El Coronavirus no fa diferències. Hem vist joves i vells afectats, rics i pobres. Només al Regne Unit, hem vist el mateix primer ministre sucumbir davant seu i fins i tot el príncep Carles. Però aquesta pandèmia té repercussions més enllà dels nostres estats nacionals. En poc temps, ha paralitzat el món “desenvolupat” i ha amenaçat la seva pròpia existència. Els capitalistes s’han convertit en socialistes de la nit al dia. I d’aquesta manera, ha unit les nacions, qualsevol que sigui el seu sistema polític i de creences.
El món unipolar tal com el coneixem està sent qüestionat com mai fins ara. Les nacions diabolitzades a Occident –Rússia, la Xina i Cuba– han estat els mateixos països que han enviat ajuda a Occident. Mai s’ha presenciat un acte més irònic que el fet que els Estats Units acceptin l’ajuda de Rússia, el seu enemic geopolític i “la principal amenaça per als interessos estatunidencs”, segons una enquesta publicada l’any passat per un centre d’estudis estatunidenc. L’avió de càrrega Antonov An-124-100 va lliurar el dimecres equip mèdic vital i màscares des de Moscou als Estats Units en un moment en què el país està lluitant per fer front al coronavirus. Ja hi ha 333.173 casos i 9.536 morts en una nació el líder de la qual Donald Trump es va negar inicialment a reconèixer la gravetat de la situació, al·legant que era “com la grip” abans d’excusar la inacció de la seva administració dient: “Ningú sabia que hi hauria una pandèmia o epidèmia d’aquesta proporció”. El panorama és bastant ombrívol per als Estats Units.
D’altra banda, Rússia, igual que molts països asiàtics fins ara, s’ha enfrontat al virus de manera eficient i eficaç, tant que els analistes sobre Rússia van sospitar i van començar a escriure articles sobre el tema dient que el país estava encobrint les xifres reals. Encara hi ha articles als principals mitjans de comunicació occidentals que afirmen que hi ha un encobriment, i la gent no sap per què el país de 146 milions d’habitants té menys casos que Noruega. De fet, hi ha diverses raons possibles per les quals Rússia ha reaccionat al virus més ràpidament que altres nacions. En primer lloc, va tancar la seva frontera amb la Xina molt d’hora durant la crisi, el 30 de gener, fins i tot abans que s’informés de cap cas. En segon lloc, va establir estrictes normes de quarantena per assegurar que qualsevol persona que viatgés de l’estranger fos aïllada durant dues setmanes. A més, el govern ha adoptat un enfocament exhaustiu de les proves. Tot i que fins a la data només s’han infectat una mica més de 4.000 persones, segons les estadístiques oficials, a Rússia s’han realitzat més de 575.000 proves (hi ha un lloc web oficial dedicat al brot on la gent hi pot obtenir informació i consells actualitzats). En aquest sentit, el govern rus no podria ser més transparent. Aquest nombre de proves podria comparar-se amb el del Regne Unit en l’actualitat, on només s’han realitzat 150.000 proves, tot i que el nombre de casos ha superat els 47.000. En tercer lloc, s’ha especulat que els russos poden tenir major immunitat al virus com a resultat del programa soviètic de vacunació contra la tuberculosi; s’ha observat que a les parts orientals d’Alemanya hi ha hagut menys casos, i s’ha suggerit que això es deu a una major immunitat que es remunta a l’època en què existia la República Democràtica Alemanya.
Sigui quina sigui la raó del desfasament de la pandèmia a Rússia, les estrictes mesures de país han exercit clarament un important paper. Xina, tot i que al principi no va poder determinar a què s’enfrontava, es va afanyar a posar en marxa un programa nacional de confinament i proves massives. Això ha permès al país superar el pitjor de la pandèmia i reduir dràsticament el nombre de casos que veu diàriament –el divendres va ser tan baix com 31. El país també ha participat, igual que Rússia, en la tramesa d’ajuda a d’altres parts del món, com Itàlia, que està lluitant per controlar la malaltia, amb més de 15.000 morts fins ara. L’equip va venir amb un missatge “El camí de l’amistat no coneix fronteres”, que expressa molt bé l’esperit d’aquesta cooperació. I tot i que els mitjans de comunicació principals defensen tota mena de teories sobre la motivació de les accions de la Xina i Rússia, la política i la propaganda s’han de deixar de costat en un moment com aquest, i aquests gestos s’han de prendre al peu de la lletra. Aquest no és un moment per anotar-se punts polítics, les vides de les persones estan en joc.
Però fins i tot després que això s’acabi –i ho farà, tard o d’hora– segurament els governs hauran de repensar les seves estratègies. Durant anys els serveis de seguretat dels Estats Units i el Regne Unit han estat obsessionats amb l'”amenaça russa”. Però centrant-se en aquest monstre gairebé mític de la “Rússia de Putin”, pintat com a punt per envair Europa en qualsevol moment i començar la Tercera Guerra Mundial, han sorgit amenaces reals que s’han materialitzat en detriment nostre. Sent el terrorisme una d’elles i les pandèmies una altra. Fa poc es va saber que els serveis de seguretat britànics sabien que Taiwan estava fent proves de coronavirus el desembre, però no van actuar, per què? Per què els governs occidentals han estat tan mal preparats per a una pandèmia de la qual els epidemiòlegs han estat advertint durant anys?
Segurament, després d’aquest esforç internacional per salvar les nostres poblacions, els governs hauran de tornar a avaluar les seves prioritats. Segurament, després d’aquesta lluita, i de l’esperit de cooperació que s’ha generat, Occident haurà de reconèixer Rússia, la Xina i altres com a socis en igualtat de condicions, i no com a nacions a les quals cal sancionar quan prenen decisions geopolítiques amb les quals Occident no hi està d’acord. Segurament, quan això s’acabi, naixerà el món multipolar.
Johanna Ross, periodista resident a Edimburg, Escòcia.
Font: InfoBrics