Els Tribunals Sankara per permetre l’exhumació de Thomas Sankara romanen 

Cal una investigació que hauria de ser d’àmbit internacional

El capità Thomas Sankara, màrtir burkinès revolucionari, panafricanista i marxista, líder de 1983 a 1987, va ser assassinat en un cop d’Estat el 15 d’octubre del 1987. Tenia només 37 anys d’edat.

Sankara va arribar al poder durant un període crític en la transició a una nova fase d’explotació imperialista i opressió als estats africans que sorgien. El paper del Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial i altres institucions financeres mundials estava generant una tremenda reestructuració social i la consegüent lluita política i debat.

Nascut el 1949, Sankara va créixer durant els anys 1950 i 1960, quan turbulentes lluites d’independència arrasaven diversos estats africans. Es va unir als militars de l’Alt Volta a una edat jove i va estar destinat a Madagascar on va ser testimoni d’un aixecament popular de tendència esquerrana que va enderrocar un règim neo-colonialista el 1970.

Durant la dècada de 1970 va ascendir en el rang militar i va ser administrador d’un programa d’entrenament per als soldats a la ciutat de Po. El 1972 va rebre formació militar a França, on va conèixer les idees marxistes defensades per organitzacions d’esquerra actives durant aquell període.

Durant la dècada de 1980, els disturbis havien arribat a un punt d’ebullició a l’Alt Volta, quan els sindicats i els estudiants participaven en vagues i rebel·lions de masses. Una sèrie de cops militars es van dur a terme i les posicions intransigents de Sankara el van portar a la presó almenys en dues ocasions.

El 4 d’agost de 1983, elements d’esquerra dins dels militars recolzats per la voluntat popular de les masses van alliberar Sankara i el van convertir en líder del Consell Nacional de la Revolució. El canvi de poder, tot i que iniciat per oficials subalterns de l’exèrcit, va tenir un ampli suport entre la classe obrera, la joventut i la pagesia.

Després de la seva arribada al poder el 1983, Sankara va liderar un moviment per canviar el nom de l’estat sense litoral de l’Àfrica Occidental, antiga colònia francesa anomenada Alt Volta, per Burkina Faso, el país dels homes íntegres. El programa del seu govern va fer una crida a la creació d’indústries de substitució d’importacions per reduir la dependència dels productes de primera necessitat i de luxe dels països capitalistes, a la mobilització de joves i dones per combatre el neocolonialisme i a la cancel·lació del deute amb institucions financeres amb seu als estats imperialistes occidentals.

Un article publicat a The Guardian el 5 de març, diu que sota el govern de Sankara a Burkina Faso:

“Es va emprendre la nacionalització, la redistribució de la terra i els grans programes socials en un dels països més pobres del món. Durant el seu mandat de quatre anys, l’assistència escolar va passar del 6% al 22%, uns 2,5 milions de nens van ser vacunats i es van obrir milers de centres de salut. Habitatge, projectes de carreteres i la construcció de ferrocarril es van posar en marxa i 10 milions d’arbres van ser plantats”.

A més, aquest mateix article continua,

“Sankara va declarar la guerra a la corrupció i va abraçar l’austeritat personal, cobrant ell mateix un salari de 450 dòlars al mes, reduint els salaris dels seus alts funcionaris i prohibint l’ús de Mercedes amb xofer i els passatges de primera classe en els avions per part dels seus ministres i alts funcionaris. Es va negar a què la seva imatge es mostrés en edificis públics, cosa que encara és rara a l’Àfrica del 2015, i es va oposar fermament a l’ajuda exterior, declarant: ‘El qui et dóna de menjar, et controla’.”

El govern de Sankara també va donar prioritat a la igualtat de gènere, treballant per acabar amb la mutilació genital femenina, els matrimonis forçats i la poligàmia. La seva influència es va estendre molt més enllà de Burkina Faso arribant a tenir estretes relacions amb la Líbia de Gaddafi i amb Cuba durant el lideratge del president Fidel Castro.

Després d’un experiment de quatre anys en revolució social, Sankara va ser enderrocat per un cop militar encapçalat per Blaise Compaoré, que era el seu adjunt al govern. Després que Compaoré arribés al poder, el govern es va moure ràpidament cap a Occident, respectant els deutes internacionals i abolint la política exterior antiimperialista i panafricanista de Sankara.

Blaise Compaoré va esdevenir cap d’estat en una reunió en la qual Sankara va ser assassinat, i va romandre en el poder fins que un aixecament en massa a finals d’octubre del 2014 va enderrocar el seu regim aliat de París i Washington. Compaoré immediatament va fugir a la veïna Costa d’Ivori.

Cal una investigació sobre l’assassinat i el cop d’estat

Els tribunals de Burkina Faso han obert recentment el camí per a la correcta identificació de les restes del líder màrtir que va ser enterrat el 1987 sense una cerimònia oficial o una explicació de les circumstàncies que van envoltar la seva mort.

No obstant això, la vídua de Sankara, Mariam, està exigint una investigació més àmplia sobre l’assassinat del líder revolucionari que va portar al seu derrocament. Compaoré ha declarat en el passat que no tenia cap informació sobre el que li va passar a Sankara.

No obstant això, ell era a la reunió on la lluita es va desencadenar sobre el futur del govern. A més, va ser Compaore qui va sorgir com a cap de l’estat després de l’assassinat de Sankara.

Qualsevol investigació hauria d’examinar el paper de la veïna Costa d’Ivori i França en el cop d’Estat i l’assassinat. Les polítiques de Sankara van estar radicalment en contra del sistema neo-colonial francès que prevalia llavors i encara ara a l’Àfrica Occidental.

Costa d’Ivori durant la dècada de 1980 encara estava sota el lideratge del llavors president Félix Houphoet-Boigny, un defensor del sistema post-colonial d’integració econòmica i política amb París. Les tensions entre Abidjan i Ouagadougou estaven en el seu punt més alt.

En un article promocional de la pel·lícula documental “Thomas Sankara: l’home íntegre”, es diu que el 1987 “clandestinament, elements del govern de Burkina Faso van forjar relacions amb el president de Costa d’Ivori Félix Houphoet-Boigny, aliat de França i un obert opositor als atacs cada vegada més influents de Sankara contra el neocolonialisme. El 15 d’octubre, durant una reunió de personal, una banda de soldats armats, dirigits o sota les ordres de Blaise Compaoré, el millor amic de Sankara i company més fiable en tota la revolució, el va assassinar. El seu cos va ser desmembrat, enterrat en una tomba improvisada i qualsevol menció d’ell va ser esborrada de la vista del públic.” (31 d’octubre del 2014, Facebook posting)

Per descomptat, durant l’aixecament que va enderrocar Compaoré el passat mes d’octubre les masses van revelar que no havien oblidat Sankara en absolut. Centenars de milers de persones van sortir als carrers per exigir la destitució de Compaoré, molts d’aquests manifestants eren joves i treballadors amb samarretes i amb pancartes que mostraven la imatge de Sankara.

Les eleccions se celebraran a finals d’aquest any a Burkina Faso i caldrà veure com es comprometen els partits amb els ideals de Sankara al bell mig del procés. Els punts de vista de Sankara sobre l’autosuficiència i l’antiimperialisme són essencials durant un període d’escalada d’intervencions militars franceses i nord-americans a l’Àfrica.