Anunciat des del març del 2025, el famós acord de pau entre Rwanda i la República Democràtica del Congo (RDC) va ser finalment signat a Washington pels ministres d’Afers exteriors de Rwanda i el Congo durant una cerimònia presidida pel secretari d’Estat estatunidenc Marco Rubio el divendres 27 de juny del 2025.

Cal dir des del principi que aquest acord té una cosa estranya: no afecta ni a les tropes ruandeses desplegades a la RDC ni al grup M23 i a l’Aliança del Riu Congo (AFC), ja que no fa cap esment sobre aquest tema. Es tracta d’un acord que vincula la integritat territorial de la RDC i el retorn del control de l’Estat sobre els territoris ocupats de l’est amb el destí de les Forces Democràtiques per l’Alliberament de Rwanda (FDLR), però sense esmentar en cap moment el grup M23/AFC que els ocupa.

Per tant, sembla que és el grup FDLR el que porta més de dos anys ocupant la major part del nord i el sud del Kivu i, des del gener del 2025, les ciutats de Goma i Bukavu. L’acord recomana, per tant, que per a restablir l’autoritat del Govern de Kinshasa n’hi hauria prou neutralitzant les FDLR. Sembla un somni!

La signatura d’aquest acord el 27 de juny del 2025 pot remetre a dos símbols i dos interrogants: és un regal d’aniversari al règim de Paul Kagame pels trenta-un anys de la seva conquesta militar de Rwanda a les mans de l’exèrcit ugandès? O una «jubilació en l’exercici de la seva sobirania» de la RDC després de 65 anys d’independència?

Atmosfera actual, expectatives i impactes

Amb motiu de la signatura d’aquest acord, el secretari d’Estat estatunidenc, Marco Rubio, va declarar que «és un moment important després de trenta anys de guerra».

Més enllà de la cerimònia protocol·lària, convé donar un cop d’ull aquí i allà per a veure quin ambient regnava durant la signatura d’aquest acord que es vol històric.

Als Estats Units, en el marc de la campanya per a presentar el president Trump com un «pacificador», tal com ell mateix es defineix, i després de l’alto-el-foc entre l’Iran i Israel que acabava d’imposar després d’accelerar i acabar el treball iniciat per l’Estat hebreu per a frustrar la intenció de l’Iran de dotar-se de l’arma nuclear, la signatura va arribar en el moment oportú.

A més, el mateix president dels Estats Units, com a veritable cap de l’OTAN, acabava d’imposar als altres membres d’aquesta organització, a la cimera de la Haia, l’exigència de rearmar-se augmentant els seus pressupostos de defensa fins almenys el 5% del seu PIB. Els països reticents es van limitar a murmurar, però van acabar acceptant.

En aquestes condicions, la signatura de qualsevol acord anomenat «de pau» era benvinguda, independentment del contingut del text signat i de les seves probables conseqüències contràries a la pau, sempre que l’acord figurés a la fitxa del candidat al Premi Nobel de la Pau 2025, en aquest cas, un tal Donald Trump.

A la RDC, els congolesos es debaten entre l’esperança, la decepció i l’escepticisme.

El poder i el seu bàndol estan satisfets perquè consideren que, en no haver pogut impedir que l’invasor ocupés la part oriental de la RDC amb les seves Forces Armades de la República Democràtica del Congo (FARDC), ara que la diplomàcia ha aconseguit restablir l’autoritat de l’Estat als territoris orientals i que l’invasor ha retirat les seves tropes, no poden sinó alegrar-se’n.

Al bàndol governamental, no és moment d’analitzar el que no es diu, les amalgames i les confusions que esquitxen aquest acord de pau amb Rwanda, que se suposa que garanteix la sobirania territorial de l’Estat congolès i l’autoritat de l’Estat a Goma i Bukavu, la qual cosa no sembla tan evident!

L’oposició, igual que els poderosos líders religiosos, especialment els de la Conferència Episcopal Nacional del Congo (CENCO), no s’oposen a un acord de pau que restableixi precisament la pau a l’est de la RDC i l’estabilitat d’aquest Estat. Però el que temen i no desitgen és que aquest acord imposat per Donald Trump aconsegueixi efectivament retornar la pau a l’est sota el mandat de Félix Tshisekedi, que passaria llavors a la història com «l’home d’Estat que va salvar l’honor del Congo i va garantir la pau i la seguretat de la població», cosa que seria una catàstrofe per als seus oponents, que tindrien llavors dificultats per a atacar-lo i encara més per a derrocar-lo, com el fantasma de Joseph Kabila, que s’agita precisament als territoris ocupats per l’enemic a l’espera del seu aterratge en el poder a Kinshasa.

Pel que fa als líders religiosos de la CENCO, per a no perdre l’autoritat moral que tenen davant cada president en el poder, ja que aquest ha de rebre sempre primer la seva benedicció, seria necessari que, si s’aconseguís un acord de pau, ells també hi participessin i no l’atribuïssin únicament al president en exercici. Això explica la seva agitació dels darrers mesos per a imposar el que ells en diuen «un pacte social», quan algunes de les seves exigències són d’inspiració enemiga.

Finalment, la societat civil de la RDC és la més racional, ja que jutja sobre fets reals i, per tant, espera a veure com s’aplicarà aquest estrany i precari acord de pau.

A Rwanda, aquest acord es va signar només uns dies després de la reaparició en públic de Paul Kagame després d’un mes d’absència.

És una oportunitat perquè el règim el barregi amb la celebració del 31è aniversari de la conquesta militar de Rwanda, com per a dir-li a la població que, en retirar-se de la RDC, l’exèrcit de Kagame continua sent conqueridor.

Però, sobretot, la signatura i l’excessiva mediatització d’aquest acord permeten al règim dictatorial distreure l’opinió pública estatunidenca sobre Rwanda amb altres temes, com la missa anual de la «Convenció de Rwanda», que té previst celebrar el 4 de juliol de 2025 a Dallas, Texas (els Estats Units).

El més cínic i inhumà d’aquest suposat «acord de pau» és el silenciament de la darrera i única veu de l’oposició al règim, la senyora Victoire Ingabire. De fet, des que es va anunciar la data de la signatura d’aquest acord, l’única opositora declarada que viu a Rwanda, que ha passat vuit anys detinguda i segueix sota prohibició de viatjar, va ser treta de la seva residència i roman detinguda a l’immund calabós de la comissaria de Remera, un barri de la capital, Kigali. El règim dictatorial de Paul Kagame vol maltractar-la en un moment en què l’opinió pública està absorta en la signatura d’aquest acord de Trump, molt més mediàtic.

El fons i els detalls de l’acord

Una primera lectura del text de l’acord mostra que inclou disposicions sobre «la retirada, el desarmament i la integració condicional dels grups armats no estatals», així com un «mecanisme conjunt de coordinació en matèria de seguretat».

Però totes aquestes disposicions i mecanismes només es refereixen al grup FDLR i, curiosament, mai s’esmenta l’M23/AFC.

Com veurem breument, l’acord continua sent vague sobre les mesures previstes per a trobar una sortida a la crisi.

L’acord consta de dues parts diferenciades: la part de seguretat i la part econòmica.

La part de seguretat es limita visiblement a la retirada de les tropes ruandeses de la RDC a canvi de la neutralització i el desmantellament de les FDLR. Curiosament, l’acord no esmenta ni una sola vegada l’expressió «retirada de les tropes», sinó que reprèn la vaga noció llançada per Kigali de «aixecar les mesures defensives de Rwanda». Alguns analistes consideren que els redactors de l’acord van preferir el terme «desenganxament» al de «retirada» simplement perquè «desenganxament» és més global. Però la realitat és més matisada.

Sabent que és l’M23/AFC de Paul Kagame qui ocupa les dues províncies del Kivu del Nord i Kivu del Sud i les seves capitals, Goma i Bukavu, i que no se l’esmenta en aquest apartat sobre seguretat, qualsevol podria fer-se preguntes.

Per a fer empassar a l’opinió pública aquesta enormitat, els redactors de l’acord afirmen que la qüestió de l’M23 es remet al procés de Doha, que hauria de sintetitzar els de Luanda i Nairobi. En aquestes condicions, el marge d’interpretació deixa totes les portes obertes, especialment per a Rwanda.

Pel que fa al capítol econòmic, la RDC cerca obtenir el suport dels Estats Units contra els grups rebels creats i secundats per Rwanda a canvi d’accés als seus abundants recursos minerals. Però, al mateix temps, els Estats Units garanteixen a Rwanda l’accés a aquests recursos i el benefici de la seva explotació.

Garanties d’aplicació: un mecanisme per a localitzar les FDLR

Amb aquesta finalitat, l’acord estableix un mecanisme conjunt (JSCM: Joint Security Coordination Mechanism). Es diu textualment que les Parts acorden que la missió del JSCM és identificar, avaluar i localitzar les FDLR i els grups afiliats amb la finalitat de permetre la neutralització de les FDLR i dels grups afiliats. No es diu res sobre l’M23/AFC.

El mecanisme JSCM està format per almenys tres representants permanents de cada part, inclosos representants de les forces armades, els serveis d’intel·ligència i els ministeris d’Afers exteriors.

El mecanisme conjunt de coordinació de la seguretat es regeix pels següents principis i el pla d’aplicació que figura a l’annex de l’acord: la fi irreversible i verificable del suport estatal a les FDLR i als grups armats associats, i la prohibició total de tot suport material, logístic, financer o d’un altre tipus, ja sigui nacional o estranger, a aquests últims; el compromís d’identificar, avaluar, localitzar i neutralitzar, de conformitat amb les disposicions pertinents del Pla Harmonitzat per a la Neutralització de les FDLR i la Separació de les Forces, que s’assimila de manera encoberta a l’aixecament de les mesures defensives per part de Rwanda.

Finalment, l’acord remet a un CONOPS: Concept of Operations (Concepte d’Operacions) establert pel procés de Luanda a la fi de 2024, abans de la presa de les ciutats de Goma i Bukavu per les tropes de Paul Kagame.

Aquest CONOPS tenia i continua tenint com a missió neutralitzar les FDLR i aixecar «les mesures defensives de Rwanda».

En el seu pla de maniobres: «Les FARDC han de neutralitzar les FDLR, mentre que les Forces de Defensa de Rwanda (FDR) han de retirar les forces (aixecar les mesures defensives de Rwanda) en diverses fases…». El text no indica quines són aquestes mesures defensives de Rwanda ni on han d’aixecar-se. Per tant, és una mica aviat per a dir que el conflicte està resolt perquè s’ha signat un document davant els estatunidencs.

Conèixer la veritable naturalesa del règim de l’FPR de Paul Kagame per a avaluar-lo

En política, com en diplomàcia i davant la justícia, el règim del Front Patriòtic Ruandès (FPR) de Paul Kagame es caracteritza per naturalesa pels següents trets que porta en el seu ADN: l’engany és la norma, estafar a l’altre és el que cal fer, mentir és la regla i un signe d’intel·ligència (ubwenge), l’astúcia és un art, mentir és un valor.

Durant les negociacions que van conduir a aquest acord, el règim de Paul Kagame va utilitzar i va abusar visiblement d’aquestes característiques davant del Govern congolès, que es va mantenir de bona fe, i davant l’administració del mediador estatunidenc, a qui no li importaven els detalls de les disputes entre africans, ja que només li interessaven els recursos minerals.

Així, pel que fa a aquest acord, la genialitat del règim de Kagame ha estat, d’una banda, haver aconseguit eliminar dels textos l’expressió «retirada de les tropes ruandeses de la RDC», que havia estat establerta per la resolució 2773 del Consell de Seguretat de l’ONU, i substituir-la per «aixecar els dispositius de defensa de Rwanda», com si un país hagués d’instal·lar els seus dispositius de defensa en un altre país.

D’altra banda, és haver exigit i aconseguit que el seu M23/AFC, que ocupa el Kivu del Nord i del Sud, no sigui esmentat a l’apartat relatiu al retorn de la pau i la seguretat a l’est de la RDC i substituir-lo sistemàticament per les sigles FDLR.

Tot això queda reflectit en el goig del ministre ruandès en comentar l’acord que acabava de signar, expressant la seva satisfacció i, per tant, la dels seus amos de l’FPR. Parla del «compromís adquirit de posar fi de manera irreversible i verificable al suport de l’Estat a les FDLR i les milícies associades».

Amb el terme «FDLR i milícies associades» introduït a l’acord signat per la RDC, el règim de Paul Kagame ha parat un parany en el qual la RDC corre el risc de caure en qualsevol moment, on i com ho desitgi el règim ruandès.

De fet, en convertir al grup FDLR en el problema central i la solució per a la pau a la RDC, el règim de l’FPR ha aconseguit treure el màxim partit al mite de les FDLR.

Parlem de «mite» perquè les FDLR són tot i el seu contrari.

Segons la seva voluntat i les circumstàncies, el règim dictatorial de Rwanda presenta les FDLR de diferents maneres:

El grup FDLR és alhora real i intangible.

Representa una amenaça per a la seguretat de Rwanda i, al mateix temps, no representa cap amenaça per a Rwanda.

És present i és impossible de trobar.

Sovint és erradicat i neutralitzat, però sempre es declara que continua viu.

És de naturalesa física, però en determinats moments és de naturalesa ideològica.

És identificable per la seva ètnia hutu, però també es troba en altres ètnies de la RDC.

El seu número és insignificant, però en determinades ocasions és enorme i incalculable.

Van néixer després de 1994, però al mateix temps van cometre el genocidi ruandès de 1994, etc.

Així, el règim de Paul Kagame podrà, en qualsevol moment i quan ho consideri necessari, declarar que el Govern de la RDC viola l’acord de pau de Washington per no haver neutralitzat i erradicat les FDLR. De fet, amb el terme «… milícies associades» inclòs a l’acord, la Rwanda de Paul Kagame designarà tots els grups dels Wazalendo com a FDLR. I aquests es troben a totes les zones de l’est de la RDC i a diverses comunitats. La RDC tindrà dificultats per a protestar i convèncer, ja que no ha subratllat aquest matís durant les negociacions de l’acord.

A continuació, n’hi haurà prou que el règim de Paul Kagame declari que la RDC viola l’acord de Washington, subratllant que la majoria dels militars de les FARDC que no són tutsis són FDLR. No necessitarà demostrar-ho, ja que ha fet admetre que les «FDLR constituïen una ideologia» i no individus.

Com podria la RDC fer que aquest acord fos una mica més «guanyador-guanyador»?

Com a mínim, caldria vincular la situació de l‘M23 sobre el terreny als termes de l’acord en matèria de seguretat, on s’esmenta «Rwanda». A continuació, caldria considerar com a urgent, igual que la pau a l’est, el restabliment de l’autoritat legal als territoris i ciutats ocupats per l’M23/AFC. En cas contrari, com podria la RDC aplicar determinades disposicions de l’acord en aquestes zones, per exemple, analitzar l’amenaça que representen les FDLR, localitzar-les i dur a terme operacions conjuntes FARDC-FDR per a neutralitzar-les, tal com s’estipula a l’acord?

Caldria introduir en aquest acord l’aspecte de la justícia, ja que, en cas contrari, aquest Govern passaria a la història com aquell que va sacrificar, per interessos polítics, milions dels seus conciutadans massacrats impunement per Rwanda durant tres dècades. Ha d’escoltar-se la veu del Premi Nobel de la Pau congolès, el Dr. Denis Mukwege, que lamenta la denegació de justícia d’aquest acord. De fet, ha denunciat un text opac, no inclusiu, que legitima l’ocupació i el saqueig dels recursos congolesos i sacrifica la justícia en nom d’una pau il·lusòria.

Crida al mediador, totpoderós i «pacificador», Donald Trump

Els qui puguin acostar-se a ell o comunicar-se amb ell haurien de pregar-li que inclogui en les seves anàlisis i valoracions la qüestió dels refugiats hutus ruandesos a la RDC, considerats abusivament com a membres de les FDLR i, per tant, com a persones que han de ser erradicades.

Hauria d’acudir en ajuda dels opositors al règim dictatorial de Paul Kagame, començant per Victoire Ingabire, que es troba actualment a les presons de Paul Kagame i la vida de la qual corre perill.

D’altra banda, només podem observar i esperar les primeres avaluacions de l’aplicació d’aquest estrany acord d’aquí a uns mesos, ja que està previst que, tres mesos després de la seva signatura, les FDLR hagin estat neutralitzades i s’hagin aixecat «els dispositius de defensa de Rwanda».

Mentrestant, no se sap si l’M23/AFC, que no es veu afectat, s’acontentarà amb el nord i el sud del Kivu, en particular amb les ciutats de Goma i Bukavu, o si ampliarà les seves conquestes a d’altres regions o ciutats de la RDC en el moment en què les FARDC i les FDR estiguin ocupades conjuntament en la neutralització de les FDLR, fins i tot a les zones que segueixen sota control de l’M23/AFC, segons els termes d’aquest acord.

Font: Echos d’Afrique

El Dr. Mukwege denuncia l’acord entre la RDC i Rwanda davant la UE (Monsieur Afrique, 10.05.2025)