Fa uns dies vaig trobar als meus arxius una nota de l’estimat germà, que ja no està entre nosaltres però ens va deixar el seu testimoni, el pare bisbe Miguel Esteban Hesayne des d’Azul. Em va enviar un correu amb la preocupació per l’abús dels avenços tècnics, com l’ús dels mòbils i equips electrònics, i com la tècnica incideix en el comportament dels joves que romanen atrapats pel consumisme tecnològic que els fagocita.
Fa referència al científic humanista Albert Einstein, que preveia el que s’apropava i l’impacte que l’acceleració del temps i els avenços tecnològics provoquen sobre la població, i que en la seva preocupació es pregunta si aquell dia que tant temia, finalment ha arribat.
Einstein va dir: “Tinc por del dia que la tecnologia sobrepassi la interacció humana. El món serà una generació d’idiotes”. Aquell dia ha arribat?
No ens hem d’espantar ni pensar que tot està perdut, simplement cal reaccionar per no ser devorats per la tècnica i l’alienació que acaba condicionant la capacitat del pensament i la llibertat de ser persona; hi ha moltes formes d’addiccions que actuen com les drogues que acaben sotmetent la voluntat de les persones. Avui el món està davant del desafiament de la intel·ligència artificial, que pot superar els éssers humans i pot presentar perills en la vida de tota la humanitat. Ja hi ha empreses que han acomiadat els treballadors i els han suplantat amb robots. Són molts els interrogants que es presenten.
Seguint R. Panikkar a “Tècnica i Temps” diu: “La tècnica fa possible pensar a una velocitat que cap ésser humà és avui capaç d’aconseguir. Però, quan es passa d’una determinada velocitat límit, quan es franqueja la ‘barrera humana’, no es podria produir una certa mutació, una certa ruptura que ens fes canviar de pla? En tot cas és un fet que avui l’home sol, sense ajuda de la tècnica, no segueix la màquina, sinó que és engolit per ella.”
Com a individu aïllat, es pot enfrontar amb el seu proïsme proveït d’un cervell electrònic?
Els mitjans tècnics de comunicació han massificat la informació, són com una aplanadora mediàtica sotmesa a l’acceleració del temps; les societats “civilitzades” han alterat a través de la tècnica la vida de les persones i els pobles, i dia a dia es va perdent el ritme natural entre l’home i la natura, portant les societats a una asimetria i distància cada vegada més gran de desigualtat, entre països que disposen de tecnologies avançades i aquells que no els poden atrapar per l’acceleració cada vegada més gran del temps que els porta a córrer cap enlloc.
Einstein carregava en la seva consciència i li feien mal els avenços tecnològics que van portar a l’ús de les seves investigacions i les seves conseqüències a Hiroshima i Nagasaki que desencadena una etapa d’incertesa i pors de la humanitat, a l’“Era Nuclear” que disposa de la capacitat del ser humà de destruir el planeta.
És la Babel de la ciència, on els amos i senyors de la vida i la mort decideixen el futur de la humanitat i de tot ésser vivent.
Avui molts països tenen armes nuclears i posen el món a la vora de la seva autodestrucció. A la guerra dels Estats Units, l’OTAN i Ucraïna, el poble és la víctima de la bogeria de les grans potències que juguen a destruir-se més i pitjor. No volen el diàleg, la resolució de posar fi a la guerra, no escolten les veus que s’aixequen al món de cuidar i preservar la Casa Comuna, com la del papa Francesc, el Consell Mundial de les Esglésies, organitzacions i diverses religions, personalitats al món que reclamen posar fi a la guerra i construir la Pau.
Les Nacions Unides estan silenciades i inoperants davant la irresponsabilitat de les grans potències que utilitzen el poder del veto per continuar la guerra, en què tots hi perden i posen en perill la vida planetària.
La humanitat viu en la incertesa i sap que allò que se sembra es recull.
Einstein sabia de les conseqüències i l’angoixa existencial que viu la humanitat i crida a despertar la consciència dels pobles.
Ens queda l’esperança de la rebel·lió dels pobles per aturar la guerra i construir la Pau. El que és impossible és possible. Luther King va dir: “Si demà s’acaba el món, avui plantaré igualment la meva pomera”.