Els problemes de l’educació no es resolen amb menys educació, els problemes de la transparència no es resolen amb menys transparència, els de la igualtat mai es resolen amb menys igualtat, així com tampoc els problemes de la democràcia es resolen atacant la democràcia. 

Un grapat de parlamentaris acusats de corrupció, ha precondemnat discursivament i mediàticament una presidenta electa per actes de corrupció que no han estat comprovats. Però com que no podien desplaçar-la del seu càrrec per aquest motiu, van criminalitzar actes de govern públics i publicats, que ja havien estat usats per governs anteriors i d’altres països, creant un greu precedent jurídic per als actes de govern d’administracions actuals i futures de la regió.

Aleshores, què va passar? per què la presidenta Dilma Rousseff ja no és presidenta del Brasil? Sí, perquè hi ha hagut un cop d’Estat parlamentari.

La veritat avergonyeix alguns i enforteix els altres. Jo vaig parlar a la sessió del dia 28 d’abril del Senat del Brasil, vaig dir als senadors que el país s’estava encaminant a un “Cop d’Estat”. No és casualitat que després de les meves paraules els senadors opositors exigissin censurar la meva frase en la versió taquigràfica.

Si ja era qüestionada la democràcia delegativa per deixar els pobles en un quasi-estat d’indefensió, on els governants poden fer el que volen i no el que deuen, amb aquest cop al país més gran de l’Amèrica del Sud, ja ni tan sols la democràcia delegativa està garantida. És així en el moment en què 51 senadors poden votar contra 54 milions, la democràcia entra en dol.

Alguns governs d’Amèrica Llatina retiraran els seus ambaixadors en senyal de compromís amb el futur de les nostres democràcies. I els organismes regionals haurien d’exigir que el govern usurpador convoqui noves eleccions.

Mentrestant el poble brasiler compta amb tot el nostre suport en aquesta etapa de resistència per a la defensa de les nostres democràcies. No és el primer cop tou en aquest segle i no serà l’últim, hi ha molts ambaixadors del colpisme. Aquesta és una operació regional que no s’atura en el gegant del sud, després aniran per Veneçuela, Equador, Bolívia… pel futur de totes les alternatives polítiques que no vulguin ajupir el cap. L’esperança sempre està en els pobles, són ells els garants de democratitzar les democràcies, de convertir el dol en vida, el dol en luta.