La 16ª cimera dels BRICS+ celebrada a Kazan, capital del Tatarstan, amb la participació per primera vegada d’Egipte i Etiòpia, ha obert un capítol distintiu per a l’Àfrica, sobretot per aprofitar les noves oportunitats d’impulsar un creixement econòmic més gran, el desenvolupament sostenible i la col·laboració regional.
Els BRICS+ (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica) han estat testimonis de la segona onada d’ampliació després de l’adhesió de Sud-àfrica el 2010. Els BRICS+ també han experimentat canvis estructurals i organitzatius, i ara es descriuen com una associació no occidental, els objectius principals de la qual són millorar la integració econòmica amb les principals nacions emergents, fomentar el comerç, la inversió, el desenvolupament, la seguretat i la cooperació entre les principals economies de mercat emergents.
Se centra geogràficament en el Sud Global, del qual l’Àfrica també en forma part integrant. En el context geopolític, l’associació es guia per valors compartits i per una visió comuna del desenvolupament econòmic i la garantia de pau i seguretat mundials. El primer ministre de l’Índia, Narendra Damodardas Modi, ho va expressar millor que ningú: «BRICS no és una aliança antioccidental; és simplement no occidental».
Sota la presidència de Rússia, els BRICS+ han aconseguit una sèrie de fites històriques, entre elles la creació de la categoria d’«estats associats», destinada a crear una força global, líders «afins» de països amics, com va reiterar el president rus Vladímir Putin. En el seguiment dels èxits de la cimera dels BRICS+, Egipte i Etiòpia es van unir a Sud-àfrica en una participació de ple dret, i també el president Putin va mantenir una reunió especial amb els líders d’Egipte, Etiòpia, Sud-àfrica, la República del Congo i Mauritània.
El president Vladímir Putin es va reunir amb el primer ministre de la República Democràtica Federal d’Etiòpia, Abiy Ahmed. L’adhesió d’Etiòpia als BRICS ha estat una decisió transcendental i una prova més del prestigi d’Etiòpia en l’escena internacional. La història ha assenyalat el fet que les seves relacions bilaterals es basen en una història rica i llargues tradicions d’amistat, respecte mutu i afinitat cultural i espiritual entre Etiòpia i Rússia (llavors Unió Soviètica).
A la fase actual, el comerç bilateral sembla estar creixent malgrat els múltiples reptes existents. Potser és modest en termes absoluts, però hi ha una dinàmica positiva amb un creixement del 65% el 2023. Hi ha l’optimisme que això canviï àmpliament amb l’Àfrica, per allunyar-se de la retòrica de la diplomàcia de l’horitzó i comprometre’s de manera més consistent i en termes pràctics per augmentar els llaços econòmics, en un futur proper, i específicament amb Etiòpia i Rússia convertint-se en amics «afins» als BRICS.
El president Vladímir Putin va mantenir una reunió amb el president de la República Àrab d’Egipte, Abdelfatah al-Sisi, al marge de la qual es va posar èmfasi en la qüestió de la promoció de les relacions bilaterals multifacètiques en diversos àmbits sobre la base del Tractat d’Associació Global i Cooperació Estratègica, i han generat un impuls constant en termes de relacions comercials i econòmiques. Egipte representa gairebé un terç del comerç entre Rússia i l’Àfrica. El 2023, per exemple, va augmentar un 16,4%, i aquest creixement no només es va estendre al 2024, sinó que es va accelerar.
Putin i Abdel al-Sisi van apreciar la continuació de la realització sistemàtica de grans projectes conjunts, com la construcció de la central nuclear del Dabaa i d’una zona industrial russa. Els informes mostren els enormes esforços per redactar un acord de lliure comerç entre la República Àrab i la Unió Econòmica Euroasiàtica, que segueix en curs. Com és ben sabut a la regió del Magrib, Egipte és considerat un soci fort i fiable per a Rússia. A més, Rússia i Egipte tenen plantejaments similars sobre molts dels problemes mundials actuals, i aprecien la cooperació bilateral a les plataformes de les Nacions Unides.
Amb el sud-africà Cyril Ramaphosa, al marge de la cimera dels BRICS a Kazan, Putin va elogiar com a impressionantment positiu el nivell de la cooperació comercial i econòmica bilateral entre Rússia i la República de Sud-àfrica. Rússia concedeix una importància especial a l’enfortiment de les relacions amb els països africans. S’està treballant en col·laboració per aplicar els acords conjunts aprovats a la cimera Rússia-Àfrica de Sant Petersburg, en particular una declaració i un pla d’acció fins al 2026. Sud-àfrica ha exercit diversos papers en la integració sense fissures dels nous participants en l’Arquitectura multinivell dels BRICS. A més, celebraria a Sotxi la primera conferència ministerial del Fòrum d’Associació Rússia-Àfrica, prevista per als dies 9 i 10 de novembre.
La presidenta del Nou Banc de Desenvolupament, Dilma Rousseff, va explicar durant una trobada amb Putin que el fet que els BRICS abastin cada cop més països del Sud Global, cosa que permet a l’NBD identificar noves àrees i dominis de cooperació, també comporta la necessitat d’assegurar recursos financers addicionals per a projectes de desenvolupament als països del Sud Global.
«En l’actualitat, els països del Sud Global tenen una necessitat considerable de recursos financers, i les condicions per garantir aquests recursos són força difícils», va subratllar Dilma Rousseff.
Durant la conferència de premsa, Vladímir Putin va esbossar mecanismes per donar suport al desenvolupament de l’Àfrica, per fer front al ràpid creixement demogràfic. Segons Putin, els BRICS crearien un grup de treball al Nou Banc de Desenvolupament per desenvolupar mecanismes d’inversió efectiva i fiable als països africans. Molts països de les regions africanes i asiàtiques estan menys urbanitzats, però la urbanització augmentarà sens dubte, i tant les persones com els països s’esforçaran per assolir el nivell de vida d’altres regions del món, inclosa Europa.
La cimera de Kazan del 2024, el lema de la qual ha estat «Enfortir el multilateralisme per a un desenvolupament i una seguretat mundials justos», ha suposat la setzena reunió anual de l’associació. Un èxit significatiu ha estat l’anunci oficial de la creació dels «països socis» del BRICS+, que està format per 13 membres, inclosos tres (3) països africans com a socis, no membres de ple dret. Es tracta d’Algèria, Nigèria i Uganda. Vet aquí la llista completa: els nous països socis són Algèria, Bielorússia, Bolívia, Cuba, Indonèsia, Kazakhstan, Malàisia, Nigèria, Tailàndia, Turquia, Uganda, Uzbekistan i Vietnam.
Tanmateix, els BRICS+ han fet del món multipolar i de la cooperació Sud-Sud els seus lemes, que constitueixen les seves màximes aspiracions. Tot i això, a la declaració final, els BRICS+ van subratllar la disposició de l’associació a col·laborar en la reforma de l’actual arquitectura financera internacional per fer front als reptes financers mundials, inclosa la governança econòmica mundial, per tal que l’arquitectura financera internacional sigui més inclusiva i justa, especialment per al món en desenvolupament.
Pel que fa al Fons Monetari Internacional (FMI), la declaració ha reafirmat el compromís dels BRICS+ de mantenir una Xarxa de Seguretat Financera Global forta i eficaç, amb un FMI basat en quotes i dotat de recursos adequats al seu centre. Pel que fa al G20, ha reconegut la importància del seu funcionament continuat i productiu, basat en el consens i centrat en els resultats.
Pel que fa al sistema de pagaments transfronterers, la declaració ha reconegut, a més, els beneficis generalitzats d’uns instruments de pagament transfronterers més ràpids, barats, eficients, transparents, segurs i inclusius, basats en el principi de minimitzar les barreres comercials i l’accés no discriminatori. Ha acollit amb satisfacció l’ús de monedes locals en les transaccions financeres entre els països BRICS i els seus socis comercials. Els organismes pertinents dels països membres col·laborarien en el sector financer per ampliar l’ús de les monedes nacionals a les liquidacions mútues i crear un sistema de pagaments independent.
A principis de 2024, l’associació va incorporar com a membres de ple dret Egipte, Etiòpia, l’Iran, l’Aràbia Saudita i la Unió dels Emirats Àrabs, tots els quals han assistit a la cimera de Kazan d’aquest any com a participants de ple dret. BRICS, una associació informal formada pel Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina, Sud-àfrica, l’Iran, Egipte, Etiòpia i la Unió dels Emirats Àrabs, es va ampliar el 2010 per incloure Sud-àfrica, formant els BRICS.
Kester Kenn Klomegah, que va treballar anteriorment amb Inter Press Service (IPS), Weekly Blitz i InDepthNews, és ara col·laborador habitual de Global Research. Investiga sobre Euràsia, Rússia, l’Àfrica i els BRICS. Les àrees d’interès principals inclouen els canvis geopolítics, les relacions exteriors i les qüestions de desenvolupament econòmic relacionades amb l’Àfrica. Com a investigador polifacètic, creu que tothom mereix el mateix accés a una informació de qualitat i fidedigna dels mitjans de comunicació.
Font: Global Research
La veritable guerra: Multipolaritat BRICS versus Hegemonia de l'OTAN | Prof. Nicolai Petro (SaneVox, 29.10.2024)