Realitzo la present petició en la meva qualitat de representant legal de les víctimes espanyoles i ruandeses personades en el procediment Sumari 1/2008 davant els tribunals espanyols de justícia, en aplicació del dret internacional. En aquest procediment les autoritats judicials espanyoles van emetre en data febrer de 2008 i amb les formalitats legals preceptives ordre europea de detenció i lliurament contra el General Karake Karenzi.
Després de verificar-se la detenció del General Karake Karenzi a Londres, en data 24 de juny de 2015 les famílies de les víctimes espanyoles a Rwanda i la República Democràtica del Congo (1994-2000) van emetre comunicat mitjançant el qual es demanava es dugués a terme el compliment de l’ordre europea de detenció contra el general KARENZI KARAKE i després del procediment oportú d’extradició i lliurament a les autoritats judicials espanyoles es produís un judici just amb totes les garanties.
El dia 25 de juny de 2015 els tribunals britànics van decidir, després de la preceptiva audiència, concedir la llibertat condicionada i sota fiança d’1 milió de lliures esterlines del general Karenzi. Aquestes condicions havien de mantenir-se fins a la vista d’extradició prevista pel proper 28 i 29 d’octubre de 2015.
Dilluns dia 10 d’agost hem tingut coneixement pels mitjans de comunicació que el jutge britànic (desconeixent les veritables condicions de contradicció i igualtat d’armes de les diferents parts en el procés o audició assenyalada de forma sorprenent dilluns passat) ha decidit deixar sense efecte les mesures cautelars provisionals, alliberar el general Karenzi d’aquestes condicions i declarar no extraditable al general Karenzi a les autoritats judicials espanyoles, tot això, segons sembla, a petició del Crown Prosecutor Service britànic. A dia d’avui es desconeix per complet l’efectivitat d’aquesta suposada decisió judicial així com els termes exactes de la decisió judicial.
Sense perjudici de les valoracions jurídiques i d’una altra índole que puguin realitzar-se una vegada es tingui coneixement formal i oficial d’aquesta resolució judicial DE FORMA URGENT ES SOL·LICITA (tant via el Crown Prosecutor Service britànic com de forma directa per part dels tribunals britànics competents):
1.- POSSIBILITAT DE RECÓRRER LA DECISIÓ DE NO DONAR ACCÉS A l’EXTRADICIÓ DEL GENERAL KARAKE KARENZI. De la mateixa manera que si la decisió de la justícia britànica hagués estat favorable a l’extradició del general Karake Karenzi la seva defensa legal hagués gaudit de l’oportunitat d’estudiar jurídicament la mateixa i, si s’escau, presentar l’oportú recurs perquè una instància superior pogués confirmar o desestimar la decisió presa pel tribunal d’instància, SE SOL·LICITA es doni aquesta mateixa oportunitat a la jurisdicció espanyola (que ha realitzat la investigació de la tortura i mort violenta de víctimes ciutadans espanyols, així com altres víctimes ruandeses, congoleses, britàniques, canadencs, etc.) perquè es pugui estudiar jurídicament la resolució judicial i, si s’escau, formular l’oportú recurs davant la mateixa, en aplicació del dret internacional i de les normes marc europees aplicables a la investigació, extradició i enjudiciament respecte de crims internacionals.
2.- IMPEDIR DE TOTES FORMES LA SORTIDA DEL GENERAL KARAKE KARENZI DEL TERRITORI DEL REGNE UNIT FINS A LA FERMESA I IRRECURRIBILITAT DE LA RESOLUCIÓ JUDICIAL: Així mateix se sol·licita s’acordi mantenir les mesures cautelars imposades al General Karake Karenzi mitjançant decisió del jutge britànic de data 25 de juny de 2015 fins que no es confirmi o desestimi el decaïment o accés a la petició d’executivitat de l’ordre europea de detenció i lliurament del General Karake Karenzi emesa en el seu dia pels tribunals espanyols i confirmada en data 22 de juny de 2015 i, per tant, sigui ferma i irrecurrible la decisió judicial britànica i, en tot cas, s’impedeixi de totes maneres -bé a través de la policia nacional britànica, bé via Europol-, que el General Karake Karenzi abandoni el Regne Unit, a disposició dels tribunals de justícia internacionals.
Se sol·licita tot això en compliment del dret internacional i europeu així com en compliment dels mecanismes de cooperació judicial en matèria penal (inclosa l’existència de magistrat d’enllaç espanyol a Londres) al qual tant el Regne d’Espanya com el Regne Unit s’han compromès mitjançant els instruments internacionals globals, regionals, multiparts i/o bilaterals relatius tant als crims internacionals de genocidi, crims contra la humanitat, dret internacional humanitari, delictes de tortura, delictes de terrorisme i qualsevol altre aplicables al present procediment, l’aplicació dels compromisos i del principi internacional “aut dedere aut iudicare”, així com els compromisos de caràcter europeu per a la detenció i lliurament a l’espai europeu i de conformitat amb l’Ordre Europea de Detenció (adoptada pel Consell Europeu l’any 2002 i d’obligada implementació pels estats membres), l’abolició de la doble tipificació dels fets de conformitat amb aquesta Ordre Europea de Detenció (inclosos els “delictes inclosos en la jurisdicció de la Cort Penal Internacional” a més de l’homicidi voluntari, agressió amb lesions greus o segrest, entre d’altres, als quals l’Ordre Europea de Detenció sobre el General Karake Karenzi fa referència explícita) i la Decisió Marc Europea sobre lluita contra el terrorisme, així com altres decisions marc del Consell relatives a la investigació, extradició, lliurament i enjudiciament sobre crims internacionals i protecció a les víctimes d’aquests crims (especialment si són nacionals d’algun dels estats membres de la Unió Europea, o dels estats que formen part de l’espai Schengen).
Se sol·licita es doni trasllat d’aquesta petició tant a la unitat judicial permanent Eurojust (creada pel Consell Europeu el 28 de febrer de 2002) com a la “Xarxa Europea de punts de contacte en relació amb persones responsables de genocidi, crims contra la humanitat i crims de Guerra” (creada pel Consell Europeu el 13 de juny de 2002).
En interès de la justícia internacional i la dignitat de les víctimes i les seves famílies, és justícia que es demana, a 11 d’agost de 2015.
Jordi Palou-Loverdos
Advocat de les víctimes i del Fòrum Internacional per la Veritat i la Justícia a l’Àfrica dels Grans Llacs. Advocat acreditat davant la Cort Penal Internacional (La Haia).