El passat dia 4 de febrer els noticiaris obriren amb dues notícies: la primera, que el Govern del PP tramita la modificació de la Llei orgànica del Poder Judicial per evitar que l’Audiència Nacional Espanyola investigui els crims contra la humanitat perpetrats a l’estranger i, la segona, que un tribunal de justícia francès jutja un militar hutu acusat d’instigar el genocidi ruandès de l’any 1994 en el qual moriren 800.000 ruandesos: “la majoria tutsis i alguns hutus moderats”, segons la versió oficial.

Quant a la primera notícia, el Partit Popular acabarà per consumar el que va iniciar el Govern de Zapatero quan, el 2009, aprovà una primera modificació de la llei que acotava la jurisdicció espanyola a actes en què les víctimes fossin espanyoles. Malgrat tot, els tribunals espanyols continuaven essent competents per investigar la mort del càmera de televisió José Couto per les tropes dels EUA a l’Iraq, o el cas dels nou ciutadans espanyols assassinats a Ruanda i el Congo, entre els centenars de milers de víctimes d’aquell genocidi. Amb la modificació de la llei, s’arxivaran les diligències d’aquests dos expedients i els culpables quedaran en la impunitat.

Pel que fa al cas del genocidi ruandès, és sorprenent el poc ressò informatiu que ha tengut la querella interposada davant l’Audiència Nacional Espanyola, precisament per una ONG mallorquina, la Fundació s’Olivar, presidida per Joan Carrero. I encara és més sorprenent l’autèntic boicot informatiu que s’ha practicat contra la interlocutòria dictada pel magistrat Fernando Andreu, l’any 2008, en què acusa l’actual president de Ruanda, Paul Kagame, i quaranta alts càrrecs del Front Patriòtic Ruandès de ser els causants directes del desencadenament del genocidi ruandès, de la mort en un atemptat terrorista dels dos presidents hutus, de Burundi i de Ruanda, i del posterior assassinat de milions de persones de l’ètnia hutu de Ruanda i del Congo. Durant 182 pàgines, el magistrat descriu: els actes terroristes practicats per Kagame i els seus sicaris, el magnicidi dels dos presidents hutus, els assassinats en massa, les violacions sistemàtiques, la crema de cadàvers, les fosses comunes, l’assassinat dels nou ciutadans espanyols (religiosos i personal sanitari) i el pillatge de recursos naturals de la regió de Kivu, a l’Est del Congo. Finalment, la resolució judicial acaba ordenant les requisitòries nacionals i internacionals per expedir les ordres de detenció a la Interpol contra els quaranta acusats perquè siguin jutjats.

En el mateix sentit, el Tribunal de Le Grand Instance de França acusà Paul Kagame i el Front Patriòtic Ruandès de la mort de la tripulació francesa que pilotava l’avió presidencial, abatut en l’atemptat terrorista que hem esmentat abans, en el qual viatjaven els dos presidents hutus de Ruanda i de Burundi, fet que desencadenà la violència genocida de l’any 1994.

A la vegada, informes de les mateixes Nacions Unides, el més destacat, l’ Informe Maping, denuncien “les matances de caràcter genocida per motius ètnics”, així com el pillatge dels recursos naturals del Congo, practicats pels actuals governants ruandesos. Però, malgrat tot, només continua essent notícia la versió oficial, la que mostra la pel·lícula Hotel Rwanda, que comença amb la mortaldat de tutsis que practiquen uns hutus fanàtics i acaba amb l’arribada de les forces rebels que alliberen la població. Del que va passar abans, des de 1990 fins a 1994, i després, amb la persecució d’hutus cap a l’interior del Congo i més de sis milions de víctimes, difícilment se’n parla.

Actualment, desenes d’opositors al règim ruandès han estat assassinats o empresonats, entre els quals es troba Victoire Ingabire Umuhoza, una dona casada, amb dos fills, que el febrer de l’any 2012 viatjà a Ruanda per inscriure el seu partit i fou empresonada i condemnada a quinze anys de presó. Victoire Ingabire és considerada, per molts, la nova Mandela africana. Haurà de patir, com Mandela, 27 anys de presó?

Malgrat la terrible dictadura i la misèria que pateix la població, Ruanda és posada com a exemple d’avanços democràtics i de la lluita per la reconciliació. I les terribles acusacions dels tribunals francesos i espanyols són menystingudes pels governs occidentals i per les Nacions Unides. Ara, amb la modificació de la Llei orgànica del Poder Judicial, els terribles crims dels seus governants ja no podran ser jutjats pels tribunals espanyols, mentre que Ruanda seguirà essent l’instrument de multinacionals sense escrúpols que practiquen l’espoli del coltan i d’altres recursos naturals del Congo i que mantenen la població en l’esclavatge i en la misèria.