Els hotelers mallorquins van celebrar el Primer de Maig oferint, a la negociació del nou conveni d’hostaleria, una pujada salarial del 8,5% en tres anys, davant del 19% proposat pels sindicats UGT i CCOO en aquest mateix període. Es tracta, com van dir els representants sindicals, d’una oferta insultant, a la qual només faltava afegir: “I gràcies”.

Un dels efectes més perniciosos del negoci turístic tal com s’ha desenvolupat a les Balears és el seu impacte en el mercat laboral. No tan sols en els sous avariciosos sinó en la normalització d’un panorama basat en l’estacionalitat (i, per tant, en el sistema de mig any de feina i mig any d’atur) i la desigualtat. I en la baixa o molt baixa capacitació dels treballadors: l’abandonament escolar prematur d’una gran part dels joves de les Balears, per dedicar-se a feines mal pagades i gens qualificades, és un llastre per al futur que lamentarem durant molt de temps. I que té conseqüències corrosives per al conjunt de la societat, en forma de baix nivell educatiu de la població, esquerdes a la cohesió social, conflictivitat, èxit de populismes de tot tipus, etc.

En paral·lel a les exhibicions de força (llegeixin abusos) per part de la patronal hotelera, el Tribunal Suprem ha sentenciat amb duresa contra el lloguer turístic d’habitatges plurifamiliars a Palma. Dona així la raó al Consistori d’esquerres liderat pel batle Toni Noguera, que en el seu moment va tenir la iniciativa de prohibir aquest tipus de pràctica per impedir l’especulació sense fre, la massificació i l’escalada de preus. En el seu moment, el Tribunal Superior de Justícia de les Balears, que en el seu moment es va pronunciar contra la mesura de Cort amb una sentència que no estalviava desqualificacions cap al govern municipal progressista. Ara, el Suprem li retreu al tribunal illenc no tan sols no haver calibrat bé la seva decisió, sinó també haver demostrat desconeixement de la Llei de turisme de 2012. Jutges que desconeixen les lleis, si més no quan els convé. Greu, perillós i alarmant.

Un altre desmentiment important: segons les dades del mateix IB-Salut, el català mai no ha estat un impediment per a la contractació d’infermeres als centres públics de les Balears, a pesar que el PP afirmàs que sí que ho era i arribàs a suprimir el requisit de coneixement del català per als sanitaris. Ja ho sabíem, però és important que quedi demostrat, i amb dades del mateix Govern. Prohens i el seu executiu van incórrer en una falsedat i –com diu Isidor Marí– en una estafa i un atemptat contra els drets lingüístic dels ciutadans de les Balears. Ho vam dir i ho repetirem: la consellera de Sanitat, Manuela García Romero, i el vicepresident Antoni Costa, haurien de dimitir o ser destituïts per haver promogut i defensat aquesta agressió contra la qualitat de la sanitat pública. I mereixen aplaudiment la plataforma Sanitaris per la Llengua, per la seva defensa de la sanitat pública en català.

En acabar comptarem, diu la dita. El somni de Pere Sampol va ser una Mallorca no ben bé lliure de paparres, perquè de tenir paparres ja no ens n’alliberarem mai del tot, però sí almanco amb els paràsits posats a ratlla. Somiava un model econòmic i productiu (i, per tant, social i convivencial) ordenat: el que tenim ara representa el desordre, el desgavell, la filosofia de fot el que puguis i demà ja ho veurem. El comiat a Pere Sampol de diumenge passat, amb més de mil persones reunides al cementeri de Montuïri per retre-li homenatge, és el que rep un servidor públic que s’ha guanyat, per la dignitat de la seva trajectòria, el respecte del seu poble. I hauria d’ensenyar als nostres governants actuals que el respecte no ve inclòs amb el càrrec: cal guanyar-se’l. Cal ser-ne mereixedors.

Font: Ara Balears

Foto: Comiat a Pere Sampol al cementiri de Montuïri.

Darrer adeu a Pere Sampol (IB3, 27.04.2025)