Què està passant en el nostre Occident lliure, informat i democràtic perquè ni tan sols ens puguem referir al voluminós historial delictiu i mafiós de la gran farmacèutica Pfizer, amb un impressionant currículum de grans multes per cometre tota mena d’atropellaments i delictes (inclòs el de suborn a metges i autoritats sanitàries), sense que et tractin de conspiranoic i negacionista? Com hem pogut arribar fins aquesta situació?
El 10 de març vaig obrir un cicle d’articles sobre el Coronavirus amb el titulat “Coronavirus: estarà el nostre món en mans d’autèntics bojos?” Amb l’arribada de les vacunes es tanca un període. Per la meva banda, tornant al mateix, ho tanco tornant a les meves anàlisis inicials, reincidint tossudament amb un títol potser encara més dur que el primer. Sens dubte més específic: ja no em refereixo “al nostre món” en general, sinó a Occident en particular; ja no faig servir el concepte de bogeria d’una manera genèrica i en gran mesura figurada, sinó el de psicopatia d’una manera molt concreta i tècnica.
És possible que la doctrina oficial sobre aquesta pandèmia, una doctrina que envaeix tots els racons de les nostres vides, no sigui una farsa, com molts la qualifiquen. És també possible que no sigui una altra nova farsa l’aclaparador bombardeig mediàtic que ha neutralitzat qualsevol dubte sobre els possibles riscos d’unes vacunes autoritzades després d’un termini tan breu de temps substituint-lo per la proclamació triomfal d’una heroica i històrica victòria de la investigació occidental. Alguns els concedim el que ells no ens concedeixen a nosaltres: el benefici del dubte.
Però el que a mi em preocupa no són les presses, que segons la doctrina oficial semblarien justificades. I que, en el cas de “les nostres” vacunes, serien possibles i explicables gràcies a molts avenços previs en el camp de la genètica. El que em preocupa és que tot, i especialment la decisió d’optar amb una urgència extrema per la vacuna de Pfizer, fa pudor insuportablement a interessos econòmics, polítics i fins i tot geoestratègics. He vist, i fins i tot patit jo mateix, massa conspiracions en qüestions molt serioses i importants que la gran majoria de gent ni són capaços de reconèixer (conspiracionisme de quatre bojos!), com per creure ara, sense cap mena de suspicàcia, el que diguin empreses com Pfizer, o els financers i supermilionaris que estan darrere de tot això.
S’ha arribat fins al punt que aquells que qüestionem els quantiosos acords comercials amb una empresa delictiva i mafiosa som gairebé una espècie estranya, una mena d’homo cavernícola que no és exactament la de l’homo sapiens. És inútil que intentem argumentar que a l’Amèrica Llatina ja s’està aplicant la vacuna Sputnik V, incomparablement més econòmica que la que els nostres avançats i modèlics països atlantistes estan comprant per centenars de milions de dosis amb els diners de tots aquells autònoms i petits empresaris que, sense ingressos des de fa un any, segueixen pagant els impostos de sempre. És inútil que afirmem que, ni que sigui per ètica, no volem que ens injectin la vacuna de Pfizer. O que, si en aquest moment estiguéssim a l’Argentina, per exemple, possiblement ens vacunarien amb la Sputnik V. És inútil insistir que no rebutgem per principi les vacunes. És inútil que argumentem que les manipulacions de l’ARNm, com fa la de Pfizer, ens introdueixen en un món inexplorat i que, per tant, per pura lògica, comporten més riscos.
És inútil somriure afectuosament i explicar tot això als qui es refereixen a la Sputnik V de manera que sembla que et poden inocular el virus del comunisme, els mateixos que tracten de conspiranoics als qui tenen reticències sobre les vacunes que manipulen l’ARNm, com fa la de Pfizer. A més, la Sputnik V és molt controvertida, diuen les nostres televisions, conservadores o “progressistes”, espanyolistes o independentistes, perquè… no ha estat encara autoritzada per la Unió Europea! Com si de les empreses en depengués autoritzar o no a la competència. Que petit, provincià i aclaparador és el món que ens presenten els nostres grans mitjans!
Tot és inútil. Hom ja no sap ni tan sols com suplicar alguna cosa ben elemental: concediu-nos si us plau, generosament, el dret al dubte! Sobretot davant el fet que les grans farmacèutiques s’hagin assegurat legalment, d’una manera tan descarada, que no se’ls pugui exigir cap responsabilitat quan apareguin els problemes que, paradoxalment, t’asseguren que mai apareixeran (si no han aparegut ja, segur que no apareixeran mai!, ens diuen). O que, si de cas apareixen, ho faran només excepcionalment. Permeteu-nos, si us plau, el dret al dubte. Tot i que el Ministeri de la Veritat (o de la Propaganda?) s’imposi ja arreu d’Occident cada vegada amb més infal·libilitat i autoritat (o autoritarisme?) marcant-nos generosament el Sublim Camí de la Salvació. Van substituint així, per fi!, amb el seu Nou Ordre Mundial basat en la Veritat Suprema, el dogmàtic i repressor cristianisme que tant detesten. Malgrat totes les recriminacions del director general de Pfizer, alguns dels qui no ens fiem d’ells, dubtem de la seva vacuna i ens resistim a que se’ns injecti, no som uns irresponsables gairebé criminals. Som simples ciutadans preocupats per tant sofriment i per tanta pudor de podrit.