El 26 de maig de 2023, vaig escriure un article titulat, Britain At War-Provoking the Consequences (Gran Bretanya en guerra: Provocant les conseqüències), intentant advertir a la població de Gran Bretanya i Occident que el seu paper en la guerra contra Rússia els converteix en part directa del conflicte i que, com a conseqüència, Rússia té dret a atacar-los. Sembla que l’advertència s’ha de repetir perquè els britànics, juntament amb la resta de l’aliança d’agressió de l’OTAN, han augmentat el paper directe en el conflicte d’Ucraïna i amenacen d’escalar encara més la guerra. Com a reacció, Rússia ha hagut de trucar a l’ambaixador britànic i fer-li un altre advertiment, probablement el darrer que rebin, que Rússia actuarà contra ells si segueixen fent tot el possible per atacar Rússia i el seu poble.

Rússia ja no està en un estat d’ànim indulgent o tolerant després del terrible atemptat contra la sala de concerts Crocus, un acte de terrorisme pur dut a terme per actius del règim de Kíev amb el probable suport dels serveis especials del Regne Unit i els Estats Units i amb l’aprovació expressa dels mitjans de comunicació occidentals que van celebrar l’atemptat com una demostració de “la feblesa de Putin”. Aquest atac terrorista ho va canviar tot. Rússia afirma que anirà a cercar tots els implicats. Les nacions occidentals implicades els haurien de creure. Però evidentment són incapaços de pensar en els seus actes i les conseqüències.

Aquesta actitud infantil i criminal es manté a tots els Estats de l’OTAN, fins i tot a través dels canvis en les personalitats que componen els seus governs. A la Gran Bretanya, canvien els ministres de Defensa i Afers Exteriors, però la manera de pensar continua sent la mateixa. Als Estats Units, els partits Demòcrata i Republicà, malgrat les seves disputes sobre com fer “gran als Estats Units” són, de fet, un únic Partit de la Guerra i, com en totes les seves guerres, la llibertat d’expressió i de reunió són víctimes de l’agressió policial contra els ciutadans.

Al Canadà, el mateix, encara que aquí el govern té assignat per Washington el paper de calumniar la Xina amb el propòsit de convertir el poble xinès en “l’altre” per poder atacar-lo. Occident es prepara per a la guerra general. La Xina i Rússia intenten fer entrar en raó la bogeria, però es veuen obligades a actuar per defensar-se. Tot just uns dies després que el secretari d’Estat dels EUA, Blinken, abusés de la seva visita a la Xina amenaçant-la sobre les seves relacions amb Rússia, es van produir noves amenaces hostils els dies posteriors a la marxa. El president Xi va viatjar llavors a Europa per intentar fer-los entrar en raó, almenys als francesos, sense cap resultat concret, però a Sèrbia va retre homenatge no només a la resistència contra l’OTAN, sinó a les víctimes xineses de l’atac de l’OTAN contra la Xina el 1999, quan l’OTAN va bombardejar l’ambaixada xinesa.

Ara, just un any després que el govern rus advertís el Regne Unit que la seva hostilitat cap a Rússia i la seva agressió contra ella a Ucraïna li comportarien greus conseqüències, cosa que va motivar el meu anterior article, el Regne Unit ha tornat a ser advertit.

El 6 de maig, el Ministeri d’Afers Estrangers rus va convocar els ambaixadors britànic i francès en reacció a les bel·licoses declaracions dels seus governs contra Rússia. Però per als britànics hi va haver una advertència especial, que cal llegir, ja que no se n’informa als mitjans de comunicació occidentals, o només en part. El comunicat de premsa del Ministeri d’Afers Exteriors diu:

“El 6 de maig, l’ambaixador del Regne Unit a Rússia, Nigel Casey, va ser convocat al Ministeri d’Afers Estrangers per lliurar-li una protesta enèrgica contra la recent declaració del ministre britànic d’Afers Estrangers, David Cameron, en una entrevista amb l’agència de notícies Reuters, sobre el dret d’Ucraïna a atacar territori rus utilitzant armes britàniques. El Ministeri va assenyalar amb fermesa a l’ambaixador Casey que l’arravatament hostil de Cameron contradiu directament les garanties anteriors de la part britànica durant la transferència de míssils de creuer de llarg abast al règim de Kíev que en cap cas s’utilitzarien per atacar territori rus. Amb això, el cap del Foreign Office desautoritzava aquesta postura i admetia que el seu país era part de facto en el conflicte.

L’ambaixador va ser informat que la part russa considerava les paraules de Cameron com la prova d’una greu escalada i la confirmació de la implicació creixent de Londres en accions de combat del costat de Kíev. Nigel Casey va ser advertit que totes les instal·lacions i equips militars britànics en territori ucraïnès i fora d’ell podrien ser atacats com a resposta a atacs ucraïnesos en territori rus amb armes britàniques. Es va instar l’ambaixador a considerar les inevitables repercussions desastroses de tals passos hostils per part de Londres i a refutar urgentment de la manera més enèrgica i inequívoca les bel·licoses declaracions provocadores del cap del Foreign Office.”

Observem a més que l’ambaixador alemany a Rússia ha estat cridat a Berlín, un senyal ominós, tot i que potser fos per tenir una excusa per no assistir a la cerimònia formal de presa de possessió del president Putin. La majoria dels ambaixadors occidentals a Moscou es van negar a assistir-hi, encara que curiosament sí que ho van fer els francesos, experts des dels temps del Rei Sol i Napoleó en trucs i subterfugis.

Però, el 8 de maig, els britànics, en lloc de reaccionar amb sensatesa i reflexió, després de rebre l’advertència russa sobre la seva hostilitat completament irracional cap a Rússia, i el seu paper directe a la guerra contra Rússia, van provocar encara més la situació en declarar persona non grata l’Agregat de Defensa rus a Londres i amenaçar les propietats diplomàtiques de propietat russa al Regne Unit retirant-los el seu estatus diplomàtic, indicant que podrien prendre mesures per confiscar-les. Mentre escric això, esperem la reacció de Moscou a aquest pas. Però podem anticipar que serà de menyspreu i només confirmarà la determinació de Rússia d’actuar contra ells si es fa cas omís de l’advertiment.

Conjuntament amb l’advertència russa a Gran Bretanya, Rússia i Bielorússia van posar les seves forces nuclears tàctiques en estat d’alerta, com a advertiment a Occident sobre l’enviament directe de forces de l’OTAN i F16 que seran considerats com a armats nuclearment, i per tant les bases des de les que volen, objectius legítims. Aquesta acció també es pot veure com una nova advertència a la Gran Bretanya.

El poble britànic hauria d’estar alarmat pel camí que l’està portant el govern britànic. Però semblen aliens als riscos a què s’enfronten, i el moviment antibèl·lic està totalment obsessionat amb les matances israelianes a Gaza, una causa que val la pena, un altre crim contra la humanitat dels Estats Units i Occident en general, però que empal·lidirà en comparació amb l’estat en què el món quedarà quan Rússia actuï segons la seva advertència. Dic “quan”, no “si”, ja que els britànics, juntament amb els estatunidencs, són incapaços de comprendre la realitat, i la maniobra britànica del 8 de maig indica que faran cas omís de l’advertiment rus i continuaran la seva escalada. S’han compromès en la bogeria de la guerra i res, sembla, no els pot guarir, excepte la guerra.

Què atacarà Rússia, només ho sap l’Estat Major rus. Es poden trobar objectius lògics a la base britànica de Xipre i en altres instal·lacions estrangeres, però el mateix Regne Unit pot ser l’objectiu. Els britànics descarten la possibilitat. Els russos no s’atrevirien. Això creuen; una il·lusió que els portarà al desastre.

Els russos tenen tot el dret a actuar contra el Regne Unit en virtut del dret internacional, ja que és un cobel·ligerant en el conflicte d’Ucraïna. Podrien haver actuat contra ell abans d’ara, però els russos han estat molt pacients, i cautelosos, intentant evitar una guerra nuclear general. Però ara s’han creuat massa línies, s’han ignorat massa advertiments, s’han comès massa crims contra Rússia.

I si els britànics creuen que estan protegits contra els atacs, els recordo que The National and Defence Strategies Research Group, amb seu al Regne Unit, va declarar en un informe sobre les defenses aèries britàniques el 2016 que:

“Des de la retirada del servei del sistema de míssils Bloodhound la dècada de 1980, l’estratègia de defensa aèria del Regne Unit ha disminuït fins a convertir-se principalment en una estratègia de policia de l’espai aeri benigna per a la pàtria i de defensa de punts per a les forces desplegades. El Regne Unit ja no disposa d’una capacitat de defensa aèria de curt a llarg abast completa, integrada o sòlidament estratificada, ni d’una capacitat operativa creïble o duradora.”

Des de llavors no ha canviat res, llevat d’empitjorar. En altres paraules, el Regne Unit està indefens davant les modernes armes russes.

Recordo que, de petit, la meva mare em va portar diverses vegades amb autobús per Londres. Devia ser el 1955 més o menys i recordo quilòmetres i quilòmetres d’edificis cremats i ennegrits fins on arribava la vista, especialment a l’est de Londres, on districtes sencers van ser arrasats per les bombes alemanyes. El país, malgrat la seva força aèria, no va poder aturar els bombardejos i després els atacs amb míssils que es van prolongar durant cinc anys.

El govern britànic va assegurar al poble abans d’aquella guerra que tot aniria bé, que tindrien pau al seu temps. Però llavors van enganyar el poble, com l’enganyen ara. La Gran Bretanya no ha tornat mai a ser la mateixa després d’aquella guerra. Mai no se n’ha recuperar realment.

Un cop més, el govern britànic, sempre acatant els amos de Washington, porta el poble britànic a una guerra perillosa, sobre la qual mai se l’hi ha preguntat, i que no vol. Els menteix sobre les causes, els menteix sobre els combats i els menteix sobre els perills a què s’enfronten, situant-los en un futur llunyà, i els amaga les conseqüències dels seus actes. Cal advertir el poble britànic. La Gran Bretanya està en guerra, i cap fanfarronada i cap mentida no els poden protegir de les conseqüències que el seu govern està provocant. Són previsibles i seran catastròfiques. Han rebut el darrer advertiment.

Christopher Black és advocat penalista internacional amb seu a Toronto. És conegut per una sèrie de casos destacats de crims de guerra i recentment ha publicat la seva novel·la Beneath the Clouds (Sota els núvols). Escriu assajos sobre dret internacional, política i esdeveniments mundials, especialment per a la revista en línia New Eastern Outlook.

Font: New Eastern Outlook

Foto: El ministre d’Afers Estrangers de Gran Bretanya, David Cameron, es reuneix amb Volodímir Zelenski a l’oficina presidencial de Kíev el 3 de maig d’enguany.

David Cameron: Ucraïna té dret a utilitzar armes britàniques dins de territori rus (Canal 26, 16.05.2024)