La comissaria del Tercer Districte va ser arrasada mentre els disturbis s’estenien a St Paul i altres municipis dels Estats Units
Un incident mortal gravat amb un telèfon mòbil entre l’afroamericà George Floyd i diversos agents de l’ordre públic de Minneapolis que va resultar en un estrangulament brutal ha demostrat ser un punt d’inflexió en la llarga saga de violència racista sistemàtica als Estats Units.
Durant quatre dies i nits consecutius s’han produït manifestacions militants a la zona de Minneapolis-St Paul i en un nombre cada vegada més gran de municipis arreu del país.
Assolint un nivell intens la nit del 28 de maig, els manifestants van envoltar la comissaria del Tercer Districte Policial llançant objectes a l’estructura. Més tard, l’edifici va ser evacuat per l’administració municipal, mentre que poc després la gent va entrar a la comissaria i va provocar múltiples incendis.
L’alcalde Jacob Frey va assumir tota la responsabilitat de la retirada del Tercer Districte, assenyalant que la situació era massa perillosa per al personal dins i fora de l’edifici. La cobertura televisiva dels atacs incendiaris a la comissaria va ser transmesa en viu arreu del món.
Frey va defensar la manca de detencions per danys a la propietat i incendis provocats en el transcurs dels dies 27 i 28 de maig dient que el seu objectiu era no inflamar més la situació. Amb el desplegament de la Guàrdia Nacional de Minnesota i les Tropes Estatals sembla que s’han fet càrrec de la responsabilitat de fer complir la llei a Minneapolis i St Paul.
Al migdia del 29 de maig, es va anunciar que Derek Chauvin, l’exoficial de Minneapolis que apareix al vídeo amb el genoll al coll de George Floyd que li va causar la mort, havia estat detingut. El fiscal del Districte del Comtat de Hennepin, Michael Freeman, va anunciar més tard que Chauvin estava sent acusat d’assassinat en tercer grau i homicidi involuntari.
Immediatament, els activistes locals i nacionals van dir que amb la detenció d’un oficial no n’hi havia prou per satisfer les seves demandes de justícia. Les comunitats afroamericanes de la zona de Minneapolis i St Paul recorden constantment a la població la història de dècades de brutalitat policial.
El document d’acusació és molt preocupant en relació amb el possible cas que els fiscals estan duent als tribunals contra l’exoficial de policia Chauvin. En l’escrit d’acusació s’al·lega que Floyd no va morir per asfíxia. Afirma que la víctima tenia problemes de salut per la ingesta d’alcohol. Aquestes afirmacions són problemàtiques perquè sovint es fan esforços similars en altres assassinats comesos per policies per tal de proporcionar un angle legal per l’absolució. (https://www.startribune.com/read-the-complaint-charging-derek-chauvin-in-the-death-of-george-floyd/570870791/)
Molts funcionaris de les forces de l’ordre, antics i actuals, en nombroses entrevistes en diverses cadenes de televisió, han condemnat l’ús d’aquest mètode d’immobilització vist al vídeo que es va fer immediatament viral. No obstant, hi ha milers d’afroamericans i altres persones que són víctimes de la violència policial cada any. En la majoria dels casos, la policia no ha de retre comptes i segueix treballant a l’administració pública.
Mentrestant, la destrucció de propietats i els atacs incendiaris es van estendre a la veïna St Paul el 28 de maig on almenys 200 establiments comercials van ser danyats. Algunes de les mateixes cadenes de botigues atacades a Minneapolis van patir un destí idèntic a l’altra ciutat bessona.
Un reportatge sobre la situació emès per CBS Minnesota va dir dels esdeveniments que: “St Paul es va salvar del caos dimecres a la nit (27 de maig), però tot això va canviar dijous. El Departament de Policia de St Paul va dir que més de 170 comerços van ser saquejats o danyats dijous, i que es van produir dotzenes d’incendis. Però no es va informar de cap ferit greu a la ciutat. Els incendis van continuar cremant a la ciutat ben d’hora el matí del divendres, amb el més gran a Big Top Liquor prop de les avingudes Snelling i University, a prop d’Allianz Field.” (https://minnesota.cbslocal.com/2020/05/29/protesters-take-minneapolis-police-3rd-precinct-building-during-3rd-night-of-george-floyd-protests/
Les manifestacions s’estenen arreu dels Estats Units
Aviat van esclatar protestes en moltes altres ciutats on milers de persones van sortit als carrers per exigir la fi de la violència policial contra els afroamericans. A Louisville, Kentucky, 7 persones van ser tirotejades durant la nit del 28 de maig.
La nit següent hi va haver altres manifestacions a la ciutat. La gent està enfadada perquè les autoritats de Louisville no han presentat càrrecs contra els agents de policia que van matar la tècnica mèdica d’urgències Breonna Taylor, una afroamericana de 26 anys que dormia al seu llit durant una batuda en un lloc suposadament equivocat a la recerca de drogues il·legals. No hi havia drogues a l’apartament, però Taylor va morir a mans de la policia.
Segons un reportatge de premsa sobre els esdeveniments a Louisville, hi ha: “Grups de manifestants que exigeixen justícia per Breonna Taylor, que era una dona afroamericana assassinada al seu apartament per agents de policia el 13 de març, estan reunits a Jefferson i el carrer Sisè. Al voltant de les 9 del vespre, els manifestants van arrencar les banderes dels Estats Units i de Kentucky davant el Palau de Justícia i els hi van calar foc. Moments després, alguns manifestants van llançar objectes a les portes de vidre de l’edifici, es va calar foc a més objectes i es van produir tres fortes explosions. S’estima que un grup de més de 1.000 persones es va reunir al voltant del Palau de Justícia on tot semblava estar centrat”. (https://www.courier-journal.com/story/news/politics/metro-government/2020/05/28/breonna-taylor-shooting-what-know-louisville-protest/5280762002/)
Les manifestacions es van produir a dotzenes de municipis com Phoenix, Nova York, Denver, Chicago, Memphis, Washington D.C., Dallas i Detroit. A la ciutat de Detroit milers de persones s’han reunit a la seu de la seguretat pública al centre de la ciutat la tarda del divendres 29 de maig. Després d’escoltar diversos oradors, entre ells la presidenta del Consell Municipal, Mary Sheffield, la membre de la Comissió de Revisió de la Carta Orgànica, Joanna Underwood, el membre de la Junta de Comissionats de Policia, Willie Burton, entre altres, la multitud ha començat a marxar a través del nucli urbà cap al centre de la ciutat i el districte de Woodbridge, corejant consignes contra el racisme i la brutalitat policial.
A Atlanta es van produir incendis durant les manifestacions al centre de la ciutat, on la presència policial era extremadament forta. Més tard un petit grup es va reunir al Centre de la CNN on diverses persones van llançar objectes i artefactes incendiaris que van trencar finestres. La policia, amb equip antiavalots, va llançar gasos lacrimògens en un intent de dispersar la multitud.
La Casa Blanca ha estat molt circumspecta pel que fa als disturbis nacionals que han crescut exponencialment des del 26 de maig. El president Donald Trump va enviar un missatge per Twitter la matinada del 29 de maig, suggerint que als “saquejadors” se’ls ha de disparar a l’acte. Més tard va intentar corregir la declaració. Tanmateix, políticament el mal ja s’havia fet.
Trump està molt preocupat pel deteriorament de la situació econòmica i social als Estats Units, on 41 milions de persones han sol·licitat subsidis d’atur des de mitjans de març, com a conseqüència directa de l’impacte de la pandèmia de la COVID-19. Amb l’explosió de les protestes antiracistes, algunes de les quals s’estan tornant més violentes, l’administració només pot avivar la por i la intolerància en un esforç per construir sobre les seves bases existents dins de la classe dominant capitalista, així com en sectors significatius de la població blanca que erròniament veuen els oprimits nacionals, els immigrants i aquells que alberguen opinions diferents a les del president com els seus enemics i adversaris centrals.
Possible resultat en la conjuntura actual
Els disturbis als Estats Units han cridat l’atenció de la comunitat internacional. Michelle Bachelet, expresidenta de Xile i actual presidenta de la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides (CDHNU), va fer una declaració el 28 de maig criticant l’assassinat policial de George Floyd i altres afroamericans.
Bachelet va dir en una declaració emesa des de les oficines de la CDHNU que: “Aquest és el darrer d’una llarga llista d’assassinats d’afroamericans desarmats per part d’agents de policia dels Estats Units i membres de la població. Em consterna haver d’afegir el nom de George Floyd al de Breonna Taylor, Eric Garner, Michael Brown i molts altres afroamericans desarmats que han mort al llarg dels anys a mans de la policia, així com persones com Ahmaud Arbery i Trayvon Martin que van ser assassinats per membres armats de la població”. Les autoritats dels Estats Units han de prendre mesures serioses per posar fi a aquests assassinats i garantir que es faci justícia quan es produeixin. Els procediments han de canviar, s’han d’establir sistemes de prevenció i, sobretot, els agents de policia que recorren a l’ús excessiu de la força han de ser acusats i condemnats pels delictes comesos”. (https://www.ohchr.org/EN/NewsEvents/Pages/DisplayNews.aspx?NewsID=25910&LangID=E)
A més de la CDHNU, la Unió Africana (UA), que representa 55 Estats membres del continent i els seus 1.200 milions d’habitants, també es va pronunciar amb una declaració que deia: “El president de la Comissió de la Unió Africana, Moussa Faki Mahamat , condemna enèrgicament l’assassinat de George Floyd, ocorregut als Estats Units d’Amèrica a mans d’agents de les forces de l’ordre, i desitja expressar el seu més sentit condol a la seva família i als seus éssers estimats. Recordant la històrica resolució de l’Organització de la Unitat Africana (OUA) sobre la discriminació racial als Estats Units d’Amèrica, formulada pels caps d’Estat i de Govern africans en la primera reunió de l’Assemblea de l’OUA celebrada al Caire (Egipte) del 17 al 24 de juliol del 1964, el president de la Comissió de la Unió Africana reafirma i reitera fermament el rebuig de la Unió Africana a les contínues pràctiques discriminatòries contra els ciutadans negres dels Estats Units d’Amèrica. Insta, a més, a les autoritats dels Estats Units d’Amèrica a que intensifiquin els seus esforços per assegurar l’eliminació total de totes les formes de discriminació per motius de raça o origen ètnic”. (https://au.int/en/pressreleases/20200529/statement-chairperson-following-murder-george-floyd-usa)
Aquestes declaracions, tant de les Nacions Unides com de la Unió Africana, reafirmen la legitimitat de la lluita dels afroamericans per l’autodeterminació i la plena igualtat. Malcolm X (El Hajj Malik Shabazz) va estar present a la Cimera de l’OUA del juliol del 1964 per exercir pressió en nom dels afrodescendents dels Estats Units. La seva tasca per guanyar aquesta resolució fa 56 anys és un clar indici de la rectitud de la seva posició durant aquell període.
Es requereix una coordinació nacional i internacional de les forces polítiques per fer avançar el moviment d’alliberament dels afroamericans en els seus esforços per garantir el dret a la seguretat i el desenvolupament sense obstacles procedents d’un sistema racista que està en ràpid declivi. A mesura que la crisi econòmica dels Estats Units empitjori, el nivell de conflicte i desordre s’intensificarà, cosa que exigirà una unitat i solidaritat més àmplies per posar fi a l’opressió nacional i l’explotació econòmica.
Font: Pan-African News Wire