Històricament s’ha documentat que la Unió Europea va ser en gran mesura creada per la CIA, el Departament d’Estat dels Estats Units  i altres interessos estatunidencs.

Els Estats Units han utilitzat la Unió Europea per impulsar les polítiques pro-bancàries, a favor de l’austeritat i contra els més vulnerables a tot el continent europeu.

I els EUA ha utilitzat la UE per donar suport a les campanyes estatunidenques de canvi de règim a l’Iraq, Líbia, Ucraïna, Síria i més enllà… causant en primer lloc el flux de refugiats cap a Europa.

De fet, una enquesta mundial mostra que els EUA són considerats per la resta del món com la major amenaça per a la pau mundial . El sondeig de Reuters va revelar que molts països europeus –incloent-hi les següents nacions­– consideren els EUA l’amenaça més important del món (Taula 6):

El Regne Unit considera els EUA la segona major amenaça per al món… només una mica per darrere de l’Iran.

Michael Hudson, Distinguit Professor de Recerca d’Economia de la Universitat de Missouri, Kansas City, que ha assessorat els EUA, els governs de Canadà, Mèxic i Letònia, així com l’Institut de les Nacions Unides per a la Formació i Investigació,  diu que:

Gairebé tots els europeus saben d’on vénen els immigrants. I el que diuen és que vénen del Pròxim Orient. I són conscients del fet que la majoria dels immigrants vénen com a resultat de les polítiques de l’OTAN promogudes per Hillary Clinton i per l’administració Obama.

El problema va començar a Líbia. Un cop que Hillary va pressionar Obama per destruir Líbia i acabar amb el seu govern estable, va fer desaparèixer les armes, i Líbia era un país fortament armat. Va lliurar les armes a l’ISIS, Al-Nusra, i Al-Qaida. I Al-Qaida va fer servir aquestes armes sota la direcció dels EUA per atacar Síria i l’Iraq. Ara, la població siriana i la població iraquiana no tenen més remei que emigrar o que els matin.

Així que quan la gent parla d’immigració a Europa, els europeus, els francesos, els holandesos, els anglesos, tots són conscients del fet que Brussel·les és realment l’OTAN, i l’OTAN està dirigida realment per Washington, i que hi ha una nova Guerra Freda d’Estats Units contra Rússia que ha estat impulsant aquesta dislocació demogràfica que s’estén a Anglaterra i a Europa, i desestabilitza les coses.

Així que el que estem veient amb el Brexit és el resultat de promoció de la guerra de l’administració Obama, la nova política de Guerra Freda.

***

La dreta, de fet, estava pressionant pel tema dels immigrants dient, compte, que estan amenaçant els nostres llocs de treball. Però l’esquerra era només un vocal, i l’esquerra estava dient, per què vénen aquí aquests immigrants? Vénen aquí a causa del suport d’Europa a l’OTAN, i per la guerra de l’OTAN que està bombardejant el Pròxim Orient, que està desestabilitzant tot el Pròxim Orient i provocant una fugida de refugiats no només de Síria, sinó també d’Ucraïna. A Anglaterra, molts dels anomenats lampistes polonesos que van venir fa anys han tornat a Polònia perquè aquest país s’ha recuperat.

Però ara la preocupació és tota una nova onada d’ucraïnesos -perquè bàsicament la política dels Estats Units és de desestabilització- per la qual fins i tot la dreta, mentre que parla d’immigrants, també denuncia [inaudit] el fet que la política europea està dirigida pels Estats Units, i Marine Le Pen a França està dient que desitja retirar-se de l’OTAN; no volem una confrontació amb Rússia. L’esquerra a Anglaterra está dient que no volen una confrontació amb Rússia. I la setmana passada quan jo estava a Alemanya, els líders del Partit Socialdemòcrata estaven dient que Rússia ha de ser convidada de nou al G-8, que l’OTAN estava prenent una posició de guerra que feia mal a l’economia europea, trencant els seus llaços amb Rússia i obligant a més sancions contra Rússia.

Per tant hi ha una convergència entre l’esquerra i la dreta, i la pregunta és, qui  determinarà les condicions en què Europa es trenqui i es torni a unir? Serà només la dreta la que és contrària als immigrants? O serà només l’esquerra la que digui que vol reestructurar l’economia d’una manera que eviti essencialment l’austeritat que ve de Brussel·les, d’una banda, i del partit conservador britànic de l’altra.

I altra vegada Geert Wilders, el líder dels nacionalistes holandesos, està dient: volem que Holanda tingui el seu propi banc central. Volem encarregar-nos dels nostres propis diners. I a Brussel·les no ho podem fer. Això vol dir que no podem tenir un dèficit de pressupost i gastar diners en l’economia, i recuperar-nos amb una política de tipus keynesià.

Així que tota la retirada d’Europa vol dir retirar-se de l’austeritat. Si ens fixem en el patró de votació a Londres, a Anglaterra,  Londres volia romandre. Els centres universitaris, Oxford i Cambridge, van votar per romandre. Hi ha la classe obrera de les antigues zones industrials del nord i el sud. Hi ha la classe mitjana i la classe industrial dient que estem sent molt maltractats per Europa. Volem oposar-nos a l’austeritat. I no volem que Brussel·les faci polítiques contra els treballadors i a favor dels bancs, ni tampoc polítiques comercials que Brussel·les està tractant d’impulsar a Europa, l’acord comercial Obama que, essencialment, faria passar la política econòmica nacional de les mans del govern a les mans de la burocràcia corporativa i els tribunals corporatius. I la burocràcia de Brussel·les  està en gran mesura a favor dels bancs, les corporacions i contra els treballadors.

***

Així que es podria dir que el vot per retirar-se d’Europa és, en realitat, un vot de la classe mitjana británica i la classe obrera per retirar-se del neoliberalisme dels Estats Units que ha estat funcionant a Europa durant els últims deu anys.