L’exèrcit de l’FPR de Paul Kagame acaba de celebrar a la seva manera la nit del 4 al 5 d’octubre de 1990, 29 anys després de la seva invasió de Rwanda des d’Uganda.

Es recordarà que tres dies després de la invasió de Rwanda l’1 d’octubre de 1990 per elements de l’exèrcit regular d’Uganda, alguns infiltrats van dur a terme algunes accions (trets esporàdics) a la capital, Kigali, la nit del 4 a 5 de octubre de 1990 causant pànic i trets incontrolats de totes les unitats FAR a Kigali. L’endemà, el 5 d’octubre d’aquell any, les forces de seguretat van arrestar centenars de persones sospitoses de ser còmplices de l’enemic atacant d’Uganda (l’anomenat “Ibyitso”). Davant la pressió de l’opinió internacional i les ONG pro FPR, tots van ser alliberats sense judici pocs dies després d’aquesta batuda.

Segurament és per celebrar el 29 aniversari d’aquesta operació de Kigali que l’exèrcit de l’FPR de Paul Kagame acaba de simular un atac a Kinigi al nord (antiga prefectura de Ruhengeri) a l’entrada del Parc Nacional dels Volcans, santuari dels famosos goril·les de muntanya, durant la nit del 4 al 5 d’octubre de 2019. L’endemà, el 5 d’octubre de 2019, la policia de Rwanda (i no l’exèrcit com és de costum) va emetre un comunicat dient que els atacants havien matat 14 persones entre la població civil. Més tard, la mateixa policia va informar que les forces de Kagame van matar 19 dels atacants i van capturar-ne 5.

Curiosament, algunes persones de la població havien testificat anònimament i secreta que els assaltants, uns 24, havien estat vistos amb uniformes de les Forces de Defensa de Rwanda (l’exèrcit de Kagame) i que els civils morts havien estat assassinats molt després de la retirada dels assaltants durant el contraatac i l’escombrat de la zona per l’exèrcit de Kagame el dissabte 5 d’octubre de 2019.

El nombre de morts és sens dubte molt més gran, però la policia que està fent la comunicació ha aconseguit igualar el nombre de morts i capturats amb el nombre estimat dels anomenats agressors. Com si digués que no hi havia supervivents entre aquests agressors, però tots “neutralitzats” com el mateix Paul Kagame havia promès recentment als membres del Buró Polític del seu partit, l’FPR.

En participar en una paròdia tan assassina, Paul Kagame, com de costum, pretén desafiar i enviar missatges tant a nivell intern com regional i internacional.

Internament vol:

– Impressionar i terroritzar la població d’aquesta regió, que té fama de ser hostil a la dominació tutsi i se suposa que defensa la causa de qualsevol oponent armat que pugui aparèixer;

– Eliminar els suposats oponents entre aquesta població i advertir els d’altres llocs;

– Trobar testimonis falsos per als judicis sense garanties en curs en el país que s’acusin a si mateixos de ser membres de partits no admesos o de grups armats reals o inexistents: FDLR, RUD, RNC, FDU, P5…

A nivell regional i internacional:

– Xantatge per suscitar una emoció presentant-se com a víctima de forces negatives;

– Enfortir les acusacions contra Uganda i Burundi;

– Un pretext perfecte per envair militarment, i aquesta vegada obertament (perquè ja hi és), quan es refereix al “dret de persecució en calent”;

– Preparar ments i opinions per acceptar la desestabilització de Burundi que ja  s’està preparant, per canviar el règim, que hauria de tenir lloc el 2020.

Davant d’aquestes ambicions, l’exèrcit de l’FPR de Paul Kagame vingut d’Uganda el 1990, un veritable exèrcit d’ocupació de Rwanda, no té cap escrúpol quan es tracta de massacrar la població d’un país ocupat.

Brussel·les 07.10.2019
Jean-Charles Murego

Font: The Rwandan