Hauries d’escoltar amb atenció aquest missatge que va ser donat el passat 15 d’agost. Si tinguessis la més mínima idea de com de terrible és tot el que et vindrà a sobre, segur que ho escoltaries. Però el teu odi i la teva supèrbia t’enceguen. Sempre t’han encegat. Des que els teus poderosos padrins et van autoritzar a assassinar i devastar, has cregut que estaves més enllà del bé i del mal. I ara creus trobar-te al cim de la teva reeixida vida i del poder mundial. Però no t’adones que, en realitat, és en el teu desolador final en el que ja comences a entrar.

El dia 15 d’agost és una data que mai hauries d’haver menyspreat. Aquell dia, el 1982, la Mare del Verb va anunciar a unes joves de Kibeho els terribles esdeveniments que succeirien a la teva pàtria, Rwanda. Durant vuit angoixants hores van contemplar les matances que arribarien uns anys després. El 2022 es compliran quaranta anys des d’aquell dia. Es tanca un cicle. Arriba al seu límit el temps que havia estat acordat.

Hauries d’haver escoltat la petició de la Mare del Verb al poble ruandès: perdoneu-vos i reconcilieu-vos. Però, per contra, tu mateix vas ser el més ferotge braç executor dels espantosos esdeveniments futurs que la Mare del Verb va mostrar a les vidents. I precisament a Kibeho vas dur a terme una de les teves més perverses i incomprensibles matances. Encara està fresca la sang d’aquells éssers humans indefensos, prop de 10.000, als quals vas assassinar allà tan cruelment, davant els cascos blaus de l’ONU sorpresos i impotents.

Però, des de la teva sinistra lògica, puc entendre tant acarnissament amb aquella pobra gent acampada al sagrat Kibeho. Perquè el teu odi no és només contra la plebs hutu. Ni només contra els blancs colonialistes que, segons tu, mai haurien d’haver permès la fi de la secular dominació dels teus, l’aristocràcia feudal tutsi. Ni només contra els teus germans d’ètnia tutsi que van acceptar el resultat del referèndum sobre la fi de la reialesa i es van romandre a Rwanda en comptes d’exiliar-se. El contrari del que van fer, plens de frustració i rancúnia, les vostres famílies de l’elit feudal. El teu odi va apuntar sempre molt més amunt: sempre va ser contra la Llum, contra Déu mateix.

En la teva supèrbia malaltissa, és contra Ell contra qui has estat lluitant tota la teva vida. Com el mateix Llucifer, el lluminós àngel que va gosar enfrontar-se a Déu. Ell t’ha permès oprimir durant gairebé trenta anys els pobles de Rwanda i el Congo. Com va permetre a Pilat que condemnés a una mort en creu el seu mateix Fill. Però ara el teu temps s’acaba. S’està tancant un cicle. Aquest és el missatge que avui hauries d’escoltar.

Els teus, infiltrats fins i tot al Vaticà, fins i tot han aconseguit fer ensopegar el mateix papa Francesc. El successor de Pere et va demanar perdó per l’odi dels hutus; a tu, que ets la personificació mateixa de l’odi!, Un odi de molts hutus que tu mateix vas provocar amb el teu sanguinari projecte de retorn a l’antiga submissió de la plebs! El 6 d’abril de 1994 et vas alegrar davant els teus camarades per haver fet caure el Falcon presidencial i haver aconseguit iniciar així el bany de sang que tant cercaves!

I finalment acabes d’aconseguir que el papa Francesc nomeni com a primer cardenal de la història de Rwanda un d’aquests camarades teus, tan fanàtics i cecs com tu. Has pogut enganyar fins i tot el successor de Pere. Però ets un neci si creus que pots enganyar Déu. Tota la teva astúcia manipuladora i fins i tot criminal, que tu i els teus considereu com la gran virtut i a la qual anomeneu ubwenge, ja no et servirà de res. Aviat la Llum deixarà en evidència tota la teva perversió i deliri.

Els poders de les Tenebres que dominen aquest món t’han catapultat als cims més alts. El teu deliri de supremacia racial i d’autodivinització personal s’ha reforçat fins al punt de convertir-se en una paranoia de la qual et resultarà pràcticament impossible alliberar-te. Però ho has de saber, els teus dies arriben a la seva fi. Aquests poders de les Tenebres t’han ajudat a amagar al món tots els teus horribles crims. La seva culpa és encara més greu que la teva. Però tot això arriba al final.

Des de la Llum en la qual no hi ha tenebra possible, l’ambaixador italià Luca Attanasio i el seu escorta Vittorio Iacovazzi t’han perdonat. Com vas poder assassinar un ésser tan bo com ell? I també Kizito Mihigo t’ha perdonat. Com vas poder assassinar un ésser tan celestial com Kizito, que era un veritable regal de Dalt? I no cal remuntar-se en el temps i enumerar els milions de víctimes teves, ruandeses o congoleses, les vides de les quals has destrossat per sempre amb gran crueltat. Tu ja els coneixes. Tots ells t’han perdonat.

Els ministres i profetes de Déu, als que tu vas assassinar amb acarnissament, també t’han perdonat. Els missioners i cooperants espanyols i d’altres nacionalitats t’han perdonat. L’arquebisbe de Kigali, els dos bisbes, nou sacerdots i un religiós que vas ordenar assassinar a Gakurazo el 5 de juny de 1994 t’han perdonat. Tu et vas referir a ells amb el terme “escombraries”. “Ja us he dit que netegeu aquestes escombraries”, vas increpar als desconcertats botxins que no s’acabaven de creure que tu poguessis donar-los una ordre així. Però ells t’han perdonat. El lúcid i coratjós monsenyor Munzihirwa, arquebisbe de Bukavu, al qual vas assassinar el mateix moment d’envair l’antic Zaire, t’ha perdonat.

Però tanta bondat i generositat no serveixen de res, perquè tu segueixes greument malalt en un deliri d’arrogància i rancúnia. Segueixes triant el teu pacte amb les Tenebres. La sang de les víctimes segueix corrent a dojo. La nova s’està unint a l’antiga, encara fresca. El seu clam s’eleva contínuament fins al tron ​​de Déu. Però ni Ell mateix pot fer res davant de la teva espantosa opció. Ell et va fer un ésser lliure, a imatge i semblança, capaç d’estimar i d’establir amb Ell una relació paternofilial. Però no pot forçar-te a estimar-lo.

Abans de morir i enfrontar-te al judici diví, encara podries desmantellar el Sistema criminal que has creat. Podries alliberar tots aquells que tan injustament mantens a les teves presons. Podries obrir una nova era, la de la consolació del poble de Rwanda, promovent un autèntic diàleg entre tots els ruandesos i una autèntica democràcia. No tens gaire temps, però encara seria possible. Seràs capaç de donar un gir radical al final de la teva miserable i tenebrosa vida?

Triaràs passar a la història com un dels més sanguinaris tirans de tots els temps o com algú que finalment va ser capaç de redreçar la seva pròpia vida i el destí de tot el seu poble? Igual que el lladre i criminal Dimas, crucificat al costat de Jesús, seràs prou astut com per fer-te perdonar i robar la felicitat eterna les darreres hores de la teva vida? Seràs capaç de convertir la vostra ancestral astúcia, la ubwenge de l’aristocràcia feudal tutsi, en un poderós instrument per al bé i no per a l’opressió i la dominació?

Si no ho fas, tota aquesta maldat institucionalitzada, obra teva, es perllongarà més enllà de la teva mort. I la teva pròpia i funesta responsabilitat et serà encara més insuportable si és possible per tota l’eternitat. Perquè tu mateix ets immortal, igual que els milions d’éssers humans als quals has assassinat. Ho hauries de saber. Escolta, Paul: Encara hi ets a temps, però és la teva darrera oportunitat!

Rwanda, Camp de Kibeho: Enterrament de les víctimes (24.04.1995)

facebook
Twitter
Follow