L’acusació de Julian Assange feta per l’FBI sembla un zombi. No hi ha proves. No hi ha documents. No hi ha un testimoni segur. Només un foc creuat de condicionals.

Però mai subestimis el contorsionisme legal dels funcionaris del Govern dels Estats Units (USG). Per molt que Assange no pugui ser caracteritzat com a periodista i editor, l’objectiu de la denúncia és acusar de conspirar per cometre espionatge.

De fet, l’acusació ni tan sols és que Assange va piratejar un ordinador del Govern dels Estats Units i obtingués informació classificada; és que pot ser que ho hagi discutit amb Chelsea Manning i que hagi tingut la intenció de piratejar el sistema. Els càrrecs per delictes de pensament a l’estil orwellià no poden ser millors que això. Ara l’únic que falta és un programari d’IA per detectar-los.

L’assessor jurídic Geoffrey Robertson –que també representa un altre pres polític estel·lar, el brasiler Lula– va anar directe al gra (a les 19:22 minuts); “La justícia a la qual s’enfronta és la justícia, o la injustícia, dels Estats Units… Espero que els jutges britànics creguin prou en la llibertat d’informació com per desestimar la sol·licitud d’extradició”.

Això està lluny de ser un tracte fet. Per tant, la conseqüència inevitable és que l’equip legal d’Assange s’està preparant per provar, sense cap dubte, en un tribunal britànic, que aquesta acusació del Govern dels Estats Units per conspiració per cometre pirateria informàtica no és més que un aperitiu per als càrrecs d’espionatge subsegüents, en el cas que Assange sigui extradit a territori estatunidenc.

Tot sobre Vault 7

John Pilger, entre d’altres, ja ha subratllat com un pla per destruir WikiLeaks i Julian Assange va ser elaborat el 2008 –al final del règim de Cheney– per la fosca secció d’avaluacions de contraintel·ligència cibernètica del Pentàgon.

Es tractava de criminalitzar WikiLeaks i difamar personalment Assange, fent servir “tropes de xoc… allistades als mitjans de comunicació, aquells que estan destinats a mantenir la veritat i dir-nos la veritat”.

Aquest pla segueix estant més que actiu, considerant com l’arrest d’Assange ha estat cobert per la majoria dels principals mitjans de comunicació dels Estats Units i el Regne Unit.

Per al 2012, ja a l’era d’Obama, WikiLeaks va detallar la sorprenent “magnitud de la investigació del Gran Jurat dels Estats Units” de si mateixa. La USG sempre va negar l’existència de tal gran jurat.

“El Govern dels Estats Units s’ha posat dempeus i ha coordinat una investigació penal conjunta entre agències sobre Wikileaks, que inclou una associació entre el Departament de Defensa (DOD): CENTCOM; SOUTHCOM; l’Agència d’Intel·ligència de Defensa (DIA); l’Agència de Sistemes d’Informació de Defensa (DISA), el Departament de la Caserna General de l’Exèrcit (HQDA), la Divisió d’Investigació Criminal (CID) de l’Exèrcit dels Estats Units per a les USFI (Forces Armades dels Estats Units a l’Iraq) i la 1a divisió Blindada (AD), la Unitat d’Investigació de Delictes Informàtics de l’Exèrcit dels Estats Units (CCIU), el 2n Exèrcit (Comando Cibernètic de l’Exèrcit dels Estats Units). Dins d’aquest marc, o en altres, també es van dur a terme tres investigacions d’intel·ligència militar. Departament de Justícia (DOJ), Gran Jurat i l’Oficina Federal d’investigacions (FBI), Departament d’Estat (DOS) i Servei de Seguretat Diplomàtica (DSS). A més, Wikileaks ha estat investigada per l’Oficina del Director d’Intel·ligència Nacional (ODNI), l’Oficina de l’Executiu Nacional de Contrainteligencia (ONCIX), l’Agència Central d’Intel·ligència (CIA), el Comitè de Supervisió de la Cambra de Representants, el Comitè Interinstitucional del Personal de Seguretat Nacional i el PIAB (Junta Assessora d’Intel·ligència Exterior del President)”.

Però no va ser fins al 2017, a l’era Trump, quan l’Estat Profund es va tornar totalment balístic; va ser llavors quan WikiLeaks va publicar els arxius de Vault 7, detallant el vast repertori de hacking/espionatge cibernètic de la CIA.

La CIA es va trobar com un emperador nu, com mai s’havia vist abans, incloent les operacions de supervisió del Centre d’Intel·ligència Cibernètica, una contrapart ultra-secreta de l’Agència de Seguretat Nacional (NSA).

WikiLeaks va aconseguir Vault 7 a principis del 2017. En aquest moment WikiLeaks ja havia publicat els arxius del Comitè Nacional Demòcrata (DNC), cosa que l’irreprotxable Veteran Intelligence Professionals for Sanity (VIPS) va demostrar sistemàticament que era una filtració, no un hack.

La narrativa monolítica de la facció de l’Estat Profund alineada amb la màquina de Clinton va ser que “els russos” van hackejar els servidors del DNC. Assange sempre va ser inflexible; això no era obra d’un actor estatal, i podia demostrar-ho tècnicament.

Va haver-hi algun moviment cap a un acord, negociat per un dels advocats d’Assange. WikiLeaks no publicaria la informació més condemnatòria de Vault 7 a canvi d’un salconduit per a Assange per a poder parlar amb el Departament de Justícia dels Estats Units (DoJ).

El DoJ volia un tracte i li van fer una oferta a WikiLeaks. Però llavors el director de l’FBI, James Comey, el va destruir. La pregunta és per què.

És una filtració, no un hack

Algunes reconstruccions teòricament sòlides de la jugada de Comey estan disponibles. Però el fet clau és que Comey ja sabia –a través de les seves estretes connexions amb la cúpula del Comitè Nacional Demòcrata (DNC)– que això no era un hack; era una filtració.

L’ambaixador Craig Murray ha subratllat una i altra vegada com els arxius DNC/Podesta publicats per WikiLeaks procedien de dues fonts estatunidenques diferents; una des de dins del DNC i l’altra des de dins de la intel·ligència estatunidenca.

No hi havia res que Comey pogués “investigar”. O ho hauria fet, si Comey hagués ordenat a l’FBI que examinés els servidors del DNC. Llavors, per què parlar amb Julian Assange?

La publicació per WikiLeaks l’abril del 2017 dels mecanismes de malware incorporats a “Grasshopper” i el “Marble Framework” van ser realment una bomba. Així és com la CIA insereix cadenes d’idiomes estrangers al codi font per a disfressar d’originàries de Rússia, l’lran o la Xina. L’inestimable Ray McGovern, membre de VIPS, ha subratllat com Marble Framework “destrueix aquesta història sobre el hacking rus”.

No és d’estranyar llavors que el director de la CIA Mike Pompeo acusés  WikiLeaks de ser una “agència d’intel·ligència hostil no estatal”, normalment manipulada per Rússia.

Joshua Schulte, el presumpte filtrador de Vault 7, encara no s’ha enfrontat a un tribunal estatunidenc. No hi ha dubte que el Govern dels Estats Units li oferirà un tracte si testifica contra Julian Assange.

És un camí llarg i sinuós, a recórrer en almenys dos anys, per veure si Julian Assange serà extradit als Estats Units. Dues coses, de moment, ja estan molt clares. El Govern dels Estats Units està obsessionat amb tancar WikiLeaks d’una vegada per totes. I per això, Julian Assange mai tindrà un judici just a  l’”anomenat Tribunal d’Espionatge” del Districte Est de Virgínia, segons detalla l’exfuncionari de la CIA encarregat de la lluita contra el terrorisme i denunciant d’irregularitats, John Kiriakou.

Mentrestant, la satanització incessant de Julian Assange seguirà endavant, fidel a les directrius establertes fa més d’una dècada. Assange és acusat fins i tot de formar part d’una operació d’intel·ligència dels Estats Units, i WikiLeaks de ser una operació de cobertura de l’Estat Profund.

Potser el president Trump maniobrarà amb el poderós Estat Profund perquè Assange testifiqui contra la corrupció del Comitè Nacional Demòcrata; o potser Trump cedirà completament a l’”agència d’intel·ligència hostil” Pompeo i la seva banda de la CIA que udolen a la recerca de sang. Es tracta d’un joc de contrastos molt arriscat, i l’espectacle ni tan sols ha començat.

Font: The Saker