No ens hauria de sorprendre que els Estats Units només hagin respost amb xerrameca a l’assassinat d’un ciutadà no ucraïnès; tot i això, més gent s’hauria d’haver assabentat que Gonzalo Lira, periodista amb doble nacionalitat xilena i estatunidenca, ha mort recentment sota custòdia ucraïnesa. Però no ho han fet, i poc, o gens, se n’ha informat als mitjans de comunicació occidentals.

Però a Yahoo News, llegint el que els mitjans ucraïnesos, com Voice of Ukraine, han de dir, gairebé voldries dir “que els donin pel sac!”, ja que fins i tot el titular és ple de subterfugis pel que fa a la mort sota custòdia, “El bloguer prorús Gonzalo Lira suposadament mor en un centre de detenció ucraïnès”.

Però això és el que les notícies de “Big Tech” volen que llegeixis, amb tots els desagradables i desacreditadors detalls. I per desacreditar encara més la notícia de la seva mort, passen a atacar els qui en van informar. Kit Klarenberg, “que treballa al mitjà de propaganda Grayzone va ser dels primers a informar de la mort de Lira”.

En desviar la culpa i atacar el missatger, gran part dels mitjans de comunicació es desacrediten a si mateixos, en emetre judicis, fins i tot abans que es coneguin tots els fets. Resulta interessant que el Departament d’Estat dels Estats Units actuï ara com si estigués preocupat per la seva mort, tot i que almenys actua millor que en el cas de la detenció i el tracte poc humà per part del Servei de Seguretat d’Ucraïna (SBU), ja que el que havia de dir no era el que el Departament d’Estat dels Estats Units volia sentir.

“Podem confirmar la mort d’un ciutadà estatunidenc a Ucraïna. Oferim el nostre més sincer condol a la família per la seva pèrdua”, va dir un representant del Departament d’Estat a un corresponsal de TASS en resposta a una petició per comentar la informació que Lira va morir a la presó.

Fins i tot Newsweek, en la manera com va informar de la seva mort, va dir: “Gonzalo Lira, un xilè-estatunidenc de 55 anys que va ser empresonat a Ucraïna després de difondre suposadament propaganda russa i violar les condicions de la seva llibertat sota fiança, ha mort en una presó ucraïnesa”.

Però altres són més reveladors sobre el rerefons de la detenció, com l’experiodista de Fox News, Tucker Carlson, que ha afirmat que hi pot haver més implicats del que estem llegint, des de la perspectiva ucraïnesa, i si és més que una coincidència que el comentarista de guerra xilè-estatunidenc, que residia a Ucraïna, fos detingut poc després de publicar vídeos criticant el president dels Estats Units Joe Biden, la vicepresidenta, Kamala Harris, i [per últim però no menys important] el president ucraïnès Volodímir Zelenski.

Però els bloguers proucraïnesos estan fent hores extres per desacreditar el periodista, fins i tot citant Newsweek, sense centrar-se en les circumstàncies de la seva mort, sinó més aviat descrivint-lo en vídeos de YouTube com un “entrenador de cites fracassat que odia les dones, un artista del flirteig el propòsit del qual en viure a Ucraïna era entrenar homes occidentals perquè captessin dones empobrides d’Europa de l’Est amb fins sexuals. I per afegir intriga i motiu, com que se li donava tan malament, va començar a promoure la propaganda russa, pensava que podia guanyar diners fent-ho!”.

Els ucraïnesos i els seus partidaris occidentals temen que Gonzalo Lira valgui més mort que viu.

Morir per dir la veritat

Fins ara, abans de la seva nova detenció, estava intentant fugir d’Ucraïna i de la seva posterior reclusió i suposades tortures, i les seves pròpies prediccions que probablement moriria a la presó a causa de la seva salut i els maltractaments, que va detallar en diversos clips, inclòs haver estat torturat, s’han complert.

No és estrany, com s’ha tractat al Show de Jimmy Dore, que el Departament d’Estat dels EUA s’hagi mostrat evasiu pel que fa a les seves condicions, d'”un ciutadà estatunidenc detingut i potser torturat”.

“M’has confós amb el potser i si això és cert… Crec que m’agradaria verificar aquests informes abans de fer comentaris sobre ells”, va ser un exemple d’un assessor de premsa evadint les preguntes dels periodistes durant una sessió informativa del Departament d’Estat dels Estats Units.

Independentment de les acusacions de tortura, que són molt probables a l’Estat neonazi que és Ucraïna, és clar que el periodista va morir de complicacions derivades de pneumònia, edema i altres complicacions relacionades, i de la manca d’atenció sanitària eficaç o oportuna, que es reconeix com una forma de tortura en si mateixa.

El seu pare ha compartit en diversos missatges que “no puc acceptar la manera com el meu fill ha mort. Va ser torturat, extorsionat i incomunicat durant vuit mesos i onze dies, i l’ambaixada dels EUA no va fer res per ajudar el meu fill. El responsable d’aquesta tragèdia és el dictador Zelenski amb la concurrència d’un senil president estatunidenc, Joe Biden”, va escriure el pare de Gonzalo.

El seu cas és notícia, no perquè sigui un cas aïllat, sinó perquè la gent comença a adonar-se que està oberta la veda no només per als periodistes de països del Tercer Món, sinó fins i tot per als dels “amics i aliats” occidentals d’Ucraïna, si no estan disposats a plegar-se a la línia. I cal no oblidar que la majoria dels casos d’amenaces, abusos i desaparicions de periodistes no han arribat als titulars, per raons òbvies, mentre que a d’altres se’ls deixa podrir a la presó, com a Turquia o amb Julian Assange.

I cal no oblidar els 80 a 100 periodistes que els israelians han matat des del 7 d’octubre, ignorats com si també fossin danys col·laterals, sense tenir en compte el fet que molts han estat assassinats de manera específica i deliberada. Fins al 13 de gener del 2024, les investigacions preliminars del Comitè per a la Protecció dels Periodistes (CPJ) mostraven que almenys 82 periodistes i treballadors dels mitjans de comunicació es trobaven entre els més de 24.000 assassinats des del 7 d’octubre.

Comitè per a la Protecció dels Periodistes amb els ulls embenats

Resulta interessant que el CPJ encara no s’hagi pronunciat sobre aquesta darrera mort d’un periodista, estatunidenc a més, i no ens hauria de sorprendre. El CPJ ha estat estudiadament callat sobre la mort de periodistes russos deliberadament atacats per les forces ucraïneses en els combats al Donbàs des del 2014. No hauria de sorprendre que el govern dels Estats Units i els seus grups de vigilància de periodistes sovint facin els ulls grossos davant el destí de molts periodistes.

Per exemple, aquest va ser el cas de Jeffrey Silverman, cap de l’oficina de Veterans Today, i que anteriorment havia treballat per al Georgian Times i Azerbaijan Today com a redactor en cap, que ha estat detingut en diverses ocasions, copejat i amenaçat de mort pels seus reportatges d’investigació, fins al punt d’haver estat inclòs a la llista negra del govern estatunidenc i amenaçat per les duanes a l’arribada i la sortida dels aeroports estatunidencs i fins i tot per agents de Seguretat Nacional.

Silverman afirma que ja havia sol·licitat ajuda a Reporters sense Fronteres i al Comitè per a la Protecció dels Periodistes fa alguns anys. El CPJ no va respondre les preguntes d’un periodista d’investigació sobre la negativa d’aquesta organització a ocupar-se de la situació difícil de Silverman. Als cercles periodístics se sap que els organismes que es comprometen a protegir els drets de la premsa solen fer els ulls grossos davant les agressions a periodistes estatunidencs que realitzen reportatges contradictoris, especialment quan aquests reportatges descobreixen les maldats del govern dels Estats Units.

Alguns acaben morts, i a mesura que augmenti el nombre de cadàvers potser també ho faci la comprensió pública de com la llibertat d’expressió no és tot allò que es diu que és.

Henry Kamens, columnista, expert en Àsia Central i el Caucas, en exclusiva per a la revista en línia “New Eastern Outlook“.

Font: New Eastern Oulook