Sud-àfrica, part en la Convenció sobre el Genocidi, ha acusat Israel de genocidi davant el Tribunal Internacional de Justícia
Durant gairebé tres mesos, Israel ha gaudit pràcticament d’impunitat pels seus crims atroços contra el poble palestí. Això va canviar el 29 de desembre, quan Sud-àfrica, Estat Part en la Convenció sobre el Genocidi, va presentar una demanda de 84 pàgines davant el Tribunal Internacional de Justícia (TIJ, o Tribunal Mundial) en què al·legava que Israel està cometent genocidi a Gaza.
La ben documentada sol·licitud de Sud-àfrica al·lega que “els actes i omissions d’Israel… són de caràcter genocida, ja que es cometen amb la intenció específica requerida… de destruir els palestins de Gaza com a part del grup nacional, racial i ètnic palestí més ampli” i que “la conducta d’Israel –a través dels seus òrgans estatals, agents estatals i altres persones i entitats que actuen seguint les seves instruccions o sota la seva direcció, control o influència– en relació amb els palestins de Gaza, viola les seves obligacions en virtut de la Convenció sobre el Genocidi”.
Israel està muntant tota una campanya per impedir que el TIJ declari que està cometent genocidi a Gaza. El 4 de gener, el Ministeri d’Afers Estrangers israelià va donar instruccions a les seves ambaixades perquè pressionessin els polítics i diplomàtics dels seus països amfitrions perquè fessin declaracions oposant-se al cas de Sud-àfrica al TIJ.
A la seva demanda, Sud-àfrica citava vuit al·legacions en suport de la seva afirmació que Israel està perpetrant un genocidi a Gaza. Aquestes al·legacions són les següents:
(1) Matança de palestins a Gaza, inclosa una gran proporció de dones i nens (aproximadament el 70%) de les més de 21.110 víctimes mortals i algunes semblen haver estat objecte d’execució sumària.
(2) Causar greus danys físics i psíquics als palestins de Gaza, incloses mutilacions, traumes psicològics i tractes inhumans i degradants.
(3) Provocar l’evacuació i el desplaçament forçosos d’aproximadament el 85% dels palestins de Gaza, inclosos infants, ancians i discapacitats, així com malalts i ferits. Israel també està causant la destrucció massiva de llars, pobles, ciutats, camps de refugiats i zones senceres palestines, cosa que impedeix el retorn d’una proporció significativa del poble palestí a casa seva.
(4) Causar gana, inanició i deshidratació generalitzades als palestins assetjats a Gaza, impedint la suficient ajuda humanitària, tallant el subministrament d’aliments, aigua, combustible i electricitat, i destruint fleques, molins, terres agrícoles i altres mitjans de producció i suport.
(5) No proporcionar i restringir el subministrament de roba, refugi, higiene i sanejament adequats als palestins de Gaza, inclosos 1,9 milions de desplaçats interns. Això els ha obligat a viure en situacions perilloses de misèria, juntament amb atacs i destrucció rutinaris de llocs de refugi i assassinats i ferides de persones que s’hi refugien, incloses dones, nens, ancians i discapacitats.
(6) No proporcionar o garantir la prestació d’atenció mèdica als palestins de Gaza, incloses les necessitats mèdiques creades per altres actes genocides que causen greus danys corporals. Això està passant mitjançant atacs directes a hospitals, ambulàncies i altres instal·lacions sanitàries palestines, l’assassinat de metges, sanitaris i infermers palestins (inclosos els metges més qualificats de Gaza) i la destrucció i inutilització del sistema mèdic de Gaza.
(7) Destruir la vida palestina a Gaza, destruint les seves infraestructures, escoles, universitats, tribunals, edificis públics, registres públics, biblioteques, botigues, esglésies, mesquites, carreteres, serveis públics i altres instal·lacions necessàries per mantenir la vida dels palestins com a grup. Israel està matant famílies senceres, esborrant històries orals senceres i assassinant membres destacats i distingits de la societat.
(8) Imposar mesures destinades a impedir els naixements palestins a Gaza, fins i tot mitjançant la violència reproductiva infligida a dones, nadons, lactants i nens palestins.
Sud-àfrica ha citat innombrables declaracions de funcionaris israelians que constitueixen proves directes de la intenció de cometre genocidi:
“Gaza no tornarà a ser el que era abans. Ho eliminarem tot”, va declarar el ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant. “Si no triguem un dia, trigarem una setmana. Portarà setmanes o fins i tot mesos, arribarem a tot arreu”.
Avi Dichter, ministre d’Agricultura d’Israel, va declarar: “Ara estem fent realitat la Nakba de Gaza”, en referència a la neteja ètnica de palestins del 1948 per crear l’Estat d’Israel.
“Ara tots tenim un objectiu comú: esborrar la Franja de Gaza de la faç de la terra”, va proclamar Nissim Vaturi, vicepresident de la Knesset i membre de la Comissió d’Afers Estrangers i Seguretat.
L’estratègia d’Israel per derrotar el cas de Sud-àfrica al TIJ
Israel i el seu principal patrocinador, els Estats Units, comprenen la magnitud de la sol·licitud de Sud-àfrica davant del TIJ, i estan lívids. Israel sol fer orelles sordes a les institucions internacionals, però s’està prenent de debò el cas de Sud-àfrica. El 2021, quan el Tribunal Penal Internacional va iniciar una investigació sobre els presumptes crims de guerra comesos per Israel a Gaza, Israel va rebutjar fermament la legitimitat de la investigació.
“Israel generalment no participa en aquests procediments”, va dir a Haaretz el professor Eliav Lieblich, expert en dret internacional de la Universitat de Tel Aviv. “Però no es tracta d’una comissió d’investigació de l’ONU o del Tribunal Penal Internacional de l’Haia, l’autoritat de la qual Israel rebutja. És el Tribunal Internacional de Justícia, que deriva els seus poders d’un tractat al qual Israel es va adherir, i per això no pot rebutjar-la pels motius habituals de manca d’autoritat. També és un organisme amb prestigi internacional”.
Un cable del 4 de gener del Ministeri d’Afers Estrangers israelià diu que “l’objectiu estratègic” d’Israel és que el TIJ rebutgi la petició de Sud-àfrica d’una mesura cautelar per suspendre l’acció militar d’Israel a Gaza, es negui a declarar que Israel està cometent genocidi a Gaza i dictamini que Israel està complint amb el dret internacional.
“Una decisió del tribunal podria tenir implicacions potencials significatives que no només són al món legal, sinó que tenen ramificacions pràctiques bilaterals, multilaterals, econòmiques i de seguretat”, afirma el cable. “Demanem una declaració pública immediata i inequívoca en el sentit següent: Declarar pública i clarament que EL SEU PAÍS rebutja les més ultratjants [sic], absurdes i infundades acusacions abocades contra Israel”.
El cable dóna instruccions a les ambaixades israelianes perquè instin els diplomàtics i polítics al més alt nivell “a reconèixer públicament que Israel està treballant [juntament amb els actors internacionals] per augmentar l’ajuda humanitària a Gaza, així com per minimitzar els danys als civils, alhora que actua en defensa pròpia després de l’horrible atac del 7 d’octubre per part d’una organització terrorista genocida”.
“L’Estat d’Israel compareixerà davant del TIJ de l’Haia per dissipar l’absurd libel de sang de Sud-àfrica”, va declarar el portaveu del primer ministre Benjamin Netanyahu, Eylon Levy. La sol·licitud de Sud-àfrica “manca de fonament jurídic i constitueix una explotació vil i un desacatament al tribunal”, va afirmar.
Israel està fent tot el possible, incloent acusacions poc sinceres de “libel de sang”, un trop antisemita que acusa erròniament els jueus del sacrifici ritual de nens cristians.
“Que tràgic que la nació de l’arc de Sant Martí que s’enorgulleix de lluitar contra el racisme lluiti a favor dels racistes antijueus”, va ironitzar Levy. Va fer la sorprenent afirmació que la campanya militar d’Israel per destruir Hamàs a Gaza està dissenyada per prevenir el genocidi dels jueus.
Com diu el vell adagi, quan t’estan fent fora de la ciutat, posa’t al capdavant de la multitud i actua com si estiguessis encapçalant la desfilada.
El règim de Biden s’ha aixecat per defensar el seu fidel aliat Israel. El portaveu del Consell de Seguretat Nacional dels Estats Units, John Kirby, va carregar contra la sol·licitud de Sud-àfrica davant el TIJ qualificant-la de “sense mèrit, contraproduent i completament mancada de qualsevol base de fet”. Kirby va afirmar: “Israel no està intentant esborrar del mapa el poble palestí. Israel no està intentant esborrar Gaza del mapa. Israel està intentant defensar-se d’una amenaça terrorista genocida”, fent-se ressò de l’absurda afirmació israeliana.
L’afirmació de Kirby que Israel està intentant impedir un genocidi és especialment absurda, atès que des que Hamàs va matar 1.200 israelians el 7 d’octubre, les forces israelianes han matat almenys 22.100 gazians, dels quals uns 9.100 són nens. Almenys 57.000 persones han resultat ferides i almenys 7.000 estan desaparegudes. Un nombre incalculable de persones estan atrapades sota la runa.
Les mesures provisionals contra Israel poden tenir un impacte immediat
Sud-àfrica sol·licita al TIJ que dicti mesures provisionals (interim injunction) per “protegir nous, greus i irreparables danys als drets del poble palestí en virtut de la Convenció sobre el Genocidi”. Sud-àfrica també demana al tribunal “que garanteixi el compliment per part d’Israel de les seves obligacions en virtut de la Convenció sobre el Genocidi de no cometre genocidi i prevenir i castigar el genocidi”.
Les mesures provisionals que Sud-àfrica sol·licita inclouen ordenar a Israel que “suspengui immediatament les seves operacions militars a i contra Gaza” i que cessi i desisteixi de matar i causar greus danys físics o mentals als palestins, d’infligir-los condicions de vida destinades a destruir-los totalment o parcialment, i d’imposar mesures per impedir els naixements palestins. Sud-àfrica vol que el TIJ ordeni a Israel que deixi d’expulsar i desplaçar per la força els palestins i de privar-los d’aliments, aigua, combustible i subministraments i assistència mèdica.
El TIJ, braç judicial de les Nacions Unides, està format per 15 jutges elegits per a un mandat de nou anys per l’Assemblea General i el Consell de Seguretat de l’ONU. No és un tribunal penal com el Tribunal Penal Internacional sinó que resol disputes entre països.
Si una de les parts de la Convenció sobre el Genocidi considera que una altra ha incomplert les seves obligacions, pot portar aquest país davant del TIJ perquè determini la seva responsabilitat. Així es va fer en el cas de Bòsnia contra Sèrbia, en què el Tribunal va determinar que Sèrbia havia incomplert les seves obligacions de prevenir i castigar el genocidi en virtut de la Convenció.
Les obligacions de la Convenció sobre el Genocidi són erga omnes partes, és a dir, obligacions d’un Estat cap a tots els Estats part de la Convenció. El TIJ ha declarat: “En una convenció d’aquest tipus, els Estats contractants no tenen interessos propis; només tenen, tots i cadascun, un interès comú, és a dir, la realització d’aquests alts fins que són la raó de ser de la Convenció”.
L’article 94 de la Carta de l’ONU estableix que totes les parts en litigi han d’acatar les decisions del TIJ i, si una no ho fa, l’altra pot acudir al Consell de Seguretat de l’ONU perquè s’executi la decisió.
Un cas davant el TIJ pot durar diversos anys des del principi fins al final (van passar gairebé 15 anys des que Bòsnia va presentar per primera vegada el seu cas contra Sèrbia el 1993 fins a l’emissió de la sentència final sobre el fons el 2007). Tot i això, un cas pot tenir un impacte immediat. La presentació d’un cas davant del TIJ envia un missatge contundent a Israel que la comunitat internacional no tolerarà les seves accions i pretén que rendeixi comptes.
Les mesures provisionals es poden dictar ràpidament. Per exemple, el TIJ va dictar mesures 19 dies després que s’iniciés el cas bosnià. Les mesures provisionals són vinculants per a la part contra la qual es dicten i el seu compliment pot ser supervisat tant pel TIJ com pel Consell de Seguretat.
Les sentències sobre el fons dictades pel TIJ en litigis entre parts són vinculants per a les parts implicades. L’article 94 de la Carta de les Nacions Unides estableix que “cada Membre de les Nacions Unides es compromet a complir la decisió de [el Tribunal] en qualsevol cas en què sigui part”. Les sentències del tribunal són definitives; no hi cap recurs.
Les audiències públiques sobre la sol·licitud sud-africana de mesures provisionals tindran lloc els dies 11 i 12 de gener al TIJ, situat al Palau de la Pau de l’Haia (Països Baixos). Les audiències es retransmetran en directe de 4:00 a 6:00 am. hora de l’Est/1:00 a 3:00 am. hora del Pacífic al lloc web del Tribunal i a UN Web TV. El tribunal podria ordenar mesures provisionals en el termini d’una setmana després de les audiències.
Altres Estats Part a la Convenció sobre el Genocidi poden sumar-se al cas de Sud-àfrica
Altres Estats part a la Convenció sobre el Genocidi poden sol·licitar permís per intervenir en el cas presentat per Sud-àfrica o presentar les seves pròpies demandes contra Israel davant el TIJ. La sol·licitud de Sud-àfrica identifica diversos països que s’han referit al genocidi d’Israel a Gaza. Entre ells hi ha Algèria, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Cuba, Iran, Palestina, Turquia, Veneçuela, Bangla Desh, Egipte, Hondures, Iraq, Jordània, Líbia, Malàisia, Namíbia, Pakistan i Síria.
El 5 de gener, Quds News Network va tuitejar: “El ministre jordà d’Afers Estrangers, Ayman Safadi, anuncia que el seu país recolza el cas de genocidi de Sud-àfrica contra Israel al TIJ”. Va afegir que el govern jordà està treballant en un expedient jurídic per donar seguiment al cas. Turquia, Malàisia i l’Organització de Cooperació Islàmica (OCI) han anunciat que també recolzen el cas”.
La recent formada Coalició Internacional per Aturar el Genocidi a Palestina, recolzada per més de 600 grups d’arreu del món, s’ha reunit per instar els Estats Part a invocar la Convenció sobre el Genocidi.
La coalició sosté que “les declaracions d’intervenció en suport de la invocació per Sud-àfrica de la Convenció sobre el Genocidi contra Israel augmentaran la probabilitat que les Nacions Unides apliquin una conclusió positiva sobre el delicte de genocidi, de manera que es prenguin mesures per posar fi a tots els actes de genocidi i es faci rendir comptes als responsables dels actes esmentats”.
Durant la primera setmana de gener, delegacions de “diplomàtics de base”, encapçalades per CODEPINK, World Beyond War i RootsAction, van muntar una campanya arreu dels Estats Units instant les nacions a presentar Declaracions d’Intervenció en el cas de Sud-àfrica contra Israel al TIJ. Els activistes van viatjar a 12 ciutats, visitant missions de l’ONU, ambaixades i consolats de Colòmbia, Pakistan, Bolívia, Bangla Desh, la Unió Africana, Ghana, Xile, Etiòpia, Turquia, Belize, Brasil, Dinamarca, França, Hondures, Irlanda, Espanya, Grècia, Mèxic, Itàlia, Haití, Bèlgica, Kuwait, Malàisia i Eslovàquia.
“Aquest és el cas rar en què la pressió social col·lectiva que insta els governs a recolzar el cas sud-africà pot ser un punt d’inflexió per a Palestina”, va declarar Lamis Deek, advocat palestí resident a Nova York, el bufet del qual va convocar la Comissió sobre Justícia, Reparacions i Retorn per Crims de Guerra de l’Assemblea Palestina per a l’Alliberament. “Necessitem que més Estats presentin intervencions de suport, i necessitem que el Tribunal senti la mirada vigilant de les masses per resistir el que serà una pressió política extrema dels Estats Units sobre el Tribunal”.
Suzanne Adely, presidenta del Gremi Nacional d’Advocats, va assenyalar: “L’aïllament mundial creixent d’Israel i dels Estats Units i els seus aliats europeus és un indicador que aquest és un moment clau perquè els moviments populars moguin els seus governs en la direcció de fer aquests passos i estar al costat correcte de la història.” De fet, des del 7 d’octubre milions de persones d’arreu del món han marxat, protestat i s’han manifestat en suport de l’alliberament palestí.
RootsAction i World Beyond War han creat una plantilla que organitzacions i particulars poden utilitzar per instar altres Estats Part a la Convenció sobre el Genocidi que presentin una Declaració d’Intervenció en el cas de genocidi de Sud-àfrica contra Israel al TIJ.
Marjorie Cohn és professora emèrita de la Facultat de Dret Thomas Jefferson, expresidenta del Gremi Nacional d’Advocats i membre dels consells consultius nacionals d’Assange Defense i Veterans per la Pau, així com de l’oficina de l’Associació Internacional d’Advocats Demòcrates. És degana fundadora de l’Acadèmia Popular de Dret Internacional i representant dels Estats Units al consell assessor continental de l’Associació de Juristes Estatunidencs. Entre els seus llibres figuren “Els drons i els assassinats selectius: Qüestions jurídiques, morals i geopolítiques”. És copresentadora de “Law and Disorder” Radio.
Font: Truthout
Foto: Una vista interior del Tribunal Internacional de Justícia a l’Haia, Països Baixos, el 23 de juliol de 2018.
Cyril Ramaphosa, president de Sud-àfrica: Les accions d'Israel a Gaza equivalen a un genocidi (RT, 23.11.2023)