Tots els imperis cauen i la fantasia de l’excepcionalisme estatunidenc no eximeix els Estats Units del seu inevitable declivi. Tot i això, el poder hegemònic en decadència es comporta com si encara controlés els esdeveniments, i en fer-ho crea perills per a tothom.
“Ara som un imperi, i quan actuem, creem la nostra pròpia realitat. I mentre vostès estudien aquesta realitat –assenyadament, com vulguin– nosaltres actuarem de nou, creant altres noves realitats, que vostès també podran estudiar, i així és com es resoldran les coses. Som els actors de la història… i a vostès, a tots vostès, només els quedarà estudiar el que fem” (Karl Rove, conseller de George W. Bush – 2004).
En la majoria de casos, Karl Rove tenia raó sobre l’imperi estatunidenc. Fa dinou anys, els Estats Units tenien l’exèrcit més fort del món, però l’economia mostrava signes de feblesa. El març del 2000, la bombolla borsària va esclatar, provocant la caiguda del NASDAQ o “bombolla punt com”. Encara en aquella època, la major part del país es creia l’expresident Ronald Reagan quan es referia als Estats Units com “la ciutat brillant damunt d’un turó”. Gràcies al seu poder militar, els Estats Units eren capaços de projectar el seu poder i imposar la seva voluntat al món.
L’arrogant afirmació de Rove que “… quan actuem, creem la nostra pròpia realitat…” és una part important del problema al qual s’enfronta avui l’imperi estatunidenc. El que es perd en aquesta valoració és la realitat històrica que tots els imperis segueixen el seu curs. Un examen dels imperis europeus, el grec, el romà i el britànic, ens explica històries de finals tràgics. Un factor comú i significatiu de la desaparició va ser l’arrogància. En lloc de reconèixer el canvi de la dinàmica mundial, el panorama geopolític i fer els ajustaments necessaris, van creure que podien manejar el món per pura força, projecció de poder i voluntat.
Els Estats Units estan encegats per la seva arrogància i no poden avaluar adequadament les realitats que tenen davant seu. Els Estats Units segueixen creient que són el poder hegemònic unitari i moltes de les seves accions recents n’estan agreujant la desaparició. El 1991, el president George H. W. Bush va anunciar un “nou ordre mundial” que, segons la seva opinió, substituiria la política bipolar de l’època de la Guerra Freda per un ordre unipolar impulsat pels Estats Units. El seu fill, George W. Bush –encara governador de Texas però candidat a la presidència– va esbossar els principis de política exterior que guiarien la seva presidència, prometent un “internacionalisme clarament estatunidenc”, un cop més, un llenguatge en clau no tan subtil per a un ordre unipolar estatunidenc. Recentment, el secretari d’Estat Antony Blinken i altres funcionaris de l’administració Biden segueixen parlant d’un “ordre basat en regles”. Semblen ser els únics que saben quines són les regles.
Els Estats Units segueixen afirmant-se com a potència unitària en allò que es perfila com un món multipolar. A The Sun Also Rises, el personatge d’Ernest Hemingway, Bill Gorton, pregunta a Mike Campbell: “Com et vas arruïnar?”. Mike respon: “De dues maneres… Gradualment i després de sobte”. El domini hegemònic unipolar dels Estats Units està en fallida i arriba al final.
L’octubre del 2020 vaig publicar un article titulat “Les Nacions No Alineades es Realineen” on vaig escriure:
“A mesura que els Estats Units van emergir de l’era posterior a la Guerra Freda com el poder hegemònic mundial unitari, es va fer cada cop més difícil per als països mantenir la seva sobirania i lluitar contra les desigualtats de l’ordre econòmic del ‘nou món’ que els imposen els Estats Units. La campanya estatunidenca de ‘màxima pressió’ de sancions i canvi de règim s’ha aplicat com a arma de guerra econòmica contra ‘enemics’ estatunidencs com la Xina, Cuba, l’Iran i Veneçuela. Excepte en el cas de la Xina, aquestes tàctiques han paralitzat les economies i causat estralls a les societats.”
Amb la tecnologia de què disposem, podem veure com es produeix la desaparició de l’Imperi estatunidenc en temps real. Segons Alexander Mercouris, director de The Duran:
“El gran període de perill en qualsevol sistema internacional és quan l’imperi dominant declina, quan comença a perdre el control. Si ells (els líders de l’imperi) comprenen que el seu imperi està en declivi i intenten gestionar aquest declivi de manera que es preservi el sistema internacional o si, per contra, intenten anar a totes i intenten preservar la seva posició gestionant conflictes que creuen que poden guanyar.”
Encara que l’imperi estigui en declivi, és lluny d’haver-se acabat. És important comprendre que els Estats Units són una potència nuclear i encara mantenen el domini militar sobre la major part del món. Segons The Soldiers Project, els Estats Units tenen unes 750 bases militars estrangeres repartides per 80 nacions. Rússia (una potència nuclear) té unes tres dotzenes de bases i la Xina (una amenaça nuclear) només cinc. Això implica que els Estats Units tenen tres vegades més bases que tots els altres països junts. Un dels principals reptes a què s’enfronten els Estats Units és la dissuasió nuclear i el concepte de destrucció mútua assegurada. Un atac nuclear per part d’una superpotència seria respost amb un aclaparador contraatac nuclear de manera que tant l’atacant com el defensor serien aniquilats.
Un cop entesa aquesta realitat, la qüestió passa a ser econòmica. Fins fa poc, els Estats Units han pogut imposar la voluntat mitjançant la seva influència econòmica i un règim de sancions combinat amb l’amenaça d’una acció militar. Això ja no funciona. Les nacions no alineades s’han realineat.
En resposta al règim de sancions dels Estats Units, la Xina i Rússia es van veure obligades a reavaluar els seus interessos i diferències. Arribaren a comprendre que l’hegemonia i l’imperialisme estatunidencs constituïen una amenaça comuna. La guerra per poders dels Estats Units a Ucraïna ha demostrat ser una gran amenaça per a Rússia i la implicació dels Estats Units a Taiwan amenaça d’iniciar una guerra amb la Xina. Rússia i la Xina gaudeixen ara de les millors relacions que han tingut des de finals de la dècada del 1950. Hi ha un “nou ordre mundial” a l’horitzó, però no és el mateix del que parlava Bush.
Altres exemples de realineament mundial són, el 10 de març, l’anunci d’Aràbia Saudita i l’Iran de normalitzar les seves relacions amb la mediació de la Xina, i la invitació del president sud-africà Cyril Ramaphosa a 67 líders de països i 20 representants d’organitzacions internacionals a la propera cimera dels BRICS. Tot i que no és a l’agenda immediata, el BRICS avança cap a una nova moneda que es basarà en una cistella de les divises del bloc inicial de cinc nacions. El president de Kenya, William Ruto, ha demanat a les nacions africanes que deixin de fer servir el dòlar estatunidenc per al comerç intracontinental i optin per l’ús de monedes locals. En resposta a les sancions estatunidenques, les nacions no alineades s’estan realineant, dificultant cada vegada més als Estats Units la projecció del seu poder a mesura que les nacions intenten afirmar un control més gran sobre els recursos i la governança dels seus països.
És important adonar-se que, malgrat les sancions estatunidenques, a Veneçuela s’han obert supermercats iranians ben assortits i l’Iran està exportant petroli a Veneçuela. La Xina i l’Iran han iniciat una associació estratègica de 25 anys en comerç, política, cultura i seguretat. Tot i la pressió dels Estats Units, un Tribunal d’Apel·lació britànic va anul·lar una decisió del Tribunal Superior, anulació que donava al president Maduro de Veneçuela accés a 2.000 milions de dòlars en or emmagatzemats al Banc d’Anglaterra.
Recorden quan el president Joe Biden va dir al món que les sancions estatunidenques contra Rússia paralitzarien la seva economia? “Com a resultat d’aquestes sancions sense precedents, el ruble es reduirà gairebé immediatament a runa…”, va dir infamement. Segons dades del Banc Mundial, Rússia es trobava entre les cinc economies més grans del món i la més gran d’Europa en termes de paritat de poder adquisitiu (PPA) a finals del 2022, malgrat les sancions occidentals. La Xina encapçalava la llista com l’economia més gran del món (31 bilions de dòlars), seguida dels Estats Units, l’Índia i el Japó. Adéu a les sancions estatunidenques.
Fins i tot mentre els Estats Units intenten protegir la seva base d’avions no tripulats i l’accés de França a l’urani intentant exercir el seu poder al Níger, els dirigents actuals d’aquest govern no accepten reunir-se amb l’extraordinària colpista estatunidenca, la vicesecretària d’Estat en funcions Victoria Nuland. Tampoc li permetrien reunir-se amb el deposat president Mohammad Bazoum. Estan ignorant l’ordre basat en regles. Mentre Algèria, Mali i Burkina Faso segueixin recolzant la junta al Níger, la capacitat dels Estats Units per controlar la dinàmica està en dubte. Resulta cada cop més difícil projectar poder quan el món veu que ets feble i sorgeixen aliances alternatives.
Els estatunidedncs veuen els Estats Units en el context romàntic de la “ciutat brillant sobre un turó” de Reagan, mentre que el “Tercer Món” veu els Estats Units com un monstre, en el que les màcules, la malaltia, el colonialisme/neocolonialisme i la inhumanitat procedents d’Europa han aconseguit dimensions espantoses. Les nacions “no alineades” estan en realineació. Els Estats Units haurien de ser, com diu Killens, “gent lliure” no “empresa lliure”.
Es diu que una mula moribunda pot arribar a donar algunes coces. Aquestes coces poden ser perilloses, però no duren gaire. Progressivament, es tornen més i més febles fins que la mula finalment es rendeix. Sabem que l’imperi estatunidenc no se n’anirà silenciosament en la nit. És en aquest moment quan està demostrant ser més perillós. Com va escriure Antonio Gramsci:
“La crisi consisteix precisament en que el que és vell s’està morint i el que és nou no pot néixer; en aquest interregne apareix una gran varietat de símptomes mòrbids.”
El Dr. Wilmer Leon és autor de “Politics Another Perspective” (La política des d’una altra perspectiva) i presentador de programes de ràdio de difusió nacional i internacional. Visiteu-lo a www.wilmerleon.com o envieu un correu electrònic a: wjl3us@yahoo.com. www.twitter.com/drwleon a Twitter, i Dr. Leon’s Prescription a Facebook.com
Font: Black Agenda Report
Foto: Karl Rove a la Biblioteca LBJ el 2015.
Serguei Lavrov: Els Estats Units cerquen mantenir un domini que se'ls escapa (JP, 20.08.2023)