«No se puede decir que Venezuela es una democracia cuando hay presos políticos». PEDRO SÁNCHEZ

Hi ha hagut més actes violents a Catalunya en una manifestació de 600 persones convocada per Ciudadanos que en set manifestacions sobiranistes de més d’un milió de persones. I, la paradoxa és que la manifestació de Ciudadanos era per protestar contra l’agressió que havia patit una dona que retirava llaços grocs, encara que s’ha demostrat que en la baralla no hi va haver cap motivació política. Però, és igual, tot serveix al relat de Ciudadanos, i del PP a remolc, amplificat per la gran majoria de mitjans de comunicació estatals. Es tracta de mostrar l’independentisme català com una ideologia que genera violència, que divideix i que crispa la societat. I si no es produeix cap acte violent, s’inventa i punt. Mentrestant, brigades de persones amb la cara tapada, darrerament amb uniformes que recorden el Ku Klux Klan, campen impunes per poblacions catalanes amb nocturnitat, armats amb pals i ganivets, tallant llaços grocs i amenaçant la població. I quan els Mossos han sol·licitat la identificació d’alguna d’aquestes persones —no oblidem que Catalunya està en alerta quatre per l’amenaça terrorista—, la Fiscalia espanyola ha requerit als mossos que justifiquin les identificacions.

Mentrestant, nou persones porten més de nou mesos en presó preventiva, sense judici, acusades de sedició, un delicte que requereix l’ús de la violència. Una violència que als ulls dels tribunals de justícia alemanys, belgues, suïssos i escocesos mai no va existir. Aleshores, aquestes nou persones, són polítics presos o presos polítics? A Veneçuela, la majoria dels polítics empresonats hi estan per incitar a l’ús de la violència per derrocar un govern legítim, elegit en successives eleccions supervisades per observadors internacionals. A Espanya, els presos hi són per haver impulsat un referèndum de manera pacífica, sempre apel·lant al civisme de la població. La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, està empresonada per permetre un debat parlamentari sobre temes que, posteriorment, el Tribunal Constitucional ha declarat constitucionals. Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, ho estan per haver pujat a un vehicle de la Guàrdia Civil, amb el seu permís ja que era amb l’objectiu d’instar els concentrats a dissoldre’s, cosa que feren. Els consellers de la Generalitat, són acusats de sedició, mentre el magistrat instructor ha retirat l’euroordre que instava la detenció de Puigdemont i de la resta d’exiliats pel mateix delicte. Aleshores, com es pot mantenir l’acusació contra uns consellers per uns actes col·legiats d’un Govern i no perseguir el President, el seu màxim responsable?

De manera contundent, es pot afirmar que a Espanya hi ha presos polítics. Així ho veuen els Tribunals dels estats europeus amb més tradició democràtica. Per tant, seguint la lògica del president Pedro Sánchez, «no es pot dir que a Espanya hi ha democràcia quan hi ha presos polítics».

Així que la utilització d’espais públics per denunciar l’existència de presos polítics mitjançant els símbol dels llaços grocs està plenament justificada i emparada per la llibertat d’expressió. 

Però això no interessa a Ciudadanos, els quals, instant la població a retirar llaços grocs només persegueix provocar una resposta violenta dels sobiranistes, la qual, convenientment amplificada pels mitjans de comunicació espanyols, justificaria la repressió i, qui sap, si la il·legalització dels partits independentistes catalans.