Les Forces Democràtiques Unides (FDU Inkingi) saluden amb gran plaer la Resolució 2016/2910 (RSP) de 6 d’octubre de l’any 2016 del Parlament Europeu sobre Rwanda, pel que fa al cas Victoire Ingabire, Presidenta de les FDU Inkingi, empresonada a la presó central de Kigali.
El partit FDU-Inkingi expressa el seu profund agraïment al Parlament Europeu per aquesta posició valenta que fa honor als valors històrics sostinguts per la Unió Europea.
No obstant això, les FDU Inkingi han de fer uns aclariments a les inquietuds expressades per l’Honorable Diputat Louis Michel, en nom del Grup ALDE, que no ha volgut cosignar aquesta resolució amb l’argument que seria un cas que porta sens dubte ambigüitat perquè, ha dit, “tothom sap que la senyora Ingabire té contactes amb les FDLR (Forces democràtiques per l’alliberament de Rwanda) que són els genocides Interahamwe de 1994″.
Les FDU Inkingi se sorprenen d’entrada que l’honorable diputat europeu es refereixi gairebé exclusivament al fiscal general de la República de Rwanda, un membre prominent del partit en el poder en aquest moment, i que no tenia un altre propòsit que el de defensar l’autoritat que l’havia nomenat. L’honorable diputat hauria hagut de tenir una visió més equilibrada si hagués sospesat altres fonts fidedignes menys partidistes.
En efecte, diverses organitzacions internacionals de drets humans com Amnistia Internacional van afirmar que el judici era defectuós i no va complir les normes internacionals de justícia equitativa. Informes recents sobre el mal funcionament de la justícia ruandesa, com el de l’expert holandès Sr. R. Witteveen, són prou eloqüents sobre això i corroboren l’esperit i la lletra d’aquestes afirmacions.
Les FDU Inkingi afirmen fermament que les declaracions de l’honorable Louis Michel són gratuïtes i desitgen per la present eliminar qualsevol equívoc que susciti la seva intervenció.
Cal recordar que la senyora Victoire Ingabire Umuhoza, presidenta de les FDU Inkingi, va anar a Rwanda el gener del 2010 per registrar el seu partit i ser candidata a les eleccions presidencials. Arribada a Rwanda, va ser acusada regularment pels mitjans de comunicació propers al poder de casar-se amb “la ideologia del genocidi”, de “minimitzar el genocidi”, de “divisionisme” i de “col·laboració amb una organització terrorista”, és a dir, amb les Forces democràtiques per l’alliberament de Rwanda (FDLR). El 30 d’octubre de 2012 va ser condemnada a vuit anys de presó.
Moltes organitzacions de drets humans han denunciat les greus irregularitats que van tacar el procés en primera instància, que no va ser jutjat de manera equitativa; d’altra banda, en el seu informe, Amnistia Internacional va cridar l’atenció sobre les declaracions públiques adverses formulades pel president de Rwanda abans del procés, aixi com la utilització de les confessions dels detinguts de Camp Kami, on s’hauria fet servir la tortura per obtenir les confessions. Va ser el maig de 2013, després de testificar contra Victoire Ingabire davant el Tribunal Suprem de Rwanda el 2012, que quatre testimonis de càrrec i un coacusat van revelar al Tribunal Suprem que els seus testimoniatges havien estat falsificats. Malgrat aquestes anomalies, el Tribunal Suprem no va voler rectificar els errors en els procediments judicials anteriors sobre Victoire Ingabire. Per contra, va augmentar la seva condemna el 13 de desembre de 2013 a 15 anys de presó sense possibilitat d’apel·lar.
D’altra banda, els responsables ruandesos, entre ells el fiscal general, al qual fa al·lusió el diputat Louis Michel en el seu discurs del 6 octubre de 2016 en nom del grup ALDE al Parlament Europeu, van dir que els càrrecs en contra de Victoire Ingabire no estaven relacionats amb els seus suposats contactes amb els Interahamwe, sinó amb l’impacte que podia tenir el seu discurs. Així, el mateix fiscal general Ngoga va declarar: “El problema és la filosofia subjacent. No és una qüestió de criminalitat, sinó de filosofia. La insistència [en l’obligació de rendir comptes pels crims de guerra de l’FPR] no es basa en la preocupació per veure un grup oblidat. No, es basa en un intent de minimitzar el conjunt de l’operació genocida”.
Després d’haver esgotat tots els recursos interns, la senyora Ingabire no va tenir més remei que apel·lar el 3 d’octubre de 2014 davant la Cort Africana de Drets Humans i dels Pobles amb seu a Arusha, Tanzània. L’honorable Louis Michel comprendrà que el cas Ingabire segueix el seu curs davant la Cort Africana de Drets Humans i dels Pobles.
És per això que les FDU Inkingi se sorprenen que l’honorable diputat tendeixi a adoptar enfocaments similars als del president Paul Kagame per substituir el jutge pronunciant la culpabilitat d’ofici de la senyora Ingabire.
La solidesa i la fiabilitat de les institucions de Rwanda capaces de garantir la seguretat personal i jurídica dels ciutadans ha de ser jutjada en funció de la recent decisió del govern de retirar la seva declaració unilateral reconeixent la jurisdicció de la Cort Africana de Drets Humans i dels Pobles. Gràcies a aquesta declaració, les ONG i els ciutadans ruandesos podrien atacar davant aquest tribunal les decisions finals injustes de la justícia de Rwanda.
Rwanda ha preferit retirar la seva declaració, negant així als ciutadans l’accés a un jutge independent del seu poder, la vigília d’una audiència en el cas Victoire Ingabire Umuhoza c. Rwanda, on Rwanda tenia justament l’oportunitat de lloar els mèrits del seu sistema judicial. Va esquivar la vista del 4 de març de 2016. Per tant, aquesta audiència es va dur a terme en absència de l’Estat ruandès.
En la seva 41a sessió ordinària del 3 de juny de, 2016, la Cort va emetre la següent decisió: “La Declaració especial de retirada feta per Rwanda per examinar l’article 34 (6) està subjecta a la notificació d’una durada de 12 mesos per ser eficaç; això no afectarà el judici en el cas INGABIRE ni en els d’altres casos pendents davant la Cort “.
En efecte, la Cort té jurisdicció sobre els Estats que han fet una declaració en virtut de l’article 34 (6) del Protocol d’acceptar la jurisdicció de la Cort. Rwanda havia fet aquesta declaració el febrer de 2014.
Avui, la retirada de Rwanda del Protocol de la Cort Africana ja no és rellevant, donat el fet que el govern de Rwanda acaba de fer triar pels Estats membres de la Unió Africana una jutgessa ruandesa en la persona de la senyora Marie Teresa Mukamulisa, que ara forma part dels onze jutges que componen la Cort Africana. Està clar que la senyora Marie Thérèse Mukamulisa era jutgessa al Tribunal Suprem de Rwanda que va condemnar la senyora Victoire Ingabire Umuhoza a 15 anys de presó.
A menys que s’hagi preparat, és del tot incomprensible que els Estats membres de la Unió Africana no s’hagin adonat que mitjançant l’elecció de la senyora Marie Thérèse Mukamulisa a la seu dels jutges que componen la Cort Africana, Rwanda esdevenia per tant jutge i part. Hi ha un conflicte d’interessos evident, atès que Rwanda es troba ja al banc dels acusats.
Les FDU Inkingi troben, doncs, les paraules de l’honorable Louis Michel molt fora de lloc.
Fet a Brussel·les, el 12 d’octubre de 2016
FDU Inkingi
Joseph Bukeye, Vicepresident segon, jbukeye11@yahoo.fr