Un recent post del Projecte Unitat, “El dilema dels no vaccinats”, ens ha inspirat a Phinance Technologies – humanity projects per anomenar aquest post “El dilema dels vaccinats”.
- Danys dels vaccins?
Després d’analitzar les tendències d’excés de mortalitat i de discapacitats després de la vaccinació de la Covid-19, ens vam alarmar. Semblava que les nostres preocupacions originals sobre el ràpid procés de desenvolupament d’un vaccí basat en una nova tecnologia experimental, que després s’ha fet servir per inocular la majoria de la població, s’havien fet realitat.
La primera pistola fumejant va ser l’acumulació de morts i lesions a la base de dades VAERS dels Estats Units i a la base de dades EudraVigilance equivalent per a Europa. Des que els vaccins es van començar a posar a principis del 2021, aquestes bases de dades van començar a mostrar un nombre anormal de morts i lesions associades als nous vaccins. Aquests sistemes de seguiment estan dissenyats per proporcionar senyals d’alerta primerenca de qualsevol problema de toxicitat, però es creu que les reaccions adverses estan molt poc notificades. Aquestes bases de dades tampoc no proven la causalitat.
Sucharit Bhakdi i els seus col·laboradors mostren proves convincents de la causalitat des de la injecció fins a la ràpida distribució del vaccí pel cos a través del torrent sanguini, l’expressió generalitzada de la proteïna de l’espiga i, a continuació, la inflamació de tipus autoimmune i el dany als òrgans. Identifiquen les vies cap als esdeveniments adversos comuns relacionats amb la coagulació de la sang a les bases de dades de seguiment dels vaccins, com els accidents cerebrovasculars, els atacs cardíacs i les embòlies pulmonars.
La qüestió que ara manca és quantificar l’abast dels danys fins ara. Tot i que cada cop es reconeixen més els danys més immediats (com la miocarditis), ens preocupa molt l’excés de mortalitat que estem observant i les tendències de morbiditat a més llarg termini, com ara els trastorns neurològics, els càncers i els trastorns autoimmunes. Per això, vam decidir engegar el projecte V-damage per mesurar i vigilar aquest fenomen. A continuació s’inclouen més detalls sobre el projecte, els objectius i els resultats inicials. Tot i això, després de gairebé dos anys d’intentar comunicar les nostres preocupacions, estem aprenent que admetre un error de judici en una política tan impactant és molt difícil. La majoria dels individus i les seves institucions tindran una forta resistència a un moment de “mea culpa”, i això ens porta primer al dilema dels vaccinats.
- El dilema dels vaccinats
Si les nostres preocupacions sobre les causes de l’excés de mortalitat i morbiditat són correctes, els individus vaccinats (la majoria de la població!) s’enfrontaran a un dilema: O bé A) s’enfronten a la realitat i passen per les fases de dolor associades a tals constatacions o; B) intenten ignorar la realitat i esperar el millor. Ampliarem les dues opcions del dilema:
Opció A
Aquesta és l’opció “oh, Déu meu!”. Les persones que prenguin aquest camí acabaran penedint-se d’haver-se vaccinat. La majoria probablement tindran sort i només tindran efectes menors (o cap) del vaccí, però poden tenir amics i familiars amb problemes de salut que han estat causats o exacerbats pels vaccins, i s’adonaran que hauran de pagar més impostos a causa de l’augment de les discapacitats a nivell social.
Tanmateix, amb aquesta acceptació ve l’esperança de millorar aquest problema. Un nombre més gran de veus que es manifestin conduirà a un millor finançament i a una menor censura dels metges i científics que intenten investigar els danys dels vaccins i desenvolupar tractaments per mitigar-los.
Opció B
Aquesta és l’opció de “no veure el mal, no sentir el mal”. És l’statu quo, la zona de confort per a la majoria dels individus vaccinats. S’estimen més oblidar que s’han vaccinat. Com la resta de la pandèmia, per a ells és una cosa del passat. Es van sentir bé en el seu moment, de manera que no veuen motius per penedir-se de la seva decisió ara.
Tanmateix, si la majoria adopta aquesta opció, els científics seguiran sense fons per investigar els impactes a llarg termini dels vaccins, i si arriba el dia en què un ésser estimat desenvolupi una malaltia inesperada, l’estament mèdic es veurà confós. Els metges tractaran els símptomes sense entendre la veritable causa, i potser utilitzin tractaments que no siguin efectius. Però què pensaran les persones de l’Opció B d’aquestes afeccions inusuals i de la dificultat per tractar-les? Ningú ho sap, la vida de vegades ens dóna llimones!
A Phinance Technologies hem decidit utilitzar les nostres capacitats de recerca per ajudar els individus i les institucions a reconèixer aquest dilema perquè després puguin prendre decisions i assignar recursos per reduir o gestionar els danys del vaccí.
- Projecte Humanitari
El nostre esperit és sempre estar el més a prop possible de la realitat. Som conscients que això és extremadament difícil, ja que tothom té els seus propis biaixos i prejudicis (inclosos nosaltres). Tenim un procés de recerca que es basa en les dades i passa per diverses reiteracions d’anàlisi i preguntes formulades fins que arribem a un punt on tenim una comprensió del fenomen, la pregunta correcta per fer i les limitacions de la nostra anàlisi (ja sigui a causa de les dades o la metodologia).
Excés de morts
Quan vam començar a investigar l’excés de mortalitat, vam fer servir la mesura més comuna d’excés de morts basada en el mesurament de les morts actuals en relació amb una línia de base que sol correspondre a 3 o 5 anys de morts mitjanes en anys anteriors. Ràpidament ens vam adonar que aquest mètode és inadequat, ja que produeix biaixos quan la població de determinats grups canvia amb el temps. Això és més evident en el cas de les poblacions de més edat, que han augmentat ràpidament la darrera dècada, i en el dels grups d’edat més joves, que han disminuït (a la majoria dels països desenvolupats i en alguns països emergents ) pel fet que les taxes de fertilitat estan per sota dels nivells de reemplaçament. Per tant, hem desenvolupat una metodologia basada en el mesurament de les taxes de mortalitat excessiva que s’ajusta al nombre d’habitants. Els nostres informes sobre aquestes metodologies per mesurar l’excés de morts es publiquen a la nostra pàgina web per a la seva consulta pública.
Un cop establerta la metodologia, vam començar a investigar l’excés de morts a Europa, al Regne Unit i als Estats Units, utilitzant la mortalitat total procedent de fonts oficials. Vam investigar l’excés de mortalitat utilitzant dades setmanals, trimestrals i anuals que il·lustren diferents aspectes del fenomen. En la nostra anàlisi intentem no imposar els nostres punts de vista, ja que creiem que les dades s’expliquen per si mateixes (vegeu la figura 1) i cadascú ha d’interpretar allò que observa. Una observació general per analitzar la totalitat de les dades és que hi va haver una tendència general a l’augment de l’excés de mortalitat un cop introduïts els vaccins Covid-19. La mortalitat és deguda a diferents causes, però un augment sistemàtic de l’excés de mortalitat és difícil de justificar a partir d’una cosa que no sigui la introducció d’un factor extern sistemàtic (com les inoculacions massives d’un producte biològic experimental). A més, sembla que l’excés de mortalitat passa dels grups de més edat als de menor edat, a mesura que s’anaven introduint els vaccins per als diferents grups d’edat. Si observem les dades setmanals, gairebé es pot endevinar l’inici de la vaccinació només per l’excés de mortalitat.
Figura 1 – Excés de mortalitat anual de 15 a 44 anys al Regne Unit
Discapacitats
L’impacte dels vaccins no només es manifesta en l’excés de morts, sinó també en l’augment de les discapacitats. Per estimar aquest augment, vam investigar les tendències de les discapacitats als Estats Units. Un cop més, trobem un augment a partir de principis del 2021 que coincideix amb el desplegament del vaccí, com podem observar a la Figura 2.
2 – Canvi interanual de les discapacitats en la població activa civil dels Estats Units
Projecte V-Damage
Totes les evidències que vam observar ens van dur a la conclusió que les innoculacions massives tenen un cost humà que hem d’avaluar, amb una assignació adequada de recursos, per preparar-nos a gestionar en anys futurs. Estructurem el projecte V-Damage per analitzar diferents fonts de dades que proporcionen informació auxiliar sobre el fenomen, com ara les bases de dades VAERS i V-Safe, així com les dades de les companyies d’assegurances. En primer lloc, s’investigarà el cost humà i, en el segon pas, estimarem el cost econòmic (vegeu la figura 3).
3 – Esquema del projecte V-Damage
La tasca que tenim entre mans és enorme i no hauríem de fer-la nosaltres, sinó els reguladors i les autoritats als qui encomanem ser els guardians de processos tan complexos. Amb la nostra feina, esperem que els vaccinats s’adonin que s’enfronten a un dilema. Ara com ara, la majoria està escollint l’opció B esmentada anteriorment. Esperem que molts individus que van ser coaccionats a prendre les inoculacions sense consentiment informat s’adonin que l’Opció A augmentarà les seves possibilitats no només de millorar les seves vides (si tenen la mala sort de ser afectats per les inoculacions), sinó també la salut de la societat en el seu conjunt.
Font: Robert Malone
Mapa: Excés de mortalitat a Europa segons l’EuroMOMO (Sistema de Monitoratge de la Mortalitat Diària a Europa) a 10 de juliol de 2022.