El camp àrab liberal creu que la decisió del Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) conduirà a una solució pacífica de la qüestió palestina, mentre que el camp popular ha perdut la fe en les organitzacions internacionals, inclòs el TIJ.

Israel quedarà tacat per sempre amb l’etiqueta de genocida i els seus partidaris sempre seran acusats de recolzar el genocidi després que el Tribunal Internacional de Justícia dictaminés el mes passat que hi havia indicis raonables per jutjar Israel per genocidi.

Fins i tot als grups de pressió estrangers poderosos els resultarà difícil eliminar l’estigma. Això no se’ls escapa als ciutadans estatunidencs, que han gastat incomptables milions de dòlars i han sentit massa mentides per seguir recolzant una imatge de superioritat moral.

Si hagués estat un país àrab i no Sud-àfrica el que hagués presentat l’acusació de genocidi, els Estats Units i altres partidaris d’Israel l’haurien desestimat fàcilment, assenyalant un historial sòrdid de violacions dels drets humans i repressió per part d’aquest govern.

Però es tractava de Sud-àfrica que, atès el seu propi historial de respecte dels drets humans des del final de l’apartheid, i els elevats nivells de democràcia i igualtat consagrats a la Constitució sud-africana, s’ha erigit en líder moral no només dels països en desenvolupament, sinó del món. Sud-àfrica és una superpotència moral, mentre que els Estats Units han quedat reduïts a un simple bergant.

Sud-àfrica lidera ara el “Món Lliure” i no els Estats Units, l’OTAN i la seva coalició d’antigues potències colonials. Sud-àfrica és la nova superpotència, sense armes nuclears. El seu poder tou no és el mateix que el dels Estats Units, que camufla l’agressió nua i la submissió d’altres països.

Àrabs dividits

Al món àrab hi ha dos bàndols respecte a la sentència del TIJ. Els intel·lectuals liberals finançats pels dèspotes del Golf i/o els governs de l’OTAN/Soros insisteixen que els àrabs no han d’abandonar mai la seva creença en la “comunitat internacional” (paraula clau per referir-se a l’eix genocida de l’OTAN) i en el dret internacional i els drets humans.

Per a aquest bàndol és essencial allunyar els àrabs de la creença en l’eficàcia de la lluita armada i la resistència. Vol soscavar els moviments de resistència al Pròxim Orient mantenint que existeix un “procés de pau” i que Occident –una vegada més– es pren seriosament aquesta vegada arribar a una solució pacífica de la qüestió palestina. Aquest bàndol considera la sentència del TIJ com una oportunitat més per assolir la justícia de forma pacífica a través de les organitzacions internacionals.

L’altre bàndol, que parla més en nom de l’opinió pública àrab lliure, considera que la noció de dret internacional i drets humans són eines i fins i tot trucs dels governs occidentals per solidificar el domini sobre els pobles del Sud.

Volen tranquil·litzar-los i il·lusionar-los fent-los creure que es pot restablir la justícia a través dels fòrums internacionals. El fet que un mes després de la sentència del TIJ, Israel continuï el seu genocidi a Gaza i els governs occidentals segueixin recolzant-lo i patrocinant-lo és testimoni de les limitacions i fins i tot de la impotència de les organitzacions internacionals.

La popularitat de Hamàs

L’auge del fenomen Hamàs és una manifestació de la popularitat de la creença en la lluita armada. Fa anys que els àrabs pateixen l’agressió i l’ocupació israelianes mentre se’ls enganya amb la presència d’un suposat “procés de pau” que resoldria el problema palestí.

D’altra banda, molts àrabs estan celebrant que el Tribunal Mundial denigri Israel en posar l’etiqueta de genocida a la seva guerra contra Gaza.

I per primera vegada, les declaracions genocides dels dirigents israelians (aquestes declaracions es remunten fins i tot a abans de la fundació de l’Estat de l’apartheid) s’utilitzen com a prova legal de la intenció de cometre genocidi segons el dret internacional.

Però els àrabs estan acostumats que els Estats Units protegeixin Israel de tota forma de responsabilitat legal internacional. Des del Pla de Partició de l’Assemblea General de l’ONU del 1947 –quan els Estats Units van intimidar i subornar altres països per aconseguir el vot desitjable (vegeu Walid Khalidi, From Haven to Conquest)– fins a la recent ordre judicial de la Haia, Estats Units sol recórrer al suborn, l’engany, la pressió, la intimidació i les amenaces de sancions contra Estats i individus per aconseguir allò que vol.

Als àrabs no se’ls ha escapat que ni un sol Estat àrab es va atrevir a presentar la petició davant del Tribunal Mundial perquè temien la ira dels Estats Units i dels seus servils aliats occidentals. Al principi, Jordània es va mostrar disposada a emetre un document de suport a la Haia, però més tard va semblar recular, segons aquest reportatge.

Fins i tot l’Autoritat Palestina (que depèn del finançament dels governs de l’OTAN i dels ingressos fiscals recaptats per Israel) va seguir obedientment les ordres dels Estats Units en relació amb les repetides amenaces de l’AP de desafiar Israel a les institucions i fòrums internacionals.

Els àrabs s’han mostrat joiosos que Israel s’hagi guanyat finalment la qualificació de genocida, tot i que el tribunal no hagi dictaminat que Israel hagi comès efectivament actes de genocidi. Però el fet que el tribunal demanés a Israel que impedís que es produïssin actes de genocidi i que presentés un informe al respecte al cap d’un mes, indica que un país que va ser declarat per David Ben-Gurion “llum per a les nacions” és considerat ara un pària moral, potser no pels governs occidentals, però sí per la majoria dels països en desenvolupament i per capes àmplies de l’opinió pública occidental.

La marea ha canviat

Quan vaig arribar per primera vegada als Estats Units, tots els segments demogràfics de la població estatunidenca s’identificaven amb Israel davant dels palestins en una proporció de 6 o 7 a 1. Avui, els joves estatunidencs estan dividits entre Hamàs i Israel. Aquestes xifres eren impensables fa només 40 anys.

El cas sud-africà contra Israel ha trencat un mur gruixut de protecció occidental a Israel. És un precedent irreversible. Israel no podrà rentar l’estigma del genocidi, per moltes resolucions que el Congrés dels Estats Units elabori. La gent d’arreu del món comprèn que el Congrés està supeditat al Comitè d’Afers Públics Estats Units – Israel (AIPAC).

Sud-àfrica s’ha aixecat contra l’hegemonia estatunidenca i ha obert el camí perquè la Xina, més endavant, reuneixi més valor per enfrontar-se al control estatunidenc de les organitzacions internacionals.

Tanmateix, cal actuar amb cautela. En primer lloc, la sentència no té gaire sentit. Adverteix Israel que no perpetri un genocidi, però no demana un alto el foc. A més, deixa a les mans d’Israel la tasca d’informar sobre el seu propi genocidi. El genocidi és una violació massa greu del dret internacional perquè el tribunal hagués assignat a una comissió especial externa la tasca de dirimir l’assumpte i no deixar-ho a la bona voluntat d’Israel.

Tot i la valentia de Sud-àfrica i la voluntat del TIJ d’investigar l’acusació, Israel ha estat protegit per la coalició occidental que ha mantingut ridículament que les declaracions dels funcionaris israelians (en les que es registrava una clara intenció genocida) s’havien de desestimar perquè no representen la política oficial.

Imagineu-vos que a Nuremberg s’haguessin desestimat les declaracions dels nazis sobre els jueus perquè tal o qual funcionari nazi no representava la política oficial. Certament, el president d’Israel i el ministre de Defensa estan molt més amunt en els esglaons de la jerarquia governamental del que estava Eichmann en el règim nazi.

La sentència és només un senyal més que l’ordre internacional establert pels Estats Units després del col·lapse de l’URSS s’està enfonsant davant dels nostres ulls. El sistema d’hegemonia i injustícia occidental s’ha de desmantellar en nom de la pau i la justícia mundials, i només la República de Sud-àfrica ha tingut el valor de trencar-lo. Fins i tot la Xina i Rússia es van quedar curtes.

Amb fins propagandístics, Estats Units llança l’acusació de genocidi contra els seus enemics fins i tot quan no hi ha proves. Cap àrab, de fet cap ésser humà raonable, no es prendria seriosament l’acusació estatunidenca que la Xina ha estat cometent genocidi contra els musulmans.

A Gaza tenim ara proves fotogràfiques clares de genocidi. “La reconeixem quan la veiem”, en paraules del jutge del Tribunal Suprem Potter Stewart sobre la pornografia.

La decisió preliminar del TIJ (la decisió final pot trigar mesos i anys, i els Estats Units treballaran per assegurar-se que no arribi abans) és una fita política, no jurídica internacional.

Continua la matança

El genocidi a Gaza continua sense treva després de la sentència i el govern israelià –en virtut del suport incondicional d’Occident– no mostra cap mena de moderació després de la sentència.

Però Sud-àfrica ha demostrat que Occident no és el destí del món: el monopoli occidental sobre la moral internacional s’ha d’acabar pel bé dels pobles del món. Els Estats Units i Israel (i la resta de la coalició genocida) no estan contents amb el veredicte, ja que els Estats Units segueixen oposant-se oficialment a un alto el foc en nom de l’autodefensa israeliana.

La sentència farà que els àrabs, i els pobles dels països en desenvolupament en general, es mostrin més disposats a recórrer a la justícia internacional?

És molt improbable, sobretot perquè el tribunal no ha ideat un mecanisme per aturar la guerra d’agressió, encara que no tingui poder per fer-ho. És el Tribunal Penal Internacional (TPI) el que es va establir per compensar la manca de poders d’aplicació del TIJ, i el TPI, en virtut de la intimidació dels Estats Units, ha estat inactiu durant tota aquesta guerra.

Sud-àfrica ha pres exemple dels valents palestins de Gaza. El missatge: ja és hora de canviar el món.

As`ad AbuKhalil és professor libanès-estatunidenc de Ciències Polítiques a la Universitat Estatal de Califòrnia, Stanislaus. És autor de “Historical Dictionary of Lebanon” (1998), “Bin Laden, Islam and America’s New War on Terrorism” (2002), “The Battle for Saudi Arabia” (2004) i va dirigir el popular bloc The Angry Arab. Tuiteja com @asadabukhalil

Font: Consortium News

Foto: El president sud-africà, Cyril Ramaphosa, arriba al Caire per a una cimera de pau el 21 d’octubre del 2023. (GovernZA, Flickr, CC BY-ND 2.0)

Demanda històrica de Sud-àfrica vs Israel al TIJ!: Escenaris Geopolítics (Alfredo Jalife, 12.01.2024)