El dijous 27 de juliol del 2023, un tribunal de Londres es pronunciarà sobre la decisió d’enviar a Rwanda els sol·licitants d’asil no desitjats. En aquest acord, Paul Kagame ja ha rebut 120 milions de lliures, que no ha de tornar si l’operació fracassa.
Sigui quin sigui el veredicte del Tribunal –donar llum verda a la deportació d’aquests sol·licitants d’asil a Rwanda o denunciar la decisió del govern– s’haurà arribat a una conclusió amarga que passarà a la història.
La conclusió per a qualsevol observador informat és que el govern conservador de Londres està prenent els seus ciutadans per idiotes acrítics.
Els sol·licitants d’asil a la Gran Bretanya procedeixen de l’Àfrica, l’Orient Mitjà i el Caucas per diverses raons: per escapar-se de la persecució dels règims dictatorials dels seus països; per cercar una oportunitat d’assegurar-se un futur millor i viure en països on els seus drets bàsics estiguin garantits; per escapar de la violència i els conflictes endèmics de les regions.
La resposta del govern conservador de Londres és rebutjar les seves justificades sol·licituds d’asil i deportar-los a la Rwanda de Paul Kagame, on rebrien tot allò que desitgen. Tot i això, el règim de Paul Kagame a Rwanda és el més repressiu de l’Àfrica, sinó del món. A més, el ciutadà ruandès mitjà, un pagès al seu turó, es troba entre els més pobres del planeta i es mor de gana i malalties com abans de l’època colonial, mentre que la camarilla governant al voltant de Kagame es troba entre les més riques del món.
En intentar vendre els seus arguments als contribuents i votants britànics, el govern conservador no només està fent el ridícul, sinó que, el que és més important, està insultant els ciutadans de la Corona. Aquest govern, a través de la seva ministra de l’Interior, està en efecte predicant que a la Rwanda de Kagame els sol·licitants d’asil deportats de la Gran Bretanya faran una vida millor perquè rebran residències personals amb piscines i parcs infantils per als nens; que per a tots aquests sol·licitants d’asil deportats a Rwanda, l’ocupació estarà garantida per als adults i l’escolarització garantida fins a l’educació superior per als joves; i que els llocs de treball d’aquests joves també estan garantits a la Rwanda de Kagame
Només que aquest govern conservador de Sa Majestat fa tot el possible perquè ningú li demani explicacions sobre la paradoxa de la realitat de Rwanda i el mapa que s’hi dibuixa. En fer-ho, aquest govern, especialment la ministra de l’Interior que és convidada habitual de Kagame a Kigali, insulta i menysprea l’opinió pública britànica. De fet, qualsevol ciutadà britànic curiós pot descobrir-ho:
A Rwanda, sota el règim dictatorial de Paul Kagame, el ruandès mitjà no pot ni somiar què és viure en una vila amb piscina quan al seu modest refugi no té ni aigua ni electricitat.
Com es pot comprometre un país a acollir immigrants i proporcionar-los un nivell de vida superior al dels seus propis ciutadans?
El règim de Kagame no tolera cap veu dissident, i encara menys els opositors polítics. Els maten i els afortunats s’exilien. El 2022, l’ACNUR admet haver registrat més de 12.000 sol·licitants d’asil ruandesos, alguns a la Gran Bretanya.
A Rwanda, la desocupació s’estima en més del 60% entre els joves preparats per entrar al mercat laboral perquè han acabat els estudis, sovint universitaris. Però el règim de Kagame s’ha compromès a garantir una feina als expulsats de la Gran Bretanya: afganesos, sirians, iraquians, etc., alguns dels quals mai havien sentit parlar de Rwanda abans que se’ls comuniqués que havien de ser deportats a aquest país.
El govern britànic té dret a decidir qualsevol cosa. Però almenys hauria de respectar els seus ciutadans i no continuar insultant-los prenent-los per idiotes ignorants de la situació a Rwanda sota el dictador Paul Kagame.
Font: Echos d’Afrique
Foto: Suella Braverman, ministra de l’Interior britànica, amb Paul Kagame, el 18 de març d’enguany, en una visita de la ministra a Rwanda.
La ministra de l'Interior britànica Suella Braverman arriba a Rwanda per tractar l'acord migratori (France 24, 18.03.2023).