Una societat la forma de vida de la qual se centra principalment en la diversió individual i que té poc interès en el bé comú és una societat de la diversió. Han estat sostenibles alguna vegada les societats hedonistes? L’exemple de la caiguda de l’Imperi Romà n’és només un cas, el més conegut, i ha demostrat que en la història això gairebé mai ha estat així. I de què serveix una societat de la diversió en el moment d’una pandèmia mundial com la de la Covid-19? De res, és clar. Pitjor encara: és perillosa. I tanmateix, en aquest moment, sembla estar sorgint de les cendres!

L’Street Parade d’aquest any, la versió de Zurich del Love Parade, va ser cancel·lat conscientment. Per a gran desesperació de la ciutat, tot i que la desfilada, la més gran de la seva mena al món amb fins a un milió de participants, va deixar rere seu 90 tones d’escombraries i un volum de negocis de no menys de 100 milions de francs. Però tanmateix, hem de començar a fer festa altra vegada. En grans cercles de la població el lema és “tan aviat i tan sovint com sigui possible” i aparentment a qualsevol preu, fins i tot a costa de la salut pública, que de totes maneres està en gran perill en aquest moment.

Almenys aquesta és l’actitud adoptada pels amants de la gresca de Zuric, els que –els clubs i bars amb prou feines podien reobrir sota certes condicions­– han desafiat aquestes mateixes condicions. De fet, molts d’ells deliberadament van donar adreces de correu electrònic falses, és a dir, inventades, molts d’ells sense deixar dades de contacte. El desastre només es va fer evident després de cert temps, cosa que va fer encara més difícil que les autoritats i els operadors dels clubs reaccionessin adequadament. “No funciona així”, va dir Nathalie Rickli, directora de Sanitat del cantó de Zurich. Va afegir: “El virus no és una broma, ni tan sols per a la indústria de l’oci”. Va advertir que els clubs haurien de tancar-se en cas d’un altre incident d’aquesta magnitud, és a dir, si –com va passar a Zuric– una persona infectada n’infecta d’altres en un curt període de temps. També s’han produït infeccions en esdeveniments esportius i entre els passatgers aeris. La seva conclusió és alliçonadora: “Les nostres crides a la precaució no han estat ateses”. Si les coses continuen com estan, també es reportaran casos d’infecció en la prostitució, que ha estat recentment reautoritzada. Es diu que en l’actualitat hi ha escassetat de “treballadores del sexe” que han tornat als seus països d’origen i no poden tornar. I a sobre de tot això, les vacances d’estiu estan començant a tot arreu…

Ens freguem els ulls amb sorpresa: encara recordem les regles de distanciament? Amb mesures d’higiene com la desinfecció de les mans i la protecció de la boca? Tots les havíem practicat, i ho vam fer amb la convicció que estàvem fent una contribució significativa al manteniment de la salut pública! Però ara està bastant clar que l’Estat permet activitats amb les que les mesures cautelars, tot i que encara són indispensables, no són compatibles perquè simplement no es poden complir. Com se suposa que una persona que porta una mascareta en una discoteca pot beure alcohol, ballar i parlar alt al mateix temps?

L’1 de juliol, el Consell Federal va anunciar almenys una mesura que molts suïssos han estat esperant desesperadament i que ha estat en vigor des de fa algun temps a l’estranger. A partir del 6 de juliol, els usuaris dels transports públics han de portar mascareta, i més recentment també a les botigues del cantó de Vaud. L’Associació de Metges Cantonals Suïssos exigeix ​​ara que les mascaretes siguin d’ús obligatori en l’espai públic, com ha estat el cas durant algun temps a la veïna Alemanya. Des del 9 de juliol, als cantons de la Suïssa nord-occidental (Basilea-Stadt, Basilea-Landschaft, Argovia i Soleura), els clubs i restaurants només poden acollir unes 100 persones alhora.

I què hi ha de la societat de la diversió? Mai ha fet avançar una comunitat; al contrari, l’ha perjudicat a llarg termini, per la qual cosa ha hagut de témer per la seva existència o, almenys, ha patit seriosos revessos. La variant actual no és una mera coincidència: ha estat deliberadament provocada per l’absolutisme neoliberal del gaudi sense restriccions, del consum per plaer dels productes de la indústria del consum i l’entreteniment. Experimentar i aprofitar al màxim el temps limitat de la vida és el lema de molts joves avui dia.

La fi de la societat de la diversió ja ha estat anunciada diverses vegades, fins i tot per l’autor i periodista Peter Scholl-Latour després de l’11 de setembre. Estic d’acord que, en l’actual pandèmia, ens n’hauríem d’acomiadar per sempre, per poder dedicar-nos més a la promoció del bé comú, sobretot perquè el nombre de persones infectades segueix augmentant al nostre propi país, en els nostres països veïns i encara més arreu del món.

Font: Horizons et débats