Però Rússia tampoc serà doblegada aquesta vegada, en tot cas també nosaltres serem víctimes en el Gran Holocaust

A la primera part d’aquest article, així com en articles anteriors, apareixien diverses qüestions i temàtiques que cal clarificar i desenvolupar. Una és la tractada en un pertorbador article de Philip Kraske titulat “La guerra d’Ucraïna acabarà amb una explosió. Aviat”: la decapitació de la Federació Russa mitjançant un atac nuclear “preventiu” instantani sobre Moscou.

Encara que Moscou fos arrasada, els sistemes nuclears russos de resposta automàtica també arrasarien desenes de països on hi ha bases militars enemigues com les de Rota i Morón

Si això arribés a passar, el nostre “progressista” president, Pedro Sánchez (liderant una societat espanyola embruixada i sense cap reacció davant els deliris suïcides del “nostre” Imperi Anglo-occidental de la Mentida), tindria el gran “honor” d’haver aconseguit (gràcies al seu “admirable” servilisme) l’hecatombe d’Espanya. No eren els separatistes els qui volien trencar l’Espanya una, gran i lliure, fonamentada sobre una “admirable” Constitució i bla bla bla? Si aquests líders, als quals tant sembla importar-los Espanya, estan disposats a assumir un risc tan alt en una qüestió tan greu com és la de la seva mateixa destrucció total… només sembla que hi hagi una explicació: es tractaria de grans estadistes, més encara, d’herois llegendaris, disposats a sacrificar Espanya en nom dels valors més sagrats possibles.

Però crec que la realitat és molt més indecent i sòrdida: es tracta d’unes persones que, un cop més en la història, han contret la terrible síndrome de la ceguesa del poder (“la bogeria dels antics emperadors” deia Michael Ende); unes persones condicionades de tal manera per l’afany de poder i pels propis interessos personals, que fins i tot arriben a perdre el sentit de realitat. I el que ara estan duent a terme no és ni de bon tros una heroica gesta històrica, sinó tan sols una penosa manera d’arriscar, i potser sacrificar, Espanya: portar-nos a una guerra d’agressió no només inútil sinó sobretot injusta i cruel, a una nova guerra o crim contra la pau desencadenada per “les nostres” elits amb l’únic objectiu de provocar la intervenció de Rússia a Ucraïna. Què els passa a aquesta gent, sobretot a aquestes elits que mouen els fils?, cal preguntar-se. És el que faré al final d’aquest article.

Ocultant la catàstrofe i la carnisseria a Ucraïna

Però tots aquests comportaments insans i malaltissos no són exclusius dels líders polítics. És evident que també són molt habituals en altres àmbits, com el de la informació. Les responsabilitats dels creadors d’opinió són gravíssimes. És per això que no em sorprèn, per exemple, la duresa dels qualificatius de Craig Roberts: “presstitutes”. És increïble que mentre Ucraïna està entrant ja en col·lapse, aquests presstituts segueixin ocultant o distorsionant aquesta realitat.

O que, com a mínim, segueixin pontificant sobre els problemes de Rússia, i fins i tot sobre la seva derrota, sense haver fet els deures. Sembla que van enterrar ràpidament la seva complicitat escandalosa en el gran crim contra la pau que va ser la invasió de l’Iraq. Cap dels grans mitjans anglo-occidentals han demanat perdó per les grans mentides que van fer possible el gran crim de l’Iraq (redundància intencionada). Ara la seva responsabilitat en la creixent carnisseria d’ucraïnesos tornarà a ser enorme. Per no parlar de la que tindran si efectivament arribés l’Harmagedon nuclear.

Sense parlar tampoc de la responsabilitat dels qui són considerats per les nostres confuses i perdudes societats com els referents acadèmics i intel·lectuals. O de la responsabilitat dels considerats mestres i guies espirituals. Em resulta cada cop més incomprensible que els qui ens ensenyen que la compassió és, com a mínim, l’altra cara de la meditació, no dediquin cap temps ni esforç significatiu a comprendre per què i com els pobles i les nacions són arrasades i per què i com estem arribant a una Tercera Guerra Mundial que podria acabar amb tot allò que les grans religions i espiritualitats de la història sempre han considerat com a realitats sagrades, i fins i tot amb la mateixa humanitat.

Ara com ara, als qui, sense racionalitzacions ni autojustificacions covardes, denunciem que la realitat és absolutament oposada a la “informativa” ens toca passar per gent marginal. Fins i tot per una mena de pretesos visionaris delirants i altres coses per l’estil. Però és potser excessiu i exagerat afirmar que ja som a la Tercera Guerra Mundial? És potser excessiu i exagerat afirmar que aquest gran conflicte no només no és una agressió de Rússia, una invasió sense cap provocació que la pogués justificar, segons ens adoctrinen a tota hora, sinó tot el contrari: la conseqüència d’una agressió a Rússia? És excessiu i exagerat que a la primera part d’aquest article compari l’entrada en guerra dels carros blindats OTANistes amb l’onada de milers de Panzers nazis que van arrasar Rússia abans de començar a ser frenats en heroiques i decisives batalles com la de Stalingrad?

A les dues primeres preguntes ja hi vaig respondre reiteradament i extensament en articles precedents. Pel que fa a la primera, hi vaig respondre a la primera part d’aquest mateix article. Pel que fa a la segona, resumeixo: és evident i està àmpliament documentat que “les nostres” elits es van proposar i van aconseguir provocar l’entrada de Rússia a Ucraïna; és evident que al Kremlin ho sabien i sabien també que “els nostres” sabien (encara que els seus grans mitjans ens ho amaguessin a nosaltres, els qui componem la maldestra massa) que ells, els del Kremlin, ho sabien; és evident que, després de vuit anys de sagnant aixafament dels “separatistes” d’ètnia russa del Donbass per Kíev i en vista de les agressions majors que ja s’estaven posant en marxa (gran atac al Donbass, desenes de laboratoris biològics de recerca militar, gran acumulació d’armament fins i tot nuclear…) és evident, repeteixo, que l’operació especial militar de Rússia s’ajusta perfectament a allò acordat per l’ONU a la Cimera de 2005 referent a l’anomenada Responsabilitat de protegir (tan criminalment usada, per cert, reiteradament pels Estats Units i l’anomenat Occident col·lectiu).

Pel que fa a la tercera pregunta, el primer que cal dir és que el meu lament era ben matisat: ni Alemanya ni els seus Leopard-2 eren presentats al meu article com el nou Quart Reich i les seves noves hordes invasores, sinó simplement com “la punta de llança” d’un Poder lluciferí anglo-occidental tan delirant i pervers com el Tercer Reich i encara més perillós que ell per a la humanitat. Ho veurem més endavant.

Mentre els “nostres” provincians i servils líders polítics i d’opinió continuen racionalitzant i fora de la realitat, els menys fanàtics de l’elit i de la “intel·ligència” anglosaxona comencen a aterrar-hi

Aquest retorn a la realitat per part d’alguns membres de les elits és esperançador, ja que està començant a originar divisió en elles. És especialment significatiu el darrer informe del més important think tank dels Estats Units, la poderosa Corporació RAND, finançada pel Govern, informe titulat “Evitar una guerra perllongada: la política dels EUA i la trajectòria del conflicte entre Rússia i Ucraïna”. És el mateix think tank que, fa quatre anys, en un enorme error de càlcul, creia que amb les seves estratègies de saló podria desestabilitzar tan fàcilment Rússia, enfonsar-la militarment i econòmicament, girar la societat russa en contra de Putin, etc. Mike Whitney considera que aquest informe és el primer pas per posar fi a la guerra i ho analitza així:

“Considereu, per un minut, aquest extracte del preàmbul de l’informe: ‘Els costos i riscos d’una llarga guerra a Ucraïna són significatius i superen els possibles beneficis d’aquesta trajectòria per als Estats Units’. Aquesta cita resumeix efectivament tot el document. Penseu-ho: durant els darrers 11 mesos se’ns ha dit repetidament que els Estats Units donaran suport a Ucraïna ‘durant el temps que sigui necessari’. […] Els membres racionals de l’establishment de la política exterior avaluaran les perspectives d’èxit d’Ucraïna i les sospesaran davant de la probabilitat creixent que el conflicte se surti inesperadament de control. Això, per descomptat, no serviria als interessos de ningú i podria provocar un enfrontament directe entre Rússia i els Estats Units. A més, els polítics dels Estats Units decidiran si els danys col·laterals que es disparen valen la pena. En altres paraules, les línies de subministrament trencades, l’augment de la inflació, la creixent escassetat d’energia i aliments, i la disminució de les reserves d’armes són una compensació justa per ‘afeblir Rússia’? Molts dirien: ‘No’.

En alguns aspectes, l’informe RAND només és el primer d’una llarga sèrie de fitxes de dòmino que cauen. A mesura que augmenten les pèrdues al camp de batalla d’Ucraïna –i es fa més evident que Rússia controlarà tot el territori a l’est del riu Dnièper–, les falles en l’estratègia de Washington es faran més evidents i seran més durament criticades. La gent qüestionarà la saviesa de les sancions econòmiques que danyen els nostres aliats més propers mentre ajuden Rússia. Es preguntaran per què els Estats Units estan seguint una política que ha precipitat una forta deterioració del dòlar i el deute estatunidenc. I es preguntaran per què els Estats Units van sabotejar deliberadament un acord de pau el març quan la probabilitat d’una victòria ucraïnesa és gairebé nul·la. L’informe Rand sembla anticipar totes aquestes preguntes, així com el ‘canvi d’humor’ que generaran. És per això que els autors estan pressionant perquè es negociï i s’acabi ràpidament el conflicte.

Hedges ho resumeix perfectament. La insensata intervenció de Washington està aplanant el camí per a la catàstrofe estratègica més gran en la història dels Estats Units. I, tanmateix, fins i tot ara, la gran majoria de les elits corporatives i bancàries donen suport decididament a la política existent mentre s’encongeixen d’espatlles davant els signes evidents de fracàs. Un exemple: el Fòrum Econòmic Mundial va publicar una declaració general de suport a Ucraïna al seu lloc web. […]

Ningú s’hauria de sorprendre per això. Naturalment, els globalistes es posaran del costat del seu equip de demolició expansionista (OTAN) en lloc del defensor més gran del món dels valors tradicionals, les fronteres i la sobirania nacional. No cal dir. Tot i així, l’informe RAND suggereix que el suport a la guerra ja no és unànime entre les elits. I, atès que les elits finalment estableixen la política, ara hi ha una probabilitat creixent que la política canviï. Veiem aquesta ‘fragmentació del consens de l’elit’ com el desenvolupament més positiu els darrers 11 mesos. L’única manera com els Estats Units canviaran el seu enfocament a Ucraïna és si un nombre creixent d’elits entren en raó i ens treuen de l’abisme. Tenim l’esperança que això passi, però no n’estem segurs.

La secció menys persuasiva de tot l’informe es troba sota el títol: ‘Compromisos dels EUA i els aliats amb la seguretat d’Ucraïna’.

El problema és fàcil de comprendre. Els autors volen establir un pla per brindar seguretat a Ucraïna per incentivar les negociacions amb Rússia. Desafortunadament, Rússia no permetrà que Ucraïna sigui part de cap aliança de seguretat recolzada per Occident, de fet, aquesta és la raó per la qual Rússia va llançar la seva invasió en primer lloc, per avançar-se a l’adhesió d’Ucraïna en una aliança militar hostil (OTAN) vinculada als Estats Units. Aquest és un tema delicat que sens dubte serà un obstacle en qualsevol negociació futura. Però és un assumpte en què no hi pot haver ‘marge de maniobra’. Ucraïna –o allò que quedi d’Ucraïna– haurà de ser permanentment neutral i tots els extremistes d’extrema dreta hauran de ser eliminats del govern, l’exèrcit i els serveis de seguretat. Moscou no triarà els líders d’Ucraïna, però s’assegurarà que aquests líders no siguin nazis ni estiguin vinculats a cap organització nacionalista d’extrema dreta.

Com hem dit anteriorment, creiem que l’informe RAND indica que les elits ara estan dividides sobre el tema d’Ucraïna. Creiem que és un desenvolupament positiu que podria conduir a negociacions i al final de la guerra. Tanmateix, no hem d’ignorar el fet que fins i tot l’anàlisi més imparcial es pot inclinar favorablement en la direcció del grup que proporciona el finançament. […] El que suggereix és que l’informe RAND pot representar els punts de vista del Pentàgon i de l’establishment militar estatunidenc que creuen que els Estats Units es precipiten cap a una conflagració directa amb Rússia. […] Sospitem que aquesta divisió entre el Departament de Guerra i ‘l’Estat’ es farà més visible els propers dies. Només podem esperar que prevalgui la facció més assenyada del Pentàgon.”

El Memoràndum amb el que els Veterans Professionals dels Serveis d’Intel·ligència per la Sensatesa han intentat alertar el president Biden

Les recomanacions al president Biden en aquest mateix sentit per part dels Veterans Professionals dels Serveis d’Intel·ligència per la Sensatesa mereixen un apartat especial. En aquest memoràndum, que titulen “Leopards contra l’ós rus. Decisions en un buit d’intel·ligència”, aquests veterans, una vintena de militars i experts, entre els quals hi ha ex alts càrrecs del Pentàgon o de la CIA, es dirigeixen així al president Biden:

“El que els vostres assessors haurien d’haver dit és que cap de les armes acabades de prometre impedirà que Rússia derroti el que queda de l’exèrcit ucraïnès. Si us han dit el contrari, reemplaceu els vostres assessors militars i d’intel·ligència amb professionals competents com més aviat millor. […]

Durant molt de temps ha quedat clar que no se l’ha informat adequadament sobre dos temes de gran importància: (1) la guerra a Ucraïna i (2) l’associació estratègica entre Rússia i la Xina. Triem aquest gènere de ‘MEMORÀNDUM D’ALERTA’ perquè volem preparar-lo per a un gran ensurt. L’ofensiva d’hivern de Rússia és a punt d’atropellar l’exèrcit ucraïnès. En aquell moment, caldrà prendre decisions no volgudes. Cal cercar rampes de sortida; novament, com més aviat millor.

Els vostres assessors d’intel·ligència semblen feliçment inconscients del que s’acosta. Encara semblen menys capaços d’oferir opcions per evitar un desastre més gran per a Ucraïna sense una escalada encara més perillosa. Pel que fa a la Xina, l’associació amb Rússia és ara tan estreta que ara hi ha el risc d’una guerra de dos fronts amb dues potències nuclears fortes que es recolzen mútuament contra els EUA […]

Diversos dels sotasignats érem oficials d’intel·ligència durant el Vietnam fa 55 anys, quan els comunistes vietnamites van muntar una ferotge ofensiva arreu del país al Tet (finals de gener – principis de febrer de 1968). Anteriorment, els informes d’intel·ligència amb cares somrients de l’exèrcit a Saigon van deixar els polítics totalment desprevinguts per a la catàstrofe. La recriminació va ser tan generalitzada i amarga que el president Johnson va anunciar el mes següent que no es tornaria a postular per a president. […]

Fa vint anys, abans de l’atac dels EUA i el Regne Unit a l’Iraq, vam advertir repetidament al president George W. Bush que la ‘justificació’ d’aquest atac es basava en intel·ligència falsa (Vegeu, per exemple, ‘Discurs d’avui del secretari Powell a l’ONU’ i  ‘Intel·ligència de l’Iraq: falsificació, hipèrbole, veritat a mitges’). […]

Al nostre Memoràndum del 5 de febrer del 2003 sobre el discurs del secretari d’Estat Colin Powell, vam advertir que les conseqüències no desitjades d’un atac contra l’Iraq probablement serien catastròfiques. També vam instar el president Bush a ampliar el cercle dels seus assessors ‘més enllà d’aquells que estaven clarament entossudits en una guerra per a la qual no veiem cap raó de pes’.

President Biden, considereu ampliar el vostre cercle ara. Portar nova sang, amb experiència comprovada i la capacitat de sospesar les coses desapassionadament i comprendre les perspectives d’altres països. […]

Les declaracions dels vostres principals assessors d’intel·ligència rivalitzen amb les dels manipuladors de Bush i Cheney en falta de sinceritat. Les seves declaracions van des de deshonestes fins a ingènues. Revelen una lamentable manca de comprensió de les preocupacions estratègiques de Rússia i la determinació d’utilitzar el seu formidable poder militar per fer front a les amenaces externes percebudes. Les declaracions també reflecteixen una ignorància abismal respecte a com el comportament dels EUA ha portat, de qualsevol manera, a un canvi profund en la correlació mundial de forces a favor de Rússia i la Xina, que inclou convertir-los en aliats militars en tot menys en el nom.

El director de la CIA, William Burns, havia de ser el proverbial ‘adult a l’habitació’. I, tanmateix, l’escoltem promoure la noció que la invasió de Rússia a Ucraïna va ser ‘sense provocació’. Burns va ser ambaixador dels EUA fa 15 anys quan el ministre de Relacions Exteriors de Rússia, Serguei Lavrov, va dir als Estats Units el que podia esperar si Ucraïna es convertia en membre de l’OTAN. A favor seu, llavors, en un cable de l’1 de febrer de 2008 a Washington titulat ‘Nyet significa Nyet: línies vermelles d’ampliació de l’OTAN’, l’ambaixador Burns va informar:

‘L’ampliació de l’OTAN, en particular a Ucraïna, segueix sent un tema emocional i neuràlgic per a Rússia, però les consideracions de política estratègica també són subjacents a la forta oposició a la integració a l’OTAN… A Ucraïna, aquests inclouen temors que el problema podria dividir el país en dos, cosa que portaria a la violència o fins i tot, segons afirmen alguns, a una guerra civil, cosa que obligaria Rússia a decidir-se a intervenir.’

Massa per ser ‘no provocat’. […]

Parlant el 27 d’octubre al Club de Discussió Internacional de Valdai, el president Putin va qüestionar el seny d’aquells que ‘espatllarien les relacions amb la Xina al mateix temps que subministren milers de milions d’armes a Ucraïna en una lluita contra Rússia. … Francament, no sé per què ho estan fent. … Són assenyats? Sembla que això va completament contra el sentit comú i la lògica… Això és simplement una bogeria. … Aquestes accions irracionals tenen les arrels en l’arrogància i una sensació d’impunitat.’

També a Valdai el 27 d’octubre, Putin va insinuar àmpliament que, a mesura que l’exèrcit rus avança cap a l’oest, Moscou podria acceptar aturar-se abans de prendre Odessa, a canvi de concessions dels EUA, l’OTAN i Ucraïna. […]

No creiem que Rússia ho vulgui ocupar tot, potser ni tan sols la major part d’Ucraïna. A canvi de la flexibilitat per part de Washington/Kíev, suggerim que els russos podrien considerar aturar el seu avenç al riu Dnièper i tractar de concertar converses per crear algun tipus de zona desmilitaritzada des d’Odessa cap al nord aproximadament al llarg del Dnièper. Això deixaria Ucraïna amb accés al mar. Potser no és massa tard per donar seguiment a la insinuació de Putin a finals d’octubre sobre Valdai. Què s’hi pot perdre?

Totes les rampes de sortida possibles han de ser explorades seriosament. Les alternatives són totes molt fosques. […]

Rússia no només està decidida a prevaldre, sinó que té els mitjans per prevaldre a Ucraïna, malgrat la infusió d’armes d’Occident. Parafrasejant el president Obama, Rússia veu una amenaça existencial a Ucraïna, mentre que Ucraïna no representa una amenaça seriosa per als EUA. És un fet que les potències nuclears no toleren amenaces existencials a la seva frontera. I no hi ha evidència que doni suport a l’acusació que ‘després d’Ucraïna, Putin perseguirà altres països europeus’. L’antiga Unió Soviètica és morta i desapareguda.

Putin tampoc pot ser titllat de paranoic. Ha escoltat de llavis del secretari de Defensa dels Estats Units, Lloyd Austin: ‘Un dels objectius dels Estats Units a Ucraïna és veure una Rússia afeblida. … Els Estats Units estan preparats per moure cel i terra per ajudar Ucraïna a guanyar la guerra contra Rússia’. Els Estats Units poden aconseguir l’objectiu d’Austin? No sense fer servir armes nuclears.

Per tant, hi ha una gran desconnexió conceptual, i excepcionalment perillosa. En poques paraules, no és possible guanyar la guerra contra Rússia i evitar la Tercera Guerra Mundial. És francament aterridor que el secretari de Defensa Austin pugui pensar que és possible. En qualsevol cas, el Kremlin ha d’assumir que així ho creu. És un deliri molt perillós.”

Foto: Un soldat ucraïnès en una trinxera plena de fang, el novembre, a prop de Bakhmut, a l’est d’Ucraïna.

Es filtren "Propostes de Pau" amb Rússia: des de la RAND Corp. fins a la CIA (Alfredo Jalife, 07.02.2023)