El jutge federal Anthony Trenga ha ordenat a una presó d’Alexandria, Virginia, que posés en llibertat la denunciant de l’exèrcit dels Estats Units Chelsea Manning. L’ordre s’ha produït després que el gran jurat que investiga WikiLeaks desestimés el cas.

Manning va ser confinada durant 365 dies o un any després de ser detinguda per desacatament civil perquè es va negar a testificar davant un gran jurat encarregat d’investigar WikiLeaks. Ella va intentar suïcidar-se l’11 de març.

Durant el seu temps a la presó, Manning ha acumulat 256.000 dòlars en multes. Es va enfrontar a una multa de 500 dòlars per dia durant 30 dies. Que va augmentar a 1.000 dòlars per dia fins que va ser alliberada.

Trenga es va negar a retirar aquestes multes. Ella encara deurà mes d’un quart de milió de dòlars.

L’agost, Trenga va dictaminar: “Manning té la capacitat de complir amb les sancions financeres de la cort o la tindrà després que surti del seu confinament”. Per tant, les multes imposades de 500 dòlars per dia després de 30 dies i de 1.000 dòlars per dia després de 60 dies no són tan excessives com per eximir-la d’aquestes sancions o per constituir un càstig en lloc d’una mesura coercitiva”.

L’equip legal de Manning va desafiar la cort. “No té estalvis personals, té una incerta carrera de locutora que s’ha aturat abruptament pel seu empresonament, i està traslladant les seves poques pertinences a un magatzem, ja que no pot pagar el lloguer”.

A més, segons el seu equip legal, Manning va intentar compartir els seus registres financers amb el tribunal federal en un esforç per demostrar que té deutes i una “capacitat d’ingressos en perill”, cosa que ha “deixat els seus comptes a prop de zero”. Però el tribunal aparentment mai va completar una avaluació financera de la seva capacitat per pagar les multes.

Mentre Manning era a la presó, el relator especial de les Nacions Unides sobre la Tortura, Nils Melzer, va condemnar [PDF] les “mesures coercitives” del govern dels Estats Units contra Manning.

Melzer va suggerir que les autoritats van infligir intencionadament “patiments mentals i emocionals progressivament greus amb fins de coacció i intimidació per ordre de les autoritats judicials”, cosa que va agreujar els símptomes posttraumàtics i altres problemes de salut mental i física de Manning, que segueix experimentant com a resultat dels abusos anteriors que va patir quan va ser empresonada per haver lliurat documents a WikiLeaks.

“Arribo a la conclusió que aquesta privació de llibertat no constitueix una sanció circumscrita a un delicte específic, sinó una mesura de coerció oberta i progressivament severa que compleix tots els elements constitutius de la tortura o altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants”, va declarar Melzer.

Era la segona vegada en els darrers deu anys que un funcionari de l’ONU condemnava el “tracte cruel, inhumà o degradant” del govern dels Estats Units contra Manning.

Font: Shadowproof