Els Estats Units han de tenir un enemic. Durant els darrers set anys, l’enemic ha estat Rússia. Ara el focus s’ha desplaçat a la Xina. Feu una ullada a aquests titulars a Google News i veureu el que vull dir:

– ¿Han trigat massa els Estats Units a adonar-se de l’amenaça xinesa? Washington Examiner
– Per què la Xina és una amenaça per als Estats Units? Quora
– Els Estats Units estan preparats per fer front a les amenaces de la Xina amb prou temps per marcar la diferència? The Hill
– La Xina i Rússia estan lliurant una altra Guerra Freda: Occident està preparat per al desafiament? The Hill
– La Xina envia en secret a Rússia material suficient per equipar un exèrcit, Politico
– Xi Jinping prepara la Xina per a la guerra, Newsweek

Ho enteneu? La Xina és una gran amenaça per als Estats Units. Oblideu-vos que els Estats Units envien regularment els seus vaixells de guerra al Mar de la Xina Meridional i a l’Estret de Taiwan. Oblideu que els Estats Units han envoltat la Xina amb bases militars i sistemes de míssils. Oblideu que han enviat múltiples delegacions a Taipei, violant la política d'”una sola Xina”. Oblideu que els Estats Units armen i entrenen militars de l’exèrcit taiwanès. Oblideu que els Estats Units imposen aranzels unilaterals als productes xinesos i sancionen empresaris xinesos. Oblideu que els Estats Units han aplicat el bloqueig més draconià de la història als semiconductors avançats. Oblideu que estan creant coalicions antixineses a tota la regió. Oblideu-vos de totes aquestes coses perquè –segons els genis dels principals mitjans de comunicació– la Xina és el problema, la Xina és l’amenaça i la Xina és el país que està empenyent el món cap a la guerra.

Algú es creu aquestes ximpleries? Així ho resumeix el columnista Bradley Blankenship en un article a RT:

“L’Estat de seguretat nacional dels EUA ha explotat profunds prejudicis ideològics als mitjans de comunicació i està finançant innombrables grups de reflexió, organitzacions no governamentals i programes acadèmics per produir propaganda constant contra la Xina.” Propaganda que es reforça a si mateixa, RT

En altres paraules, el Govern dels Estats Units està treballant amb els seus aliats als mitjans de comunicació per saturar les ones amb propaganda antixinesa per tal de convèncer els estatunidencs que la Xina és la font del problema. Així és com el govern modela la percepció pública i estableix les bases per a la guerra. Feu una ullada a aquest extracte d’un article de The Diplomat:

“Una característica clau dels principals mitjans de comunicació occidentals és l’atac implacable a la Xina. Sovint es tracta de trivialitats regurgitades o històries inventades sense proves que recolzin les cruels declaracions sobre el país, cosa que demostra una profunda manca de comprensió. Però aquestes històries continuen produint-se sense fi a la vista.

Contrarestar aquesta situació als mitjans de comunicació internacionals, oferint punts de vista més equilibrats per a una audiència global, és gairebé impossible, ja que la censura és generalitzada. Gairebé sembla existir un pacte global per controlar la narrativa, una guerra de propaganda impulsada per la tecnologia digital actual…

En general, les històries negatives s’adhereixen a tres idees bàsiques que informen les directrius tàcites dins d’aquestes sales de premsa quan es tracta d’informar sobre la Xina.

La primera és la creença que la Xina és una amenaça per al món i que aquesta creença s’ha de reforçar sense parar en cada oportunitat disponible. Mai no s’explora com i per què la Xina és una amenaça; tal és la naturalesa arrelada i gairebé religiosa de la creença. Els arguments sòlids no importen. Els principis bàsics del bon periodisme s’ignoren quan és una història sobre la Xina. No cal explicar o aportar proves de per què la Xina és una amenaça mundial.” La retòrica antixinesa es dispara als mitjans occidentals, The Diplomat

La Xina no representa cap amenaça per a Occident, de fet, la Xina no ha envaït mai un altre país en els 70 anys d’història. Cal comparar-ho amb l’ininterromput historial de violència de Washington arreu del món. Vet aquí un breu resum:

“Els Estats Units van llançar almenys 251 intervencions militars entre 1991 i 2022. Això és segons un informe del Servei de Recerca del Congrés, una institució del govern estatunidenc que recopila informació en nom del Congrés. L’informe documenta 218 intervencions militars estatunidenques més entre el 1798 i el 1990.

En total, 469 intervencions militars estatunidenques des del 1798 reconegudes pel Congrés. La llista de països objectiu de l’exèrcit dels Estats Units inclou la gran majoria de les nacions de la Terra, inclosos gairebé tots els països de l’Amèrica Llatina i el Carib i la majoria del continent africà.

El Projecte dIntervenció Militar del Centre d’Estudis Estratègics de la Universitat de Tufts ha documentat encara més intromissions estrangeres.

‘Els Estats Units han dut a terme més de 500 intervencions militars internacionals des del 1776, gairebé el 60% entre el 1950 i el 2017′, va escriure el projecte. ‘A més, més d’un terç d’aquestes missions van passar després del 1999’.

El Projecte d’Intervenció Militar va afegir: ‘Amb el final de l’era de la Guerra Freda, esperaríem que els Estats Units disminuïssin les seves intervencions militars a l’estranger, assumint menors amenaces i interessos en joc. Però aquests patrons revelen el contrari: els EUA van augmentar les intervencions militars a l’estranger’.” Els EUA han llançat 251 intervencions militars des del 1991, i 469 des del 1798, Geopolitical Economy

I quin país és “l’amenaça més gran per a la pau mundial”? La Xina?

Ni de bon tros. Feu una ullada:

“Els Estats Units van resultar l’amenaça més gran per a la pau mundial, seguit del Pakistan i la Xina, a l’enquesta mundial de final d’any realitzada per WIN/Gallup International a 65 països del món.

De les més de 66.000 persones enquestades arreu del món, el 24% creia que els Estats Units eren l’amenaça més gran per a la pau mundial. El Pakistan i la Xina van obtenir el 8% i el 6% dels vots respectivament, mentre que l’Iran, Israel, Corea del Nord i l’Afganistan van empatar al quart lloc amb el 4% dels vots.” Els Estats Units són l’amenaça més gran per a la pau mundial, Buzzfeed

Aleshores, potser la Xina no és la més gran amenaça, després de tot? És això el que estem dient?

De fet la Xina no és una amenaça per als Estats Units, de fet l’ideal més gran de la Xina és el “desenvolupament pacífic”. Penseu en això per un minut: Desenvolupament sense guerra. És tan sols possible?

És possible, i els Estats Units i la Xina haurien de treballar junts per fer-ho realitat. No hi ha cap raó per la qual les dues economies més grans del món no puguin treballar juntes en els objectius compartits d’integració econòmica, infraestructures d’avantguarda i reducció de la pobresa. Necessitem líders que abracin la col·laboració i la cooperació, no que exacerbin les divisions i la confrontació. Necessitem reforçar les relacions amb la Xina, no cercar maneres de vilipendiar-la, coaccionar-la o intimidar-la.

Malauradament, com tots sabem, l’”ordre basat en regles” occidental està controlat per oligarques multimilionaris que s’oposen amargament als líders nacionalistes que aprecien la seva pròpia independència sobirana i actuen en interès del seu propi poble. No ho permeten. Les elits occidentals creuen que tota la riquesa material i el poder han d’estar en mans privades (no en mans públiques) i per això estan decidides a provocar una guerra amb la Xina, perquè l’assumpte es resolgui militarment. En resum, el conflicte amb la Xina es perfila com una lluita en una gàbia nuclear entre “els globalistes i els nacionalistes”.

L’actiu més important d’Occident en aquesta lluita són els mitjans de comunicació, la propaganda dels quals ajuda a aconseguir el suport públic que les elits necessiten per portar el país a la guerra. Malauradament, el pla sembla que està funcionant. Per exemple, el 2018 gairebé 4 de cada 10 estatunidencs veien l’ascens de la Xina com una amenaça per als interessos vitals dels EUA (The Chicago Council on Global Affairs). Compareu aquests resultats amb la recent enquesta de Gallup que ha mostrat que “el 66% dels adults estatunidencs considera que (Xina) és una amenaça crítica per als interessos vitals dels Estats Units”.

En només 4 anys, els mitjans de comunicació han persuadit la majoria dels estatunidecs que la Xina representa una clara amenaça per als Estats Units. Com explicar aquests resultats si no és assenyalant el perniciós impacte de la propaganda estatal utilitzada per emmetzinar les ments dels estatunidencs contra el rival econòmic més gran de Washington?

Aquí n’hi ha més de Gallup:

“A més de tenir una opinió majoritàriament desfavorable de la Xina, hi ha més estaunidencs que anomenen la Xina com l’enemic més gran dels Estats Units, més que qualsevol altra nació, per un ampli marge. Aquesta opinió està estretament vinculada a dues mesures més de l’enquesta, segons les quals els estatunidencs creuen àmpliament que els poders militars i econòmics de la Xina representen una ‘amenaça crítica’ per als interessos vitals dels Estats Units la pròxima dècada.” “Un 15% dels estatunidencs veuen amb bons ulls la Xina, xifra rècord”, Gallup

“L’exèrcit xinès és una amenaça crítica” per als Estats Units? És això realment el que pensen els estatunidencs?

I on s’ha desplegat exactament l’exèrcit xinès els darrers 30 anys? L’Afganistan, Síria, Líbia, l’Iraq?

No, durant les darreres 7 dècades l’exèrcit xinès ha estat a la Xina. La Xina no ha envaït ningú i, per descomptat, no té intenció de fer-ho en el futur. Els estatunidencs no tenen motius per témer la Xina. El que han de témer és els neoconservadors trastornats que envien vaixells de guerra estatunidencs a l‘estret de Taiwan i al mar de la Xina Meridional, a 8.000 milles dels Estats Units. És a ells als qui han de témer, perquè és una provocació deliberada destinada a desencadenar una guerra.

Una enquesta recent del Pew Research Center semblava mostrar que l’opinió pública sobre la Xina ha baixat dràsticament a 24 països. Però una mirada més atenta a l’enquesta mostra justament el contrari, de fet, Pew ajuda a provar el punt que hem estat tractant de fer aquí, que és, que els països més dominats pels mitjans de comunicació occidentals són més propensos a tenir opinions “desfavorables” de la Xina. No és una coincidència. Així ho resumeix Blankenship:

“L’agència va enquestar adults de 24 països; hi ha 193 Estats membres de les Nacions Unides, cosa que indica que no mostra cap tendència global seria basant-se exclusivament en la seva metodologia. També hi ha un fort biaix de selecció de països de renda alta i aliats dels Estats Units. Tot i això, es va enquestar alguns països de renda mitjana i més pobres, i les dades revelen el que molts saben que és cert: el Sud Global té en gran mesura una opinió favorable de la Xina.

Per exemple, l’enquesta de Pew ha revelat que països com Kenya (72%), Nigèria (80%) i Mèxic (57%) tenen una opinió favorable de la Xina… Com que els països més pobres són els beneficiaris de la cooperació bilateral amb la Xina, inclosa la Iniciativa del Cinturó i Ruta de la Seda (BRI) liderada per Pequín, és natural que tinguin una millor opinió de Pequín. Tanmateix, Pew no va seleccionar majoritàriament països amb una cooperació estratègica d’alt nivell amb Pequín…

Hi ha hagut una tendència constant a la baixa totalment en línia amb la política exterior estatunidenca, per exemple, després del 2012 amb el ‘Pivot cap a l’Àsia’ de l’expresident Barack Obama, la guerra comercial de Trump i el que sigui que estigui fent l’actual administració del president Joe Biden. L’Estat de seguretat nacional estatunidenc ha explotat profunds biaixos ideològics als mitjans de comunicació i està finançant innombrables grups de reflexió, organitzacions no governamentals i programes acadèmics per produir propaganda constant contra la Xina…

Hi ha una batalla definitiva i contínua pels cors i les ments entre la Xina i els Estats Units, i els anomenats ‘experts en Xina’ són els soldats d’infanteria dels estatunidencs, se n’adonin o no. I en el futur hi haurà més incentius sistèmics per als falcons de la Xina, tenint en compte que els membres del Congrés dels Estats Units segueixen presentant projectes de llei, com la ‘Llei per contrarestar la propaganda xinesa’ del Senat o la ‘Llei d’autorització del fons per contrarestar la influència maligna de la RPC’ de la Cambra de Representants, per la qual es gastarien centenars de milions en la cobertura de notícies negatives contra la Xina. Ambdós projectes han estat incorporats a les versions de la Llei America COMPETES de la Cambra de Representants i el Senat, que han estat aprovades a les dues cambres però estan a l’espera de canvis menors abans de convertir-se en llei.” Propaganda que es reforça a si mateixa: Una nova enquesta mostra que a la gent no li agrada la Xina, però hi ha un parany, Bradley Blankenship, RT

Així que –malgrat que la majoria dels estatunidencs ja creuen que la Xina és el seu enemic– el Congrés vol gastar “centenars de milions més” per intensificar la campanya d’adoctrinament dels mitjans de comunicació per assegurar que qualsevol persona de pensament crític que cregui que els Estats Units han de seguir una política de compromís pacífic amb la Xina serà denunciat com un covard, un traïdor i un titella de Xi Jinping.

Aquest és l’escenari al que ens enfrontarem si no trobem un candidat que trenqui el consens bel·licista i elabori una política centrada en un acord a llarg termini amb la Xina que eviti una confrontació catastròfica. Evitar la Tercera Guerra Mundial hauria de ser la nostra màxima prioritat.

Font: The Unz Review

Foto: Manifestants es reuneixen durant la manifestació contra la guerra a Washington, DC, Estats Units, 18 de març de 2023.

Nou ministre de Relacions Exteriors de la Xina llança advertència als Estats Units (France 24, 07.03.2023)