Malgrat que està sent cada vegada més seriosament qüestionada pels fets

Aquests dies els titulars dels diaris ens aporten uns fets que podríem classificar en dues categories diferents. Són uns fets inqüestionables alhora que fortament enfrontats entre si. I són de gran interès perquè es refereixen a dos països que ens porten molts mesos d’anticipació en intents veritablement seriosos de tallar la pandèmia: Israel per un costat i la Xina per un altre. Cadascun d’ells representa una manera diferent, gairebé en oposició a l’altre, d’afrontar la pandèmia. Aquests mesos d’anticipació que els dos països ens porten són molt valuosos en les nostres anàlisis sobre el que està passant i el que pot passar en el futur.

La ficció de l’anomenada immunitat de ramat ja està sent abandonada per països, com és el cas d’Alemanya, que abans s’hi obstinaven. I un nombre cada vegada més gran d’experts del màxim nivell no només qüestionen l’eficàcia dels vaccins sinó que fins i tot ens estan alertant sobre el fet que, no havent-se respectat els terminis d’experimentació veritablement necessaris, a llarg i fins i tot mig termini els esdeveniments poden portar-nos a desastroses evidències que avui encara no són visibles. Evidències no sobre els ja molt freqüents efectes adversos greus dels vaccins, sinó sobre les seves possibles conseqüències encara més dramàtiques en el futur i sobre el malson que el virus es repliqui d’una manera més eficient i es torni més infecciós gràcies precisament a la vaccinació .

Les cites dels paràgrafs que segueixen són de fonts gens sospitoses per als qui estan instal·lats en la doctrina oficial. Són de l’Agencia EFE del passat 6 de juliol, El País del passat 20 d’agost i l’ABC del passat 23 d’agost. Pel que fa a la situació a Israel, els titulars són com aquest: “Israel registra rècord de contagis tot i la vaccinació”. I els subtítols: “Els contagis es disparen cap als nivells assolits en el pic de la pandèmia”. Ja en el text d’aquests articles hi podem llegir coses com aquestes:

“Amb prop del 60% dels seus 9,3 milions habitants injectats amb la pauta completa de Pfizer-BioNtech, els israelians semblaven haver deixat enrere la pandèmia durant la passada primavera, mentre els països occidentals donaven encara els primers passos en la campanya d’immunització . Ja no és així. […]

El president del grup d’experts que assessora el Govern, el metge especialista en salut pública Ran Balicer, reconeix en declaracions al portal informatiu Ynet que la velocitat de propagació de la Covid a Israel és ara ‘una de les més altes del món’, amb prop de 8.000 nous contagis diaris i una taxa de positivitat de 5,5% en les proves de detecció efectuades dimecres. […] ‘Són unes dades preocupants, a la vista del centenar de casos greus comptabilitzats cada dia, cosa que suposa una pesada càrrega per al sistema sanitari’, ha alertat. Israel registrava dimecres un total de 603 pacients ingressats amb símptomes greus o molt greus, dels quals 106 es trobaven connectats a ventiladors.”

Cal observar que Ran Balicer es refereix a casos greus, molt greus i fins i tot a pacients connectats a ventiladors. No a senzills i no problemàtics casos de contagiats als quals la prèvia vaccinació va evitar que caiguessin en situacions greus, com s’entossudeixen a explicar-nos aquí, ja sigui perquè ens menteixen o perquè encara no s’ha arribat al punt del procés en el qual ja s’està a Israel. Per contra, pel que fa a la Xina els titulars són com aquest: “La Xina ho torna a fer: ara també doblega la variant Delta”. I els subtítols: “El país registra la seva primera jornada sense contagis de transmissió local després de l’esclat el juliol del rebrot més gran fins ara”. Ja al text d’aquests articles hi podem llegir coses com aquestes:

“Una nova victòria davant la variant Delta que demostra la solidesa dels protocols sanitaris del gegant asiàtic. […]

L’origen d’aquest rebrot es remunta al 20 de juliol, quan nou netejadores de l’aeroport de Lukou a la ciutat de Nanjing van donar positiu en un control rutinari. Totes elles havien treballat plegades a l’interior d’un avió procedent de Rússia deu dies abans. El coronavirus va aconseguir colar-se, saltant les exhaustives mesures de prevenció, ja que l’aeroport no establia distinció entre el personal que operava vols nacionals i internacionals.

Les autoritats sanitàries es van posar en màxima alerta des del primer moment, començant per blindar la capital, Pequín, que va tallar tota comunicació amb aquelles zones considerades de mig i alt risc. També van recuperar l’escrupolositat en el rastreig per mitjà de serveis electrònics, els confinaments selectius i els testeigs massius. Nanjing, per exemple, va realitzar fins a quatre rondes de proves generalitzades entre els seus nou milions d’habitants.

Un mes després, aquests esforços han començat a donar fruit. Des d’avui, els residents de Nanjing no necessiten presentar un test recent per poder abandonar la ciutat. Al llarg del cap de setmana, les autoritats han aixecat així mateix els confinaments que encara estaven vigents en algunes àrees remotes de Pequín i altres ciutats com Wuhan. La Xina ja va doblegar el maig un primer rebrot de la variant Delta localitzat a Canton, la primera transmissió comunitària al seu territori, saldada en aquella ocasió amb 167 casos.”

La Xina ho ha aconseguit altra vegada. I altre cop el determinant no ha estat ni de bon tros la vaccinació, sinó els protocols i mesures que s’expliquen en l’article anterior. Cosa que està en flagrant contradicció amb el dogma que aquí és omnipresent i gairebé omnipotent: això només s’atura amb la vaccinació massiva. Per la qual cosa la meva conclusió torna a ser aquesta: la principal causa de l’enfonsament d’Occident és la nostra dependència absoluta de la “informació” que (no només sobre la pandèmia) ens injecten cada dia aquells “experts” i grans mitjans als quals concedim el suposat saber, mentre menyspreem els qui en realitat en saben, però no hi tenen espai.

Com pot ser que els nostres responsables segueixin cegament entossudits a negar tota aquesta informació i en fer que tothom es vaccini? Les elits globalistes han derrotat (de moment) a la que Noam Chomsky considerava la segona potència mundial: l’opinió pública. És increïble veure com cau fins i tot gent de gran nivell intel·lectual. Com ja vaig afirmar a la presentació del llibre Los cinco principios superiores, això és molt més que un engany, és com un encanteri que ens ha doblegat per les nostres pròpies febleses personals, per la nostra creença en la suposada bondat del sistema occidental i per la nostra dependència del suposat poder i el suposat saber:

“Ho qualifico d’encanteri perquè es tracta de quelcom una mica més complex que la simple ignorància o desinformació. Un encanteri només és possible per les nostres pròpies febleses emocionals i espirituals, pels nostres propis sentiments inadequats i les nostres pròpies projeccions: por, conformisme, petits interessos personals però insuficient interès per qüestions veritablement importants, ambició…”

El Govern d’Israel és un govern que segurament té menys acceptació entre els seus ciutadans que el Govern xinès entre els seus, per més que “els nostres” mitjans tinguin sempre a punt el terme “autoritaris” per referir-se als governs (“règims” en diuen ) de tots aquells països que no constitueixen la “comunitat internacional”. És a dir, la reduïda comunitat atlantista. Les proves d’aquest autoritarisme extrem se’ns fan evidents cada dia en la manera com es va fent callar qualsevol veu dissident, encara que es tracti, com ja vam veure en un altre article anterior, del mateix doctor Robert Malone, creador de la tècnica dels actuals vaccins d’ARN missatger. De la mateixa manera, el doctor Joseph Mercola s’està veient obligat a eliminar de la seva pròpia pàgina articles com el referent a les serioses i importants alertes del reconegut doctor Sucharit Bhakdi, a qui dedicaré després uns paràgrafs.

Curiosament, a l'”autoritària” Xina no és obligatòria la vaccinació. A diferència del que està succeint en països en què les societats són “lliures”, com les d’Israel, França o Itàlia. I a diferència del que segurament anirà succeint a tots aquells altres països en què els seus dirigents són uns “aliats” (més aviat, uns submisos servidors) de les “filantròpiques” grans famílies globalistes occidentals. Uns dirigents que fan servir amb gran facilitat l’expressió “règims autoritaris” per referir-se “als altres”. En realitat, no necessitarien tal terme nou. Podrien fer servir el clàssic de sempre: dictadures. Però tenen un problema: no seria fàcil incloure-hi certes democràcies “incòmodes”, com la Rússia de l'”autoritari” Putin. Un “autoritari” dirigent amb uns índexs d’acceptació inimaginables en cap de les nostres “modèliques” democràcies.

A la Xina, paral·lelament als esmentats protocols, la vaccinació segueix el seu curs. Però, deixant de banda que les dosis del vaccí Sinovac no són tan fortes com les d’AstraZeneca o Moderna (les dosis de Pfizer són, segons el doctor Malone, una tercera part de les altres dues esmentades), les autoritats xineses mai han presentat la vaccinació com la gran panacea contra la pandèmia. I, sobretot, no han escatimat recursos econòmics en les decisives mesures que s’enumeren en la cita anterior i que han resultat ser tan eficaces. Ni tampoc en ajudes directes que evitin que els qui són obligats a guardar confinament s’arruïnin.

Aquesta és la gran diferència respecte a un Occident que avança de fracàs en fracàs davant d’un esdeveniment tan transcendental com està sent aquesta pandèmia. Un Occident que, per contra, dedica ingents recursos a “rescats” bancaris o a la “democratització” de països “brètols” mitjançant costosíssimes i criminals campanyes militars, campanyes “inevitables” per “fidelitat” a la “noble” tasca a la qual anomenen responsabilitat de protegir. I que ara també dedica enormes quantitats a la compra de milers de milions d'”eficaços” vaccins, a preus que es procuren amagar a la societat. Al mateix temps que és ridícula la inversió en els rastrejos, els confinaments, els testeigs massius i els ajuts directes als confinats. Sense parlar d’alguns tractaments que no només no reben finançament sinó que fins i tot són boicotejats i criminalitzats tot i que la seva efectivitat està demostrada.

Les explicacions que se’ns donen per justificar la greu situació a Israel han estat dues: la de la pèrdua d’eficàcia dels vaccins amb el pas dels mesos i la de l’aparició de la variant Delta. Unes excuses que sonen molt inconsistents en boca d’uns responsables que tenien obligació de conèixer les alertes de múltiples experts sobre l’alta probabilitat que passés tot això. Uns responsables que ja sabien bé que altres països (la Xina o Nova Zelanda) havien controlat la pandèmia i no precisament mitjançant la vaccinació.

Tot i que el més sorprenent és la solució per la qual han apostat a Israel: tornar a injectar obstinadament una tercera dosi! Una tercera dosi contra la que adverteix fins i tot un organisme provaccinació com la Comissió Europea. I tant o més sorprenent és que altres països com els Estats Units, que ha patit més de 500.000 víctimes mortals (segons el recompte independent de la Universitat Johns Hopkins) mentre la Xina eradicava totalment la pandèmia, ja estiguin anunciant que seguiran els seus passos. És com un bucle mental del qual no semblen poder-ne sortir. En un programa de màxima audiència en una de les cadenes de televisió més importants d’Espanya, una coneguda pneumòloga concloïa: “A Nova Zelanda han controlat els contagis però tenen un seriós problema, ja que no estan immunitzats amb els vaccins contra el virus”. Així que els termes s’inverteixen totalment: l’important no és evitar les infeccions sinó vaccinar!!

Però, a més del que ja podem veure a la Xina i Israel, són molts més els fets que no només qüestionen que la vaccinació massiva sigui la meravellosa panacea contra la pandèmia, o la ficció de l’anomenada immunitat de ramat, o la minimització dels molts i greus efectes adversos dels vaccins, sinó que fins i tot semblen anar confirmant de mica en mica allò que cada vegada més experts, inclòs el doctor Malone, qualifiquen com el pitjor i més temut dels escenaris possibles: és precisament la vaccinació la que està provocant aquest perillós repunt de la pandèmia. Ja ho vaig recollir en el meu anterior article i ho faig ara altre cop, donada la seva extrema importància:

“Aturin [diu Malone] la vaccinació, les anàlisis de càrrega viral en sang són en realitat més altes en els vaccinats que en els no vaccinats, el vaccí causa que aquest virus es torni més infecciós del que seria en absència de vaccinació, aquesta és el pitjor malson d’un vaccinòleg, ja ha passat amb altres virus, i ha passat pràcticament amb cadascun dels programes de desenvolupament de vaccins contra els coronavirus, i és el que els vaccinòlegs com jo hem estat advertint des del principi d’aquesta precipitada campanya de vaccinació, aquesta vaccinació està causant que el virus es repliqui de manera més eficient, estem en el pitjor dels escenaris, hem d’aturar la campanya de vaccinació, hem de donar un gir per accelerar tot el possible els tractaments farmacològics que han estat majoritàriament bloquejats i reprimits…”.

Entre aquest nombre creixent d’experts que estan posant en perill la doctrina imposada per les grans farmacèutiques, avui em limitaré a citar el microbiòleg alemany Dr. Sucharit Bhakdi. El 1971 es va incorporar a l’Institut Max Planck d’Immunobiologia, on hi va romandre quatre anys com a postdoctorand. Allà també va començar a investigar sobre immunologia. Finalment, va acabar dirigint el departament de medicina, microbiologia i higiene de la Universitat de Magúncia, on hi va treballar durant 22 anys fins a la seva jubilació en fa nou. Durant aquest temps, Bhakdi també va treballar en el desenvolupament de vaccins, i diu que és “certament provaccins pel que fa als vaccins que funcionen i que són útils”. Com destaca el doctor Joseph Mercola:

“Gran part de la seva investigació es va centrar en el que s’anomena el sistema de complement. Quan s’activa, el sistema de complement acaba funcionant de manera que destrueix en lloc d’ajudar les cèl·lules. Curiosament, la SARS-CoV-2 utilitza aquest mateix sistema en el seu benefici, fent que el nostre sistema immunitari segueixi un camí d’autodestrucció. El mateix camí autodestructiu també sembla ser activat per les injeccions COVID, que és part de la raó per la qual Bhakdi creu que són la major amenaça a la qual s’ha enfrontat la humanitat. ‘És el nostre deure informar enèrgicament la gent sobre els perills als quals s’estan sotmetent a si mateixos i als seus éssers estimats amb aquesta vaccinació’, afirma. Juntament amb la doctora Karina Reiss, ha escrit dos llibres sobre aquest tema, començant per  “¿Corona False Alarm? Facts and Figures”, publicat l’octubre de 2020, seguit de Corona Unmasked: New Facts and Figures.” Intentaré resumir les seves tesis, amb l’ajuda de l’article del passat 22 d’agost del doctor Mercola titulat “Un microbiòleg explica els efectes de la injecció COVID”:

Quina eficàcia tenen les injeccions COVID?

L’afirmació que les injeccions COVID tenen una eficàcia de prop del 95% contra la infecció és falsa. És producte de la confusió del risc relatiu amb el risc absolut. A més, és important tenir en compte que no proporcionen immunitat. La gent no entén que l’estan enganyant i que l’han enganyada tothora. Als assaigs de Pfizer, de les 20.000 persones sanes que van ser vaccinades, menys de l’1% del grup vaccinat va contreure la COVID-19, un percentatge similar al de les altres 20.000 que no van ser vaccinades. Fa uns mesos, van abandonar el grup dels qui no havien rebut la injecció en l’assaig, així que ja no hi ha grup de control. La justificació va ser que la injecció era massa important per negar-la al grup de control. És només una altra forma furtiva d’eludir la notificació de tots els efectes adversos que es produeixen al grup de la injecció

Proves d’un major risc d’infecció després de la injecció

En l’actualitat, els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties afirmen que al voltant del 95% de les infeccions pel SARS-CoV-2 que acaben en hospitalització es produeixen entre els no vaccinats. Això també és una ficció estadística. Si observem les dades més recents, descobrim que la majoria dels casos greus i les hospitalitzacions es produeixen en realitat entre els qui han rebut el vaccí COVID. Tot està manipulat. I, si algú vol canalitzar alguna cosa i està en posició de difondre-ho, no hi ha possibilitat d’analitzar-ho i dir-ho a la gent perquè no tenim veu en aquest assumpte. Quan ens aixequem i li diem a la gent això, simplement es giren i diuen que no és la veritat. Ja estem començant a veure proves que la vaccinació augmenta el risc d’infecció greu. De forma preocupant, ara estem començant a veure els primers indicis de la potenciació dependent d’anticossos (ADE), una cosa que ha preocupat molts científics des del principi. L’Índia, per exemple, on el 10% de la població ha estat “vaccinada”, està veient ara casos molt greus de COVID-19. El que estem presenciant a l’Índia, i probablement també a Israel, és la potenciació inmunodependent de la malaltia.

Les persones que s’estan vaccinant ara han de tenir por de la propera onada d’infeccions genuïnes, ja siguin [variants de la SARS-CoV-2] o qualsevol altre coronavirus, perquè tots estan relacionats i tots estaran subjectes a la potenciació inmunodependent, òbviament. La potenciació dependent d’anticossos (ADE), o potenciació immunològica paradoxal (PIE), es refereix a una condició en la qual la vaccinació resulta en tot el contrari del que es cerca. En lloc de protegir contra la infecció, el vaccí augmenta i empitjora la infecció. L’ADE es pot produir a través de més d’un mecanisme. La potenciació es deu principalment a la hiperreactivitat dels limfòcits assassins i a l’activació secundària del complement, que causen danys greus.

Anticossos davant de limfòcits

Hi ha dos pilars principals de defensa contra la infecció viral. Un són els anticossos que, si hi són presents, poden impedir que el virus entri a les cèl·lules. Es tracta dels anomenats anticossos neutralitzants, que se suposa que [produeix] la vaccinació. Però els anticossos no són al lloc que es necessiten, que és a la superfície de l’epiteli de les vies respiratòries. Són a la sang, però no a la superfície de l’epiteli on hi arriba el virus. Llavors entra en joc el segon braç de la defensa immunitària, que són els limfòcits. Hi ha diferents tipus de limfòcits i simplificaré dient que els limfòcits importants són els anomenats limfòcits assassins que detecten quan es produeix un producte viral a la cèl·lula. Llavors destrueixen les cèl·lules que alberguen el virus i així la fàbrica es tanca i hom es recupera. Aquest és el mecanisme pel qual podem sobreviure a les infeccions virals del pulmó, i això passa sempre. Així, els limfòcits, a diferència dels anticossos, reconeixen moltes, moltes parts de les proteïnes. Així que, si un virus canvia una mica, no importa, perquè els productes de rebuig que són reconeguts pels limfòcits assassins segueixen sent molt similars. És per això que tots nosaltres, i això se sap ara, tots nosaltres tenim limfòcits de memòria en els nostres ganglis limfàtics i òrgans limfoides que estan capacitats per reconèixer aquests coronavirus. I si hi ha o no un mutant, realment no importa, perquè reconeixeran un mutant o variant. Els coronavirus només poden patir mutacions puntuals, cosa que significa que només es pot canviar un nucleòtid cada vegada. El virus de la grip, per la seva banda, pot patir mutacions més radicals. Per exemple, un virus de la grip pot canviar completament la seva proteïna d’espiga intercanviant proteïnes d’espiga amb un altre virus que estigui present simultàniament. Aquest tipus de canvi no és possible amb els coronavirus. Per tant, mai hi haurà salts en els canvis antigènics ni per als anticossos ni per als limfòcits T assassins. Per això la immunitat de fons que evoluciona durant la vida d’un ésser humà és molt àmplia i sòlida.

La immunitat natural és molt superior a la induïda pel vaccí

Una de les falsificacions més atroces de la veritat científica mèdica és l’afirmació que la “vaccinació” contra la COVID confereix una protecció superior en comparació amb la immunitat natural que s’obté després de l’exposició al virus i la recuperació. La realitat és que la immunitat natural és infinitament superior a la protecció induïda pel vaccí que s’obté amb aquestes injeccions, que és reduïda i temporal. El vaccí COVID produeix anticossos contra una sola de les proteïnes virals, la proteïna de l’espiga, mentre que la immunitat natural produeix anticossos contra totes les parts del virus, a més de cèl·lules T de memòria. El sol fet que l’Organització Mundial de la Salut hagi canviat la definició d’immunitat de ramat… és un escàndol. No tinc paraules per descriure el ridícul que em sembla tot això, que sigui acceptat pels nostres col·legues. Com poden els metges i científics del món suportar escoltar totes aquestes tonteries?

Com causa danys la injecció COVID

Un dels efectes secundaris més comuns de les injeccions COVID és la coagulació anormal de la sang, que pot donar lloc a accidents cerebrovasculars i atacs cardíacs. Fins i tot els microcoàguls que no bloquegen completament el vas sanguini poden tenir greus ramificacions. Es pot comprovar la presència de microcoàguls realitzant una anàlisi de sang de dímer D. Si el dímer D és elevat, hi ha coàguls en algun lloc del cos. Quan et poses una injecció COVID s’injecten instruccions genètiques al teu múscul deltoide. El múscul drena cap als ganglis limfàtics, que al seu torn poden entrar al torrent sanguini. També hi pot haver una translocació directa des del múscul als vasos sanguinis més petits. Les dades sobre animals presentats per Pfizer a les autoritats japoneses mostren que l’ARNm va aparèixer a la sang una o dues hores després de la injecció. Aquesta rapidesa suggereix que les nanopartícules es transloquen des del múscul directament a la sang, sense passar pels ganglis limfàtics. Fins i tot els microcoàguls que no bloquegen completament el vas sanguini poden tenir greus ramificacions. Un cop dins del teu torrent sanguini, les instruccions genètiques es lliuren a les cèl·lules disponibles, és a dir, a les teves cèl·lules endotelials. Aquestes són les cèl·lules que recobreixen els teus vasos sanguinis. Aquestes cèl·lules comencen a produir la proteïna d’espiga, segons les instruccions de l’ARNm. Com el seu nom indica, la proteïna d’espiga té l’aspecte d’una espiga afilada que sobresurt de la paret de la cèl·lula, en el torrent sanguini. Com que se suposa que no haurien de ser allà, els limfòcits assassins es dirigeixen a la zona, pensant que les cèl·lules estan infectades. Els limfòcits assassins ataquen les cèl·lules, cosa que provoca danys a la paret cel·lular. Aquest mal, al seu torn, provoca la formació de coàguls. Ara estem veient proves que les injeccions de COVID estan causant tota mena de problemes de coagulació, des de coàguls de mida microscòpica fins a coàguls massius de 30 cm o més de longitud. Per descomptat, quan un coàgul prou gran es produeix al cor, s’acaba amb un atac al cor. Al cervell, es produeix un accident cerebrovascular. Però fins i tot els microcoàguls que no bloquegen completament el vas sanguini poden tenir greus ramificacions.

Com poden causar danys els anticossos induïts pels vaccins

L’altra cosa que ha sorgit ara és igual d’aterridora [que el problema de la coagulació]. Una o dues setmanes després de la primera injecció, es comencen a produir anticossos en grans quantitats. Ara, quan s’administra la segona injecció, i les proteïnes d’espiga comencen a projectar-se des de les parets dels vasos cap al torrent sanguini, no només es troben els limfòcits assassins, sinó que ara els anticossos també hi són i els anticossos activen el [sistema] de complement. Aquest va ser el meu primer camp d’investigació. El primer sistema en cascada és el sistema de coagulació. Si s’activa, la sang es coagula. Si s’activa el sistema de complement amb els anticossos que s’uneixen a la paret dels vasos, llavors aquest sistema de complement començarà a crear forats a la paret dels vasos. Les injeccions COVID romanen al torrent sanguini durant almenys una setmana i es filtren a qualsevol òrgan. I quan aquestes cèl·lules [de l’òrgan] comencin a fabricar la proteïna d’espiga per si mateixes, els limfòcits assassins també les cercaran i destruiran [en aquest òrgan, creant més danys i la subsegüent coagulació]. El que estem presenciant és un dels experiments més fascinants que podria conduir a una malaltia autoimmune massiva. Quan passarà això, Déu ho sap. I a què conduirà això, Déu ho sap.

La injecció COVID podria desencadenar virus latents i càncer

Les injeccions COVID també poden delmar els ganglis limfàtics, ja que aquests estan plens de limfòcits i altres cèl·lules immunitàries. Alguns dels limfòcits moriran immediatament en entrar en contacte amb ells, provocant una inflamació. Les cèl·lules que no moren i agafen l’ARNm i comencen a produir la proteïna d’espiga seran reconegudes com a productores de virus i seran atacades pel sistema de complement. Essencialment es crea una guerra entre unes cèl·lules immunitàries contra altres cèl·lules immunitàries. Com a resultat d’aquest atac, els ganglis limfàtics s’inflen i es tornen dolorosos. Es tracta d’un problema greu, ja que els limfòcits dels ganglis limfàtics són sentinelles de per vida que mantenen sota control infeccions latents com l’herpes zòster. Quan funcionen malament o es destrueixen, aquests virus latents poden activar-se. Per això estem veient informes d’herpes zòster, lupus, herpes, Epstein-Barr, la tuberculosi i altres infeccions que sorgeixen com a efecte secundari de les injeccions. Per descomptat, certs càncers també es poden veure afectats. Com tots sabem, tots els dies es formen tumors en el nostre cos, però aquestes cèl·lules tumorals són reconegudes pels nostres limfòcits i després són eliminades. Així que em preocupa molt que s’estigui incitant el món a introduir al cos alguna cosa que canviarà tota la cara de la medicina.

El consentiment informat és pràcticament impossible

Cal aturar la campanya d’injeccions COVID. Els vaccins basats en gens són un perill absolut per a la humanitat i el seu ús en l’actualitat viola el codi de Nuremberg, de manera que tots els qui estan propagant-ne el seu ús haurien de ser duts davant d’un tribunal. Especialment la vaccinació dels menors és una cosa tan criminal que no tinc paraules per expressar el meu horror. Estem terriblement preocupats perquè hi haurà un impacte en la fertilitat. I això es veurà d’aquí a anys o dècades. I això és potencialment un dels majors crims imaginables. Com tots sabem, el codi de Nuremberg estableix que en cas que es realitzin experiments en éssers humans, aquests només poden dur-se a terme amb el consentiment informat. El consentiment informat vol dir que la persona que serà vaccinada ha de ser informada de tots els riscos, de la relació risc-benefici, dels perills potencials i del que se sap sobre els efectes secundaris. Això no pot fer-se amb els menors, perquè els menors no estan en condicions d’entendre-ho. El consentiment informat és pràcticament impossible fins i tot per als adults, ja que només se’ls dóna una part de la història. Tots els efectes secundaris i els riscos es censuren pràcticament a tot arreu i es prohibeix parlar-ne. El govern dels Estats Units fins i tot està pressionant per criminalitzar la discussió sobre els riscos de les injeccions COVID.

On anem a partir d’aquí?

Si ja t’has vaccinat una o dues vegades, no hi ha res que hi puguis fer. Per descomptat, no et posis un reforç, ja que cada reforç magnificarà sens dubte el mal. Al final, predic que veurem malalties i morts massives entre persones que normalment tindrien una vida meravellosa per endavant. La pregunta que es fa la gent és: es pot fer alguna cosa per revertir el mal d’aquestes injeccions? Encara no ho sabem. Tanmateix, si heu rebut un o més vaccins i desenvolupeu símptomes d’una infecció, és recomanable el tractament amb hidroxicloroquina i/o ivermectina, com el protocol Zelenko i el protocol MATH+ que han demostrat la seva eficàcia. El peròxid d’hidrogen nebulitzat també es pot fer dervir per a la prevenció i el tractament de la COVID-19, com es detalla al document de casos del Dr. David Brownstein i al llibre electrònic gratuït del Dr. Thomas Levy, “Rapid Virus Recovery”. Qualsevol que sigui el protocol de tractament que utilitzeu, assegureu-vos de començar el tractament el més aviat possible, preferiblement a l’inici dels símptomes.

És sorprenent la lleugeresa amb què aquells que es consideren a si mateixos els detentors de la racionalitat davant del fanatisme dels “negacionistes”, menyspreen aquesta greu qüestió de la nostra ignorància respecte a aquests efectes dels vaccins a mitjà i curt termini. És tal aquest menyspreu i, en conseqüència, és tal la negligència de les mínimes cauteles, que fins i tot no tenen la menor objecció a prendre decisions innecessàries i poc clares, i sobretot gens urgents, com la de la vaccinació dels menors. Durant molts mesos ens han estat dient que els terminis legals per a l’autorització definitiva dels vaccins no s’havien respectat a causa de la urgència exigida per una situació tan greu. Tanmateix, qualsevol mínimament informat hauria de saber que la vaccinació dels menors no revesteix cap urgència.

Segons ens deien els ben informats i respectables provaccins, calia vaccinar de totes maneres els menors a fi d’evitar, almenys, que ells contagiïn els adults. Ara ja comença a estar clar –diuen molts d’ells mateixos– que la immunitat de ramat és una ficció i que tots acabarem contagiats. Però la conclusió dels fanàtics de la vaccinació no sembla tenir lògica: cal seguir vaccinant tothom, inclosos els menors. O potser sí, té una lògica: cal seguir fabricant i venent milions de vaccins.

És com si des de fa massa mesos la decisió de la vaccinació massiva estigués presa i, dia a dia, se l’hagués anat justificant amb arguments contínuament canviants en funció de les conveniències del moment, per tal de maquillar uns fets que cada vegada quadren menys amb la doctrina oficial. La sospitosa urgència d’aquesta gent em recorda massa la dels ansiosos i poc fiables venedors de productes gens recomanables. El professor Andrew Pollard, membre de l’equip que va desenvolupar el vaccí d’Oxford/AstraZeneca, defensa ara, igual que molts altres com ell, que la immunitat de ramat és inabastable. I que, per tant, no cal detectar qui està contagiat, ja que fins i tot els vaccinats es contagiaran. Ho diuen ara quan ja han venut milions de vaccins. Canvi total de paradigma. Però… aquí ve la injecció propagandística amb la nova variant doctrinal: Cal seguir vaccinant massivament “a fi d’evitar ingressos hospitalaris”!

Donada la creixent quantitat d’ingressos hospitalaris de vaccinats, sobretot de gent gran, suposo que ja han d’estar treballant en l’elaboració de la futura doctrina que justifiqui la venda massiva de vaccins. Tot i que, si la càrrega vírica és més gran en els vaccinats que en els no vaccinats, com afirma el Dr. Malone, no els resultarà fàcil acabar de formular aquesta nova variant doctrinal. No els resultarà fàcil imposar-la fins i tot disposant de tots els grans mitjans d'”informació” al servei dels seus interessos i les seves mentides. No els resultarà fàcil amagar que el principal “benefici” d’aquesta vaccinació massiva haurà estat enriquir sense mesura les farmacèutiques. El mateix que acaba d’afirmar el tinent coronel alemany Jurgen Rosen sobre els veritables “beneficis” de la invasió de l’Afganistan: enriquir el complex militar industrial.

Sembla ser que més aviat són aquesta gent els veritables fanàtics i no molts d’aquells que reben massa fàcilment el qualificatiu de “negacionistes”. Són ells els crèduls de les bondats del nostre sistema. I, en particular, de l’honestedat i fins i tot altruisme dels amos de les grans farmacèutiques. És sorprenent l’obstinació no només d’unes societats absolutament condicionades per una “informació” tendenciosa omnipresent i gairebé omnipotent, o el d’unes elits locals totalment submises, sinó sobretot el d’unes elits internacionals, que se suposa haurien d’estar molt més ben informades. És tan increïble que em resulta inevitable acabar amb afirmacions tan dures com aquelles amb les quals ja vaig iniciar el març del 2020 aquesta sèrie d’articles sobre la pandèmia i com aquelles frases finals del darrer d’ells: estem en mans de grans criminals.

Ja el titular mateix del primer d’aquests articles era aquest: “Coronavirus: estarà nostre món en mans d’autèntics bojos?”. La mateixa greu qüestió a la qual vaig dedicar les frases finals del més recent d’ells:. “Si arriba a ser impossible silenciar certs fets; si els esdeveniments es desencadenen per fi; si la humanitat aconsegueix descobrir fins a quin punt de perversió són capaços d’arribar unes reduïdes elits en el seu afany d’enriquiment, control del pensament i dominació mundial… podríem estar davant d’una gran catarsi, davant d’un històric punt d’inflexió”.

Es tracta dels posicionaments d’algú que no és un especialista en aquestes qüestions sanitàries i pandèmiques. Però es tracta d’uns posicionaments semblants als d’altres que sí que ho són. Com la doctora Teresa Forcades, en el nostre àmbit local, que ja fa anys va decidir donar aquest títol al seu rigorós treball sobre les grans farmacèutiques: Els crims de les grans companyies farmacèutiques. O com els de Robert F. Kennedy, que està a punt de publicar un important i demolidor llibre titulat El veritable Anthony Fauci. I que té aquest subtítol: Bill Gates, les grans farmacèutiques, i la guerra global contra la democràcia i la salut pública.

No sóc cap especialista en tot això. Però, al cap i a la fi, es tracta del mateix tipus d’activitats i comportaments criminals que podem comprovar en les grans companyies mineres que estan arrasant l’Àfrica Central servint-se d’autèntics genocides com Paul Kagame. O que podem comprovar en el complex militar-industrial, les grans petrolieres, o les grans elèctriques. O, sobretot, en “els mercats” internacionals. O que comencen a aparèixer ja en l’àmbit de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Perquè, en definitiva, es tracta d’una única xarxa d’interessos estretament lligats entre si. Una xarxa en la qual el poder es concentra cada dia més en un nucli cada vegada més reduït. Els estrets lligams entre Bill Gates i Paul Kagame en són un exemple força revelador.

No sóc especialista en aquestes qüestions sanitàries i pandèmiques. Però alguns hem tingut la “sort” d’haver estat l’objectiu de perverses, importants i ben reals! conspiracions internacionals. És força al·lucinant ser acusat per l’informe d’un equip d’experts de l’ONU com el major finançador de les FDLR, un grup suposadament criminal –diuen– que fa necessària a la RD de Congo la missió més gran de la història de l’ONU. Una missió que mobilitza fins a 20.000 efectius entre cascos blaus i altres membres d’ella. És força al·lucinant veure un dia aquestes acusacions a les primeres pàgines de diaris tan importants com El País o Público.

Per si sola, aquesta important experiència ja proporciona una perspectiva tan diferent i fonamental sobre les “bondats” del sistema occidental, que condiciona seriosament les nostres anàlisis dels fets. Un sistema profundament viciat d’arrel, que precisament se sosté per la credulitat de la gent en la seva inqüestionable bondat. Com han sabut veure i denunciar personalitats com Daniel Ellsberg, l’heroi que va fer públics els anomenats Papers del Pentàgon. Un sistema que, invocant la prevenció del terrorisme (però en realitat per protegir Paul Kagame i els seus col·laboradors acusats de terrorisme a l’Audiència Nacional) és capaç de violar les teves pròpies trucades telefòniques i correus electrònics, manipular-los, fer-los dir allò que no diuen i acusar-te de ser el finançador d’un important grup terrorista.

Tot això a fi de desactivar les quaranta ordres d’arrest contra altres estrets col·laboradors de Paul Kagame, ordres emeses en el procés judicial del qual la nostra Fundació en va ser el promotor i finançador inicial. I tot això amb la col·laboració dels darrers governs d’Espanya. Governs que, plegant-se submisament als dictats de les elits globalistes que estan tant darrere els genocidis a l’Àfrica Central com darrere de les grans farmacèutiques, s’han desentès totalment de cercar justícia per als nou espanyols excepcionals assassinats a Rwanda i la RD de Congo. Governs que han acabat (per ara) amb la possibilitat d’una justícia universal en què Espanya es trobava a l’avantguarda mundial.

Dr. Sucharit Bhakdi: Perills de la injecció Covid (juliol 2021)
Dr. Sucharit Bhakdi: Vostè comet un crim si injecta els nens amb el "vaccí Covid" (juliol 2021)
Dr. Sucharit Bhakdi: Coagulació creada per la injecció Covid (juny 2021)