Brussel·les, 18 desembre de 2015
Benvolgut Alt Representant,
Després de 16 anys d’exili als Països Baixos, la Sra. Victoire Ingabire, presidenta de les Forces Democràtiques Unificades (FDU-Inkingi), una coalició de partits de l’oposició de Rwanda, va tornar a Rwanda per presentar-se a les eleccions presidencials previstes per l’agost del 2010. El 14 d’octubre va ser arrestada després de setmanes d’assetjament policial, intimidació i linxament dels mitjans de comunicació, acusada d’ideologia del genocidi, negació del genocidi, i conspiració contra el règim. Càrrecs utilitzats habitualment per a silenciar qualsevol oposició en un país on la llibertat d’expressió està greument restringida.
Després d’un judici viciat, desaprovat entre d’altres per Amnistia Internacional, Human Rights Watch i la Fundació Jean Jaurès, va ser condemnada en primera instància a 8 anys de presó. En segona instància, la condemna va ser augmentada a 15 anys. No obstant això, el Tribunal Suprem havia invalidat algunes de les proves utilitzades per a condemnar-la en primera instància.
Després d’haver perdut tota confiança en la justícia del seu país dirigit per un règim autoritari, ella va presentar una sol·licitud davant la Cort Africana de Drets Humans i dels Pobles amb seu a Arusha, Tanzània.
Nominada al Premi Sàkharov el 2012, el destí d’aquesta mare, anomenada pels seus seguidors com la Aung San Suu Kyi de Rwanda, ens ha d’interpel·lar. De conformitat amb la resolució del nostre Parlament 2013/2641 (RSP) de 25 de maig de 2013, demanem a la Comissió Europea que sol·liciti oficialment l’alliberament immediat de la senyora Ingabire. Mentrestant, instem la Comissió a prendre mesures per millorar les seves condicions carceràries, garantint, entre d’altres, un accés fàcil i gratuït a l’assistència lletrada i el seu reconeixement com a presonera política. Fem èmfasi en la necessitat urgent de visites periòdiques dels observadors de la UE per avaluar la situació.
El cas de la Sra. Victoire Ingabire és només la punta de l’iceberg. El divendres 4 de desembre de 2015, el diputat del partit, Bonifaci Twagirimana, va escapar per poc d’un intent de segrest. Gràcies a la ràpida reacció dels transeünts, va ser portat a una comissaria, on va passar 24 hores abans de ser posat en llibertat sense càrrecs, ja que l’intent de segrest havia estat frustrat. Aquesta repressió de l’oposició ve arran d’un referèndum de revisió constitucional previst per al 18 de desembre de 2015 que permetrà al president en exercici romandre en el poder durant uns altres 17 anys almenys, en contra de la Constitució que limita el seu període de govern a dos mandats.
En aquesta mateixa línia, demanem a la Comissió que prengui mesures addicionals, més enllà d’una simple desaprovació, en el seu tracte amb el règim i condemni formalment aquest nou moviment per organitzar un referèndum sobre el canvi constitucional amb tan poca antelació i en un clima de repressió política.
Fidelment seus,
Lola Sánchez Caldentey Rosa Estaràs Ferragut Jordi Sebastià Juan Carlos Girauta Vidal Estefanía Torres Miguel Urbán Xavier Benito Fabio de Masi Tania Gonzalez Reinhard Bütikofer Maria Heubuch Yanick Jadot Ernest Urtasun Ernest Maragall José Bové Karima Delli Josep-Maria Terricabras Julia Reda Jean Lambert Bart Staes Marie-Christine Vergiat |
Pascal Durand Ian Hudghton Tatjana Zdanoka Bronis Ropè Stelios Kouloglou Ana María Gomes Norbert Neuser Barbara Spinelli Luis de Grandes Pascual Kostadinka Kuneva Michèle Rivasi Terry Reintke António Marinho e Pinto Gabi Zimmer Ivo Vajgl Laura Ferrara José Inácio Faria Dimitrios Papadimoulis Marlene Mizzi Beatriz Becerra Izascun Bilbao |
Liliana Rodrigues Malin Björk Teresa Gimenez barbat Hilde Vautmans Kostas Chrysogonos Doru Frunzulica Santiago Fisas Ayxelà Claude Rolin Jean-Luc Schaffhauser Elly Schlein Merja Kyllönen Stefan Eck Nathalie Griesbeck Ignazio Corrao Fabio Massimo Castaldo Ramona Manescu Brando Benifei Javier Nart María Teresa Giménez Francesc Gambús Nessa Childers Johannes Cornelis Van Baalen |