Sembla que l’actual Imperi anglo/occidental no està disposat a acceptar la pèrdua inevitable de la seva hegemonia absoluta. I que la bogeria de la finançarització (el gran especialista Dennis Small es refereix sovint als 2.000 bilions de dòlars! de derivats financers) exigeix una puntada de peu al Gran Tauler d’escacs. Si hagués de definir en una sola línia el gravíssim moment històric per on transita avui la humanitat, sens dubte ho faria amb el titular d’aquest article. Ja fa dotze anys vaig dedicar força pàgines al voluminós llibre L’hora dels grans “filantrops”, a les lúcides anàlisis de Peter Dale Scott. En especial pel que fa al que ell anomena esdeveniments ocults i al que qualifica com a Estat profund. Un Estat de seguretat que apareix sempre després d’aquests esdeveniments.
Ja fa dècades, aquest respectat investigador rebutjava la facilitat amb què es recorre a l’etiqueta de teories de la conspiració per desacreditar qualsevol crítica a l’Estat profund. Amb les seves anàlisis deixava en evidència com la política exterior i interior dels Estats Units ha conduït des del 1960 a encobriments successius i progressius d’actes criminals decisius per a tota la humanitat. I que aquests esdeveniments ocults són molt més freqüents del que la majoria de nosaltres volem reconèixer.
Després d’estudiar-ne alguns, mostrava que es donen sempre unes pautes semblants i que sempre han suposat victòries per al lobby guerrer-unilateralista (tot i que cada vegada em resulta més evident que el Complex militar-industrial, sobre el qual va alertar el president Eisenhower, és només un sector del gran lobby financer). Victòries davant dels cercles més purament empresarials (llegiu avui: el cercle de Donald Trump, al qual s’intenta eliminar pel mitjà que sigui necessari). Victòries que l’han deixat sempre com a actor dominant al centre del poder, amb la capacitat per dur a terme les decisions polítiques i militars més extremistes. Per amagar aquesta realitat inconfessable s’utilitza la tàctica de concentrar-se en les posicions i teories més excèntriques, realment conspiratòries, i se les presenta com a representatives de tots els que denuncien aquest real Estat de seguretat.
Tornant ara a la nostra tremenda realitat actual és important remarcar que, tot i que la tipologia d’aquests esdeveniments és molt variada (va des dels esdeveniments duts a terme realment pels “dolents” i aprofitats pels “bons” per activar la seva maquinària bèl·lica, fins als esdeveniments de falsa bandera), sempre se’ls presenta com l’únic i inqüestionable punt de partença. “El” punt de partença abans del qual no hi ha res de rellevant. Però la realitat és ben bé una altra. Abans del genocidi ruandès de la primavera de 1994… hi va haver massacres massives i sistemàtiques de centenars de milers de hutus, tres magnicidis, etc.! Abans de l’agressió “no provocada” del “Putin” a Ucraïna… la població ètnica russa ucraïnesa va ser sotmesa i fins i tot assassinada pel nou govern russofòbic de Kíev, infectat de neonazis, sortit del cop d’estat del Maidan! Abans de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre del 2023… Gaza ja era el camp de concentració a l’aire lliure més gran, el patiment del poble palestí era insuportable, etc.!
I darrere d’aquests tres esdeveniments hi ha, successivament, l’espoli dels escandalosos recursos naturals del Zaire/Congo, el pla d’assetjament i afebliment/enderrocament de la Federació Russa exposat tan explícitament uns anys abans per la Corporació Rand i la neteja ètnica total de Gaza. Tot i que la de Rwanda sigui incomparablement la més gran d’aquestes tres grans tragèdies, ens queda molt allunyada, temporalment i espacialment, però sobretot anímicament. Així que avui em limitaré a fer dues al·lusions breus a les altres dues.
Pel que fa a la tragèdia d’Ucraïna, l’Agència EFE, gens sospitosa de prorussa sinó tot el contrari, publicava el següent el 26 de gener del 2022, és a dir, un mes abans de la invasió “no provocada” del “Putin”: “El resultat, de moment, és un conflicte armat [el del Donbàs] que ja s’ha cobrat més de 14.000 morts, 30.000 ferits, 1,4 milions de desplaçats i 3,4 milions de persones necessitades d’ajuda humanitària”.
Pel que fa a la tragèdia de Gaza, la darrera revelació és certament inquietant. La recent violació del domicili de Seymour Hersh (el conegut investigador al qual se li va concedir el premi Pulitzer i la investigació del qual sobre l’atemptat al Nord Stream 2 va tenir recentment una gran ressonància mundial) seria deguda a que ara està investigant la pertorbadora pista sobre les greus responsabilitats, passives i actives, per part del govern de Netanyahu en l’organització d’aquell atac del 7 d’octubre. Pista que ja va obrir fa molts mesos Thierry Meyssan (a qui analistes tan rellevants com Alfredo Jalife qualifiquen com el més important investigador/analista mundial), les investigacions del qual vaig recollir a l’inici del meu llibre recent, La humanitat va cap a l’Harmagedon? O cap a la plenitud del Punt Omega?
Thierry Meyssan: "Netanyahu està o no implicat en els preparatius del 7 d'octubre?" (Le Courrier des Stratèges, 09.10.2024)
Es poden activar els subtítols automàtics