La reactivació de l‘M23. La tensió entre Kinshasa i Kigali. La situació de seguretat a l’est de la RDC. El politòleg Charles Onana, especialista en la regió dels Grans Llacs, respon les preguntes de Sahutiafrica.
Les relacions entre Kinshasa i Kigali s’han tensat des de la represa de les hostilitats entre l’exèrcit congolès i els rebels de l’M23. Mesura cautelar i suspensió dels acords bilaterals de cooperació. Els dos veïns, les relacions dels quals no s’assemblen gens a un llarg riu tranquil, s’acusen mútuament. Per a Kinshasa, Rwanda dóna suport a l’M23. Kigali acusa l’exèrcit congolès d’unir-se als rebels ruandesos de les FDRL. El divendres 17 de juny, un tiroteig a la frontera entre la RDC i Rwanda va deixar un soldat congolès mort i dos policies ruandesos ferits. Mentrestant, augmenten les manifestacions a la RDC contra el suport de Rwanda a l’M23. Els congolesos han d’actuar amb fermesa per guanyar-se el respecte dels veïns, afirma Charles Onana. Entrevista.
Sahutiafrica: Com s’ha d’entendre que la RDC i Rwanda s’acusin mútuament des de la represa de les hostilitats entre les FARDC i els rebels de l‘M23?
Charles Onana: La situació és molt senzilla. Penso que és molt senzill, que Ruanda fa molts anys que fa incursions en territori congolès, gairebé des del 1994. Això significa que ja es va haver de bregar amb el primer bombardeig del camp de refugiats a l’est del Congo, on Rwanda va dir que els genocides es van establir a l’est del Congo. Hi ha nombroses incursions ruandeses. Això ha estat documentat, fins i tot per la Missió de les Nacions Unides al Congo (MONUC) al seu moment. Durant més de 20 anys, Rwanda no ha fet més que realitzar accions en territori congolès. Però em sembla que el Congo mai ha dut a terme accions militars explícites en territori ruandès. Les acusacions que fa Rwanda contra la RDC, al meu entendre, són totalment infundades.
SA: Kinshasa veu l’ombra de Kigali darrere de l‘M23. I denuncia una agressió del veí ruandès. La reacció de les Nacions Unides sembla lenta. Quina interpretació en podem fer?
Ch. O.: L’ONU no reacciona perquè es pot fer la mateixa pregunta sobre els diferents informes que han fet els experts, implicant Rwanda en el saqueig dels recursos minerals del Congo. Ningú ha reaccionat. La gent no reacciona simplement perquè Rwanda serveix avui dia els interessos de les multinacionals i algunes grans potències, que utilitzen els minerals de l’est del Congo per al benefici de les seves economies o per als interessos de grups privats. Aquesta és la principal raó per la qual ningú vol reaccionar, ja que moltes persones estan guanyant milers de milions de dòlars amb els minerals de l’est del Congo. Es pot sacrificar la població congolesa. Es pot violar el territori o la sobirania del Congo. A ningú li importa. Avui és important que els congolesos assumeixin la responsabilitat del que està passant.
SA: Què haurien de fer les autoritats congoleses per fer sentir la seva veu i aconseguir que es condemni el que qualifiquen dʻagressió com la situació actual a Ucraïna?
Ch. O.: Avui dia, el Dr. Denis Mukwege i moltes altres persones, associacions congoleses, intenten fer-se sentir a tot arreu sobre la violació de les dones, però es veu que no passa absolutament res. Al meu entendre, la prioritat avui és que els congolesos es mobilitzin per fer sentir la seva veu. Però també perquè el món sencer reconegui que el que viu el poble congolès és inacceptable. És inacceptable a Occident. No veig per què s’hauria d’acceptar i tolerar a l’Àfrica. Correspon als congolesos fer saber que ja n’hi ha prou. No sé quines persones poden passar pel que el poble congolès està passant des de fa 20 anys. I sobreviure. Els congolesos segueixen sobrevivint a aquesta situació. Crec que en algun moment, simplement s’ha d’acabar.
SA: Com s’explica que una rebel·lió que va ser totalment derrotada el 2013 pugui resistir avui contra l’exèrcit congolès?
Ch. O.: La rebel·lió de l’M23 mai ha estat completament derrotada. És com si diguéssim que el Congrés Nacional per a la Defensa del Poble (CNDP) ha estat derrotat. L’M23 és una branca del CNDP. Els congolesos no s’han de deixar distreure per la multiplicació de noms dels grups armats que operen a l’est del Congo: el CNDP, l’M23, etc. Demà us donaran molts més noms. Tot això és un joc de mans. La realitat és simplement que hi ha forces militars o paramilitars procedents de Rwanda. Estan violant el territori congolès. Operen a les mines de diamants i coltan. Cometen massacres contra civils i violacions contra dones. Totes aquestes violacions dels drets humans i del territori congolès han de ser sancionades. Als congolesos els correspon lliurar aquesta batalla perquè no vindrà ningú a ajudar el Congo. De totes maneres, ningú intentarà ajudar el Congo.
SA: Per a molts, la via diplomàtica per resoldre la inseguretat a l’est de la RDC ha mostrat els seus límits, tot i que s’hagi produït un acostament entre el president Félix Tshisekedi i el seu homòleg ruandès, Paul Kagame. Què podem esperar de la mediació del president angolès Joao Laurenço?
Ch. O.: El poble congolès i els seus dirigents no han de confiar en ningú més que en ells mateixos. Crec que hi va haver diversos acostaments entre Joseph Kabila, al seu moment, i Rwanda. Els diferents grups armats van signar acords en què Rwanda i Uganda n’eren patrocinadors. Com podeu veure, tot això va ser absolutament inútil. El calvari del poble congolès a l’Est continua. Hem vist que hem de deixar d’esperar les solucions dels altres. Els congolesos hauran de fer tot el possible, crec que tenen prou recursos per a posar fi al que està passant al seu país.
Hem de treballar seriosament en el que està passant en aquest país en lloc de continuar fent operacions diplomàtiques. S’han dut a terme accions diplomàtiques durant anys, però han quedat en res. Els congolesos haurien de fer alguna cosa més que debats i discussions inútils que mantenen el poble congolès en una situació de terror.
SA: Podem esperar ara una ruptura de les relacions diplomàtiques entre Kinshasa i Kigali?
Ch. O.: Els congolesos estan cridats a prendre mesures enèrgiques, que haurien de fer respectar als seus veïns. Això farà que la comunitat internacional respecti el Congo. Si no es prenen mesures enèrgiques sobre la situació a l’est del Congo, continuarà com els darrers vint anys. Els congolesos s’hauran de fer respectar. Els correspon a ells trobar la manera de ser respectats pels seus agressors.
Entrevista realitzada per Trésor Mutombo
Font: Sahuti Africa