La principal opositora al règim de Kagame a Rwanda, Victoire Ingabire, està amenaçada d’assassinat imminent o, si més no, de confinament en una presó especial qualificada d'”asil psiquiàtric”.

Per donar arguments al govern de Rishi Sunak que Rwanda és un “país segur”, el règim dictatorial de Paul Kagame pretén assassinar o tancar els seus opositors en “Gulags” o asils psiquiàtrics a l’estil de Stalin.

Dimarts 5 de desembre del 2023 es va signar a Kigali, durant una visita del ministre britànic de l’Interior, James Cleverly, amb el ministre ruandès d’Afers Estrangers, Vincent Biruta, un nou tractat destinat a ressuscitar un controvertit acord per deportar a aquest país africà els immigrants arribats il·legalment al Regne Unit.

Aquesta és la nostra reacció immediata, i per tant encara commocionada, a aquest esdeveniment tan instructiu. És també una resposta a la crida dels parlamentaris britànics que demanen a qualsevol persona física o jurídica que conegui la veritable situació a Rwanda que aporti el seu testimoni abans de la sessió parlamentària que encara debatrà la qüestió de l’enviament de sol·licitants d’asil a Gran Bretanya cap a Rwanda a canvi del pagament de milions de lliures a aquest règim.

Però es tracta sobretot d’un advertiment als britànics i al món sencer, perquè l’acord aconseguit pel govern conservador de Rishi Sunak acaba de condemnar a mort o a l’internament en un Gulag o en un centre psiquiàtric els escassos demòcrates i defensors dels drets humans que segueixen vius a la Rwanda de Kagame. Entre ells destaca Victoire Ingabire Umuhoza, a qui es prohibeix sortir del país des del 2010. El règim també es nega a registrar el partit DALFA Umurinzi, del qual n’és presidenta fundadora.

La sentència que condemna Victoire Ingabire a la pena de mort o a l’internament en un asil psiquiàtric

Al llarg de la història, a les monarquies feudals en què el monarca tenia dret de vida o mort sobre cadascun dels seus súbdits, i en els temps moderns en les dictadures sanguinàries com la que regna a Rwanda des del 1994, hi havia senyals de alarma que indicaven quines serien les víctimes del monarca absolut i, per tant, quines moririen aviat. Aquests avisos es confiaven als qui, en altres països, serien qualificats de “bojos del Rei”, però a Rwanda estaven simbolitzats per un ocell de la desgràcia conegut com a “INKOTSA”. Quan aquest ocell es posava al prat d’algú, significava, segons la creença popular, que ja s’havia assenyalat un mort en aquella família.

Declaracions de l’assessor de Paul Kagame

És molt greu que sigui l’entorn directe de Kagame el que jugui a l’ocell de la desgràcia o al ximple del rei per predir desgràcies a algunes persones. A hores d’ara, cal entendre que la condemna de la persona esmentada ja hauria estat pronunciada pel règim, és a dir, pel mateix Kagame. Aquest escenari s’està desenvolupant ara en el cas de Victoire Ingabire Umuhoza.

Com va assenyalar i va subratllar el partit polític d’oposició a l’exili FDU-Inkingi en el seu comunicat de premsa del 17 de desembre de 2023, Victoire Ingabire està especialment preocupada des que Joseph Rwagatare, assessor del president Paul Kagame, en un article publicat el 12 de desembre a The New Times, un dels mitjans de comunicació del règim, va utilitzar termes que no deixen cap dubte que s’està planejant una cosa terrible contra aquesta opositora política en les més altes esferes del poder. Joseph Rwagatare la va qualificar de “desil·lusionada, greument malalta i ingrata”.

Pitjor encara, va insistir que, a través dels seus articles i entrevistes a la premsa anglesa, havia “emprès una guerra contra el seu país i els seus compatriotes”. Aquestes paraules extremadament violentes van anar acompanyades d’altres amenaces, sobretot a les xarxes socials. Un article escrit a X l’acusava de “sedició” en referència al seu article a The Guardian, i afegia: “Potser no hi ha pitjor reputació que ser coneguda com la ruandesa que conspira amb els colonialistes”. Un altre deia: “Hauries de donar les gràcies a Kagame… jo et mataria”.

Aquestes amenaces fan témer el pitjor, i recorden el modus operandi que ha vist com molts crítics destacats del règim ruandès eren assassinats, empresonats o desapareixien, després de ser linxats públicament als mitjans de comunicació i a les xarxes socials per quadres i fanàtics del règim. La dictadura de Paul Kagame és coneguda per ser extremadament sanguinària i repressiva amb els opositors polítics, activistes i periodistes que la critiquen.

Cinisme i menyspreu pels pobles d’Àfrica per part del govern britànic de Rishi Sunak!

Com s’atreveix algú a afirmar que Rwanda, sota la dictadura de Paul Kagame, és un “país segur” quan la seva veritable naturalesa és tan evident:

– Un país minúscul de 26.338 km2, però molt superpoblat, fins i tot el més superpoblat d’Àfrica amb més de 500 habitants per km2.

– Un país pobre on el 80% de la població viu per sota del llindar de la pobresa (menys d’1,5 dòlars al dia).

– Un país que és el proveïdor més gran de refugiats de la regió, amb més de 250.000 refugiats a la República Democràtica del Congo i d’altres a l’Àfrica Oriental i Austral, sense comptar els qui arriben a Occident.

– Un país amb el règim més dictatorial del món, on el dictador president vitalici mata o fica a la presó qualsevol que intenti contradir-lo.

– Un país on el president vitalici és elegit de manera ostensible cada 7 o 5 anys amb el 98,9% dels vots, i l’única campanya o esforç que ha de fer el dictador és exigir que no sigui elegit pel 100%. I per això, donant els mitjans als seus serveis per trobar un o dos candidats (sovint il·lustres desconeguts o els seus agents en comissió de servei) per repartir-se l’1,01% que faltarà perquè ell pugui cridar que va tenir forts i seriosos contendents en aquesta mascarada electoral.

– Un país que practica l’apartheid absolut i garanteix que el poder militar, econòmic i tots els llocs de decisió política estiguin exclusivament en mans de membres d’un grup ètnic que només representa el 10% de la població.

– Un país on la taxa d’atur dels joves a l’escola (després dels seus estudis, fins i tot a la universitat) és superior al 60%! Però que promet a les famílies dels immigrants expulsats de la Gran Bretanya que, un cop instal·lats a Rwanda, els seus fills tindran garantida la plena ocupació, sigui quin sigui el seu nivell o el camp de formació.

– Un país que comet regularment agressions militars contra els seus veïns per apoderar-se dels recursos naturals, dels quals no disposa, etc.

És vergonyós que l’hindú-britànic Rishi Sunak insisteixi a enviar-hi els sol·licitants d’asil amb el pretext que aquest país, Rwanda sota Kagame, seria segur, prou gran i ric per acollir indesitjables de tot el món que cerquen asil a Gran Bretanya, com van fer els seus avantpassats. Que escandalós i despectiu!

Aquest és un testimoni en resposta, com s’indicava al principi, a la crida dels parlamentaris britànics, però sobretot un crit d’alarma i una crida d’auxili per salvar l’heroïna i valenta política de Rwanda i de tota l’Àfrica, Victoire Ingabire Umuhoza.

Font: Echos d’Afrique

Entrevista a Victoire Ingabire Umuhoza (BBC HARDtalk, 08.12.2023)
Es poden activar els subtítols automàtics