Dr. Boutros Boutros Ghali
Secretari general de les Nacions Unides
United Nations Headquarter
New York NY 10017
USA

Senyor Secretari General

Tema: Problemàtica dels refugiats ruandesos al Kivu (Zaire) i perill d’implosió en la regió dels Grans Llacs.

Hi ha, vos ho sabeu, a la regió de Goma i Bukavu, un milió i mig de refugiats ruandesos. Mentre que les grans potències semblen ratificar l’statu quo i avenir-se al fet que el Zaire ha d’integrar aquests refugiats (és el que diuen els Estats Units d’Amèrica i la Gran Bretanya), nosaltres constatem ja sobre el terreny els senyals anunciadors de possibles enfrontaments i desestabilització de tota la subregió. Aquesta evolució tan preocupant motiva la crida que us adreço: és necessari, crec, que les instàncies internacionals interessades en l’esdevenidor de la subregió encetin sense trigar una reflexió política sobre la situació dels Grans Llacs i particularment de Rwanda.

1. Un mot sobre les relacions poblacions locals – refugiats ruandesos.

1.1 Les condicions de vida dels refugiats han esdevingut precàries: l’avituallament ha disminuït fortament després del refús del govern ruandès de deixar transitar els camions vers Goma i Bukavu. L’11 d’abril l’FPR va fer un raid sobre el camp de Birava prop de Bukavu, atac que féu 37 morts i una seixantena de ferits greus, i que va provocar entre els refugiats nerviosisme i sensació d’inseguretat. Aquesta ha minvat per l’arribada i la presència dels soldats zairesos encarregats de la seguretat dels camps (C.Z.S.C.). En les condicions actuals, sobretot després del carnatge de Kibeho, aquells refugiats que desitgen retornar a Rwanda consideren llur tornada impossible. Molts entre ells lamenten l’horrible genocidi i desitgen una reconciliació.

1.2 La població zairesa que els va acollir amb molta generositat manifesta ara la seva inquietud. Si els refugiats estan afamats, no perillen d’atacar els habitants que viuen ells també en una situació de veritable misèria? A més, tant la població local com la població refugiada rebutja una eventual integració que aportaria més problemes que solucions al Kivu ja superpoblat (problema de nacionalitat, conflictes semblants a Bunyakiri). Desitgen que siguin complertes les condicions, conegudes per tot el món, que els permetran retornar a casa.
2. Alguns mots sobre l’evolució de la situació a la regió.

2.1 Convé remarcar els lligams que uneixen ara els poders polítics de Rwanda, Burundi i Uganda, així com la col·laboració real entre els exèrcits d’aquests tres països en les sevícies patides pels refugiats.

2.2 Els interessos divergents entre el govern de Kinshasa i la presidència de la República del Zaire fan difícil la gestió del problema i la recerca d’una solució beneficiosa per a les poblacions zairesa i ruandesa.

2.3 Quant al poder de Kigali – en realitat, doble poder governamental i militar marcat per les lluites intestines entre faccions en el poder – la seva ala dura practica una política de despoblament. Innombrables víctimes d’arrestos arbitraris i de revenges s’amunteguen a les presons o altres llocs de detenció. Allà hi moren o en són trets de nit. I així deixen lloc per a uns 1500 o 2000 nous arrestats cada mes. Els actes de genocidi perpetrats a Rwanda per l’ala dura al poder, i en particular la massacre de Kibeho, han mostrat el veritable rostre del poder de Kigali, i hom podria témer un enduriment dels extremistes al poder: la seva voluntat d’eliminar al màxim la població hutu, amb la perspectiva dels terminis electorals.

2.4. Estem assabentats que un cert nombre d’agents d’informació de l’FPR són presents a Bukavu i a Goma, així com hi ha incursions de bandits ruandesos i zairesos a Rwanda.

2.5 Darrerament hi ha hagut al llac Kivu varis atacs de soldats de l’FPR que han mort, en territori zairès, pescadors zairesos. S’han instal·lat armes pesades apuntant cap al Zaire a Bugarama, a Rwanda, i a Nkombo (illa enfront de Birava). I els camions amb mercaderies destinades als comerciants zairesos són sistemàticament bloquejats a Rwanda.

2.6 Aquesta situació pot degenerar en enfrontaments entre l’exèrcit ruandès (APR) i l’exèrcit zairès, els quals, en realitat, ja es van enfrontar durant una hora, el diumenge 26 de març, a Panzi. I des d’aleshores van cavant trinxeres al llarg de la frontera. Vista aquesta evolució, es podria témer un repatriament per la força dels refugiats ruandesos, amb la complicitat de l’exèrcit zairès, la qual cosa provocaria el seu genocidi.

3. Encara s’és a temps d’actuar per la pau a la regió.

3.1 La solució d’aquest problema ha de ser política, d’aquí la crida que us adreço d’una reflexió política sobre la situació a Rwanda.

3.2 És altament recomanable expressar les següents recomanacions:

* encetar un diàleg entre representants dels refugiats ruandesos i el poder a Kigali.

* garantir l’avituallament regular i suficient dels camps.

* trobar una solució acceptable per a l’exèrcit ruandès a l’exili.

* frenar el comerç d’armes que s’està donant a la regió.

* ordenar la detenció dels veritables culpables dels genocidis i la neteja ètnica i jutjar-los.

* posar fi a la política de detencions arbitràries, desaparicions, assassinats i despoblament.

* en fi, encoratjar les negociacions polítiques i el respecte de l’esperit d’Arusha.

És així que es tindrà en compte el desig de les poblacions – de l’exterior com de l’interior – les quals refusen la solució militar i desitgen reconciliar-se i viure en pau.

Rebeu, Senyor secretari general, els meus més alts respectes.

Munzihirwa Christophe
Arquebisbe de Bukavu

P.D. Mns Munzihirwa ha adreçat aquesta mateixa carta al president de la Comissió Europea a Brussel·les, al cardenal secretari d’Estat al Vaticà, i a l’alt comissari per als refugiats a Ginebra.