importa Grècia.

Ahir, quan vaig anar a recollir el meu fill a l’escola al centre d’Iràklio, la gent estava als carrers per alguna desfilada o esdeveniment que jo desconeixia en aquell moment. Llavors vaig sentir l’inconfusible rugit ensordidor d’un caça a reacció que travessava els cels al llarg de la costa. En aquell moment no estava segur de per què un F-16 faria acrobàcies aèries al llarg de la costa nord de Creta, però l’avió va activar les alarmes del cotxe i va espantar els ocells mentre rodava i volava a l’inrevés a 100 peus de terra. Els nens i els gossos estaven encantats, i jo al principi vaig pensar que la Força Aèria Turca podria estar atacant. Ara està clar, però, que l’espectacle aeri va ser un missatge subliminal per als cretencs sobre el poder que governa al cel de Creta, sovint desafiant.

Ara m’assabento (tard) que la història de The Guardian del dia anterior explicava que el govern grec havia tallat la paga de l’estat als sacerdots, un moviment que segurament reverberarà a les orelles sensibles de l’home, llevat que la meva suposició sigui errònia. La història de The Guardian emmarca la situació:

“El primer ministre, Alexis Tsipras, ateu, ha dit que estava decidit a revisar els complexos vincles de l’Estat grec amb l’Església. Els progressistes han parlat durant molt de temps de la necessitat de separar l’església i l’estat, i l’acord ‘històric’ es considera ara la clau per aconseguir les dues coses”.

Primer permetin-me dir que els grecs haurien d’haver sabut que un líder ateu no estaria treballant per salvar la nació ortodoxa i el seu poble dels malfactors, però aquest és un punt per a després. El missatge de Tsipras i la seva missió són clars ara. En primer lloc, el primer ministre grec vol destruir la religió. En segon lloc, té la intenció de prendre els béns a l’església per lliurar-los a les mateixes persones que compren els béns grecs a través de la privatització. Finalment, els hotels i altres béns que posseeix l’Església Ortodoxa a Grècia poden ser lliurats aviat a corporacions alemanyes, britàniques i estatunidenques en safata. Però permetin-me fer una asseveració.

Després d’haver fracassat tots els governs des del “Regnat dels Coronels” als anys 60 i principis dels 70, el poble grec només ha pogut recórrer a l’església. Com a la majoria dels països d’Europa de l’Est, una vegada que els polítics corruptes i els oportunistes dels negocis s’emporten la seva part, el ciutadà mitjà es queda sense res més que la fe. I la fe ha sostingut 600.000 cretencs, sense res per part dels polítics. Mentre que els mitjans de comunicació occidentals tendeixen a posar-se del costat de l’ateu Tsipras (naturalment), el fet de la riquesa i la càrrega tributària de l’Església Ortodoxa de Grècia (OCG) mai és mostrat amb precisió. Els qui són darrere de Tsipras alimenten el ressentiment al·legant que l’OCG no paga prou impostos, però poques vegades aprofundeixen en el que l’església fa per la societat amb aquesta riquesa.

Aquest informe de Lina Molokotos-Liederman aprofundeix en els efectes de la crisi econòmica sobre l’OCG. Mentre que l’estudi s’inclina cap a la promoció de la separació de l’església i l’estat a Grècia, el fet que la crisi financera ha lligat a l’OCG surt a la llum. És la donació i l’estrès addicional posat en l’església en el que ens hem de centrar per veure el que suposa realment el moviment de Tsipras. L’OCG no té la mateixa càrrega fiscal que les empreses normals, però les empreses normals a Grècia no tributen degudament.

Ara, vegem qui hi ha darrere. L’FMI, el Banc Mundial, els alemanys, tots aquells que van forçar una austeritat increïble als grecs, volen que Tsipras es desfaci de tots aquests sacerdots en la nòmina del govern, però el que és més important, volen tenir a les mans la terra i els negocis de l’OCG. Aquesta història de Reuters revela com els banquers ja van deixar els sacerdots ortodoxos amb el salari mínim. També explica com el govern de Tsipras va començar el seu moviment per destruir l’església el 2011. Un paràgraf d’aquest article explica una part de la situació:

“Sota els termes d’un rescat internacional que va salvar Grècia de la fallida, el govern està retallant la paga, que per un rector típic és d’uns 1.000 euros al mes. Atenes també finançarà només un nou sacerdot per reemplaçar-ne 10 que es jubilin o es morin, causant escassetat en parròquies remotes durant una profunda recessió quan el ramat més ajuda necessita”.

Aquesta és l’essència de la missió de Tsipras, retallar fins als ossos. A Grècia, al voltant del 80% de la gent creu en Déu. Aquesta és la xifra més alta d’Europa, potser d’arreu. L’OCG i els fidels sacerdots que depenen de l’ajuda de l’Estat són els “ministres” d’ajuda i esperança per a la majoria dels grecs. Fi de la història. Tsipras i els seus amics anglo-europeus del negoci bancari necessiten destruir aquest vincle. Ara anem al “per què” del moviment més recent de Tsipras.

Podem deduir la veritat d’aquest assumpte llegint entre línies els mitjans de comunicació occidentals controlats per les corporacions. Un informe de Bloomberg, per exemple, tracta d’exposar des del costat de Tsipras la situació de la privatització grega minimitzant els diners recaptats per la privatització per escurçar el deute grec. Bloomberg diu que el govern esquerrà de Syriza “només” va aconseguir recaptar 7.800 milions d’euros dels 50.000 milions d’euros previstos. L’informe d’agost parla de 1.100 milions d’euros obtinguts de la venda del 67% del port de Tessalònica a Deutsche Invest Equity Partners GmbH i a altres empreses que no emmarcaré aquí. La història també esmenta un moviment clau de privatització, la venda del 66% de l’operador de la xarxa de gas natural del país a Snam SpA, Enagas International SLU i Fluxys SA per 535 milions d’euros.

Per què dic que aquest segon acord és “clau” perquè entenguem la veritat dels assumptes econòmics i seculars grecs? Bé, una història que vaig escriure per a la meva web de notícies de viatges Argophilia mereix ser mencionada aquí. Mentre que l’article d’opinió sobre els conglomerats TUI i l’operador turístic Thomas Cook se centren en els actius de Creta, la meva investigació em va portar a una figura prominent en l’administració de Donald Trump i corsari de Wall Street anomenat Wilbur Ross, que també és el secretari de comerç dels Estats Units. Ross, que és famós per guanyar milers de milions de dòlars procedents de fallides, també està molt ficat en les inversions gregues. Però el que és condemnable en aquest cas per a ell i els seus companys són els seus vincles amb Thomas Cook a través del seu fons Invesco Asset Management Ltd. Resulta que Ross era (i probablement encara ho és a través d’apoderats) el major accionista d’una cosa anomenada Navigator Holdings, una companyia naviliera de gas licuat.

Dies enrere, uns fotògrafs van fer fotos del secretari de comerç dels Estats Units juntament amb el primer ministre Tsipras. Així que, ¿no és interessant que Bloomberg hagi informat de la venda del gas natural de la costa de Grècia a Enagas International SLU (en part), que proporciona serveis de transport de gas natural? Tot i que encara no puc trobar el vincle entre la Navigator de Ross o altres empreses de transport de GNL, sí que vaig trobar un personatge vinculat a això anomenat Rikard Scoufias, que va ser gerent local de Trans Adriatic Pipeline (TAP) fins a l’any passat. Era el cap d’assumptes globals de BP.  En aquest informe de Capital Links, la indústria marítima aplaudeix Wilbur Ross a través dels portaveus d’Enagas, Fluxys, Snam, etc. Només perquè coneguin el meu nivell de sorpresa, permetin-me citar el currículum vitae de Scoufias, d’acord amb el document pdf de Capital Link de 2016 on diu que l’executiu de TAP també és:

“Director Executiu d’un think-tank global creat per Shell, J & J , Unilever, Microsoft i IBM per impulsar el lideratge de pensament sobre el paper de les empreses en la societat, membre de la junta directiva del British Royal Institute for International Affairs i membre fundador del panell de canvi climàtic de la UE.”

Ara deixeu-me intentar acabar amb tot això. Les forces del mal (potser Satanàs) estan alineades per destruir els últims vestigis d’esperança per a tots els devots grecs ortodoxos (i també russos). En fer això, no només es repartiran la riquesa espiritual de la gent, sinó que també s’apoderaran de qualsevol cosa de la qual la gent en sigui dipositària, des de les propietats de l’Església Ortodoxa Grega fins al llegat de les empreses gregues representades en els ports, la indústria manufacturera, els hotels i el turisme, el transport marítim i els recursos naturals. Aquests homes malvats, i no hi trobo gaires  dones, operen a través d’un president dels Estats Units, un primer ministre grec, líders europeus, americans i de la major part d’Àfrica, i també estan en connivència amb la majoria de governs asiàtics.

És una gran teoria de conspiració, ho sé, però demostreu-me que no ho és. “El que passa és que” s’ha anat massa lluny en aquest últim moviment de Tsipras. Només espero que l’OCG i la gent es neguin a deixar que “ells” se surtin amb la seva. Grècia pot ser, pel que sabem, l’últim bastió de fe i esperança en el planeta. I la Força Aèria Hel·lènica brunzint a Iràklio 20 vegades l’altre dia? Crec que això és un missatge subliminal a la resistència de Creta. “Tenim més poder que els nazis originals”, podria ser el missatge del poder aeri utilitzat d’aquesta manera. Per als cretencs, recordin, els darrers alemanys que van invertir aquí van ser expulsats en la Segona Guerra Mundial.

Phil Butler és un investigador i analista polític, politòleg i expert en Europa de l’Est, autor del recent best-seller “Putin’s Praetorians” i altres llibres. Escriu en exclusiva per a la revista online New Eastern Outlook.

Font original: New Eastern Outlook