Gabriel Bibiloni, lingüista i professor de la Universitat de les Illes Balears, acaba de fer públic un estudi sobre la fonètica del personal de ràdio i televisió d’IB3. L’estudi inclou un total de 164 treballadors, entre els quals han constatat quatre defectes: el més comú és el betacisme (substitució de la v per la b), que afecta a 100 locutors, el 61%; el segon és la ela bleda o articulada a la castellana, 78 locutors, el 47,5%; el tercer és el ieisme (substitució de la ll per i (lluna per iuna), 52 locutors, el 31,7%, i el quart és el segon ieisme (agent per aient, junts per iunts), 28 locutors, el 17%.

Aquestes dades són esfereïdores, impensables a qualsevol mitjà de comunicació públic o privat de qualsevol país. I sorprenents, perquè constaten que el domini correcte de la llengua pròpia d’aquesta terra no és cap requisit a l’hora de seleccionar els locutors. Ni tampoc podem suposar que l’ens públic posi a disposició del seu personal els mitjans formatius per tal de corregir els errors de la seva pronúncia.

El fet és particularment greu perquè, especialment a l’Estat espanyol on les llengües no castellanes han estat històricament perseguides, la principal funció d’una ràdio i televisió autonòmiques és la contribució a la normalització de l’ús de la llengua pròpia. Aquesta és la seva raó de ser, més important que la informació de proximitat, la qual poden oferir altres mitjans en castellà.

També hem observat que alguns dels locutors que fan entrevistes al carrer canvien de llengua quan l’entrevistat és castellanoparlant, baldament confessi que porta anys o tota la vida vivint a les nostres illes. En lloc de potenciar el bilingüisme passiu, això és que cada persona parla amb la llengua que li és més còmoda, es potencia la subordinació de la nostra llengua al castellà, fomentant així el supremacisme lingüístic dels castellanoparlants.

En definitiva, IB3 no sols no és l’eina principal que faciliti la plena normalització de la nostra llengua, després de segles de persecució, sinó que contribueix a la seva degradació, a la introducció de castellanismes i a la submissió lingüística dels qui encara la parlen. Per no parlar del provincianisme a l’hora d’informar de la presència de qualsevol famós que aterra a casa nostra, siguin polítics, artistes o personal de la faràndula espanyola en general. Com a il·lustració serveixi que a principi d’enguany l’informatiu d’IB3 televisió donà amb alegria la notícia que el mes de juny el cantant Rafael actuaria a Mallorca. També, de cada vegada més, es conviden experts castellanoparlants per opinar sobre qualsevol temàtica, periodistes, sanitaris… com si a Balears no se’n trobassin d’igualment preparats. L’excusa que hem escoltat sovint és que els mitjans de comunicació han de reflectir la realitat del carrer, oblidant que aquesta realitat ha estat condicionada o manipulada per règims polítics autoritaris que han fomentat la nostra colonització cultural.

Tal vegada, però, encara som a temps de pegar un cop de timó, ara que pareix que es jubila l’actual director. Els qui l’anomenaren haurien d’entonar el mea culpa i, sobretot, elegir una persona més sensible a la realitat de retrocés de la nostra llengua i que, al front de la nostra ràdio i televisió públiques, tengui per prioritat el correcte ús de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, com diu l’Estatut d’Autonomia, i l’estímul del seu ús entre oients i espectadors. Ja està bé de tirar pedres contra la nostra teulada.