Un intens diàleg de quatre hores ha tingut lloc avui a la conferència en línia de l’Institut Schiller “El món necessita la visió de pau de JFK”, un esdeveniment que commemora l’històric discurs del president John F. Kennedy a l’American University el 10 de juny del 1963, i el paradigma de l’Home que va representar, decisiu per aconseguir la pau avui en aquesta crisi global tan perillosa.

Els participants van incloure Helga Zepp-LaRouche, fundadora de l’Institut Schiller; Donald Ramotar, expresident de Guyana; Pi Arlacchi, excap de l’Oficina de les Nacions Unides per al Control de Drogues (1997-2002) i exdiputat italià; Ray McGovern, exanalista sènior de la CIA i membre de Veteran Intelligence Professionals for Sanity; Dr. Chandra Muzaffar, fundador i president de JUST International, Malàisia; Diane Sare, candidata al Senat dels Estats Units per Nova York; i Harley Schlanger, portaveu de l’Organització LaRouche. La reunió va ser moderada per Dennis Speed de l’Institut Schiller. El que segueix està pres de la part inicial del discurs de la Sra. Zepp-LaRouche en aquesta reunió:

“Estem commemorant un dels discursos més importants de la postguerra, el discurs pronunciat per JFK fa 60 anys a l’American University, el seu famosíssim Discurs per la Pau. Però no ho estem fent d’una manera acadèmica, ho estem fent amb una dramàtica mobilització mundial de tantes forces com sigui possible, i com una crida urgent al govern estatunidenc perquè torni a la perspectiva expressada per John F. Kennedy, que els Estats Units s’han de tornar a convertir en una força de pau al món, no, com va dir Kennedy, ‘una Pax Americana imposada al món per les armes de guerra estatunidenques… sinó la mena de pau que fa que la vida a la Terra mereixi la pena de ser viscuda'”.

Perquè ens preocupa que el món estigui perillosament a prop del possible esclat d’una nova guerra mundial, que aquest cop seria termonuclear i, per tant, significaria l’aniquilació de tota la vida sobre la Terra.

A partir de dilluns, sobre Alemanya començarà la maniobra de guerra aèria més gran de l’OTAN des del final de la Guerra Freda, l’Air Defender 23, amb la maniobra de transferència més gran de 100 avions de combat dels Estats Units a Alemanya, inclosos els F-35 furtius amb capacitat nuclear, així com 120 avions de combat més d’altres països. La base de la maniobra és una guerra aèria contra un enemic imaginari, que també comanda una potent força aèria, i és obvi qui seria. En l’actual situació d’escalada bèl·lica a Ucraïna, un accident militar o l’error d’un pilot poden ser fàcilment malinterpretats com un acte d’agressió. Recentment hi ha hagut més i més atacs ucraïnesos al territori de Rússia, i la vigilància aèria russa segurament estarà en alerta màxima observant la maniobra de l’OTAN. Els observadors russos, que podrien verificar que les maniobres no són un pretext per preparar un atac nuclear, no han estat convidats. Tot i que aquesta maniobra s’està preparant des del 2018, dur-la a terme realment en condicions de guerra calenta al mig d’Europa posa el món en risc d’extinció, encara que no hi hagués intenció, només desgràcia. Aquesta maniobra ha de ser cancel·lada abans que comenci!

Amb una proposta òbviament desgavellada per portar a l’extrem la política de risc nuclear, sota el titular “La clau per posar fi a la guerra a Ucraïna? Atacar Crimea”, John E. Herbst, director sènior del Centre Euràsia del Consell Atlàntic, i Daniel Fried, membre del Consell, han repetit ara la proposta del Royal United Service Institute (RUSI) britànic de fa un any, de “posar fi” a la guerra d’Ucraïna creant una “crisi dels míssils cubans més forta”, fent que Ucraïna ataqui Crimea. En destruir el pont de Kerch, Ucraïna prendria primer Crimea, i llavors creixerien les fissures al règim de Putin i aquest cauria. Aleshores Rússia acceptaria haver perdut la guerra. Sense una sola menció del perill suprem, que això creuaria la darrera línia vermella de la potència nuclear més forta en l’actualitat –Rússia– i una ignorància demostrada sobre la manca del tipus de discussió entre bastidors que va existir entre Kennedy i Khrusxov, aquesta proposta òbviament reflecteix el pensament d’una facció important en l’establishment anglo-estatunidenc, del qual el Consell Atlàntic n’és el portaveu.

El coronel de l’exèrcit britànic Hamish de Bretton-Gordon, afirma sense cap prova que el president Putin estaria preparant la central nuclear de Zaporoje com a “arma nuclear improvisada”. Per tant, Occident hauria d’actuar per “aturar urgentment Putin” amb “el que calgui”, afirma.

Aquestes propostes són una autèntica bogeria. El que hauria d’alarmar en grau superlatiu qualsevol persona assenyada del planeta no és només el fet que s’hagi convertit en “normal” que els principals mitjans de comunicació publiquin una metzina bel·licista nuclear com aquesta, sinó que gairebé totes les institucions occidentals no denunciïn semblants declaracions irresponsables, sinó que segueixin la narrativa oficial sobre la “guerra d’agressió no provocada” de Putin.

La situació actual és molt més perillosa que durant la Crisi dels Míssils de Cuba, i molt més perillosa que durant la crisi dels míssils d’abast intermedi a principis dels anys vuitanta, però la consciència pública ha estat aixafada per una implacable propaganda de guerra, que ha demonitzat Rússia i cada vegada més la Xina, i aparentment ha erradicat qualsevol memòria històrica en part de la població i deixa altres amb un sentiment de desesperació sobre què fer!

De fet, què es pot fer en aquest moment històric tan perillós? L’Institut Schiller està fent circular internacionalment una crida al president dels Estats Units –és a dir, el president Biden– perquè torni urgentment a les polítiques de John F. Kennedy, tal com estan expressades en el discurs per la pau pronunciat avui fa 60 anys.

Font: Executive Intelligence Review

Extractes del discurs per la pau del president John F. Kennedy a l'American University, 10 de juny de 1963