“Què són totes aquestes grans fams a Etiòpia? De què es tracta? Són massa gent per molt poca terra. D’això es tracta”.
– Sir David Attenborough [1]

David Attenborough ha culpat de la fam a Etiòpia a la sobrepoblació, i va dir: “Quan es parla de població mundial, les àrees de les que estem parlant són l’Àfrica i l’Àsia.”

El crit de que el món està superpoblat té més de dos-cents anys, ve d’un període en el que potser hi havia mil milions de persones al planeta. Ara n’hi ha gairebé vuit vegades més i s’ha tornat normal culpar-los a ells –a nosaltres–pels mals que assetgen la “naturalesa”. Som massa i estem consumint massa recursos del món. Però com de cert és això realment? I, què s’hi hauria de fer?

Es necessita una sèrie de nombres molt diferents per apuntar una resposta assenyada. El primer, òbviament, és el nombre de persones que viuen en una regió específica en qualsevol moment. Aquest nombre està canviant cada minut a mesura que neixen els nadons i moren les persones grans, de manera que el segon factor important és la velocitat en la que creix el nombre total de la població. Aquesta és la base de tots els pronòstics. Seguint amb aquests dos nombres de moment, ja hi ha una sorpresa: en efecte, la població mundial està augmentant, però la taxa de creixement de la població ha vingut disminuint des del decenni de 1970. No només això, sinó que la taxa de fecunditat també ha anat disminuint. Al Nord Global, els països més rics (anomenem-lo “Nord” com a abreviatura), ara està per sota del “nivell de reemplaçament” [2], com ho està en gairebé la meitat dels països del món [3]; si aquesta meitat estigués aïllada de la resta del món, la població es reduiria. Això els duria problemes amb força rapidesa perquè no hi hauria prou treballadors per tenir cura d’aquells que no són capaços de cuidar-se a si mateixos, i no se’n podrien ocupar.

Això no passa perquè la població total del Nord no s’està reduint, sinó que està creixent, encara que lentament (a un ritme del 0,7% a l’Amèrica del Nord i del 0,2% a la UE) [4], perquè la gent ve del Sud Global (el “Sud”), dels països més pobres [5], de manera que resulta que el Nord, per si sol, no té més problemes de superpoblació del que ha tingut les últimes dues generacions. Però les taxes de creixement de la població al Sud són més altes que al Nord i estan per sobre dels nivells de reemplaçament. Les xifres generals de població estan creixent, així que si realment hi ha un problema de sobrepoblació, hem de buscar-lo al Sud, que és el que la majoria dels ecologistes volen dir quan culpen a la “sobrepoblació”.

Afegim-hi un altre factor, la densitat de població, que és el nombre de persones per quilòmetre quadrat. Prenent només l’Àfrica subsahariana (Àfrica és la regió amb major fecunditat, així com l’exemple clau), [6] la taxa de creixement de la població és alta (2,7%) [7], però la densitat de població és en realitat molt baixa. De fet, per cada cent quilòmetres quadrats hi ha mig milió de persones a l’Àfrica, en comparació amb més de quatre milions a Anglaterra [8], de manera que l’Àfrica no té res a veure amb el problema de la sobrepoblació que té Anglaterra. Òbviament, si la seva població segueix creixent al mateix ritme que ara, en algun moment del futur hi haurà superpoblació, i per als que l’han experimentat, l’amuntegament a les grans ciutats africanes és xocant.

Per què la taxa d’augment de la població és molt baixa al Nord i alta al Sud? Hi ha molts factors probables, però una cosa sembla ser certa en general: la taxa disminueix quan el nivell de vida augmenta. Els individus tenen fills per moltes raons, és clar, però alguns principis bàsics semblen aplicar-se, les persones amb un alt nivell de vida generalment se senten més segures i, per tant, menys dependents d’una família nombrosa per cuidar-los en la malaltia o en la vellesa, i pensen que és menys probable que els seus fills morin a la infància. Siguin quines siguin les raons –i, per cert, qualsevol idea de que les dones africanes no saben ja com limitar la fertilitat és bastant ximple i racista [9]– les persones benestants tenen menys fills de mitjana que les pobres. Així que si bé és cert que la població de l’Àfrica subsahariana està augmentant ràpidament, es troba en una zona del món que està molt menys poblada que el Nord Global.

Introduïm un altre factor, quant consumeix la gent. Això és crucial perquè la població només es converteix en un problema si és més gran del que un territori pot mantenir sense arruïnar el seu medi ambient. El “consum” òbviament inclou molt més que el que la gent menja, i potser el més important és quanta energia es necessita per produir els seus aliments, habitatge, transport i tot el que consumeixen. Això no és senzill. Per exemple, algú podria conduir un cotxe antic i ineficient que utilitza molt combustible contaminant, però si el manté durant dècades i no viatja gaire lluny, podria consumir menys energia i produir menys contaminació que un cotxe elèctric que sovint es canvia per un model més nou. Es necessita la mateixa energia per fabricar un cotxe nou que utilitzar-ne un de vell durant diversos anys, i l’energia necessària per propulsar-los tots dos és, en termes generals, la mateixa, tant si el combustible procedeix d’un dipòsit a bord com si procedeix d’una central elèctrica. Per descomptat, hi ha milers de variables, però el punt bàsic és que com més consumeixen les persones, més impacte tenen en el medi ambient. No hi ha una bona manera de mesurar això, però per tenir-ne una idea podem recórrer a la mesura comuna per a la riquesa, el Producte Interior Brut (PIB) [10] En poques paraules, és probable que la gent de països amb un PIB alt consumeixi comparativament més que aquells amb un PIB baix.

Aplicant això al nostre exemple de l’Àfrica subsahariana, trobem que el PIB mitjà estatunidenc és unes quaranta vegades superior al d’un africà mitjà [11], de manera que la població de l’Àfrica està creixent ràpidament, és cert, però està escassament poblada i el seu consum per càpita és extremadament baix.  Siguin quines siguin les seves aspiracions, moltes persones mai pugen a un avió o viatgen en cotxe privat, no tenen una rentadora o televisor nou cada dos anys, no consumeixen gaire electricitat o combustibles fòssils, i tendeixen a no llençar grans quantitats d’aliments diàriament.

La conclusió ha de ser que si la sobrepoblació és un problema perquè esgota els recursos del món, llavors la primera i més eficient manera d’abordar-la no és a l’Àfrica en absolut, sinó reduir el consum al Nord, que actualment utilitza molts més recursos dels que li corresponen. En segon lloc, si les taxes de creixement de la població segueixen disminuint quan el nivell de vida augmenta, llavors la forma més fàcil d’abordar-ho –a l’interior de l’Àfrica– seria probablement aturar el flux massiu de recursos del continent i garantir que una major part de la seva vasta riquesa natural hi romangui i comenci a beneficiar els seus propietaris naturals.

En altres paraules, per fer front a la “sobrepoblació”, els països més rics han de fer dues coses: consumir menys i deixar de robar els recursos de l’Àfrica. Tots dos impliquen menys per al Nord Global, i per descomptat aquest és el veritable problema de la meva explicació simplificada. Suggereix que una solució a la sobrepoblació i l’ús excessiu dels escassos recursos no té res a veure amb la reducció del nombre d’africans, sinó simplement amb que hi hagi una major igualtat de condicions entre ells i aquells de nosaltres al Nord que prenem i consumim la seva riquesa. Però com que el moviment ecologista i la seva ansietat per la sobrepoblació prové principalment del mateix lloc, els països més rics, sempre serà més fàcil i satisfactori culpar que hi ha massa africans pobres i fer cas omís del principal culpable, que es troba reflectit al mirall. El fet que el qui és culpat sigui principalment negre i el qui culpa principalment blanc no ha de passar desapercebut!

I les grans fams a Etiòpia a què es refereix Attenborough? En realitat han estat passant durant segles, des que el país tenia molta menys gent. Les ben publicitades a la dècada de 1980 –que ens van donar l’enganxós i ximple, “Saben que és Nadal?”. El 1984, la BBC va descriure commovedorament la gran fam com a “bíblica”, cosa que podria haver alertat Attenborough i altres sobre alguna cosa de la història.

Podem deixar de dir que hi ha sobrepoblació d’africans?

Notes

1. Tran, Mark. “David Attenborough: intentar fer front a la fam amb bosses de farina és una bogeria”, The Guardian.
https://www.theguardian.com/global-development/2013/sep/18/david-attenborough-famine-population (consultat el 8 de juliol de 2019).

2. Murray, Christopher JL, Charlton SKH Callender, Xie Rachel Kulikoff, Vinay Srinivasan, Degu Abat, Kalkidan Hassen Abat, Salomon M. Abay et al. “Population and fertility by age and sex for 195 countries and territories, 1950-2017: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2017”. The Lancet 392, no. 10159 (2018): 1995-2051.

3. Nacions Unides. “World Fertility Patterns 2015 Data Booklet”.
https://www.un.org/en/development/desa/population/publications/pdf/fertility/world-fertility-patterns-2015.pdf (consultat el 8 de juliol de 2019).

4. Banc Mundial. “Creixement de la població (% anual)”. 2018.
https://data.worldbank.org/indicator/SP.POP.GROW?locations=EU-ZG-US-AU-CA-NZ&name_desc=false (consultat el 4 de juliol de 2019)

5. El Departament d’Afers Econòmics i Socials de Nacions Unides. “Migration and population change – drivers and impacts”. Population Facts, no 2017/8 (2017).

6. Nacions Unides. “World Fertility Patterns 2015 Data Booklet”.
https://www.un.org/en/development/desa/population/publications/pdf/fertility/world-fertility-patterns-2015.pdf (consultat el 8 de juliol de 2019).

7. Banc Mundial. “Creixement de la població (% anual)”. 2018.
https://data.worldbank.org/indicator/SP.POP.GROW?locations=EU-ZG-US-AU-CA-NZ&name_desc=false=EU-ZG-US-AU-CA-NZ&name_desc=false (consultat el 4 juliol de 2019)

8. La densitat de població a l’Àfrica subsahariana és de 50.762 persones per quilòmetre quadrat, segons les dades de:
El Banc Mundial. “Densitat de població (persones per km2 de superfície)”. 2018. https://data.worldbank.org/indicator/EN.POP.DNST?locations=GB-US-ZG=GB-US-ZG (consultat el 4 de juliol de 2019).
La densitat de població a Anglaterra s’ha calculat utilitzant la població de 2018 dividida per l’àrea d’Anglaterra. Les dades per a aquest càlcul es van prendre de:
Office for National Statistics, “Population estimates for the UK, England and Wales, Scotland and Northern Ireland: mid-2018”. https://www.ons.gov.uk/peoplepopulationandcommunity/populationandmigration/ populationestimates/bulletins/annualmidyearpopulationestimates/mid2018 (pàgina consultada el 4 de juliol de 2019), i
Atles Mundial. “Geografia d’Anglaterra, Estadístiques”. 2019. https://www.worldatlas.com/webimage/countrys/europe/england/ukelandst.htm (consultat el 4 de juliol de 2019).

9. Per exemple, Emmanuel Macron va dir en un discurs: “Si us plau, presenteu-me la senyora que va decidir, sent perfectament educada, tenir set, vuit, nou fills”.
South China Morning Post. “Mothers school French President Macron for suggesting no Educated woman really wants seven kids” 19 d’octubre de 2018. https://www.scmp.com/news/world/europe/article/2169231/mothers-school-french-president- macron-suggesting-no-Educated (Consultat el 4 de juliol de 2019).

10. CHAPPELOW, Jim. “Producte Interior Brut (PIB)”. Investopedia.com.
https://www.investopedia.com/terms/g/gdp.asp DIFON la paraula- (consultat el 8 de juliol de 2019).

11. Basat en les xifres del PIB per càpita dels Estats Units i Àfrica subsahariana:
Banc Mundial “PIB per càpita (dòlars corrents)”. Washington DC: Banc Mundial. https://data.worldbank.org/indicator/NY.GDP.PCAP.CD?locations=US-ZG=US-ZG (consultat l’11 de juny de 2018).

12. De Waal, Alexander. “Dies dolents: Trenta anys de guerra i fam a Etiòpia”. Vol. 3169, no. 69. Human Rights Watch, 1991.

Stephen Corry ha treballat amb Survival International, el moviment global pels drets dels pobles indígenes, des del 1972. L’organització sense ànim de lucre té una oficina a San Francisco. La seva campanya pública per a la preservació pot consultar-se a www.survivalinternational.org/conservation. Aquest és un d’una sèrie d’articles sobre el problema.

Font: Counterpunch