L’organització terrorista proscrita al Regne Unit, Grup Islàmic Combatent Libi (LIFG), té una àmplia presència a l’àrea de Manchester i ara està sent vinculat al recent atemptat
Com se sospitava, i com ha vingut passant en pràcticament tots els recents atacs terroristes duts a terme a Europa, inclosos els de França i Bèlgica, el sospitós involucrat en el recent atemptat de Manchester, que ha matat 22 persones i ferides desenes més, era conegut prèviament per les agències de seguretat i intel·ligència britàniques.
The Telegraph en el seu article, “Salman Abedi assenyalat com l’atacant suïcida de Manchester – què en sabem d’ell” ha informat:
Salman Abedi, de 22 anys, que pel que sembla era conegut pels serveis de seguretat, es creu que havia tornat de Líbia molt recentment, aquesta mateixa setmana.
Tot i que els informes inicials van intentar elaborar una narrativa centrada en un atacant “llop solitari” que va organitzar i va executar l’explosió de si mateix, la naturalesa de l’improvisat artefacte explosiu utilitzat i els detalls de l’atemptat han revelat el que va ser sens dubte una operació duta a terme per algú que tenia experiència militar adquirida a través del contacte directe amb una organització terrorista, o que va ser dirigit per una organització terrorista amb àmplia experiència.
Una comunitat terrorista pròspera enmig de Manchester
El mateix article del Telegraph també admet (èmfasi afegit):
Un grup de dissidents de Gaddafi, que eren membres del Grup Islàmic Combatent Libi (LIFG), fora de la llei, vivia molt a prop d’Abedi, a Whalley Rang.
Entre ells hi havia Abd al-Baset Azzouz, un pare de quatre fills de Manchester, que va deixar Gran Bretanya per posar en marxa una xarxa terrorista a Líbia supervisada per Ayman al Zawahiri, el successor d’Osama bin Laden com a líder d’al-Qaida.
Azzouz, de 48 anys, un expert fabricant de bombes, va ser acusat de dirigir una xarxa d’al-Qaida a l’est de Líbia. El Telegraph va informar el 2014 que Azzouz tenia de 200 a 300 militants sota el seu control i era un expert en la fabricació de bombes.
Un altre membre de la comunitat líbia a Manchester, Salah Aboaoba, va dir al Canal 4 de notícies el 2011 que havia estat recaptant fons per al LIFG mentre era a la ciutat. Aboaoba va dir que havia recaptat fons a la mesquita Didsbury, la mateixa mesquita a la qual assistia Abedi.
Per tant, d’experiència requerida per al recent atemptat de Manchester n’hi havia en abundància en els membres de la comunitat del Grup Islàmic Combatent Libi (LIFG).
El LIFG és en realitat un grup terrorista proscrit classificat com a tal pel govern del Regne Unit el 2005, i apareix encara en la seva llista de “grups terroristes o organitzacions proscrites”, que es troben a la pròpia web del govern.
La llista adjunta (PDF) del govern afirma explícitament en relació amb el LIFG que:
El LIFG busca reemplaçar el règim libi actual per un estat islàmic de línia dura. El grup forma part també de l’ampli moviment extremista islàmic global, inspirat per Al-Qaida. El grup ha muntat diverses operacions a Líbia, incloent-hi un intent d’assassinat el 1996 de Moammar al-Gaddafi.
Per tant, sorprenentment, segons The Telegraph, existeix una pròspera comunitat de terroristes coneguts vivint enmig dels britànics, sense cap tipus d’intervenció per part del govern del Regne Unit, les agències de seguretat o d’intel·ligència, amb membres que viatgen regularment a l’estranger i participen en conflictes armats i activitats terroristes abans pel que sembla de tornar a casa, no només sense ser empresonats, sinò pel que sembla també sense ni tan sols ser estretament vigilats.
El LIFG també apareix a la llista d’organitzacions terroristes estrangeres del Departament d’Estat dels Estats Units. Sorprenentment, apareix sota una secció titulada “Organitzacions terroristes externes fora de llista”, i indica que es va eliminar molt recentment, el 2015.
En una altra part de la pàgina web del Departament d’Estat dels Estats Units, en un informe del 2012, es descriu el LIFG com:
El 3 de novembre de 2007, el líder [d’Al-Qaida (AQ)] Ayman al-Zawahiri va anunciar una fusió formal entre AQ i el LIFG. No obstant això, el 3 de juliol de 2009, els membres del grup al Regne Unit van emetre un comunicat repudiant formalment cap associació amb Al-Qaida.
L’informe també fa esment del paper del LIFG en les operacions de canvi de règim de l’OTAN liderades pels Estats Units a Líbia el 2011 (èmfasi afegit):
A principis de 2011, arran de la revolució líbia i la caiguda de Gaddafi, els membres del LIFG van crear el grup successor del LIFG, el Moviment Islàmic de Líbia per al Canvi (LIMC), que es va convertir en un dels molts grups rebels units sota el paraigua del lideratge de l’oposició conegut com el Consell Nacional de Transició. L’ex emir del LIFG i líder Abdel Hakim Bil-Hajj va ser nomenat comandant militar de Trípoli del Consell de Transició de Líbia durant les revoltes de Líbia i ha negat qualsevol vincle entre el seu grup i Al-Qaida.
De fet, un líder afiliat a Al-Qaida seria el cap del règim posat en el poder per les operacions militars liderades pels Estats Units, que incloïen les forces britàniques.
No només això, sinó que prominents polítics estatunidencs fins i tot van viatjar a Líbia per oferir personalment suport a Bil-Hajj (també escrit Belhaj). En una imatge notòria, el senador estatunidenc John McCain es va veure estrenyent la mà i oferint un regal al líder terrorista en el moment del col·lapse del govern de Líbia.
L’informe del Departament d’Estat dels Estats Units pel que fa al LIFG acaba amb informació sobre la seva “zona d’operacions”, afirmant (èmfasi afegit):
Des de finals de la dècada de 1990, molts membres han fugit al sud-oest d’Àsia i a països europeus, en particular al Regne Unit.
Per als residents de Manchester, el govern britànic sembla haver fracassat rotundament en la informació de l’amenaça que viu obertament enmig d’ells. Mentre que la població britànica està dividida i distreta amb una estratègia més general de tensió centrada en l’Islam, els musulmans i la islamofòbia, l’amenaça molt específica de terroristes amb el vistiplau dels Estats Units i el Regne Unit vivint i operant dins de les comunitats britàniques es passa per alt de cara al públic.
No obstant això, per a les agències de seguretat i intel·ligència britàniques és poc probable que una amenaça a la seguretat tan òbvia pugui passar simplement “per alt”. Que extremistes prosperin dins de les comunitats britàniques sense la intervenció del govern indica complicitat, no incompetència.
Els terroristes del LIFG són col·laboradors dels anglo-estatunidencs
The Guardian en un article del 2011 titulat, “El Grup Islàmic Combatent Libi – d’al-Qaida a la primavera àrab”, va afirmar:
Els interessos de la intel·ligència i els serveis de seguretat britànics a Líbia s’han centrat durant 20 anys en el Grup Islàmic Combatent Libi (LIFG), ja sigui quan s’oposaven a Moammar al-Gaddafi i treballaven amb Al-Qaida, o després quan van renunciar a la seva antiga visió del món gihadista o prenent part en l’aixecament armat que ara ha derrocat el règim.
L’article en realitat no és més que un intent de retratar una organització terrorista que apareix com a “reformada” davant l’augment de la consciència pública pel que fa a la veritable naturalesa dels “rebels“ libis recolzats pels Estats Units i Gran Bretanya.
Els membres del LIFG no només ajudarien els EUA i els governs britànics en la caiguda del govern de Líbia el 2011, sinó que també anirien –amb armes occidentals i diners– a un país membre de l’OTAN, Turquia, on es va organitzar una invasió del nord de Síria.
The Telegraph en un article publicat el novembre de 2011 titulat, “El lider islamista de Líbia s’ha reunit amb el grup opositor, l’Exèrcit Lliure de Síria”, va informar:
Abdulhakim Belhaj, cap del Consell Militar de Trípoli i exlíder del Grup Islàmic Combatent Libi, “s’ha reunit amb els líders de l’Exèrcit Lliure de Síria a Istanbul i a la frontera amb Turquia”, ha dit un oficial que treballa amb el senyor Belhaj. “Mustafa Abdul Jalil (el president interí de Líbia) l’ha enviat allà”.
L’article continuava informant:
Les reunions van ser com una senyal dels creixents llaços entre l’incipient govern de Líbia i l’oposició siriana. The Daily Telegraph dissabte va revelar que les noves autoritats líbies havien ofert diners i armes a la creixent insurgència contra Baixar al-Àssad.
El Sr. Belhaj també va discutir sobre l’enviament de combatents libis per entrenar les tropes, segons la font. Havent derrocat un dictador, els homes joves triomfants, encara plens de fervor revolucionari, estan disposats a derrocar el següent. Els caps de bandes armades que segueixen vagant pels carrers de Trípoli, van dir ahir que “centenars” de combatents volien fer la guerra contra el règim d’al-Àssad.
Es revela una vegada més una convenient intersecció entre interessos terroristes i estatunidencs-britànics, aquesta vegada a la recerca d’un canvi de règim a Síria arran de l’exitós canvi de règim a Líbia amb el suport dels Estats Units i el Regne Unit.
Confirmant que aquests plans d’enviar extremistes de Líbia per lluitar a Síria van ser finalment executats, l’article de la CNN del 2012, “Els rebels de Líbia van al camp de batalla de Síria”, va informar:
Sota el comandament d’un dels comandants rebels més coneguts de Líbia, Al-Mahdi al-Harati, més de 30 combatents libis s’han fet un lloc a Síria per donar suport als rebels de l’Exèrcit Lliure de Síria en la seva guerra contra el règim del president Baixar al-Àssad.
L’exèrcit de terroristes libis d’Al Harati s’expandiria a centenars, possiblement milers de combatents i posteriorment es fusionaria amb altres grups militants sirians, incloent la franquícia siriana d’Al-Qaida, Jabhat al Nusra. A Líbia, els combatents del LIFG es van dividir entre diverses faccions de guerra, entre elles Al-Qaida i afiliats de l’Estat Islàmic.
A mesura que aquests terroristes es filtren fora de Síria i tornen a casa, els qui provenen del LIFG tornen principalment al Regne Unit, on els van conèixer les agències de seguretat i intel·ligència estatunidenques i britàniques anys abans. Amb ells han portat de tornada el coneixement tècnic i l’experiència necessària per dur a terme atacs devastadors com la recent explosió que s’ha produït a Manchester.
És el terrorisme que segueix com a resultat directe de la política exterior i interior britànica, donant suport als terroristes a l’estranger i deliberadament negant-se a desmantellar les seves xarxes a casa, ja que alimenten amb combatents i recursos la guerra indirecta del Estats Units i el Regne Unit que encara fa estralls a Síria.
El govern britànic és directament responsable de la recent explosió de Manchester. Tenia coneixement previ de l’existència del LIFG i probablement de les seves activitats dins el territori britànic i no tan sols no va actuar, sinó que sembla haver albergat activament aquesta comunitat d’extremistes per a la seva pròpia agenda geopolítica i domèstica.
L’explosió recent només reforçarà la poc sofisticada narrativa de “tolerància davant de fanatisme” que s’ha apoderat de la societat britànica, deixant de banda completament la realitat del govern que aprova el terrorisme practicat a l’estranger i contra el seu propi poble, no amb fins ideològics o religiosos, sinó purament a la recerca de l’hegemonia geopolítica.
Que els Estats Units i el Regne Unit estiguin utilitzant els terroristes per accelerar els seus respectius objectius geopolítics no hauria de ser una sorpresa –sobretot pel que fa al LIFG– ja que la mateixa organització empalma amb els combatents mercenaris de Washington utilitzats contra els soviètics a l’Afganistan la dècada de 1980.
El que és sorprenent és que el públic occidental continuï reaccionant emocionalment a cada atac terrorista en comptes de racionalment, amb una visió de conjunt. Fins que el públic occidental no tingui aquesta visió de conjunt, la por, la injustícia, l’assassinat i el caos seguiran dominant les seves vides i el seu futur.