Tornem finalment a Joaquin Hagopian. Al seu darrer article titulat “Un alt general dels EUA suggereix converses de pau, fortament rebutjades pels neoconservadors de Washington i Zelenski” no deixa cap mena de dubte respecte a la qüestió del luciferisme de les elits “filantròpiques” occidentals. Aquest graduat de West Point, és un exoficial de l’exèrcit i autor de diversos llibres en què exposa un sistema defectuós de lideratge militar dels Estats Units i la mediocritat dels generals politicoburòcrates designats per ascendir a la cúpula militar, que han perdut totes les guerres estatunidenques modernes dissenyades per l’elit.

Després d’abandonar la seva professió militar, va obtenir un mestratge en Psicologia Clínica i va treballar durant més d’un quart de segle com a terapeuta llicenciat en el camp de la salut mental amb joves i adolescents abusats. A Los Angeles, es va trobar lluitant contra els serveis de protecció infantil del comtat més gran de la nació dins del sistema de benestar infantil completament trencat i corrupte dels Estats Units. El seu article mereix ser reproduït gairebé íntegre, igual que vaig fer amb el de Paul Craig Roberts a l’inici d’aquest article:

“El general Milley sap que a Ucraïna i a Occident se’ls acaba el temps. L’imminent bany de sang a Ucraïna arribarà qualsevol dia quan es congeli ‘l’infern dels jocs del diable de Kíiv’, literalment. Segons un titular del Washington Post del 16 d’octubre, Zelenski, en la seva total desesperació, està ‘agafant [nens i ancians] del carrer’, reclutant frenèticament per la força per posar els cossos fortificats pels canons als camps de batalla de la línia del front, que aviat seran massacrats pel molt superior exèrcit rus de Moscou, ara desplegat, acabat d’armar, totalment entrenat i mobilitzat amb 300.000 soldats. Amb més de 100.000 soldats ucraïnesos ja morts, i 8 o 9 ucraïnesos morts per cada rus mort, les ofensives d’hivern de Putin que estan a punt de començar en uns dies faran miques als desventurats i poc entrenats reclutes ucraïnesos.

En resposta a la proposta de Milley d’entaular converses, Ucraïna afirma que Rússia li va preguntar si estava interessada en una treva breu per temptejar el terreny. Però el dur Zelenski va aprofitar immediatament l’oportunitat per rebutjar la suposada oferta. És obvi que les seves ordres de dalt són continuar lluitant fins que el darrer ucraïnès caigui mort, cosa que equival a un diabòlic sacrifici lluciferí de sang. Però, per descomptat, durant tot l’any Zelenski ha estat seguint ordres dels comandants titelles dels Estats Units i l’OTAN que, alhora, només segueixen ordres dels seus amos controladors de l’estirp [les “famílies”] que només segueixen ordres del mateix Llucifer. Aquesta és la cadena de comandament demoníaca secreta d’Occident a Ucraïna que es va posar en marxa molt abans de l’Operació Militar Especial del 24 de febrer de Putin.

No va passar gaire temps perquè sobre la recomanació del general Milley de negociar amb Rússia es fessin els desentesos tant Zelenski com els neoconservadors de Washington, obstinats en incitar la Tercera Guerra Mundial ampliada d’Occident contra Orient.

Amb cap moneda de canvi en aquest moment, Volodímir Zelenski insisteix que Ucraïna mai deixarà de lluitar contra l’invasor rus fins que s’assoleixi la victòria total, que inclou recuperar no només el Donbass sinó també Crimea. Sent realistes, no té absolutament cap possibilitat de guanyar, però com que rep ordres de titelles occidentals perversos, la seva línia dura no negociable és simplement la de l’actor psicòpata que llegeix el seu guió en el paper dramàtic de la seva vida per al qual el va contractar l’oligarca multimilionari Íhor Kolomoiski.

El 14 de novembre, just després de la dosi de realitat de Milley instant a la negociació amb Rússia, tots els alts funcionaris neoconservadors del règim de Biden es van posar en contacte amb els seus homòlegs occidentals en mode de control de danys assegurant a Zelenski que els Estats Units i Occident estan una vegada més recolzant Ucraïna en la seva determinació i en la seva negativa tant a obrir converses com a acceptar qualsevol expectativa menor que la de la victòria completa. Sent realistes és una fantasia delirant pensar que Rússia tornarà alguna vegada la Rússia històrica plena de russos ètnics de Crimea i el Donbass. Tampoc permetrà Rússia que Kíív torni a prendre permanentment ni Zaporíjia ni Kherson (tot i la recent retirada russa).

Amb Milley pronuntciant-se obertament, el règim de Biden s’ha tornat paranoic pensant que Occident s’està fracturant, incapaç de mantenir la il·lusió d’un front unificat contra Rússia, aplicant totes les sancions que signifiquen un suïcidi per a Occident. L’Occident que s’ensorra està cada cop més fracturat, especialment quan les nacions europees escindides s’enfronten aquest hivern a les seves creixents crisis d’energia, inflació i cost de la vida. A més, els arsenals d’Occident s’han buidat i la Cambra de Representants dels Estats Units, controlada pel Partit Republicà, està menys disposada a regalar […] dòlars i armes a Kíiv. A mesura que els ciutadans es desesperin més en la revolta, morint de gana i de fred, el suport a Ucraïna s’evaporarà.

Mentrestant, el míssil ucraïnès detonat aquesta setmana en sòl polonès, matant dos civils, va ser immediatament atribuït als russos tant per Zelenski com per pràcticament tota la premsa occidental, tots disposats a declarar que Putin va violar l’article 5 de l’OTAN, cosa que expandiria la guerra per embolicar tota Europa i Amèrica. Dos dies més tard, el 17 de novembre del 2022, Associated Press, que és propietat i està controlada pels Rothschild, es va veure obligada a admetre el pecat periodístic cardinal de prendre’s la paraula falsa d’una font de notícies anònima al peu de la lletra i publicar-la ‘erròniament’ com si fos la veritat de l’evangeli:

‘Associated Press va informar erròniament, basant-se en la informació d’un alt funcionari d’intel·ligència estatunidenc que va parlar sota condició d’anonimat, que els míssils russos havien penetrat a Polònia i matat dues persones.’

Malgrat que ara les proves són irrefutables […], tots els líders occidentals segueixen donant la culpa a Rússia a causa dels seus incessants atacs amb coets, míssils, avions no tripulats i artilleria les darreres setmanes, neutralitzant la infraestructura energètica i elèctrica d’Ucraïna. La primera víctima de la guerra és la veritat, i les mentides solen començar les guerres difoses pels mitjans de comunicació criminalment còmplices que serveixen per justificar i protegir les guerres interminables de la càbala del crim controlada per l’estirp. Recordem la mentida inventada sobre les infames armes de destrucció massiva a l’Iraq. Mentida que l’actual assessor de seguretat nacional de Biden, Jake Sullivan, entre d’altres informants d’intel·ligència, va admetre obertament a principis d’aquest any: es va utilitzar com l’engany calculat de la CIA per justificar la guerra contra el terrorisme preplanificada per Bush-Cheney i la invasió específica de l’Iraq, que alhora va conduir directament a dècades de guerres en un total de 20 nacions, principalment a l’Orient Mitjà i al Nord de l’Àfrica. El resultat de la qual cosa és el sorprenent nombre de morts de 32 milions, 27 milions dels quals musulmans, i al voltant de la meitat nens. Tot només des de l’11 de setembre […].

O la Guerra del Golf del 1991 de Bush pare, basada en la mentida del 1990 explicada per la filla de 15 anys de l’ambaixador de Kuwait, ‘Niayirah’, en una altra actuació convincent. Aquesta vegada descrivint els soldats de Saddam Hussein ‘llançant nadons de les incubadores’. O una altra notòria Gran Mentira dècades abans, segons la qual les llanxes canoneres nord-vietnamites van obrir foc contra un vaixell de la marina estatunidenca al Golf de Tonkín. Mentida utilitzada falsament per desencadenar una altra dècada de guerra estatunidenca perduda al Vietnam, matant almenys tres milions de vietnamites. Totes aquestes notícies, passades i presents, són recauxutats enganyosos del mateix modus operandi dialèctic de ‘problema-reacció-solució’ que els lluciferins  mai deixen d’utilitzar per promoure tant les seves interminables guerres fabricades com la creixent tirania draconiana cap al seu propòsit final de govern mundial absolut.

Mentrestant, encara en el control desesperat de danys fins al dilluns 21 de novembre, el cadet de primer any que vaig supervisar a West Point fa mig segle i que ara és l’actual secretari de Defensa dels Estats Units, Lloyd Austin III , […] està dient que els Estats Units continuaran fent tot el que estigui en el seu poder per intimidar totes les altres nacions occidentals perquè segueixin el seu exemple, per guanyar la guerra contra Rússia i no aturar el seu suport fins que Ucraïna recuperi tot el territori rus que pertanyia a Ucraïna abans del cop il·legal dels Estats Units el 2014… a tota velocitat cap a la Tercera Guerra Mundial. El dissabte 19 de novembre, Lloyd Austin va declarar:

‘Des de la invasió russa d’Ucraïna el 24 de febrer, els països de tot el món s’han unit al voltant d’alguns principis bàsics clars, i aquests principis bàsics són que els països no poden envair els seus veïns pacífics. Els autòcrates no poden redissenyar les fronteres per força. I l’ambició imperial dels fanfarrons no té més pes que els drets sobirans dels Estats membres de l’ONU.’

[…] aquest primer secretari negre del Departament de Defensa està tan ple d’arrogància i hipocresia que la seva retòrica poc original seria totalment ridícula si aquest imbècil no fos tan condemnadament perillós.

Cap nació a la terra –sense excepció– ha envaït més nacions sobiranes que els Estats Units –68–, o ha matat més éssers humans amb la seva maquinària de guerra només des de la Segona Guerra Mundial, fins a 30 milions.

Amb l’excepcionalisme dels Estats Units com a líder unipolar ‘suprem’, els Estats Units sempre donen per fet el seu ‘no dret’ a violar l’estat de dret internacional. Les elits governants han abusat de Washington durant més d’un segle com el seu milhomes de l’Imperi Anglo-Americà-Sionista, envaint i destruint totes i cadascuna de les nacions i pobles que es resisteixen a la seva descarada explotació i abús. Sota el control del càrtel de la banca central de Rothschild, els Estats Units es resisteixen al lliurament final de la seva hegemonia unipolar, negant-se a ajustar-se al món multipolar d’avui. Amb el seu ‘ordre internacional basat en regles’, el doble llenguatge eufemístic, els titelles dels Estats Units gaudeixen utilitzant-lo per definir ‘l’ordre mundial liberal’ d’avui, per tal de mantenir l’statu quo, la seva falsa marca de democràcia basada en ‘regles per a tu, però no per a mi’. Al setembre, Putin ho va denunciar:

‘Occident insisteix en un ordre basat en regles. D’on ve això? Qui ha vist aquestes regles? Qui les ha acordat o aprovat? Rússia és una gran potència mil·lenària, tota una civilització, i no viurà d’acord amb aquestes regles improvisades i falses.’

Pretenent falsament que Putin es dedica a la conquesta brutal, obstinat a restaurar una nova versió ampliada d’un altre imperi soviètic, la política dels Estats Units cap a la Rússia postsoviètica ha estat sempre la de crear una estratègia de tensió de la Guerra Freda, envoltant Moscou amb països hostils de l’OTAN, instal·lant míssils nuclears  estatunidencs dirigits a Rússia. Dissabte passat, Austin va abordar aquesta falsa noció anterior amb la declaració següent que forma part d’un guió:

‘L’estabilitat i la prosperitat a banda i banda de l’Atlàntic estan en joc, [insistint que Rússia] esquinça l’ordre internacional basat en regles que ens manté a tots segurs… Els pobles lliures sempre es neguen a substituir un ordre obert de regles i drets per un altre dictat per la força i la por… perquè les regles importen, i la sobirania importa, i la llibertat importa… un món on el poder fa el dret, on les disputes es resolen per la força i on els autòcrates poden apagar la flama de la llibertat.’

Vaja, digue-ho als teus amos, que mouen els fils dels seus titelles, Lloyd. Aquesta hipèrbole arrogant no té cap relació amb el fet que aquest peó elitista seguidor de l’ordre al gran tauler d’escacs de la dominació global i el control distòpic, està duent a terme la seva malvada agenda costi el que costi, no només per ‘afeblir’ una Rússia sobirana a Ucraïna, sinó per fomentar un canvi de règim a Moscou, substituint el seu líder nacionalista. Massa per als drets de les nacions sobiranes, oi Lloyd? Mentrestant, el diabolitzat Putin no ha mostrat mai interès real a expandir les seves fronteres més enllà de les regions que durant segles sempre han estat russes. Durant segles, Crimea i el Donbass, els residents de les quals són d’ètnia russa, van pertànyer a Rússia, però van ser lliurats per error a Ucraïna des del 1991 fins al 2014. El 2014, Kíiv va instal·lar il·legalment el seu règim neonazi de Maidan. I, malgrat signar un Acord de Minsk en què s’acordava aturar l’agressió militar al Donbass, Kíiv va procedir a matar 14.000 russos ètnics que vivien a la regió del Donbass en una purga ètnica, prohibint la seva llengua russa. Estàs parant atenció, Lloyd?

Potser la mentida més gran de Pinotxo que Lloyd Austin ha dit recentment és aquesta:

‘L’OTAN és una aliança defensiva. No cerca la confrontació amb Rússia. No representa cap amenaça per a Rússia. No us equivoqueu: no ens veurem arrossegats a la guerra de Putin. Però recolzarem Ucraïna en la seva lluita per defensar-se, i defensarem cada centímetre del territori de l’OTAN, i continuarem reforçant la defensa col·lectiva i la dissuasió de l’OTAN.’

L’OTAN ha participat en aliança amb els militars estatunidencs d’Austin a Bòsnia, Sèrbia i Kosovo, Somàlia, Síria, Líbia, l’Iraq, el Iemen i l’Afganistan. I si l’OTAN fos realment una força defensiva, hauria respectat el que els Estats Units van prometre quan es va produir el col·lapse de la Unió Soviètica el 1991: que l’OTAN no es mouria ‘ni una polzada cap a l’est’, acordant respectar la seguretat nacional mútua, la qual cosa va ser una lliçó de la crisi dels míssils de Cuba que només va ser honrada per Rússia. Amb pràcticament totes les nacions al llarg de la frontera de Rússia, ja sigui un país de l’OTAN amb míssils estatunidencs apuntant objectius dins de Rússia o una nació agressivament festejada per convertir-se en membre de l’OTAN, l’OTAN, només per les seves accions, ha demostrat repetidament que no és de naturalesa defensiva. Si ho fos, el 1991 s’hauria dissolt. A més, l’OTAN també és coneguda pel contraban de drogues i el tràfic sexual de nens.

Aleshores, des del 2015, com a general de quatre estrelles, vostè hauria d’haver sabut, si no signat, que la CIA, l’OTAN i el mercenari de Blackwater Erik Prince operaven lliurement dins d’Ucraïna, entrenant amb deler entre 50.000 i 100.000 neonazis del Batalló Azov i les tropes ucraïneses que es preparaven per a una invasió del Donbass per cometre encara més genocidi contra els russos ètnics. Com a secretari de Defensa que ha signat aquesta invasió, on és la seva ‘flama de la llibertat’ en tot aquest desagradable assumpte?

A petició urgent del Donbass, Putin es va avançar a Kíiv i a vostè, llançant la seva Operació Militar Especial per desmilitaritzar i desnazificar Ucraïna. L’abril, Rússia va oferir negociar, demanant la neutralitat d’Ucraïna i l’acceptació del Donbass i Crimea com a Rússia. Just quan Zelenski va fer propostes disposades a negociar un acord de pau, ¿va enviar vostè al titella bel·licista de Rothschild, Boris Johnson, de pressa a Kíiv, posant fi a qualsevol possibilitat de pau?

Les sancions suïcides contra Moscou, autoimposades pels titelles occidentals, segueixen ordres de l’estirp destinades a destruir Europa i l’Amèrica del Nord.

Les constants provocacions d’Occident no han deixat a Rússia una altra opció que haver de derrocar militarment el govern d’Ucraïna, iniciant ofensives en diversos eixos tan aviat com les condicions climàtiques es congelin durant les properes dues setmanes. Fins a la incursió del febrer a Ucraïna, Rússia va intentar treballar amb l’OTAN per acceptar propostes que establissin un acord de seguretat europeu mútuament acceptable, però l’Occident controlat per l’estirp no tenia cap interès a preservar la pau. Amb l’objectiu de les elits de despoblar el planeta més d’hora que tard, entre el tret de gràcia, la inanició massiva, la congelació i una guerra mundial potencial amb les potències orientals (Rússia, la Xina i l’Iran), el genocidi de la raça humana es perfila com la prioritat número u dels lluciferins.

Mentrestant, el diumenge 13 de novembre durant el seu discurs nocturn en vídeo, Zelenski va afirmar:

‘Els investigadors ja han documentat més de 400 crims de guerra russos. S’han trobat cossos de civils i militars morts.’

Així que se suposa que hem de creure que en una regió poblada per una majoria russa que recentment va votar per ser annexionada per Rússia, els soldats russos van cometre crims de guerra contra els seus propis civils de Kherson. Mentre que els líders d’Ucraïna i Occident, sense cap credibilitat i sense ni una mica d’evidència o prova, segueixen fent afirmacions infundades d’atrocitats de crims de guerra russos, ha sortit a la llum la darrera [mentida] després de la retirada de Rússia de Kherson, un vídeo autèntic confirmat pel pro-Kíiv New York Times. Un vídeo que mostra els presoners de guerra russos a Lugansk que semblen haver estat disparats al cap a curta distància, una clara violació de les lleis internacionals de conflictes armats.

Durant nou mesos consecutius, Ucraïna ha bombardejat periòdicament la central nuclear de Zaporíjia, la més gran de tot Europa. L’últim bombardeig va tenir lloc el cap de setmana passat, amb dos projectils que van impactar i van danyar la contenció de l’emmagatzematge de residus radioactius, mentre que un altre va posar en perill el funcionament d’un reactor de refrigeració nuclear. Això és una bogeria, ja que la pluja radioactiva d’una destrucció important podria matar milions de persones a sotavent, molt més enllà d’Ucraïna […].

La caixa de Pandora s’obre, com mai abans, en desentranyar-se totalment el darrer escàndol, el del centre de l’NWO d’Ucraïna, que serveix per rentar diners criptogràfics FTX Sam Bankman-Fried. Això demostra com Biden i l’unipartit dels Estats Units solen utilitzar Ucraïna per a les seves operacions més brutes de la màfia khazariana. El complex de tràfic de nens propietat de Biden, amb túnels subterranis a prop del port de Mariúpol, vinculat al càrtel de tràfic de drogues del crim organitzat ucraïnès a la porta d’entrada Orient-Occident, i ara amb armes abundants, juntament amb l’auge del tràfic d’òrgans humans i de sexe de nens i nadons, és realment el pati d’esbarjo del diable al planeta.

He escrit extensament exposant com la càbala del crim internacional dels Rothschild durant moltes dècades ha generat bilions en efectiu. Amb les dotzenes de biolaboratoris finançats pel Departament de Defensa dels Estats Units i ara l’epicentre dels ingressos de les operacions del crim organitzat global, tot s’està  capgirant, i hi ha una raó per la qual els controladors de l’estirp estan disposats a volar el món abans que les profunditats de la seva maldat es facin públiques i les masses coneguin com aquest món lluciferí ha estat operant. Els senyors de la màfia khazariana s’estan amagant a les seves luxoses ubicacions subterrànies creient que poden sobreviure a un holocaust nuclear.

L’agost, fins i tot el pilar de la MSM, la CBS News, va admetre que el 70% de totes les armes que Occident està enviant a Ucraïna estan acabant al mercat negre, al pou sense fons de la web profunda. Però ara les notícies acaben de mostrar que és molt pitjor, que els inspectors estatunidencs no poden comptabilitzar el 90% de l’armament enviat, valorat en milers de milions, perquè les operacions de joc brut de Kíív són interminablement brutes.”

També l’arquebisbe Carlo Maria Viganò (nunci apostòlic del Vaticà als Estats Units del 2011 al 2016), malgrat el seu conservadorisme en altres qüestions, és summament lúcid en totes aquelles que tenen per protagonistes aquestes elits “filantròpiques”, a les quals sense cap dubte qualifica de lluciferines. D’aquí venen els seus posicionaments tan crítics davant del Vaticà del “progressista” papa Francesc, en el que aquestes elits semblen moure’s tan de gust i amb tanta llibertat. En un discurs recent, dirigit als Metges per l’Ètica de la Covid (MD4CE International), després d’estendre’s en tot allò referent a la COVID, l’arquebisbe deia el següent:

“Precisament els darrers dies, a la cimera del G-20 de Bali, Klaus Schwab va instruir els caps de govern –gairebé tots provinents del programa Young Global Leaders for Tomorrow del Fòrum Econòmic Mundial– sobre els passos futurs a donar de cara a establir un govern mundial. El president d’una organització privada molt poderosa i amb enormes mitjans econòmics exerceix un poder indegut sobre els governs del món, obtenint l’obediència de líders polítics que no tenen mandat popular per sotmetre les nacions als deliris de poder de l’elit: aquest fet és d’una gravetat sense precedents.

Klaus Schwab va dir: ‘A la quarta revolució industrial, els guanyadors s’ho emportaran tot, així que, si ets un dels pioners del Fòrum Econòmic Mundial, ets el guanyador’. Aquestes declaracions tan serioses tenen dues implicacions:

La primera és que ‘els guanyadors s’ho emportaran tot’ i seran ‘guanyadors, tot i que no és clar en quina qualitat i amb permís de qui.

La segona és que aquells que no s’adaptin a aquesta quarta revolució industrial es veuran desbancats i perdran, ho perdran tot, fin i tot la seva llibertat.

En definitiva, Klaus Schwab està amenaçant els caps de govern de les vint nacions més industrialitzades del món de dur a terme els punts programàtics del Gran Reinici a les seves nacions. Això va més enllà de la pandèmia: és un cop d’estat global, contra el qual és fonamental que els pobles s’aixequin i que els òrgans encara sans dels Estats iniciïn un procés jurídic internacional.

L’amenaça és imminent i greu, ja que el Fòrum Econòmic Mundial és capaç de dur a terme el seu projecte subversiu i els qui governen les nacions estan esclavitzats o pateixen xantatge per part d’aquesta màfia internacional. A la llum d’aquestes declaracions –i les d’altres no menys delirants que Yuval Noah Harari, assessor de Schwab– entenem com la farsa de la pandèmia va servir com a banc de proves per imposar controls, mesures coercitives, retallar les llibertats individuals i augmentar la desocupació i la pobresa.

Els propers passos s’hauran de fer per mitjà de crisis econòmiques i energètiques, que són fonamentals per a l’establiment d’un govern sinàrquic en mans de l’elit globalista.

I aquí, estimats amics, permeteu-me parlar com a bisbe. Perquè en aquesta sèrie d’esdeveniments que estem presenciant i continuarem presenciant, el vostre compromís podria córrer el risc de veure’s frustrat o limitat pel fet de no poder veure la seva naturalesa essencialment espiritual. Sé que dos segles de pensament il·lustrat, revolucions, materialisme ateu i liberalisme anticlerical ens han acostumat a pensar la Fe com un assumpte personal, o que no hi ha una Veritat objectiva a la qual tots ens hem de conformar. Però això és fruit d’un adoctrinament propedèutic, molt abans del que passa avui, i seria una ximpleria creure que la ideologia anticristiana que va impulsar les sectes secretes i els grups maçònics del segle XVIII no ha tingut res a veure amb la ideologia anticristiana que avui impulsa a persones com Klaus Schwab, George Soros i Bill Gates. Els principis impulsors són els mateixos: rebel·lia contra Déu, odi a l’Església i a la humanitat, i fúria destructora dirigida contra la Creació i especialment contra l’home perquè ha estat creat a imatge i semblança de Déu.

Si es parteix d’aquesta evidència, es comprendrà que no és possible pretendre que allò que està succeint davant dels nostres ulls sigui únicament el resultat de la recerca de guanys o el desig de poder. Certament, la part econòmica no es pot passar per alt, considerant quantes persones han col·laborat amb el Fòrum Econòmic Mundial. I, tanmateix, més enllà del lucre, hi ha propòsits no declarats que deriven d’una visió ‘teològica’ –invertida, és cert, però encara teològica–, una visió que veu dos costats oposats: el costat de Crist i el costat de l’anticrist.

No hi pot haver neutralitat, perquè quan hi ha un enfrontament entre dos exèrcits, aquells que trien no lluitar també prenen una decisió que afecta el resultat de la batalla.

D’altra banda, ¿com és possible reconèixer en les vostres nobles i elevades professions l’ordre admirable que el Creador ha posat en la natura (des de les constel·lacions d’estrelles fins a les partícules de l’àtom) i després negar que l’home també forma part d’aquest ordre, amb el sentit moral, les lleis, la cultura i els descobriments? Com pot l’home, criatura de Déu, pretendre no estar subjecte a lleis eternes i perfectes?

La nostra batalla no és contra criatures de carn i ossos, sinó contra els Principats i Potestats, contra els governants d’aquest món de tenebres, contra els esperits malignes que habiten als espais celestes (Efesis 6, 12). D’una banda, hi ha la Ciutat de Déu –aquella de la qual escriu sant Agustí– i de l’altra hi ha la ciutat del diable. Podem dir que en aquesta època la ciutat del diable és clarament identificable en el globalisme neomaltusià, el Nou Ordre Mundial, les Nacions Unides, el Fòrum Econòmic Mundial, la Unió Europea, el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional, i en totes aquelles anomenades ‘fundacions filantròpiques’ que segueixen una ideologia de mort, malaltia, destrucció i tirania. I també en aquelles forces que s’han infiltrat en les institucions, que anomenem l’estat profund i l’església profunda.

D’altra banda, cal reconèixer que la Ciutat de Déu és més difícil d’identificar. Fins i tot les autoritats religioses semblen haver traït el seu paper d’orientar els fidels, preferint servir el poder i propagar les seves mentides. Les mateixes persones que haurien d’estar protegint i santificant les ànimes les estan dispersant i escandalitzant, anomenant rígids fonamentalistes els bons cristians.

Com podeu veure, l’atac és en diversos fronts i, per tant, és una amenaça mortal per a la humanitat, colpejant tant el cos com l’ànima. I, tanmateix, precisament en un moment en què és difícil trobar punts de referència autoritzats, tant en l’àmbit religiós com en el temporal, veiem un nombre cada cop més gran dels qui estan comprenent, obrint els ulls i reconeixent la ment criminal darrere de l’evolució dels esdeveniments.

Ara està clar que tot està connectat, sense haver de titllar de ‘teòrics de la conspiració’ els qui ho diuen. La conspiració ja hi és: no l’estem inventant, simplement l’estem denunciant, esperant que la gent es desperti d’aquesta narcosi suïcida i exigeixi que algú posi fi al cop mundial.

Les operacions d’enginyeria social i manipulació de masses han demostrat sens dubte que aquest crim ha estat premeditat, i com és coherent amb una visió ‘espiritual’ del conflicte que ara es desenvolupa: cal prendre partit i lluitar sense cedir.

La Veritat –que és un atribut de Déu– no pot ser anul·lada per l’error, i la Vida no pot ser vençuda per la mort: recordeu-vos que el Senyor, que ha dit de Si mateix: ‘Jo sóc el Camí, la Veritat i la Vida’, ja ha vençut Satanàs, i allò que resta de la batalla només serveix per donar-nos l’oportunitat de fer l’elecció correcta, d’optar per fer aquelles accions que ens col·loquen sota la bandera de Crist, del costat del Bé. Confio que aquesta gran obra que esteu realitzant aviat donarà els fruits esperats, posant fi a un temps de prova en què veiem com serà el món si no ens girem envers Crist, si seguim pensant que podem conviure amb el mal, la mentida i l’egoisme.”

Realment, la llista de desafortunades declaracions del papa Francesc és cada cop més llarga. La darrera, en què feia referència a la suposada crueltat dels militars budistes i musulmans de les tropes russes de l’operació a Ucraïna ha merescut la protesta indignada de l’ambaixador de Rússia al Vaticà. En declaracions a l’edició jesuïta estatunidenca America Magazine, el papa Francesc es va referir a la “sagnant” invasió de Rússia sobre territori ucraïnès i va esmentar la “crueltat” que porten endavant les tropes invasores “de Vladimir Putin”, en subratllar que els màxims criminals en la contesa són “txetxens i buriats”.

Potser encara no s’ha assabentat de les inacabables barbàries dels neonazis banderistes ucraïnesos? Sembla que no. La veritat és que les fotos de les seves “entranyables” trobades amb gent com Lynn Forester de Rothschild, o les que revelen el gran feeling existent entre ell i el bel·licós, criminal i seductor president Obama, són força reveladores. Sense referir-me a les fotos de la incomprensible petició solemne de perdó al monstre ruandès Paul Kagame (creat per aquestes elits “filantròpiques” dels Rockefeller o els Rothschild, i gran amic de Bill Gates), assassí de centenars de membres rellevants de l’Església catòlica (l’arquebisbe de Kigali, bisbes, sacerdots, religiosos i missioners) així com de milions d’altres catòlics ruandesos i congolesos. Sense oblidar tot un ambaixador europeu: l’ambaixador d’Itàlia al Congo.

Ja que pel que sembla ni va llegir la reveladora documentació que en el seu moment li vam fer arribar directament en mà, Francesc faria bé de llegir almenys la lúcida i documentada carta que el general Augustin Ndindiliyimana, president del Comitè Militar de Crisi creat després del doble magnicidi del 6 d’abril de 1994, va dirigir a Antoine Kambanda, company de malvestats de Paul Kagame i recentment nomenat cardenal, el primer de la història de Rwanda.

Em sembla que la tragèdia més gran després de la Segona Guerra Mundial mereixeria que li dediqués una mica del temps que dedica a qüestions molt menys importants als ulls de Déu. Tret que ell i/o el cercle del qual s’envolta tinguin ja “massa” clar que, també en aquest enorme conflicte, el Vaticà ha d’estar del costat dels “bons”, dels occidentals “defensors de la democràcia i la llibertat”. I, per tant, del costat de Kagame, el seu home “providencial” a l’Àfrica, que ha aconseguit disminuir en una desena de milions els éssers humans que superpoblen excessivament aquest continent bressol i mare de la nostra espècie.

En tot cas, em sosté la ferma esperança que, igual que en d’altres moments decisius de la Història, tant de l’Univers com de l’espècie humana en particular, un petit esdeveniment provoqui un canvi transcendental, encara que sigui mitjançant allò que nosaltres els éssers humans no podríem deixar de considerar com una hecatombe.

Foto: Fotograma de la pel·lícula “Eyes wide shut” (Ulls ben tancats, 1999) de Stanley Kubrick.

Escena ritual de "Eyes wide shut" (1999) de Stanley Kubrick
¿Qué sabía Stanley Kubrick? (Jaconor 73, 29.07.2021)