“Ha de quedar clar que al país no hi ha lloc per a tots dos pobles… Si els àrabs l’abandonen, el país serà ampli i espaiós per a nosaltres… L’única solució és una Terra d’Israel… sense àrabs. Aquí no hi ha lloc per a compromisos…” Yosef Weitz (1890-1972), exdirector del Departament d’Assentaments del Fons Nacional Jueu.
Els atacs aeris recents de les Forces de Defensa d’Israel (FDI) contra zones civils a Rafah marquen el començament de la fase final del projecte de neteja ètnica massiva d’Israel. El dilluns, Israel va bombardejar diversos llocs on els refugiats palestins s’amuntegaven en tendes de campanya després de fugir de l’envestida israeliana al nord. A diversos llocs de Twitter van aparèixer vídeos de la destrucció que mostraven un erm amb profunds cràters enmig de campaments improvisats. No és estrany que la majoria de les víctimes fossin dones i nens, i que no hi hagués rastre de Hamàs per enlloc. Segons un testimoni del lloc, el paisatge estava sembrat de cadàvers i carnisseries. Això és d’un article de la World Socialist Web Site:
“Israel va llançar un bombardeig aeri massiu sobre Rafah, la ciutat més meridional de Gaza, la nit de diumenge a dilluns al matí, matant més de 100 persones. En sortir el sol, el món es va horroritzar amb les imatges dels cossos destrossats de nens, en una esgarrifosa demostració del que ha de venir les properes setmanes.
Durant el cap de setmana, el primer ministre israelià, Binyamín Netanyahu, es va comprometre a fer un atac militar a gran escala contra la ciutat assetjada, declarant: “El nostre objectiu… és la victòria total”. Per al règim israelià, “victòria total” vol dir matar el major nombre possible de palestins i expulsar la resta de casa seva.” Amb llum verda de Biden, Israel comença la massacre de Rafah, World Socialist Web Site
Els portaveus israelians i els membres dels mitjans de comunicació occidentals van proporcionar la justificació superficial dels atacs de dilluns reiterant la ficció que Israel està intentant erradicar Hamàs. El que s’amaga amb aquest engany evident és el fet que el pla bàsic per expulsar la població àrab de la seva terra natal es remunta als orígens de l’Estat jueu. De fet, el fundador del moviment sionista modern, Theodor Herzl (1860-1904), va escriure el següent:
“Intentarem animar la població sense diners a creuar la frontera procurant-li ocupació als països de trànsit, mentre li neguem qualsevol ocupació al nostre propi país… l’expropiació i el trasllat dels pobres s’han de dur a terme amb discreció i circumspecció”.
Sorprenentment, Herzl va escriure aquestes paraules el 1895, 50 anys abans que Israel declarés la seva condició d’Estat. Per tant, el problema ja es comprenia perfectament aleshores. Per establir una pàtria jueva, els jueus haurien de mantenir una majoria considerable, cosa que significa que els palestins haurien de ser desallotjats. Aquesta és la qüestió que ha turmentat els dirigents israelians des del 1948: com “fer desaparèixer” la població nativa. Vet aquí una frase del primer primer ministre israelià David Ben-Gurion:
“Sens dubte coneix vostè l’activitat [del Fons Nacional Jueu] sobre això. Ara caldrà fer una transferència d’un abast completament diferent. A moltes parts del país no serà possible un nou assentament sense transferir els fellahin àrabs”. Va concloure: “El poder jueu [a Palestina], que creix constantment, també augmentarà les nostres possibilitats de dur a terme aquesta transferència a gran escala.” (1948)
Aquesta mateixa línia de raonament ha persistit al llarg de les dècades, tot i que els sionistes d’avui tendeixen a expressar-se de manera més descarada i amb menys moderació. Prenguem, per exemple, el popular expert conservador Ben Shapiro, que va presentar els seus punts de vista en un article titulat “Transferir no és una paraula bruta”. Això és el que va dir:
“Si creus que l’Estat jueu té dret a existir, aleshores has de permetre que Israel traslladi els palestins i els àrabs-israelians de Judea, Samaria, Gaza i Israel pròpiament dit. És una solució lletja, però és l’única solució. I és molt menys lletja que la perspectiva d’un conflicte sagnant ad infinitum…
Els jueus no s’adonen que expulsar una població hostil és una forma comunament utilitzada i generalment eficaç d’evitar embolics violents. Aquí no hi ha càmeres de gas. No és genocidi; és transferència…
És hora de deixar de ser aprensius. Els jueus no són nazis. El trasllat no és genocidi. I qualsevol altra cosa no és una solució.” Transferència no és una paraula bruta, Narkive
“Aprensius”? Shapiro creu que qualsevol que reconegui l’horror moral d’expulsar la gent de la seva terra i obligar-la a anar a camps de refugiats és aprensiu?
Aquesta és l’essència del sionisme polític i es remunta als mateixos inicis de l’Estat jueu. Així que, quan els crítics afirmen que Netanyahu ha muntat el “govern més dretà de la història d’Israel”, no els creguis. Netanyahu no és ni millor ni pitjor que els seus predecessors. L’únic primer ministre que es va desviar mínimament d’aquesta “llei de ferro” del sionisme va ser Isaac Rabin, assassinat (com calia esperar) per un contrari a Oslo. Què ens hi diu això?
Ens diu que no hi hauria mai una solució de “dos Estats”; era una farsa des del principi. I (com Netanyahu ha insinuat recentment) els dirigents israelians es van limitar a seguir l’engany per guanyar temps i preparar-se per a la solució que avui s’imposa.
Us heu preguntat mai per què tants israelians recolzen la matança de Netanyahu a Gaza?
(Pista) No és perquè els jueus israelians siguin maníacs homicides. No. És perquè saben què està fent. No es deixen enganyar per la distracció de “Hamás”, que no és més que propaganda per a Occident. Saben que Netanyahu està aplicant un pla per apoderar-se de tota la terra entre el riu Jordà i el mar Mediterrani. I, en fer-ho, està aconseguint les ambicions territorials dels seus avantpassats sionistes. Així que, tot i que la majoria dels israelians menyspreen Netanyahu i pensen que hauria de ser processat per corrupció, estan disposats a mirar cap a una altra banda mentre fa el que ells volen.
Del que s’han d’adonar els observadors és que l’estratègia actual no és nova en absolut, de fet té un pedigrí de 75 anys que s’alinea amb els objectius demogràfics dels dirigents sionistes.
Res d’això, per descomptat, no té res a veure amb Hamàs, que no és més que el pretext per a l’erradicació de la població indígena. El que estem veient és l’actualització del somni sionista, la versió moderna del Pla Dalet, el full de ruta original per a la neteja ètnica que es va fer el 1948.
Què és el Pla Dalet?
“El Pla Dalet va ser el pla utilitzat per l’exèrcit israelià per expulsar els palestins de la seva terra natal durant la creació d’Israel el 1948. Com… va assenyalar l’historiador israelià Benny Morris al seu llibre de referència sobre els esdeveniments de 1948, el Pla Dalet va ser ‘un pilar estratègic-ideològic i la base per a les expulsions per part dels comandants de front, districte, brigada i batalló’… Avui dia, aquest acte d’expulsió massiva s’anomenaria neteja ètnica.
Adoptat oficialment el 10 de març del 1948, el Pla Dalet especificava quines ciutats i pobles palestins serien l’objectiu i donava instruccions sobre com expulsar els seus habitants i destruir les seves comunitats. Cridava a:
‘La destrucció de pobles… especialment d’aquells nuclis de població difícils de controlar contínuament… la població ha de ser expulsada fora de les fronteres de l’Estat.’
Tres quartes parts de tots els palestins, unes 750.000 persones, van ser expulsats de casa i convertits en refugiats durant la creació d’Israel. Les seves cases, terres i altres pertinences van ser sistemàticament destruïdes o preses pels israelians, mentre se’ls negava el dret al retorn o qualsevol mena de compensació. Més de 400 ciutats i pobles palestins, inclosos vibrants centres urbans, van ser destruïts o repoblats amb jueus israelians.” Pla Dalet i la neteja ètnica de Palestina, IMEU
Què hem vist els darrers quatre mesos?
Hem vist la terrorització de tota una població que ha patit bombardejos incessants, la destrucció d’infraestructures vitals, un bloqueig total d’aliments, aigua i subministraments mèdics i un èxode massiu a la ciutat més meridional de Gaza a punta de pistola.
No és això el Pla Dalet?
Ho és. És una versió moderna del pla original. Per això les FDI estan bombardejant ciutats de tendes de campanya plenes de civils desarmats que no suposen cap amenaça per a la seguretat israeliana. No és per lluitar contra Hamàs, sinó per terroritzar la població perquè fugi de la ciutat. Aquest és l’objectiu. Israel sap que si bombardeja els refugiats, aquests assaltaran la frontera, trencaran el mur i es dirigiran en massa a Egipte. Aquest és el pla en poques paraules.
I el pla sembla que està tenint èxit. De fet, Netanyahu podria estar a pocs dies d’acabar la feina que va començar Ben-Gurion. Ja ha començat a augmentar els atacs aeris sobre Rafah, mentre que en qualsevol moment es podria llançar un assalt terrestre en tota regla. A mesura que s’intensifiqui la crisi humanitària, augmentaran la desesperació i la por, cosa que acabarà desencadenant una estampida massiva cap a la frontera egípcia. Un cop els palestins abandonin Gaza, romandran sota la tutela de representants de la comunitat internacional que els traslladaran a nacions de tot el món. Així és com Netanyahu pretén apoderar-se de la terra que integrarà en un Gran Israel, expulsant civils desarmats de casa seva i introduint-los al desert.
L’expulsió dels palestins demostra que –darrere la pontificació moral sobre els drets humans i l'”Estat de dret”– els Estats Units i Israel són capaços de la crueltat més bàrbara imaginable. Resulta veritablement xocant que les dues nacions puguin executar un pla immund com aquest a plena llum del dia mentre la resta del món es queda de braços plegats.
Tots ens hauríem d’avergonyir de nosaltres mateixos.
Font: The Unz Review
Foto: La població de Rafah ha passat de 250.000 a 1,5 milions d’habitants a causa de la fugida dels palestins a la ciutat més meridional de Gaza (10.02.2024).
Nit sagnant a Rafah el 12.02.2024
Nens morts pels atacs israelians a Rafah el 12.02.2024
Hi ha desenes de morts desmembrats, la majoria nens i dones desplaçats a la frontera egípcia (Rafah, 12.02.2024)