“Tenim més metges treballant a l’estranger que pràcticament qualsevol altre país del món, no perquè estiguem exportant res, sinó simplement perquè volem participar en la construcció d’un món amb millors condicions de salut i de vida”, ha declarat el metge cubà Luis Herrera en una entrevista exclusiva amb TeleSur.
Al Dr. Herrera se li atribueix el desenvolupament de l’Interferón Alfa 2B fa 40 anys, que s’està utilitzant per prevenir les complicacions mèdiques que podrien sorgir quan es contrau la soca del coronavirus COVID-19.
Mentre els governs de tot el món lliurats al neoliberalisme lluiten per contenir la propagació del virus, tancant les fronteres i imposant el control militar, Cuba ha mantingut el seu enfocament internacionalista predicant amb l’exemple revolucionari. El govern cubà ha permès que un creuer britànic afectat pel virus atraqui en un dels seus ports i que els passatgers desembarquin fins que els vols noliejats puguin tornar-los a casa. Cuba ha estat capaç de prendre aquestes decisions sabent que el país està ben preparat en medicina preventiva per mantenir controlada qualsevol possible transmissió del virus. Tanmateix, Occident ens repeteix sovint que el socialisme no funciona; per justificar, potser, les incessants formes d’intervenció estrangera destinades a mantenir la supremacia d’Occident.
El COVID-19 ha desemmascarat els sistemes d’explotació del capitalisme i el neoliberalisme. A Itàlia, els hospitals no poden mantenir el nombre de pacients que requereixen cures intensives. El primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, ha endarrerit les mesures preses per altres països d’Europa i internacionalment per frenar la propagació del virus, parlant insensiblement sobre el desenvolupament de la immunitat del ramat, mentre que descuida el segment de la població que pot desenvolupar complicacions pel virus.
Cuba està rebent ara sol·licituds internacionals per subministrar l’Interferón Alfa 2B. L’Occident neoliberal busca l’ajuda d’un país comunista bloquejat per resoldre els seus problemes i, fidel al seu esperit revolucionari, Cuba complirà amb les sol·licituds. El director de BioCubaFarma, Eduardo Martínez Díaz, ha declarat: “Actualment tenim sol·licituds d’un gran nombre de països, a les que estem responent perquè tenim la capacitat suficient, sense posar en risc les quantitats que necessita el país”.
No només la medicina cubana és apreciada pels països occidentals. Itàlia ha sol·licitat l’ajuda de metges cubans, veneçolans i xinesos per ajudar la regió de la Llombardia, que és la més afectada pel coronavirus. Per ara, almenys, la duplicitat amb els països socialistes de l’Amèrica Llatina s’ha deixat de banda per atendre el que fa falta a Europa: polítiques que donin prioritat a la gent.
És evident que el neoliberalisme ha fallat a la humanitat. No obstant, els principals mitjans de comunicació encara no estan convençuts de la necessitat de centrar la seva atenció en l’exemple internacionalista de Cuba. No seria la primera vegada que l’internacionalisme cubà ofereix un fort contrast amb els mètodes de militarització empleats per Occident quan s’enfronta a problemes humanitaris.
La Revolució Cubana mai ha estat un assumpte de privilegis. De fet, ha mantingut els principis esbossats per Fidel Castro en matèria d’educació i salut, construint una societat responsable. A la fi de 1960, tots els cubans tenien accés a la sanitat gratuïta, tot i l’èxode de l’elit mèdica als Estats Units després de la caiguda del dictador Fulgencio Batista. A Cuba, l’assistència sanitària forma part de la responsabilitat social i és aquest valor el que permet al país seguir al capdavant de l’assistència mèdica internacional. Cuba també es va oferir a enviar els seus metges als Estats Units després de l’huracà Katrina, oferta que va ser rebutjada pel president de llavors, George. W Bush, que va rebutjar l’oferta cubana qualificant-la de propaganda. A Bolívia, els metges cubans van tractar Mario Terán, el botxí del revolucionari argentí Ernesto Che Guevara, per a una cirurgia ocular.
El 2010, Fidel es va pronunciar en contra de les decisions de militaritzar les situacions humanitàries. Pel que fa a Haití, va declarar: “Al meu entendre, aquests fets complicaran i crearan un caos en la cooperació internacional, que ja és de per si complexa”. Un cop més, Occident ha emulat l’únic pla de resposta de què és capaç, atrapat com està en l’empantanegament capitalista. “Enviem metges, no soldats!”, va diferenciar emfàticament Fidel.
Quan la urgència del coronavirus s’acabi, ¿la comunitat internacional pagarà a Cuba oposant-se a l’imperialisme estatunidenc fins que s’aixequi completament el bloqueig?
Font: Strategic Culture Foundation