A la sessió del dijous 22 d’abril del Parlament de les Illes Balears va ser aprovada per unanimitat la proposta registrada l’anterior 22 de gener. Es tracta de la primera resolució en la qual una institució política exigeix l’alliberament immediat de Paul Rusesabagina. Els representants d’alguns grups polítics van fer referència explícita al fet que qualsevol petició d’un judici just ja ha quedat vella i caduca, donades les il·legalitats que des de l’inici mateix envolten el procés contra aquest heroi universal. La diputada Cristina Mayor, redactora de la proposta, va dedicar els seus cinc minuts inicials a donar veu a les filles de Paul Rusesabagina, presents a l’hemicicle. Elles, en la seva intervenció, van expressar la seva esperança que aquesta resolució serveixi d’inspiració a d’altres parlaments regionals i nacionals.
El 1994, el nostre pare Paul Rusesabagina era el director de l’Hotel des Mille Collines a Kigali (Hotel dels Mil Pujols), Rwanda. El 6 d’abril de 1994 va passar una cosa en aquest petit país africà que ho va canviar tot. Un avió que portava el president de Rwanda i el president de Burundi va ser abatut i els dos homes van morir juntament amb altres persones destacades del país. Això va desencadenar el genocidi ruandès, en què van morir més de 800.000 tutsis i hutus.
Com a director de l’hotel, va acollir i va donar refugi a 1.268 persones que s’hi havien refugiat. Quan les milícies van intentar entrar a l’hotel per matar tothom, el nostre pare va fer servir el seu encant i la seva capacitat de negociació per protegir la gent. Va canviar diners per vides i menjar per favors. Va sol·licitar ajuda a tothom, passant dia i nit demanant ajuda. Va acollir totes les víctimes que van poder arribar a l’hotel i va aconseguir protegir i salvar tots els presents. Des dels terribles esdeveniments del genocidi, el nostre pare s’ha convertit en un clar i entregat defensor dels drets humans i les llibertats civils.
El passat mes d’agost va ser segrestat i portat a Rwanda, on està detingut arbitràriament per un govern que el pare ha criticat regularment per les seves violacions dels drets humans. Ara necessita de nou l’ajuda del món. La nostra família els demana que no mirin cap a un altre costat, perquè aquesta injustícia continua i ell n’és una víctima.
Durant el genocidi del 1994, l’hotel, sota la direcció del nostre pare, era l’únic lloc públic on la gent es trobava fora de perill. Els ruandesos van ser assassinats i colpejats en estadis, escoles i esglésies, però no a l’hotel. Ningú sota l’empara del pare va resultar ferit o mort a l’Hotel des Mille Collines. Els soldats van venir a amenaçar-lo, es van produir massacres davant de les portes, però els habitants de l’hotel van romandre fora de perill gràcies a Paul Rusesabagina.
La història del nostre pare durant el genocidi va ser explicada a la pel·lícula Hotel Rwanda i a la seva autobiografia, An Ordinary Man (Un home ordinari). La pel·lícula Hotel Rwanda mostra els extraordinaris actes humanitaris del nostre pare. També mostra la seva naturalesa humana. Paul Rusesabagina és, ha estat i serà sempre un home de diàleg i de pau. Creu fermament que ha de ser la veu dels qui no tenen veu, i ha utilitzat les seves forces i habilitats per ajudar la gent.
El nostre pare volia ajudar encara més la població de Rwanda i de la regió dels Grans Llacs d’Àfrica. Va fer servir el reconeixement que va rebre a través de la pel·lícula, la seva autobiografia i els honors que va rebre per ajudar tot el poble de Rwanda. Va crear la Fundació Hotel Rwanda Rusesabagina per donar veu a les víctimes del genocidi i donar suport als esforços de pau a Rwanda i arreu del món. El que va començar com una missió personal per ensenyar les lliçons del genocidi ruandès, s’ha convertit en un moviment internacional per lluitar contra la injustícia arreu del món.
L’agost del 2020, el nostre pare va ser segrestat en un viatge que passava per Dubai, i portat no al seu destí previst, Burundi, sinó a Rwanda, un lloc on mai aniria voluntàriament. Com que havia estat crític amb els abusos dels drets humans i els assassinats comesos pel règim de l’actual president Paul Kagame, el nostre pare sabia que si posava un peu a Rwanda acabaria desaparegut, detingut o mort.
No existia cap ordre legal d’extradició o de detenció internacional per al seu arrest. Tanmateix, el nostre pare va estar incomunicat durant 3 dies, entre el 28 i el 31 d’agost de 2020, en què va ser torturat per les autoritats ruandeses. El diumenge 30 d’agost, les autoritats ruandeses van informar les autoritats belgues de la detenció d’un ciutadà belga en aquell país. No es van facilitar més detalls. L’endemà, el 31 d’agost de 2020, el nostre pare va ser portat a la comissaria de Kigali, Rwanda, on va ser identificat com a presoner del govern ruandès. El govern ruandès admet ara que es trobava darrere d’aquest pla, un pla per atraure el nostre pare des de la seguretat de la seva residència dels Estats Units fins a Rwanda, un país que va abandonar després d’un intent d’assassinat el 1996 i al qual mai hauria tornat voluntàriament sota tals amenaces.
El nostre pare porta més de 6 mesos en règim d’aïllament. Està reclòs en una petita cel·la sense llum i sense finestres. Ens explica que té constants marejos i mals de cap. Ha perdut més de 15 quilos. Les autoritats ruandeses es neguen a donar-li la medicació que li vam enviar a través de la valisa diplomàtica belga, i la medicació que ha rebut durant la seva detenció fa que la seva pressió arterial segueixi sent alta.
El 12 de març, el nostre pare va prendre la increïble decisió moral, que nosaltres hem aprovat, de no seguir participant en aquest judici teatral després que quedés clar que el tribunal i el govern ruandès seguirien negant-li tots els seus drets bàsics. Al llarg d’aquest calvari, al nostre pare se li ha negat l’accés als advocats que havia triat, i els seus documents confidencials privilegiats han estat constantment confiscats i llegits pel govern ruandès. Només parlem amb ell durant 5 minuts cada setmana i aquestes trucades són vigilades i escoltades per les autoritats ruandeses, i controlen el que el nostre pare pot i no pot dir-nos durant aquests 5 minuts al telèfon. Temem per la vida del nostre pare i demanem el seu suport per ajudar-nos a portar-lo a casa abans que sigui massa tard.
Els demanem, mitjançant una resolució, que exigeixin l’alliberament immediat de Paul Rusesabagina. Una resolució forta pot inspirar la resta d’Espanya, la resta d’Europa i fins i tot la resta del món. El febrer es va aprovar una resolució de la Unió Europea en suport del nostre pare, Paul Rusesabagina, i el Congrés dels Estats Units va enviar una carta signada per 37 senadors i congressistes, tant republicans com demòcrates, demanant l’alliberament immediat del nostre pare. Però la resolució d’avui podrà servir de model a d’altres regions i països del món per defensar els drets humans.
Gràcies, en nom del meu pare i de tota la família Rusesabagina.
Veure des de 20:00 fins a 1:00:25