El futur de la humanitat es decidirà en un camp de batalla a Ucraïna. No és una exageració. El conflicte entre els Estats Units i Rússia determinarà si la integració econòmica mundial s’expandirà dins d’un sistema multipolar en evolució o si l'”ordre basat en regles” aconseguirà aixafar qualsevol oponent al seu model centrat en Occident. Això és el que està passant avui a Ucraïna; de fet, tots els documents recents elaborats pel govern en relació amb la seguretat nacional identifiquen Rússia i la Xina com les amenaces més grans per a l’hegemonia estatunidenca. Per exemple, mireu aquest breu fragment de l’Informe del Servei de Recerca del Congrés de 2021 titulat Renovada competència entre grans potències: Implicacions per a la Defensa – Qüestions per al Congrés:
“L’objectiu dels Estats Units d’impedir l’aparició d’hegemonies regionals a Euràsia… és una opció política que reflecteix dos judicis: (1) que donada la quantitat de persones, recursos i activitat econòmica a Euràsia, un hegèmon regional a Euràsia representaria una concentració de poder prou gran com per poder amenaçar interessos vitals dels Estats Units…
Des de la perspectiva estatunidenca de la gran estratègia i la geopolítica, cal assenyalar que la major part de la població, els recursos i l’activitat econòmica del món no es troben a l’hemisferi occidental, sinó a l’altre hemisferi, especialment a Euràsia. En resposta a aquesta característica bàsica de la geografia mundial, els responsables polítics estatunidencs han optat durant les darreres dècades per perseguir, com a element clau de l’estratègia nacional dels Estats Units, l’objectiu d’impedir l’aparició d’hegemonies regionals a Euràsia”. (“Renewed Great Power Competition: Implications for Defense-Issues for Congress”, Congrés dels EUA)
Això resumeix la política exterior estatunidenca en poques paraules: “impedir l’aparició d’un hegèmon regional” sigui com sigui. Ara feu una ullada a aquest resum de l’Estratègia de Defensa Nacional dels EUA de 2022 per Andre Damon al World Socialist Web Site:
“Aquests documents, que no van ser discutits seriosament als mitjans de comunicació dels EUA, deixen en clar la falsedat fonamental que la massiva acumulació militar dels EUA aquest any és una resposta a l”agressió russa’. En realitat, en el pensament de la Casa Blanca i els planificadors de guerra del Pentàgon, els augments massius en la despesa militar i els plans de guerra amb la Xina són creats per ‘canvis dramàtics en la geopolítica, la tecnologia, l’economia i el nostre medi ambient’.
Aquests documents deixen clar que els Estats Units veuen l’ascens econòmic de la Xina com una amenaça existencial, a la qual cal respondre amb l’amenaça de la força militar. Els Estats Units veuen la submissió de Rússia com un esglaó crític cap al conflicte amb la Xina.” (“El document d’estratègia nacional del Pentàgon apunta a la Xina”, Andre Damon, World Socialist Web Site)
Aquests dos extractes no són en absolut un resum exhaustiu dels objectius de la política exterior estatunidenca, però constitueixen un esbós força convincent. En resum: La guerra a Ucraïna no té res a veure amb Ucraïna. Els objectius estratègics clarament articulats dels Estats Units són els següents: Afeblir Rússia, derrocar el seu líder, aconseguir el control dels seus vastos recursos naturals i passar a contenir la Xina. En poques paraules, l’escalada d’agressió de Washington a Ucraïna és una maniobra de salvació destinada a contenir els centres emergents de poder econòmic per tal de preservar la seva minvant posició en l’ordre mundial.
Aquesta és la partida d’escacs geopolítica que s’està jugant després de la tapadora d’“una guerra contra l’agressió no provocada de Rússia”. La gent no ha de deixar-se embaucar per aquest absurd engany. Aquesta guerra es va ordir com un intent desesperat dels Estats Units per defensar la seva vacil·lant hegemonia mundial. D’això es tracta realment Ucraïna. És un enfrontament entre els oligarques bel·licistes occidentals que tenen un domini absolut sobre els mitjans de comunicació i l’establishment polític dels Estats Units i les economies emergents que estan utilitzant el sistema de mercat per vincular els seus recursos i productes manufacturats a països d’arreu del món mitjançant infraestructures d’alta velocitat i desenvolupament cooperatiu.
Així doncs, la pregunta que tothom s’ha de fer és la següent: Voleu veure més integració econòmica, preus més baixos, més prosperitat compartida i menys guerra o 80 anys més de sancions oneroses i arbitràries, revolucions de colors, operacions de canvi de règim, intervencions genocides i guerra amb armes biològiques (Covid-19)? Què vol vostè?
Potser vostè és un dels milions d’estatunidencs que creuen que la Xina és un enemic dels Estats Units. Potser també desconeix el paper que els Estats Units van tenir en la creació de la Xina moderna. Heus aquí una pregunta per a vostè: Les empreses estatunidenques i occidentals van traslladar les seves operacions en massa a la Xina per escapar-se dels alts costos de producció als Estats Units?
Resposta: Sí, ho van fer.
I, van trair els treballadors estatunidencs perquè no volien que un salari just interferís amb el seu excessiu afany de lucre?
Resposta: sí.
I van deslocalitzar els seus negocis, van subcontractar la fabricació dels seus productes i van fer tot el possible per sortir-hi guanyant mentre robaven als treballadors estatunidencs l’oportunitat de guanyar un salari decent per poder menjar a taula?
Resposta: És clar que sí.
Aleshores, qui és realment responsable de l’auge de la Xina?
Resposta: Les corporacions occidentals en són les responsables. Si els estatunidencs volen culpar algú, culpin-los a ells!
Però ara els dirigents corporatius i altres elits estan descontents amb la Xina perquè la Xina no els permet prendre el control dels seus mercats, sistema financer i moneda com ho han fet als Estats Units. Així que ara aquestes mateixes corporacions despietades volen que lluitem una guerra amb el monstre que ells van crear?
Se n’adonen? Podeu veure que les incessants provocacions contra la Xina no tenen res a veure amb la seguretat nacional o els interessos dels Estats Units? Ens estan portant agafats pel nas a lluitar i morir pels quadres dels voraços oligarques occidentals que s’han fixat en la Xina com a proper objectiu de la seva gran operació de saqueig.
Però oblidem el passat per un minut i centrem-nos en el futur, després de tot, això és el que realment importa, no?
Doncs bé, quin país té una “visió més positiva” del futur: la Xina o els Estats Units?
Heu sentit a parlar mai de la Iniciativa de la Nova Ruta de la Seda (BRI per les sigles en anglès de Belt and Road Initiative) de la Xina, l’enorme pla d’infraestructures de diversos bilions de dòlars que és la peça central de la política exterior xinesa? És el programa d’infraestructures més gran de la història i ja hi han invertit més de 150 països. És un projecte orientat al desenvolupament i destinat a augmentar la connectivitat mitjançant ferrocarrils d’alta velocitat, rutes marítimes i ports, gratacels, vies fèrries, carreteres, ponts, aeroports, preses, centrals elèctriques i túnels ferroviaris. En augmentar la velocitat dels viatges, els productes i mercaderies de la Xina arribaran abans als mercats generant més prosperitat per a si mateixa i per als altres països implicats. I, tingueu en compte, la BRI unirà països d‘arreu del món en un sistema d’alta velocitat que no exigirà als participants seguir un model econòmic específic dictat per Pequín. En altres paraules, la Nova Ruta de la Seda és economia de lliure mercat sense política. És una situació en què tothom hi surt guanyant, una garantia de prosperitat mútua sense manipulació política, coerció ni explotació.
Els oligarques venals que dirigeixen els Estats Units ni tan sols es poden imaginar un projecte d’aquesta envergadura o potencial. De fet, ni tan sols poden reunir els diners suficients per mantenir els trens en marxa als Estats Units. Els beneficis que aquests paràsits multimilionaris obtenen de les seves activitats provenen invariablement de la recompra d’accions, l’evasió fiscal i altres enganys i estafes ponzi que no beneficien ningú i que simplement transfereixen més riquesa de la nació als seus comptes bancaris. Per descomptat, estafar el país ja seria força dolent, però ara veiem com aquesta mateixa classe de malfactors s’ha decantat per la sanitat pública com a mitjà d’amplificar el seu poder polític per poder imposar mesures repressives, d’estat policial, que coarten enormement la llibertat de tota la població. En resum, volen el control social absolut i no s’aturaran fins aconseguir-ho.
On és la “visió positiva” en aquest comportament?
No n’hi ha. Els Estats Units solien ser un país d’idees, ideals i visió. Ara és un centre de detenció dirigit per oligarques on tota esperança de futur ha estat despietadament extingida per un grapat de multimilionaris mercenaris.
Almenys, en el cas de la Xina, podem imaginar un món millor, més pròsper, interconnectat i més accessible per a tothom. Però, i els Estats Units? Se suposa que hem de creure que lliurar una guerra a Europa de l’Est millorarà les nostres vides? Se suposa que hem de creure que l’única manera de “mantenir-nos al cim” és empenyent tots els altres cap avall? ¿S’espera que odiem la Xina i Rússia fins i tot quan el nostre propi govern demonitza 80 milions de nosaltres per votar el candidat presidencial equivocat o per no recolzar els terroristes que cremen i saquegen les nostres ciutats o per creure que el poble de Palestina Oriental mereix més el nostre suport i ajuda que les tropes d’assalt nazis de Kíev?
El fet és que els nostres dirigents no poden imaginar dedicar recursos públics a un projecte gegantí d’infraestructures interconnectades com la BRI, perquè això significaria menys lucre per a ells mateixos. Així que han decidit destruir-lo igual que van destruir el Nord Stream. Només cal llegir les ressenyes de premsa sobre aquest projecte pioner. Els periodistes occidentals no troben una “bona paraula” per dir sobre això. Una vasta zona al centre dels Estats Units va ser diabòlicament bombardejada amb clorur de vinil, acrilat de butil i isobutilè, però els mitjans occidentals prefereixen criticar l’ambiciós projecte BRI de la Xina abans que demanar comptes als patrons. Imaginin-se.
La mateixa regla s’aplica a Rússia. L’equip de Biden i els seus rics aliats no volen relacions més estretes entre Alemanya i Rússia perquè relacions més estretes signifiquen més prosperitat per als dos països, i Washington no pot tenir això, raó per la qual van volar l’oleoducte que era el salvavides d’Alemanya cap al combustible barat. Així és com Washington va resoldre el problema. Va empènyer Alemanya i Rússia cap avall perquè els EUA poguessin romandre al cim. Qui no ho veu això?
En canvi, la Nova Ruta de la Seda ofereix una visió positiva del futur, una idea que recolza la majoria del món. Ens situa en el camí cap a un món interconnectat en què les persones puguin elevar el seu nivell de vida, fer una contribució significativa a les seves comunitats i gaudir de la seva pròpia cultura i tradicions sense por de ser sancionades, empresonades o bombardejades fins a la mort. Aquest és un extracte del Global Times de la Xina:
“La Nova Ruta de la Seda proposada per la Xina ja s’ha convertit en un bé públic internacional ben rebut i en una important plataforma per a la cooperació internacional…
La BRI transcendeix la mentalitat antiquada dels jocs geopolítics i ha creat un nou model de cooperació internacional. No és un grup exclusiu que exclou altres participants, sinó una plataforma de cooperació oberta i inclusiva. No és un esforç en solitari de la Xina, sinó una simfonia interpretada per tots els països participants.
Des que es va proposar la Nova Ruta de la Seda el 2013, la iniciativa sempre ha estat orientada al desenvolupament, i s’han fet esforços constants per garantir que sigui d’alt nivell, sostenible i centrada en les persones.
A l’agost, el comerç de béns de la Xina amb els països que participen a la BRI havia arribat al voltant de 12 bilions de dòlars i la inversió directa no financera del país en aquests països superava els 140.000 milions de dòlars… A finals de 2021, les empreses xineses havien invertit 43.000 milions de dòlars en la construcció de zones de cooperació econòmica i comercial als països de la BRI, creant més de 340.000 llocs de treball locals, segons dades oficials…
La Xina està oberta a la participació d’altres països i regions a la BRI i està considerant connectar-se amb iniciatives d’infraestructura proposades per altres nacions per proporcionar més béns públics de bona qualitat per al món… La Xina espera unir esforços amb tots els socis per avançar en el desenvolupament d’alta qualitat… subratllant que la Xina aspira a lluitar per la connexió global en comptes de per la fragmentació, per l’obertura mútua en comptes de tancar portes, per la integració mútua en comptes de pels jocs de suma zero. (“La BRI roman oberta, inclusiva per a tots, transcendeix la mentalitat antiquada dels jocs geopolítics”, Global Times)
Quin és el projecte liderat pels Estats Units que rivalitza amb la Nova Ruta de la Seda?
No n’hi ha cap. Els Estats Units destinen més d’un bilió de dòlars a l’any a armament letal i a la realització de guerres, i bilions més per rescatar els banquers de Wall Street, i bilions més per tancar totes les empreses del país que es van veure obligades a complir els dictats de les elits multimilionàries que volien injectar a la població el seu fang tòxic, però zero per a qualsevol projecte d’infraestructura global que apropi pacíficament els pobles del món a través del comerç i l’oci.
Ningú diu que la Xina sigui perfecta, si més no, jo no. Tampoc vull viure a la Xina. No vull. Sóc estatunidenc i penso morir aquí.
Però no estic cec. És fàcil veure que aquesta guerra amb Rússia no té res a veure amb una “agressió no provocada”. Això no és res més que una cortina de fum que s’està utilitzant per amagar el veritable objectiu, que és preservar l’hegemonia mundial dels Estats Units. El que hem de fer ara és analitzar honestament “el que està passant”, intentar entendre “per què està passant” i, a continuació, esbrinar quin serà el resultat si els Estats Units s’imposen. En altres paraules, volem perpetuar un sistema controlat per oligarques que aixafi Rússia, contingui la Xina, privi Europa de l’energia que necessita, sabotegi el pla d’infraestructures de la Nova Ruta de la Seda i reforci les mateixes polítiques fracassades que ens van dur a l’Afganistan, Líbia, Síria i l’Iraq?
Volem això? Ho vol VOSTÈ?
El poble estatunidenc vol que el seu Govern cooperi amb altres nacions per crear un món més pròsper i pacífic. No vol un nou ordre mundial i per descomptat no vol una Tercera Guerra Mundial.
Font: The Unz Review
Imbatible: La Nova Ruta de la Seda i el pragmatisme econòmic de la Xina (La Iguana TV amb Ramón Grosfoguel, 06.07.2022)