Esdeveniments recents relacionats amb atacs terroristes en diversos països duts a terme en nom dels gihadistes i les crides per a una guerra contra l’extremisme islàmic estan obligant a un replantejament sobre per què la batalla a llarg termini contra els grups musulmans radicals està donant un fruit tan magre.

Arran dels tràgics esdeveniments de França i Dinamarca el gener i febrer, quan caricatures inflamatòries del profeta Mahoma van donar lloc a una sèrie d’assassinats, els polítics europeus van declarar gairebé unànimement que els atacs islamistes als valors europeus són una amenaça per a tota la comunitat internacional. Òbviament, no hi ha punt de comparació entre la magnitud dels esdeveniments de París i Copenhaguen amb, per exemple, la mort de milers de nens a l’Àfrica a causa de la fam, que són infinitament menys preocupants per al món occidental. Al mateix temps, el nivell excepcionalment alt de suport dels mitjans de comunicació a les exhibicions de l’extremisme islàmic, que els mitjans occidentals presenten com un dels grans mals del món, no pot sinó suggerir que no només són els seus partidaris els qui tenen interès en l’existència d’aquest mal, sinó també els qui estan lliurant una lluita tan intransigent en contra d’ell.

En els 13 anys i escaig des que els EUA van declarar una “guerra global contra el terrorisme” i van envair Afganistan en nom seu, el terrorisme al món no ha disminuït. Ha crescut. Les organitzacions terroristes han començat a aparèixer, desaparèixer i després reaparèixer amb una regularitat abans mai vista. Després dels atacs terroristes de l’11 de setembre, al-Qaeda i Osama bin Laden, que van romandre evasius els deu anys següents, van ser declarats els principals enemics de la humanitat. Washington va anunciar una croada contra aquest enemic, que va ser utilitzat per ajudar a enfortir la posició de l’«única superpotència» al Pròxim i Mitjà Orient. Amb el temps, els mitjans de comunicació del món a poc a poc van començar a prestar menys atenció a al-Qaeda, va arribar l’informe de la mort de bin Laden el 2011, però res d’això provava l’eficàcia de la guerra d’Occident contra el terrorisme. La croada declarada per Occident tampoc va ser portada fins al final. Els terroristes van ser simplement reemplaçats per altres que són encara més sanguinaris, i que ara ja amenacen amb crear un «califat mundial». Al-Qaeda va ser substituït per Estat Islàmic (IS), la comunitat internacional es va presentar ràpidament amb un nou enemic d’importància mundial, i els Estats Units es van afanyar novament a presentar-se com a salvadors de la humanitat: l’11 de setembre del 2014, Barack Obama va declarar la guerra a l’Estat Islàmic.

L’extremisme islàmic i la tan esbombada guerra dels Estats Units en contra seu són un instrument unificat per influir en el sistema modern de relacions internacionals. Aquesta influència es produeix tant per la consolidació de la posició dels EUA a les regions geopolíticament sensibles del món en què aquesta guerra s’està lliurant, com per la desestabilització de governs les polítiques dels quals no compleixen amb les expectatives de Washington. El foment de l’animositat religiosa a Europa, el ràpid creixement de la desconeguda organització terrorista de l’Estat Islàmic, els vídeos professionals sobre execucions per mostrar al món l’aparició de gihadistes a molts dels punts calents del món, incloent les fronteres de Rússia, formen part d’un quadre molt més gran que no només s’està dibuixant pels islamistes.

Què podem veure en aquesta imatge? La projecció contínua d’execucions de persones nomenades com a enemics de l’Estat Islàmic per tots els canals de televisió arreu del món, que s’ha convertit en una tradició detestable des de fa un cert temps. Les execucions en massa que tenen lloc en alguns llocs del Pròxim Orient no desperten ni de lluny el mateix tipus de protesta a Europa i als EUA que, per exemple, l’assassinat d’unes quantes persones a França i Dinamarca. Però llavors aquestes execucions televisades donen suport i enforteixen el compromís de la batalla d’avui contra un mal universal que, després d’haver reemplaçat al-Qaeda, és el paper que ocupa actualment l’Estat Islàmic. A Europa, per la seva banda, els musulmans encara estan sent provocats per les caricatures del profeta Mahoma, les declaracions contra els musulmans, les propostes d’introduir la pena de mort i així successivament. I tot això combinat augmenta les tensions i crea l’aparença d’una amenaça global, d’una banda, i realça el notori caos controlat per l’altre. Fins al moment, no hi ha cap altre resultat visible de la guerra d’Occident contra el terrorisme emergent sota la bandera de l’Islam.

Per tant, és també sorprenent que la guerra contra l’IS, que s’ha estat produint durant més de sis mesos i en la qual Washington hi ha implicat oficialment 60 estats, aparentment no s’està duent a terme seriosament. Què ha produït l’operació Resolució Inherent, que va començar a l’Iraq l’agost del 2014 i va ser traslladada a Síria el setembre? Més de 2.000 atacs aeris i el suport dels kurds que lluiten contra l’IS han destruït, segons els informes, 7.000 militants i conquerit 700 quilòmetres quadrats, només una mica més de l’1 per cent del territori ocupat per l’Estat Islàmic. El líder de l’IS, Abu Bakr al-Baghdadi, que s’ha declarat califa, ha esdevingut tan esmunyedís com ho havia estat bin Laden. Resolució Inherent està costant als EUA 8’3 milions de dòlars al dia, que sembla una frivolitat en comparació amb els costos associats a les guerres de l’Iraq i l’Afganistan, que costaven un promig de 800 milions de dòlars al dia.

Els esforços «per soscavar i finalment destruir» l’IS han fracassat i podem aventurar-nos a suposar que mai tindran èxit. Això es deu al fet que com a instrument d’influència en el sistema de relacions internacionals, l’Estat Islàmic és essencial per a l’elit mundial que dirigeix la política. En particular, l’Islam radical és essencial per al destacament de la civilització occidental a l’Est, Israel. Per tant, es pot suposar que l’islamisme seguirà mantenint la seva bandera negra alçada, les imatges de vídeo que mostren les execucions exemplars d’«enemics de l’Islam» seguiran repetint-se i seran encara més horribles, la guerra contra l’Estat Islàmic s’estendrà a àrees cada vegada més vastes, i els Estats Units demanaran a altres d’unir-se per lliurar una guerra contra aquesta amenaça a la humanitat sota el seu lideratge. Quantes persones s’han preguntat si aquest camí que es perd en la foscor infinita es podria convertir en el mitjà per a l’auto-destrucció de la civilització occidental?