Els qui heu vist la pel·lícula Hotel Rwanda recordareu l’heroïcitat de Paul Rusesabagina, assistent de direcció de l’”Hotel des Mille Collines” a Kigali, que aconseguí salvar del genocidi ruandès de 1994 mil tres-cents tutsis i hutus. Doncs bé, Rusesabagina, gran defensor dels drets humans guardonat internacionalment, va ser detingut per la policia ruandesa; de fet, el 27 d’agost de 2020, va ser traslladat per la força de Dubai a Kigali en circumstàncies incertes i no va reaparèixer fins al 31 d’agost a la seu de l’Oficina d’Investigació de Rwanda. Al Sr. Rusesabagina se li ha negat poder elegir advocat; fins i tot, als advocats internacionals que ha contractat perquè el defensin, els segueixen negant les autoritzacions necessàries perquè el puguin representar. A més, no se li han subministrat els medicaments que la família li ha enviat i es troba en una situació de salut crítica.

Paul Rusesabagina ha seguit els passos de centenars d’opositors al règim dictatorial de Paul Kagame, com Victoire Ingabire, Yvonne Iryamugwiza Idamange o el cantant Kizito Mihigo (assassinat pel règim ruandès), entre molts d’altres.

És curiós que, malgrat els darrers acords del Parlament europeu que condemnen els segrests i la repressió practicada als opositors al règim ruandès, la majoria d’estats occidentals segueixen donant suport al dictador més sanguinari que ha existit des de la caiguda de Hitler. I no sols això, molts dels grans mitjans de comunicació de masses segueixen tractant Kagame com a l’alliberador de l’ètnia tutsi, víctima del genocidi hutu de 1994. Per aquest motiu, gràcies a la compra de voluntats, Kagame es permet massacrar impunement tots els qui gosen qüestionar-lo.

Però, el silenci i la complicitat de tants de governants, de periodistes i de grans ONG’s és molt més greu quan hi ha resolucions judicials que, després d’exhaustives investigacions, han conclòs que Kagame no és l’heroi alliberador que ens han venut tots aquests anys, sinó el provocador i el principal causant del conflicte que culminà amb el genocidi de 1994. Concretament, el magistrat Bruguière del Tribunal de Grande Instance de França, va concloure que el Front Patriòtic Ruandès fou l’autor de l’atemptat mortal contra l’avió en el qual viatjaven els presidents hutus de Rwanda i de Burundi, desencadenant així la fúria de l’ètnia hutu.

Encara més contundent és l’Auto Judicial del magistrat Fernando Andreu de l’Audiència Nacional Espanyola, a instàncies de la querella interposada per la Fundació s’Olivar d’Estellencs. En l’Auto, de 183 pàgines, el magistrat descriu com des de 1990 les forces de l’FPR, des d’Uganda, fustigaven la població ruandesa de majoria hutu, que provocà el terror i la fuga de centenars de milers de hutus cap a la capital de Kigali, fins a crear les condicions que desfermaren la violència i així poder justificar la intervenció “humanitària” de l’FPR. I, encara pitjor, després va provocar l’assassinat de milions de persones refugiades al veí Congo.

Per tot això, el magistrat dictà una Ordre de detenció internacional contra quaranta alts càrrecs de l’Administració ruandesa als qui acusà de crims contra la humanitat, de tortures, de terrorisme, de pillatge…

Així, Kagame, format a les acadèmies militars dels Estats Units, i amb el suport polític de Clinton i de Blair, hauria aconseguit el poder per a la ètnia tutsi, molt minoritària al país i a tota la regió dels Grans Llacs d’Àfrica. El motiu, el de sempre, el pillatge dels recursos naturals de Ruanda i, sobretot, del Congo, on a la regió de Kivu, que fa frontera amb Ruanda, es concentren una gran quantitat de recursos naturals, especialment del famós coltan.

Com quasi sempre, la història no és com la conten els vencedors.