El nou president bolivià Luis Arce està investigant diversos excàrrecs que van servir a la seva predecessora Jeanine Áñez. Se’ls acusa de corrupció o de ser responsables de massacres. Dotzenes d’ells han fugit de Bolívia cap als Estats Units i Brasil per evitar ser processats, mentre que d’altres ja han estat arrestats. Els qui han fugit de Bolívia s’han dirigit principalment als Estats Units, segons la Policia Nacional.
Tot i que el mandat d’Áñez ha estat breu, només un any en realitat, molts de la seva administració estan sent investigats per corrupció, així com per les massacres i actes repressius comesos a l’inici del seu mandat després del cop contra Evo Morales el 10 de novembre de 2019 . Com a resultat, 37 partidaris d’Evo van ser assassinats en protestes al carrer, suposadament per la policia i l’exèrcit. Els seus familiars segueixen reclamant justícia i per això l’Assemblea Legislativa Plurinacional està duent a terme un judici contra el gabinet d’Áñez per crims de lesa humanitat. Quan el seu govern va signar el Decret 4078, va donar via lliure a les forces de seguretat per reprimir la població, i fins i tot matar, sense haver de retre comptes.
En l’actualitat, els majors fugitius són l’exministre de Govern Arturo Murillo i l’exministre de Defensa Luis Fernando López. Ells van estar darrere de molts dels actes violents comesos contra el poble i no esperaven ser reemplaçats per Arce del Moviment al Socialisme (MAS), el partit d’Evo, després de les eleccions del 18 d’octubre. Murillo es va encarregar de la coordinació amb la policia i López amb les Forces Armades. Van fugir de Bolívia el 5 de novembre, tres dies abans que s’acabés el govern d’Áñez, i se’ls acusa d’haver comprat agents químics per a les forces policials amb una prima de 2 milions de dòlars. Van prendre el vol FAB-046 cap a Puerto Quijarro, a la frontera amb el Brasil, per on van creuar a peu, segons la policia boliviana.
Per aquesta raó, tres funcionaris d’immigració van ser detinguts. Marcel Rivas, exdirector de Migració, està acusat d’haver facilitat la fugida de Murillo i López. Un cop detingut, Rivas ha hagut d’enfrontar-se a més càrrecs perquè, segons el ministre de Govern, Eduardo del Castillo, l’exdirector va emetre il·legalment 495 denúncies migratòries contra polítics, periodistes, empresaris i altres opositors d’Áñez.
L’exviceministre de Govern Javier Issa és als Estats Units, segons la Policia Nacional. Està acusat de participar en el robatori i crema del llibre del servei militar d’Evo. El febrer, Patricia Bella, l’advocada d’Evo, va ser detinguda quan portava amb si diversos documents personals de l’expresident que volia inscriure com a candidat al Senat. Tanmateix, Murillo va ordenar que es cremés l’expedient militar de l’expresident, que es va prendre a Bella, per excloure Evo de la candidatura.
Els darrers dies, l’advocat Rolando Cruz ha denunciat l’exministra de Comunicacions Roxana Lizárraga per delictes de “sedició, conspiració, terrorisme, organització criminal i d’altres”. Com a prova, Cruz presenta set vídeos filmats abans i després del cop. L’advocat va comentar que tenia informació que Lizárraga ja era als Estats Units.
Tot just va assumir el càrrec, Arce va canviar la direcció de la policia i les Forces Armades que donaven suport a Áñez i va nomenar el coronel Johnny Aguilera com a nou comandant de la Policia Boliviana.
“Sabem que els exdirigents són als Estats Units. No coneixem la seva situació i no sabem les activitats que estan desenvolupant”, va dir el cap de la policia.
Criminalitzant el MAS, atacant el bloc nacional popular i reprimint les forces progressistes de Bolívia, el govern d’Áñez va pensar que reduiria el suport al partit polític socialista. Es van equivocar, ja que el major problema per als bolivians és reorganitzar l’economia que ha estat destruïda pel govern d’Áñez. Per la seva errònia creença que el poble volia el neoliberalisme i toleraria la corrupció, el govern d’Áñez ara està lluitant per escapar-se de Bolívia cap al Brasil o els Estats Units per evitar ser processat.
La pròpia Áñez va ser arrestada intentant escapar-se de la seva província natal de Beni, als límits de l’Amazones, per entrar al Brasil.
El president brasiler Jair Bolsonaro intenta prendre com a model el president estatunidenc Donald Trump i porta el seu país a convertir-se en un baluard estatunidenc a l’Amèrica Llatina. Tot i que Trump ha rebutjat els intents de Bolsonaro d’esdevenir un amic proper, el president brasiler insisteix en convertir el seu país en ultraconservador amb el suport de les esglésies evangèliques vinculades als Estats Units i implementar una economia hiperneoliberal, i això naturalment el posa en contra de les forces progressistes de la regió.
A causa d’aquesta visió del món, l’enfortiment de la cooperació entre els governs neoliberals proestatunidencs a l’Amèrica de Sud ha estat una gran prioritat per a Bolsonaro. Tanmateix, això ha trobat un gran obstacle després de la restauració de la democràcia a Bolívia, ja que l’administració d’Áñez va confiar en el suport dels Estats Units i dels estats veïns proestatunidencs per a la seva legitimitat. No és d’estranyar que ara estiguin fugint o intentant fugir de Bolívia cap als Estats Units i Brasil per evitar ser acusats de corrupció i crims contra la humanitat.
Tot i que els Estats Units i el Brasil estan acceptant exdirigents del govern d’Áñez i han patit una pèrdua geopolítica amb la restauració del govern del MAS, és poc probable que s’involucrin en més accions subversives per soscavar i desestabilitzar Bolívia, almenys a curt termini. Amb el probable ascens de Joe Biden a la presidència el 20 de gener, la majoria dels estats estan esperant el moment de veure com una nova presidència dels Estats Units posicionarà la seva política cap a l’Amèrica Llatina. Tot i que Trump va estar molt involucrat en els intents de cop d’estat a Veneçuela i va tenir una participació en el reeixit cop d’estat a Bolívia, no hi ha cap indicació encara de que una administració Biden continuï amb aquestes polítiques.
Tampoc hi ha cap indicació que Biden s’oposi a les operacions de canvi de règim a Sud-amèrica, que és probablement la raó per la qual els exdirigents bolivians se senten prou còmodes com per fugir als Estats Units. Mentre Bolsonaro segueixi governant el Brasil, l’oposició política boliviana seguirà tenint un refugi veí, cosa que significa que encara que no hi hagi benedicció dels Estats Units, les forces neoliberals i conservadores de Sud-amèrica poden continuar la seva campanya de desestabilització a tot el continent amb el suport del Brasil.
Font: InfoBrics